La pel.licula LA TOMA(THE TAKE) : el fenomen de les colectivitzacions d´obrers a Argentina

Aquesta pel.licula(THE TAKE), premiada al festival de venècia i a Màlaga, haura de difondre´s i esdevenir dins el cinema social, una pel.licula a tenir en compte.

El cineclub Manresa ens va fer la posada de llarg aquest dumenge a Manresa, una pel.licula que tracta , com explica l´enllaç de sota amb la sinopsi, sobre el fenomen de les col.lectivitzacions per part dels obrers argentins, que prenen totes les decisions per majoria d´assemblees d´obrers,tot plegat després de la crisi del capitalisme a Argentina durant el govern Menem, sobre com primer precedent fou la fàbrica de sabates bruckman, que ara que treia beneficis, està en procès de reclamació per antic propietari, amb intents de desalotjament, i el referent, com mostren els fotos, ceràmiques ZANON.

I així es troben col.lectivitzades fins a les prop de 200 fàbriques, després que el amos les abandonessin durant l´època del "corralito" , amb l´evasió de divises a lé stranger , que va deixar els bancs sense liquidesa, ens explica el cas i el procés de col.lectivització d´una d´elles, per part dels protagonistes.

Pedagògica, i que ve a mostrar una alternativa real al capitalisme, que dona signes evidents d´haver entrat en crisi el capitalisme, i com més intenti marcar els dictats, més pasarà que els governs tenen les de perdre, i el darrer episodi de l´acomiadament lliure que volen aplicar als joves menors de 26 anys a França sense causes objectives, marca el pols a Europa i en això en dona una lliçó la majoria d´america llatina amb governs d´esquerres per fer front a l´imperialisme neoliberal que substrau els seus recursos naturals i els vol sotmetre al projecte de l´ALCA, un lliure comerç neoliberal a tot amèrica, per envair amb productes d´EEUU els països del sud amb impunitat, com vol imposar l´administració Bush .

Potser per trobar casos a Europa de col.lectivitzacions obreres actuals com a Argentina, no hi estem tant lluny vist l´endeutament familiar mig i l´indez desorbitat i lleugeresa crediticia de la banca, però el que si que és clar, es que cada cop hi haurà més Evo Morales a arreu del món que defensi els interessos de les classes populars i els drets de les minories davant la corrupció i l´espoli econòmic de les grans multinacionals, que marquen el ritme dels desitjos del FMI.

Pelicula LA TOMA: http://www.lasequia.org/cineclub/ttake.htm
Fàbriques colectivitzades a Argentina: http://www.fabricasrecuperadas.org.ar/
- Sobre el conflicte a BRUCKMAN, informa´t.
- Informació sobre el referent obrer Argentí de ceràmiques ZANON:
http://www.causapopular.com.ar/article205.html
- Estatuts obrers de funcionament de ZANON

Nou Bloc sobre GUILLEM DE BERGUEDÀ

Si hi ha un veritable "don Joan" català a l´edat mitja n´hi ha un que per les seves gestes, per la seva poesia i per les seves despiatades arts amatòries que no respectava ni dones ni filles de senyors feudals per l´entorn de Puig-reig, en el castell de Puig-reig, on escrivia, i que fins i tot per aquest fet va estar assetjat pel senyor de Cardona, entregant-li peixos com a sorna, gràcies a pasadís subterrani que porta al riu llobregat, avui tapat, èm refereixo al indescriptible Guillem de Berguedà. I no perquè residí a Puig-reig, però es que algú que va gosar enfrontar-se amb el rei Alfons, que va anar a negocir amb Ricard Cor de lleó, rei d´Anglaterra, que tencà motlles ètics i ha deixat un llegat poètic a nivell internacional, aqui resideix en l´oblit gairebé.

Si el titot de Brams el va reeixir amb la musicalització d´alguns dels seus poemes, Martí de riquer va fer una tasca de recerca històrica amb aquest llibre cabdal, i l´editor Jaume Huch en altres obres també hi ha contribuit, la paciència i recerca de Climent Forner, la tasca de divulgació de la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig que aviat farà una xerrada sobre Guillem de Berguedà, sense tots ells , estaria en l´oblit.

I ara faig l´aportació personal amb l´informació que he pogut recopilar perquè serveixi modestament a difondre la seva atzarosa vida i algun clarivident cineasta d´aquest país, que els mites reals de la nostra història s´han de dignificar, perquè de potencials Bravehearts que va ajudar als Bons Homes, es va enfrontar contra la monarquia no n´hi han masses, i que algú se n´adoni que el comte Arnau , amb tot el respecte, fou un "aprenent", comparat amb la vida de Guillem de Berguedà, del Puig-reigenc més universal de la història. Cal fer-li justícia històrica i difondre´n la seva obra i vida. No té pèrdua.

Per saber-ne més ara ja tens aquesta pàgina:

http://guillembergueda.blogspot.com

Pere Casaldàliga, premi per un català universal, un exemple d´integritat personal i model d´humanitat social

Sento una satisfacció personal i crec que col.lectivament compartida per l´entrega per primer cop a un català universal , Pere Casaldàliga, del Premi Internacional Catalunya, home nascut a Balsareny, comarca veïna del Bages.

Una persona que des d´una concepció catòlica, trencava els estandars de l´església vaticana, convençut de la teoria de l´alliberament, i que el cristianisme resideix en estar al costat dels més necessitats, practicant-ho, dignifica la tasca que veritablement hauria d´exercir el cristianisme en les seves diverses vessants, mirant-ho des d´una perspectiva laica, però també si apliquessin el Ratzinger de torn l´evangeli que diuen creure, enlloc de dictar sobre la moral i les llibertats per oprimir, enlloc d´emancipar els homes i dones d´arreu.

Recordo l´entrevista que li va fer la incombustible Mònica Terribes, una veritable enfant terrible del periodisme independent d´aquest país, feta sobre dos taburets de fusta, amb la humilitat dels gests, amb la contundència i serenor de les seves paraules, criticant l´opulència d´un món que no pot continuar en la linia depredadora de desigualtats on tenim un Bill Gates que ja el 2001 tenia 54.000 milions de dòlars i prop de 2000 milions de persones viuen amb poc més d´un dòlar, com asssenyalo en el meu bloc de treball social, entre d´altres:

http://treballsocials.blogspot.com

I es que les desigualtats que fan que els estats occidentals recaptin el 80% dels impostos de la classe treballadora i aquests es distribueixin cada cop més a afavorir els interessos de les grans corporacions, ens porta al colapse, com es demostra que la majoria dé stats es carreguen la progressivitat fiscal, i tendeixen al model d´EEUU de rebaixa de l´impost de societats. tendint a un neofeudalisme fiscal encobert. Com no ens plantegem un canvi de model de societat, i l´exemple de Pere Casaldàliga a Brasil, que feu que persones fessin 15 hores a peu per veure com rebia el premi de80.000 euros que el destinarà a fons de reserva que mai han pogut disposar a la zona on exerceix, fa pensar que calen molts Pere Casaldàliga perquè un altre món sigui possible i ell, malgrat que no va tenir el premi nobel de la Pau, per a molts aquest català universal, era sobradament merescut que l´obtingués,però el més important, és la llavor i la força de les seves paraules.

Notícia: Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928), bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia (Brasil), ha obtingut el Premi Internacional Catalunya d'enguany, en la seva XVIII edició. Li ha estat concedit el guardó per "la seva meritòria labor entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Matro Grosso brasiler".El Premi Internacional Catalunya 2006 l'ha lliurat avui el president de la Generalitat, Pasqual Maragall a Pere Casaldàliga en un acte que ha tingur lloc al Centre Comunitari de São Félix do Araguaia, al Brasil. El cap de l'executiu català s'ha desplaçat fins al Brasil per lliurar-li aquest guardó, ja que és ben conegut el fet que Casaldàliga es resisteix a sortir de São Félix perquè no té la garantia de poder tornar, a causa dels cinc processos d'expulsió que li han estat incoats i on per la seva tasca social ha estat amenaçat de mort."Vanitós, sí; orgullós, no", va dir Casaldàliga en reconèixer la seva alegria per la concessió del guardó, dotat amb 80.000 euros i una obra d'Antoni Tàpies i que s'atorga per primera vegada a un català. Casaldàliga, vinculat a la Teologia de l’Alliberament, ha destacat sempre pel seu activisme social en favor dels més pobres. El premi, va remarcar Casaldàliga, “és un reconeixement a les causes humanes que defensen els lluitadors de tota l’Amèrica Llatina”Del premiat, el president delegat del Premi, Xavier Rubert, ha subratllat la seva capacitat de "passar de la poesia i la mística a la política" i ha destacat els seus "objectius espirituals pels quals s'ha jugat la vida".

Enllaça´t amb informació sobre el Centre Comunitari impulsat per Pere Casaldàliga .

Quina enveja tenir un sindicats en clau nacional a Euskadi

El proper dijous hi ha vaga general a Euskadi convocada per LAB, tot i que el sindicat majoritari és ELA, ambdós nacionalistes, que tenen la majoria sindical a Euskadi. Per tant, qualsevol motiu per defensar els seus interessos com a país tenen una base social en el teixit econòmic amb capacitat i organització per incidir. I això faran per la mort en estranyes circumstàncies de 2 bascos empresonats, un d´ells , en Roberto, alliberat sindical de LAB.

I en canvi, a Catalunya, amb CCOO i UGT com a sindicats majoritaris i subvencionats i sobradament representats al CES i d´altres àmbits de representació que els legitimen davant la societat, aquesta societat quan es tracten aspectes nacionals les giran la casra per les matrius estatals, més enllà de petites cosetes de cara a la galeria´o seccions juvenils justificatives de la "catalanitat sindical", seria impensable, a dia d´avui el fet de dijous a Euskadi. A dia d´avui, CCOO i UGT , es van adherir a la manifestació? s´han adherit a la plataforma pel dret a decidir? no. Ara si el Montilla, els hi mana, correm-hi els d´UGT i si ho mana el Saura, ja correran els alliberats d´IC dins de CCOO. una part destacable dels seus afiliats hi van pendre part a la manifestació? si. Els seus representants hi eren? no. Potser acompanyaven al Saura a comprar a botiga de coneguda marca , per estupor dels seus afiliats i tot. Tenim una anomalia social i nacional sindical urgent a resoldre.

Si algun dia volem ser un país normal, també, entre d´altres ens calen sindicats no suborndinats i que defensin els nostres legitims interessos. I en ai´`o, superant miopies personals, entre la Intersindical-CSC, Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC: ustec,catac..), la COS i sectors de la CGT Catalana, que sovint s´obvia , però té una revista sindical a tots els seus afiliats a nivell de Països Catalans i en català, i que llegeixen obrers de la SEAT, Metro, correus, Telefonica...com ja fan sindicats anteriorment esmentats en àmbits d´empreses públiques o de menor nombre d´obrers, almenys fins ara. Caldria una taula comuna entre aquest sindicats amb autonomia pròpia en aquest àmbit si de debó, en l´alliberament social i nacional hi hagi una base comuna d´acció, que de continguts, de ben segur hi ha, oi més si això acaba beneficiant a la classe treballadora d´aquest país, qui pateix més les desigualtats i injusticies de l´estat espanyol. I la nostra classe política no hi ha contribuit en excés, l´època pujol, va tallar ales el seu moment per convenciment de politica de dretes regionalista que podria qüestionar els seus "amics" del "circulo" uns sindicats nacionals ferms i ERC, no n´es conscient que és un deute pendent. Per cert, les JERC, per estatuts el seu sindicat de referència ja és la Intersindical-CSC.

Vaga general a Euskadi per LAB: http://www.labsindikatua.org/Localizer/sarrera

Enllaç sindicat majoritari basc, ELA: http://www.ela-sindikatua.org/