A Xil.le, Pinochet mort , però impune de la justícia en vida. La memòria històrica de rebaixes deixarà l´essència d´Espanya en evidència?

Aquests dies, que tant es parla de la mort d´un dels molts genocides que encara vivien, em refereixo a Augusto Pinochet, que amb la seva mort, per a molts escuadrons de la mort xilens i militars assassins, serà la llosa per no obrir la caixa de la justicia històrica als milers d´empresonats, torturats i morts durant la dictadura de Pinochet a Xile, i que no pocs analistes deien que els processos judicials es dilataven, precisament esperant la seva mort, per tenir impunitt en vida.I això que se l´assenyala coautor de la Operació Cóndor, després de la mort del maçó Salvador Allende, que era elegit democràticament i que va derrotar militarment per sublevació de Pinochet, amb assetjament del palau presidencial inclòs que va dur segons molts al suicidi d´Allende, que sense el suport de la CIA, no hauria estat possible, amb la seva ajuda externa inestimable, com citen algunes fonts que a més assenyalen els serveis secrets d´EEUU, a través de la CIA, autora de la capacitació de la majoria dels integrants de l´Operació Cóndor en l´Escola de les Amèriques, que llavors s´ubicava a Panamá sota la supervisió de l´exèrcit dels Estats Units. 17 anys de dictadura, la consecuència, un socialista menys, però anys més tard, els Xilens , amb el dictador en vida, han iniciat 300 processos judicials contra el dictador, ara ja mort.
Algú s´imagina Franco viu, una situació igual, després de 40 anys, havent una transició amb l´actual hereu seu, que va jurar els principis del movimiento, Juan Carlos de Borbón?
Encara pitjor: 26 anys després, amb un govern teòricament d´esquerres , el PSOE, que dubta si enterrar un cop més el passat en la nova llei de la "desmemòria històrica". Quina vergonya.
Jo recomano llegir l´informe d´Amnistia internacional sobre memòria històrica, que podeu consultar clicant aquí.
En ell es fa un repàs juridic , de les iniciatives minimes fetes fins ara, els abusos comesos a reparar, els crims contra el dret internacional, els crims contra la humanitat, drets de les víctimes a recursos efectius, etc.
En quan ERC, de la mà de Joan Tardà va fer el comunicat següent envers a la tramitació propera al Congreso de los Diputados, defensant esmena a la totalitat, i encertant sobre la nula voluntat del PSOE d´eliminar la ilegalitat franquista:

Esquerra esmena la totalitat de la Llei de la memòria històrica, que no condemna ni deslegitima la il·legalitat del règim franquista

El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha presentat avui l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a l'avantprojecte de Llei de la memòria històrica aprovat a finals del més de juliol pel govern espanyol. Tardà ha considerat el text “una ofensa lamentable a la història i a la lluita per les llibertats, ja que no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades”.

Tardà ha denunciat que “la Llei continua amb l'ambigüitat preconstitucional sobre la vigència de lleis franquistes i s’articula com si la legalitat constitucional hagués de respectar l'obra repressiva del règim”. El portaveu d’Esquerra ha recordat que "no es pot retardar més l'hora d'aplicar la doctrina de l'ONU sobre crims contra la humanitat als comesos pel franquisme". En aquest sentit, Tardà ha situat el text presentat pel PSOE més a prop de l’ambigüitat preconstitucional que de la legislació internacional, reconeguda per la Constitució espanyola.

Finalment, en referència a l’exclusió en el redactat de la Llei de l’anul·lació de les causes sumaríssimes contra Lluís Companys i tants milers de lluitadors per la llibertat, el portaveu d’Esquerra ha explicat que “aquesta negativa respon a la incapacitat del PSOE de negar la il·legalitat franquista”. Tardà ha afegit que dubta que des del catalanisme polític algú pugui acceptar una llei que no anul·li el procés a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, i ha instat els candidats a ocupar el mateix càrrec després de les eleccions del 1 de novembre a definir-s’hi.

Mentrestant la Comissió de la veritat a Catalunya, i l´Associació per a la recuperació de la memòria històrica (ARMHC), continuen treballant i aportant llum i conscienciar històrica del tema per evitar tancar en fals i justificant erròniament la impunitat franquista, tal com voldria sense ni amagar-se els postfranquistes del PP. Encara hi som a temps d´honorar els morts i donar justicia històrica als cada cop menys supervivents d´aquelles atrocitats que no haurien d´haver passat mai. A d´altres latituds, com a Xile, la democràcia pot semblar més tènua, però a l´estat espanyol, en qüestions de justícia històrica i revisió del franquisme, la llosa de la transició és impunitat franquista històrica legalitzada. Tan sols la llei de la memòria històrica pot posar a lloc i reparar errors, encara que ara, per a molts/es , ja sigui masa tard.
I l´exemple dels greuges el donen les fosses comunes escmpades arreu, de les priemres una propera a prats de Lluçanès, i aquí al Berguedà, es va fer pública una amb 25 cossos a Capolat.
En un exemple de recerca històrica, és a Manresa, on l´historiador Joaquim Aloy, em va fer arribar aquest enllaç que publica més de 752 persones de gent de Manresa , que havia nascut a molts indrets del país, durant l´any 1936-1939, amb informacions lo cd e la mort, població naixement,etc. Impagable la feina feta, ell que es coneix pam a pam l´Archivo general de la Guerra civil(Salamanca), per aquesta recerca i d´altres.
A ells, no se´ls pot fer tornar, però la memòria històrica, si que pot fer justícia amb una llei justa, i no de rebaixes. Els morts, no s´ho mereixien, ni els seus familiars en vida molts anys després, que s´enterri per segon cop la seva memòria. 150.000 morts, 53.000 jutjats al T.O.P. entre 1963 i 1976 i 500.000 refugiats, esperen justícia.