Somiem desperts i encarem bons desitjos pel 2007

Arribem a la fi d´aquest 2006, moltes novetats, d´algunes benvingudes, d´altres sobtades, però el balanç, i sobretot els desitjos pel 2007, han de ser de calidesa humana, companyonia per l´entrada del 2007. Desitjo que aquells petits somnis del dia a dia se´t puguin fer realitat, els grans somnis col.lectius, ens caldrà fraternitat humana àmplia per tal de més aviat dels qu molts desitjarien altres i molt més aviat del que volem molts per tenir presents els nostres anhels de llibertat, es comencin a fer realitat el 2007. Tenim somnis col.lectius, si t´atreveixes a nonomés pensar en singualr, fes-lo present, deixant anotació amb comentari al bloc.

Bones festes i venturós 2007!

Us deixo aquest 2006 amb un poema de Miquel Martí i Pol:

Oasi

El lloc és força auster, però agradable.
Pocs mobles, tant se val, i tres finestres
amb persianes de fusta, pintades
de color verd, que quan hi bat el sol
fan que la llum resulti acollidora.
Sempre que hi vaig hi trobo gent discreta,
conversadors afables plens d'un càlid
interès pel que diuen i el que escolten.
Un detall important: no s'hi ven res
i mai no hi anuncien cap producte.

Miquel Martí i Pol

Campanya 2006 de Festes nostrades . El caga tió l´hem d´exportar com a simbol universal català

Aquestes dates que hi ha qui fa campanya pel caga tió, enlloc del ianqui Pare Noël importat, que denuncien el casal osonenc La Desperta amb la campanya "cagum el pare Noël" o l´entitat Bon rotllo, d´Igualada, amb aquesta campanya de substitució del Pare Noël pel Caga tió tradicional Català. Si no defensem nosaltres les tradicions catalanes, qui ho farà?.Aviam si s´amplia les adhesions d´entitats i associacions de botiguers i comerços del país. I si posem de moda els catalans el caga tió, inclús l´exportem arreu com a símbol català universal?
En aquest sentit, l´Associació Cultural L´ateneu, difon la següent campanya, que aquí en faig ressò:

L'ateneu.org engega l'edició 2006 d'aquesta campanya interactiva

Després de l'èxit dels anys anteriors, l'Associació Cultural L'ateneu.org ha engegat una nova edició de la campanya participativa Festes nostrades, tot coincidint amb l'arribada de les festes del cicle hivernal. A través de la web www.festesnostrades.lateneu.org, la campanya té la finalitat de recuperar la iniciativa popular en la celebració de les festes lligades al solstici d'hivern i la voluntat d'activar, de nou, la participació a través de la xarxa. Davant la tendència d'homogeneïtzació cultural i l'augment dels interessos comercials durant aquestes dates, Festes nostrades vol ser una petita aportació per a la recuperació d'un Nadal més nostre i popular, però també per fer unes festes més sostenibles des del punt de vista social, ambiental i cultural. En aquest sentit cal destacar l'apartat Consum responsable, una guia amb consells, recursos i alternatives per exercir un consum ètic, solidari i vinculat a la terra. També hi trobareu una agenda d'actes populars, un recull de costums i tradicions, un llibre de poemes en català i un llistat de recomanacions culturals. Com totes les campanyes de L'ateneu.org, Festes Nostrades està oberta a la participació popular, ja sigui afegint actes a l'agenda, aportant poemes per al llibre o fent sugeriments de recursos culturals i tradicions nostrades.


Per unes festes més nostrades, us convidem a participar-hi!

www.festesnostrades.lateneu.org
NOTA: La pàgina www.festesnostrades.lateneu.org està realitzada amb programari lliure i optimitzada per ser visualitzada amb navegadors que segueixin els estàndards de la World Wide Web Consortium. Algun navegador no segueix aquests estàndards i pot ser que si hi treballeu tingueu algun petit problema de visualització. Us recomanem que feu ús de navegadors de codi obert (Mozilla, FireFox, Konqueror, etc).

Associació Cultural L'ateneu.org
www.lateneu.org

L'Associació Cultural L'ateneu.org és una entitat nascuda el 2003 amb l'objectiu de fomentar la participació popular en l'àmbit social i cultural dels Països Catalans mitjançant les noves tecnologies de la comunicació. Ha impulsat el portal L'ateneu.org i les campanyes Torneu, torneu Esquirols, Festes nostrades, Estima en català i Sender dels Països Catalans. També ha participat en diverses campanyes unitàries, com la plataforma Pel català a l'escola.

>>Us preguem que envieu aquest missatge als vostres contactes per tal de fer difusió de la campanya. Moltes gràcies.

Peatge del Túnel del Cadí, gratuït pels que vivim al Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Un pas important, però encara insuficient

Si el preu que es paga a la concessionària del Túnel del cadí, fos d´entrada única a l´àrea metropolitana, com a única opció vàlida per comunicar-se amb les comarques veïnes, faria temps que ja no es pagaria. Però , és clar, després d´un quart de segle, el peatge no es rescata, ens diuen que es gastaran 12,5 milions d´euros per pagar l´import, i si passa del finançament de l´operació, ho pagarà la Generalitat, a aquest greuge territorial escandalós. L´únic contrapès a estat el pagament de l´IBI a municipis veïns com Guardiola de Berguedà, guanyat als tribunals, però que ajuden a les sempre necessitades finances locals. Algun dia s´haurà de parlar de qui era propietat dels terrenys del Túnel, abans de decidir-se de fer-lo.
Com ara pagaran els Piqué, Nuñez, Otero i la "gauche divine" que estiuegen o s´escapen el cap de setmana a la Cerdanya pagaran 10,o4 euros cada cop que passin pel Túnel del Cadí. Ells rai que s´ho poden permetre a diferència de la majoria de veïns treballadors/es de les 3 comarques, discriminats per infraestructures i inversions, que depenen del monocultiu de la construcció com a motor econòmic, bàsicament. El "regalet" no és tal, ens retornen una part de l´espoli fiscal català. Almenys, aquest cop ho han fet bé, en el sentit que en gaudirem els que vivim i volem comunicant-se, estudiar, treballar amb comarques veïnes, oi més que la mobilitat és el pa de cada dia. Això si, el Conseller Nadal vol començar descompte el 1 de febrer, no sigui que no li surtin els número i amb el mes d´estalvi, es pagui algun import extra produit per nous empadronaments a les comarques limítrofs.
Enhorabona, no, perquè arriba tard. Però , tot sembla , per l´anunciat, que el 1 de febrer, els empadronats al Berguedà i els de les comarques veïnes de l´Alt Urgell ja ens abonaran import del cost a la tarja que tinguem associada, previ entrega del comprovant d´empadronament que l´empresa concesionària, reclama als que ja tenim l´actual descompte del 50%, i que s´amplia al 100%. Però, com reclamava l´associació d´empresaris comarcal, l´ACEB i empresaris de les comarques veïnes, encara es limitarà a particulars, limitant als emprenedors, autònoms professionals i empreses. No n´hi ha prou . Un pas important, però encara insuficient. No tenim un rescat de peatges, es finança amb partida pressupostària, que depèn del capritx de torn. Els recents pressupostos estatals aprovats la preveuen, però no solucionen definitivament ni el problema, ni el rescat de la concessió que continuarà discriminant l´economia de les comarques de la zona.

Èric Bertran, ni a tu ni a ningú et poden negar ser Català de l´any, i menys algú de TV3

Em faig ressò de l´article denúncia de l´escriptor Víctor Alexandre, envers a la elecció de Català de l´any, que va patir el candidat Èric Bertran. Si un mitjà públic, fa un mal servei al país que diu servir, perquè un candidat deixa en ridicul les instàncies policials de l´estat Espanyol, en el seu cas de l´exèrcit del Fènix, que s´ha publicat en llibre, i en breu s´estrenarà en una obra de teatre., és que l´autoodi, i el nivell de democràcia formal dels mitjans de comunicació públics, tenen dèficits a resoldre.
Cal de confirmar-se el cas, que intervingui el cas, i que es rectifiqui, i si cal anular les candidatures, vist l´obstrucció, manipulació, que presumptament pugui haver succeït. L´Èric, però la democràcia, i més a l´hora que la gent pugui opinar i decidir lliurement, es garanteixi, sigui l´Èric, o qui sigui. La democràcia, és un procés en continua construcció, no oblidem. Caldrà que el director de TV3 i el de la CCRTV, compareguin al Parlament per aquest cas, com a mínim.

Per cert, l´obra, des del 19 de desembre, es posen a la venda les entrades per a l'estrena oficial de l' obra teatral "Èric i l'Exèrcit del Fènix", de Víctor Alexandre, dirigida per Pere Planella, que s'estrenarà el 26 de gener al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. L'obra es representarà només aquest dia, en funció única, i tot seguit iniciarà una gira per diferents escenaris dels Països Catalans abans d'aterrar a Barcelona.

Basada en el llibre del mateix títol d'Èric Bertran, "Èric i l'Exèrcit del Fènix" és una tragicomèdia sobre el cas del noi de Lloret de Mar que l'any 2004, quan tenia catorze anys, va ser acusat de terrorista per demanar a supermercats DIA l'etiquetatge en català. L'obra d'Alexandre explica les conseqüències que aquests fets van tenir no tan sols en la vida de l'Èric, amb un fort assetjament escolar, sinó també en la dels seus pares i en la del seu germà.

"Èric i l'Exèrcit del Fènix" serà interpretada per Rosa Andreu, Marcel Borràs, Xavi Fernàndez, Santi Ibáñez, Carol Muakuku, Montse Pérez, Manel Sans i Jaume Ulled i és una producció de Zitzània Teatre amb el suport de l'ICIC.

Article-denúncia de Víctor Alexandre:
La setmana passada es van tancar les votacions de la primera fase de l'elecció del "Català de l'Any", el guardó que organitzen conjuntament El Periódico i Televisió de Catalunya . La llista inicial es va tancar amb quaranta-quatre noms els deu primers dels quals passaran a la fase següent, que s'obrirà el 8 de gener i que determinarà els tres finalistes.

Deixant de banda el fet que entre els guanyadors de les edicions anteriors -Ernest Lluch, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat i Joan Massagué-, hi hagi un nombre significatiu de militants o simpatitzants socialistes, l'edició d'enguany presenta notables irregularitats que han de ser denunciades i que podrien comportar la impugnació del concurs. I és que durant la primera setmana de la convocatòria, Èric Bertran, el tercer nom més votat, va ser dràsticament ocultat, cosa que, a banda de constituir un greuge comparatiu, es va convertir en un factor de dissuasió per al votant potencial que, per més que el cercava, no el trobava a la llista. Calia molta perseverança per intuir que el tercer candidat, després de Joan Laporta i Lluís Llach, es trobava en una llista marginal identificada com a "Altres". Amb el pas dels dies, el nombre de candidats anava creixent amb noves incorporacions i la llista es mantenia oberta, però el nom de Bertran -repetim que era el tercer- continuava sense aparèixer. Aquesta situació de flagrant discriminació es va mantenir fins que un votant va formular una queixa explícita que va obligar els organitzadors a rectificar, per bé que a contracor. Tan a contracor, que van sotmetre Bertran a un nou greuge comparatiu: ara sí que apareixia a la llista, una llista alfabètica de 44 noms, però ell era l'únic que no estava inclòs en el lloc que li corresponia. Per trobar-lo calia anar al final de tot, al número 44. D'aquesta manera, qui el volgués votar, en no veure'l entre Emma Vilarasau i Fabià Estapé (l'ordre era per noms, no pas per cognoms), entenia que Èric Bertran no figurava entre els seleccionats i votava una altra opció. Ningú, com és lògic, ja fos cercant-lo per la lletra E o per la B, podia intuir que l'havien amagat al final, darrere de Víctor Mora.

Les raons que motiven els ciutadans a aportar noms de personatges públics a la llista del "Català de l'Any" són diverses, però gairebé sempre estan relacionades amb l'actualitat: Joan Laporta per la bona marxa del FC Barcelona, Lluís Llach per la seva anunciada retirada professional, Pepe Rubianes per la polèmica que van generar les seves declaracions en un programa de TV3, Emma Vilarasau per la sèrie Ventdelplà o Èric Bertran per la publicació del llibre Èric i l'Exèrcit del Fènix en què explica com va ser acusat de terrorista per l'Audiència Nacional espanyola per haver demanat a supermercats DIA que etiquetessin els seus productes en català. Sobre aquests fets, i també sobre l'assetjament psicològic i les agressions subsegüents que Bertran va patir a l'institut de Vidreres, on cursava quart d'ESO, el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès estrenarà oficialment el proper 26 de gener l'obra Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigida per Pere Planella.

No es tracta de dir si l'Èric Bertran podria haver esdevingut o no "Català de l'Any", al capdavall es tracta d'un guardó sense cap mena de rellevància, però la descarada manipulació que els organitzadors han fet de la candidatura d'Èric Bertran per tal que no surti escollit, infringint fins i tot els articles 3 i 11 del Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya, demostra que la història es repeteix. Com ja va passar a l'institut de Vidreres, novament són catalans els qui, no sols li giren l'esquena, sinó que l'arraconen i l'amaguen com si fos un empestat.

http://www.tv3.cat/pprogrames/cataladelany/index.jsp

Com s´apunta al bloc del diputat d´ERC, Joan Puig, queixem-nos-en a:

matinstv3@tv3.cat
cartalector@elperiodico.com

bustia@avui.cat
cartas.bcn@metrospain.com
cartas@lavanguardia.es
cartasaldirector@diarioadn.com
cartes@elpunt.com
elmon@rac1.net
mati@catradio.com
noesven@20minutos.es

La pàgina de l´escriptor Víctor Alexandre: http://www.victoralexandre.cat

La fia-faia, la tradició del Berguedà que va a més

Cada cop més, la festa de la Fia-faia, celebrada principalment aquest diumenge 25, que porta nom a l´elaboració de la denominades faies, aquestes torxes que poden arribar a fer 2 metres, que es fa a mà, i que es cremen, previ baixada per vilatans de la muntanya propera enceses, i que és una tradició ancestral, que la religió imperant va mirar de fer seva, i que per voluntat popular i de gent d´arreu, va a més en participació, sens dubte.
Però, al berguedà, les festes del foc, sempre , com a la Patum, tenen un atractiu especial, i a Bagà, com es mostra a les fotografies, i també a St. Julià de Cerdanyola i Vallcebre, en aquestes dates festives, no poden faltar a la tradició, inclòs el ball que es va fer a la plaça porxada usicat per berguedana no fa massa anys, com incorporació a la festa, que acaba amb el tast de coca amb all i oli de codonyat, tant característic, per a tothom. Aquest any els barrets vermells i verds del poble, han triomfat a la festa. Per molts anys, com a reclam turístic i tradicional, la fia faia.

Nou bloc: FRASES HISTÒRIQUES

Si malgrat els entrebancs per transformar la realitat local, social i nacional es fàcil és en part, gràcies els nombrosos referents que hem tingut i ens nodreixen intelectualment. I a vegades , hi ha veritats com punts i frases que sintetitzen el que sovint es pensa i no es difon per escrit, per autoodi, per renuncia o autocensura. Per contribuir a recuperar la memòria història escrita, aques tnou bloc de FRASES HISTÒRIQUES, omplirà un espai de coneixença i record. De ben segur que tens les teves de capçalera. Fes-me-es presents i poc a poc anirem ampliant el ventall per difondre-les a internet.
El bloc és :

http://fraseshistoriques.blogspot.com

Espero que t´aporti vitamines noves per l´alliberament social i nacional, encara que alguns no celebrem el nadal, aquest "regal virtual" per celebrar aquest canvi d´any nou 2007.
Bones festes amb amics i familiars, i que no falti la xerinola.

La loteria espanyola, aquest any , en general, "pasa" de Catalunya

Com se sol dies aquest dies, la mal anomenada loteria "nacional", o millor dit , del país veí , a passat en general de llarg de Catalunya. Més sort al país valencià. I al Berguedà, ens haurem de conformar amb terminacions. Informa Ràdio berga dels pessics següents a la comarca, que pugen a 1 milió d´euros:

Les administracions del Berguedà reparteixen un milió d'euros només en terminacions

Els números acabats en 97 i en 68 han beneficiat clubs de futbol, entitats, bars i empreses

22/12/2006 14:41 | El Berguedà ja pot dir que ha repartit, com a mínim, un milió d’euros amb la loteria de Nadal. No s’ha donat cap dels grans premis, però les terminacions de les dues últimes xifres de la Grossa i del segon premi deixaran un pessic a la comarca.
L’administració de loteria número 2 de Berga ha repartit com a mínim, 500.000 euros. Ha venut dos números acabats en 97, com la Grossa, i només això ja li permet repartir 300.000 euros en premis, que s’han venut en dècims i en participacions al bar de l’Administració d’Autobusos de Berga, al bar Bar del barri de Santa Eulàlia i al club de futbol Atlètic Gironella.
A més, a l’administració 2 de Berga també han venut un número acabat en 68, com el segon, a la colla de geganters de Saldes i al càmping Serrat Roig.
I, a Gironella, l’administració de loteria La Perla ha repartit 180 sèries de números acabats en 68, com el segon premi, i algunes més amb la terminació del dia, la 97. En total, 400.000 euros. Les butlletes premiades han beneficiat el club de futbol d’Olvan, un bar del Guixaró, un altre de Sant Julià de Cerdanyola, els pescadors del Baix Berguedà i els geganters de Saldes, a més d'una fàbrica de Navàs.
A Puig-reig, l’administració de loteria també ha repartit números acabats amb 97 i amb 68. Estan premiades les participacions de la coral Cors Alegres i les de l’associació de pescadors del Baix Berguedà.

I a nivell de Països Catalans, Vilaweb informa:

La rifa de Nadal

La grossa deixa més de seixanta milions d'euros al País Valencià El 20.297, venut a Alacant, Benidorm, Onil i València · Un quart premi va a parar al Prat de Llobregat · Cinc cinquens premis per a una colla de municipis del país

Els propietaris de l'administració número 1 de Benidorm, que ha venut una sèrie de la grossa ELS PREMIS > La grossa: 20.297 > Segon premi: 37.368 > Tercer premi: 79.735 > Quarts premis: 47.272 i 60.379 > Cinquens premis: 59.236; 60.534; 27.274; 13.044; 58.915; 64.303; 73.199 i 19.151.

El 20.297 és el número del primer premi de la rifa de Nadal d'enguany. La grossa ha estat generosa amb el País Valencià: a l'administració número 1 d'Onil, se n'han venut quinze sèries, i a la número 11 d'Alacant, la número 1 de Benidorm i la número 11 de València, una sèrie a cadascuna. Un dels quarts premis, el 60.379, s'ha venut al Prat de Llobregat i cinc cinquens premis s'han venut a uns quants municipis del país. El 59.236 ha tocat a Alacant, Badalona, Barcelona, Binissalem i Santa Coloma de Farners; el 60.534, al Campello i a Benidorm; el 27.274, a Girona i Xàtiva; el 13.044, a Castelló de la Plana, Olot i Santa Perpètua de Mogoda i el 19.151, a Castelló de la Plana i a Puçol. [+ article] + Premis per euro jugat. + Comproveu en aquesta pàgina si heu obtingut cap premi. + Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Loteries.

Un cop més, com se sol dir, molta salut, i altra any, a espera a una loteria, de debó, nacional catalana, que ens doni més sort. Als afortunats, felicitats, i més a aquells/es que més els hi faci falta, que és una de les virtuts d´aquests sorteig, que amb fraccions donen etites grans felicitats a molta classe treballadora, com el cas d´enguany al Prat de Llobregat.

21 desembre 2006

El dret de secessió deixarà Espanya i els botiflers catalans en evidència en la reforma constitucional

S´ha parlat molt poc del debat polític que ens ve després del nyap de l´estatutet de la moncloa apadrinat per Zapatero-duran-mas, és el debat de la reforma constitucional espanyla. Com que el dret de decidir, no es recull al nou estatut nacional, des d´un punt de vista estrictament legal, només ens queda, la reforma de la constitució per accedir a la independència per la via pacífica, emprant la legalitat vigent, a menys , és clar, que s´usi la via de l´autoproclamació per part de la representació majoritària del Parlament de Catalunya, que en els temps actuals de patriotisme social i de gestió del nayp, l´horitzó és més que borrós.
I ara, al gener , s´informa per part d´Esquerra, que es presentarà aquesta proposta de reforma constitucional, que han elaborat amb EA, CHA, partits andalusos i asturians i catedràtics aragonesos i algun d'andalús, que com a punt més remarcable inclou el dret a la secessió. Un model que confrontarà al model neoespanyolista de reforma constitucional monàrquic de PP-PSOE, que pretenen reformar per una persona, la successió monàrquica femenina, hereva del franquisme i no per milions de ciutadans de nacions diverses de l´estat. Curt i ras, som una nació colonitzada, que algun dia voldrem donar el salt a la lliure determinació del poble català.
Aritmèticament, sabem que els espanyolistes PP i PSOE, no estan ni molt menys per la feina, però des del punt de vista ideològic, pot obrir, i en això i té molt a fer la comunitat blocaire, i no només la XARXA REPUBLICANA, -que ja pasa per 128 blocs indexats-,a generar debat sobre la qüestió.
Tenim drets i algun dia els volem exercir. I CIU, PSC, IC, s´hauran de mollar políticament, si accepten aquest dret innegable del poble català. I PSOE i PP, amb el seus vots, es veuran en evidència si el cotó fluix de la democràcia que algun dia nacions com Catalunya, Euskadi, Galícia , Andalusia...puguin exercir el dret a la secessió. Contribuïm al debat virtual per tal que faci el salt a debat públic a nivell de societat? Espanya, quedarà en evidència un cop més, però el debat, serà positiu, perquè l´arquitectura de l´estat és la mateixa que inclou allò inconstitucional de que "el ejército español es el garante de la unidad indisoluble de la nación espanyola".
Mentre no es suprimeixi aquest paràgraf, entre d´altres, i no es reconegui el dret a la secessió, Espanya és un imperi que continua colonitzant nacions sense estat propi, com la nostra, malgrat que molts espanyols ens hi donarien suport perquè hi estan a favor.

Nova mobilització per l´accés a una vivenda digna, el 23 de desembre

Tornen les convocatòries per l´accés real al dret a la vivenda. Mentre l´especulació immobiliària no té aturador, cada cop hi ha més gent que no pot accedir-hi a un dret bàsic. és significatiu que del 20 al 30 de novembre, Miloon Kothari, Relator de Nacions Unides en matèria de vivenda, viatgés per diferents ciutats de Catalunya i Espanya per avaluar quin és el grau de compliment del dret a la casa o pis, afirmés que no hi ha cap país occidental que tingui un problema tant greu en l´accés a l´habitatge com pasa a Catalunya i Espanya, malgrat els impediments perquè vingués per part del govern del PSOE, ja que no vol un informe de tall internacional que denuncii la situació i sobretot la passivitat política, en la majoria de casos, com queda evident.

Per això i molts altres motius la convocatòria pel dret a l'habitatge digne que tindrà lloc a València i a Barcelona el pròxim dissabte 23 de desembre a les 17 hores a la Plaça Sant Agustí i a la Plaça Catalunya respectivament, les organitzacions de l'Esquerra Independentista fan una crida a participar d'aquesta mobilització.
I s´han manifestat la importància d'aquesta mobilització popular i creuen que s'ha d'acudir a aquesta pels següents motius:

1.El problema de la manca d'habitatges és una realitat cada vegada més latent. Els preus dels habitatges han crescut de manera desorbitada ( el metre quadrat està a la ciutat de València per sobre dels 2000 euros el metre quadrat), cosa que provoca que moltes persones no puguen accedir a una vivenda pròpia. Actualment l'habitatge ha deixat de convertir-se en un dret per passar a ser un negoci.

2.Actualment els Països Catalans estem patint les conseqüències més crues del capitalisme salvatge: 2·1 La terciarització: Ens han condemnat a ser un país de serveis, cosa que provoca una especialització exclusiva en el turisme. Aquest fet té unes conseqüències devastadores per la nostra terra: especulació urbanística: camps de golf, macrourbanitzacions, centres comercials, plans eòlics, ports esportius, pistes d'esquí...

Tota aquesta febre del taulell i l'especulació ha provocat que malgrat que cada vegada són més les cases que es construeixen arreu del País, són també majors les dificultats que tenim per poder accedir a una vivenda i menys les possibilitats de poder tindre'n una pròpia.

2·2 La precarietat: La terciarització provoca també una precarització de les nostres vides: els nostres treballs són cada vegada més temporals (un 33% dels treballadors/es a l'Estat són temporals), els nostres sous no augmenten al mateix nivell que augmenta el preu de tot ( menjars, aigua, gas, llum, hipoteques...) Tot això, provoca que haguem de destinar més del 50% dels nostres sous per poder comprar una vivenda o que les hipoteques no paren d'augmentar cosa que dificulta que les persones més joves puguen emancipar-se i poder tindre una vivenda pròpia.

2·3 L'endeutament: L'endeutament arriba enguany al 110% de la renda familiar. Avui dia, les hipoteques s'estan negociant per trenta anys o més, i a València n'estem pagant més de 600 euros mensuals per hipoteca. Aquesta quantitat puja amb l'euríbor, cosa que exposa a les classes populars a una situació de màxima vulnerabilitat de l'economia familiar.

3.Al mateix temps, que són majors les dificultats que observem per poder accedir a una vivenda veiem que els pisos buit i inutilitzats són cada vegada majors. Actualment trobem que a la ciutat de València existeixen al voltant de 65464 vivendes buides sobre un total de 377248, cosa que demostra una vegada més que hi ha una infrautilitzament de la vivenda i una deixadesa per part de les administracions en rehabilitar aquestos pisos buits.

4.Dins de tot aquest context, trobem per damunt de tots dos col·lectius castigats especialment: les dones i les joves. Les dones sotmeses a un sistema patriarcal que les discrimina pel simple fet de ser dones: els seus sous mensuals són un 15'7% inferiors que als dels homes, la taxa d'atur de les dones està per sobre que la dels homes. A més, s'ocupen majoritària ment al terciari, el sector econòmic amb més temporalitat i precarietat. Amb els preus actuals una dona ha de destinar més del 54% del seu sou a pagar un habitatge.

Un altre col·lectiu especialment discriminat és el de les joves: les seues dificultats per poder accedir a una vivenda són majors ja que es veuen condemnats a destinar més del 50% dels seus sous si volen accedir a una vivenda a València. La temporalitat i la precarietat dels seus treballs fan augmentar, encara més, les seues dificultats per poder emancipar-se de casa i poder accedir a una vivenda pròpia. Actualment un 78,6% de joves encara viu en casa dels seus pares ja que li és impossible comprar-se una vivenda pròpia.

5.Tot aquests factors tenen un culpables clars que calen assenyalar i denunciar: polítics, empresaris, constructors, bancs, immobiliàries.... Aquelles persones encarregades de dirigir, des del poder polític i l'econòmic, els destins de les nostres vides sols que cerquen el seu enriquiment personal i per cercar aquest objectiu especulen amb el territori, amb les persones o amb l'educació. Res queda fora d'aquestes sangoneres com ara Lubasa, Llanera o Ortiz els quals decideixen les regles del joc i són ells els qui decideixen el futur del nostre poble, de les nostres vides...

6.Davant de tot això, des de les diferents organitzacions de l'esquerra independentista creiem que calen algunes mesures d'urgència per aturar aquest problema:

- Cal que hi haja una revitalització dels nostres barris més històrics com ara Russafa, Ciutat Vella o el Cabanyal els quals han estat abandonats a la seua sort.

- Cal crear una bossa social de l'habitatge, mitjançant la sanció i/o expropiació dels propietaris d'habitatges desocupats, suficientment ampla per dotar d'una vivenda digna a tothom que la sol·licite.

- Cal intervindre contundentment el mercat de l'habitatge per tal que els preus de les vivendes s'ajusten als salaris.

- Cal que la vivenda i els barris oferisquen les mateixes condicions pel que fa a qualitat de vida, independentment del salaris d'aquells que les obtinguen.

Per tot això, des de l'Esquerra Independentista, encoratgem al conjunt de la ciutadania a participar d'aquesta convocatòria ja que la única arma de les classes populars és la mobilització i la lluita diària arreu dels nostres barris, pobles i viles.

Més informació sobre el tema de l´accés a l´habitatge:
- V de vivenda
- Taller contra la violència inmobiliària i urbanística (BCNviu)
- Plataforma per una vivenda digna
- Ciutadans contra la especulació urbanística
- Burbuja.info

El missatge nadalenc de la monarquia que t´agradaria veure..

La imaginació circula per la xarxa, i el darrer hit a youtube, és el missatge nadalenc de l´hereu de Franco, el cap dels exèrcits, Juan Carlos de Borbón, amb un missatge "alternatiu". No us el perdeu..

Fotos 25 anys Ràdio Puig-reig i comentari

A Puig-reig, la ràdio és tota una institució. La celebració va iniciar amb un pica-pica popualr a la Plaça nova, com mostren imatges, que va unir oients i col.laboradors i convidats. Hora de conversa amena i informal, que va comptar amb entitats com els geganters, grallers, diables, etc. I a continuació al pavelló, dinar popular. Uns 25 anys, que hi va haver absències notables, malgrat haver més de 200 col.laboradors al llarg de tots aquests anys. Alguns, inclús han arribat a esdevenir una professió, i no voldria deixar-men cap, però hi havia presents el Fermí Riu a Ràdio Berga, el Manel Medina de TVBerguedà, el Raul Flores que treballa a la SER, alguna altra periodista que treballava a agència de notícies i ara a editorial Angle,etc, i molts d´altres, que han seguit fent les seves col.laboracions i programes, però per sobre de tot, fer poble, ha esdevingut la veu del poble de Puig-reig.
Tot i faltar i no dir-se públicament els noms, jo aquí voldria recordar els de Bartomeu Segura, Miquel Romanos, de Puig-reig i l´herbolista Santos de Berga, que si no fos per la seva mort, hi haurien estat. Ells, i 200 llargs han fet ràido Puig-reig. I els oients de Puig-reig, del Berguedà i més enllà i tot. I els anunciats. iI les hores de deicació, molts records, i anècdotes no publicables en el dinar varen aflorar. També va haver-hi espa per la quota política, un auster Satur en discurs, una nova diputada del PSC, la Judith Carreras, que vaig poder intercanviar impressions, i que pel que sembla , no serà única diputada, si un dels diputats de CIU , marxa al Congrés en propeeres eleccions Generals, entrarà Montserrat Ribera, actual alcaldessa de Guardiola i Presidenta del Consell Comarcal, ja que amb ella es va fer el tall de CIU als diputats a la circumscripció de Barcelona. No vaig veure que es convidés cap diputat d´ERC. En canvi no va faltar el subdelegat en funcions, Josep Ramon Mora, d´IC.
Tallada de pastís per part de la dona de l´actual director Josep Genescà, per la paciència durant 25 anys, en un pla que semblava derivar més a un homenatge personal al Genescà, que un dinar de record de 25 anys de molta gent anònima que hem fet Ràdio Puig-reig. No va faltar parlaments dels regidors de cultura de qui ha depengut la Ràdio: Ramon Llobet, Pep Muñoz, Salvador Molas, Quico Sàez.
Molt encertat el vídeo d´imatges d´abans a la ràdio realitzat pel constant Josep Companyó. I esperar 25 anys més, amb força renovada, i sobretot que no es perdi la pluralitat d´opinions, clau de l´equilibri i prestigi, que darrerament, en quan a audiència, salvat algun programa, no va massa sobrada la ràdio. Aviam si es corregeix, ni que sigui amb un nou taller de ràdio per les noves generacions amb col.laboració de les escoles. I actualització d´excel.lent web, que té real audio per sentir-se per internet.
Per molts anys, Ràdio PUIG-REIG!

El pedraforca del pessebre barceloní

Vet- ho aquí, estant per Barcelona, quan a plena Plaça Sant Jaume, un Berguedà es troba aquests dies nadalencs un pessebre gegant, i s´emporta una grata sorpresa: i posen de muntanya de fons, els qui el varen realitzar , amb el detall fàcilment identificable, malgrat ser ja de nit la foto, la figura del Pedraforca. Enhorabona, malgrat que el relleu no li faci justícia. Sentir com si estiguessis a Massanés, a Saldes i contemples la majestuositat muntanya del Pedraforca, "la meca" inexcusable de tot excursionista català d´obligada visita, a la Plaça de la primera institució del país, es mereix la referència. Els Berguedans, "okupem" de bon rotllo, la Plaça Sant Jaume.
Pels que volgueu visitar-la cada dia en directe teniu aquest enllaç, clicant aquí, si teniu "mono" de Pedraforca.

A Xil.le, Pinochet mort , però impune de la justícia en vida. La memòria històrica de rebaixes deixarà l´essència d´Espanya en evidència?

Aquests dies, que tant es parla de la mort d´un dels molts genocides que encara vivien, em refereixo a Augusto Pinochet, que amb la seva mort, per a molts escuadrons de la mort xilens i militars assassins, serà la llosa per no obrir la caixa de la justicia històrica als milers d´empresonats, torturats i morts durant la dictadura de Pinochet a Xile, i que no pocs analistes deien que els processos judicials es dilataven, precisament esperant la seva mort, per tenir impunitt en vida.I això que se l´assenyala coautor de la Operació Cóndor, després de la mort del maçó Salvador Allende, que era elegit democràticament i que va derrotar militarment per sublevació de Pinochet, amb assetjament del palau presidencial inclòs que va dur segons molts al suicidi d´Allende, que sense el suport de la CIA, no hauria estat possible, amb la seva ajuda externa inestimable, com citen algunes fonts que a més assenyalen els serveis secrets d´EEUU, a través de la CIA, autora de la capacitació de la majoria dels integrants de l´Operació Cóndor en l´Escola de les Amèriques, que llavors s´ubicava a Panamá sota la supervisió de l´exèrcit dels Estats Units. 17 anys de dictadura, la consecuència, un socialista menys, però anys més tard, els Xilens , amb el dictador en vida, han iniciat 300 processos judicials contra el dictador, ara ja mort.
Algú s´imagina Franco viu, una situació igual, després de 40 anys, havent una transició amb l´actual hereu seu, que va jurar els principis del movimiento, Juan Carlos de Borbón?
Encara pitjor: 26 anys després, amb un govern teòricament d´esquerres , el PSOE, que dubta si enterrar un cop més el passat en la nova llei de la "desmemòria històrica". Quina vergonya.
Jo recomano llegir l´informe d´Amnistia internacional sobre memòria històrica, que podeu consultar clicant aquí.
En ell es fa un repàs juridic , de les iniciatives minimes fetes fins ara, els abusos comesos a reparar, els crims contra el dret internacional, els crims contra la humanitat, drets de les víctimes a recursos efectius, etc.
En quan ERC, de la mà de Joan Tardà va fer el comunicat següent envers a la tramitació propera al Congreso de los Diputados, defensant esmena a la totalitat, i encertant sobre la nula voluntat del PSOE d´eliminar la ilegalitat franquista:

Esquerra esmena la totalitat de la Llei de la memòria històrica, que no condemna ni deslegitima la il·legalitat del règim franquista

El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha presentat avui l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a l'avantprojecte de Llei de la memòria històrica aprovat a finals del més de juliol pel govern espanyol. Tardà ha considerat el text “una ofensa lamentable a la història i a la lluita per les llibertats, ja que no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades”.

Tardà ha denunciat que “la Llei continua amb l'ambigüitat preconstitucional sobre la vigència de lleis franquistes i s’articula com si la legalitat constitucional hagués de respectar l'obra repressiva del règim”. El portaveu d’Esquerra ha recordat que "no es pot retardar més l'hora d'aplicar la doctrina de l'ONU sobre crims contra la humanitat als comesos pel franquisme". En aquest sentit, Tardà ha situat el text presentat pel PSOE més a prop de l’ambigüitat preconstitucional que de la legislació internacional, reconeguda per la Constitució espanyola.

Finalment, en referència a l’exclusió en el redactat de la Llei de l’anul·lació de les causes sumaríssimes contra Lluís Companys i tants milers de lluitadors per la llibertat, el portaveu d’Esquerra ha explicat que “aquesta negativa respon a la incapacitat del PSOE de negar la il·legalitat franquista”. Tardà ha afegit que dubta que des del catalanisme polític algú pugui acceptar una llei que no anul·li el procés a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, i ha instat els candidats a ocupar el mateix càrrec després de les eleccions del 1 de novembre a definir-s’hi.

Mentrestant la Comissió de la veritat a Catalunya, i l´Associació per a la recuperació de la memòria històrica (ARMHC), continuen treballant i aportant llum i conscienciar històrica del tema per evitar tancar en fals i justificant erròniament la impunitat franquista, tal com voldria sense ni amagar-se els postfranquistes del PP. Encara hi som a temps d´honorar els morts i donar justicia històrica als cada cop menys supervivents d´aquelles atrocitats que no haurien d´haver passat mai. A d´altres latituds, com a Xile, la democràcia pot semblar més tènua, però a l´estat espanyol, en qüestions de justícia històrica i revisió del franquisme, la llosa de la transició és impunitat franquista històrica legalitzada. Tan sols la llei de la memòria històrica pot posar a lloc i reparar errors, encara que ara, per a molts/es , ja sigui masa tard.
I l´exemple dels greuges el donen les fosses comunes escmpades arreu, de les priemres una propera a prats de Lluçanès, i aquí al Berguedà, es va fer pública una amb 25 cossos a Capolat.
En un exemple de recerca històrica, és a Manresa, on l´historiador Joaquim Aloy, em va fer arribar aquest enllaç que publica més de 752 persones de gent de Manresa , que havia nascut a molts indrets del país, durant l´any 1936-1939, amb informacions lo cd e la mort, població naixement,etc. Impagable la feina feta, ell que es coneix pam a pam l´Archivo general de la Guerra civil(Salamanca), per aquesta recerca i d´altres.
A ells, no se´ls pot fer tornar, però la memòria històrica, si que pot fer justícia amb una llei justa, i no de rebaixes. Els morts, no s´ho mereixien, ni els seus familiars en vida molts anys després, que s´enterri per segon cop la seva memòria. 150.000 morts, 53.000 jutjats al T.O.P. entre 1963 i 1976 i 500.000 refugiats, esperen justícia.

25 primers anys de Ràdio Puig-reig

Us passo la nota de l´aniversari que es celebra demà a Puig-reig, que són els primers 25 anys de l´emissora municipal, ara que fa pocs dies que s´ha tancat el darrer Fòrum 10, continua la primera emissora del Berguedà, amb actes i informació següent, un dia de retrobada a la gent que em fet ràdio al llarg dels anys al poble:

Amb el lema TOTS SOM RÀDIO PUIG-REIG, hem organitzat pel proper diumenge dia 3 de desembre la festa d’aniversari.

Des de sempre hem cregut que és molt important la col•laboració de tothom. Per tant, volem agrair l’esforç de tota la gent que participa o ha participat a Ràdio Puig-reig ; també a totes aquelles persones que des de les diferents institucions , entitats o que de forma particular ens ha donat suport per seguir fent ràdio. Pensem que és molt important trobar-nos tots al dinar del 25è aniversari.

La festa començarà a les 12 del matí amb un vermut popular a la Plaça Nova, amb la col•laboració de les empreses LIVEN, Obrarors i Caus , on tothom hi és convidat . Durant el vermut podrem gaudir del combo de l’Escola Municipal de Música de Puig-reig , dels Geganters de Puig-reig , dels Gegants del CEIP Alfred Mata , dels Xanquers de les Escoles Parroquials i dels Dimonis del Clot de l’Infern , Polifònica de Puig-reig.

Tot seguit els que estiguin apuntats es desplaçaran al Pavelló on es farà el dinar de germanor amb el següent menú :
Paella
Pollastre amb gambes
Pastís d’aniversari
Pa , Vi , Cava , Cafè i Licors

El dinar és obert a tothom i el preu serà de 15 euros per les persones que durant els darrers anys no hagin estat vinculades a la ràdio.

Per totes les persones col•laboradores de programes i els/les membres de la Junta del Patronat i del Consell Consultiu serà gratuït. Apunteu-vos tant aviat com pugueu al telèfon 93 8380184 o al correu electrònic info@radiopuig-reig.net o la web www.radiopuig-reig.net.

Ens agradaria que hi fóssim tots, ja que pensem que vint-i-cinc anys és una fita important i moltes vegades inassolible ; per tant voldríem felicitar-nos i al mateix temps demanar-vos que tots junts omplim a vessar el pavelló com a mostra de suport i agraïment a la feina que tanta gent ha fet durant tots aquest anys.

Si esteu interessats en assistir a la festa podeu trucar el tel 93 838 01 84 i els donarem el numero de compte per fer l’ingrés , pel tiquet del dinar.

Donada a la capacitat del local i a l’organització del dinar , ens és imprescindible saber el més aviat possible el nombre d’assistents .

Per tant us recordem el termini màxim per fer la reserva és el dia 26 de novembre.

Nou bloc: EL BERGUEDÀ

Com no, un deure proper i personal era fer un espai propi sobre el Berguedà, aquest espai natural tan proper i alhora desconegut.

Podeu accedir-hi i proposar nous enllaços relacionats, fotografies pròpies, etc, hi tindran el seu lloc a:

http://elbergueda.blogspot.com

Per una majoria social per l´autodeterminació, manifestació el 6 de desembre

Quan en el context actual hi ha processos en marxa com al Quebec, -que fins i tot Canadà l´ha reconegut com a nació per evitar la secessió- i a Escòcia, com recorda l´eurodiputat Bernat Joan, a Catalunya i els Països catalans, per conquerir una justícia social plena, cal tenir presents aquest processo en marxa i defensar el dret inanienable al dret a l´autodeterminació, com recordava el eurodiputat Bernat Joan . I aquí hi juga un paper fonamentl per tirar del carro la societat civil organitzda, i els exemples me´s remarcables perquè la classe política es posi les piles estan els agents socials i polítics de la Plataforma Tenim el dret de decidir i la Plataforma Sobirania i progrés que ja du més de 7000 adherits. Un cas especial és la voluntarista Catalunya acció, que darrerament va presentar acte a Puigcerdà amb 150 persones amb pròleg de Joan Carretero i va fer acte amb selecció d´Euskadi previ al partit de futbol al Camp nou entre Catalunya-Euskadi.
Un any més, les JERC fan conovocatòria nacional i diversos actes, l´any passat marcat per denúncia del fanatisme de la COPE, i enguany amb nou govern d´esquerres i marcant un perfil polític propi, més enllà de l´acció de govern que s´impulsi a partir d´ara. Per cert, que en aquesta ocasió, avui ja hi ha nomenaments per sota dels consellers/es, i en quan a Joventut aquest cop si, les JERC i tenen representant propi, en Eugeni Villalbí, fins avui responsable de la Secretaria d'Associacionisme i Moviments Socials de les JERC, ha estat nomenat pel consell de govern de la Generalitat de Catalunya nou Secretari General de Joventut del govern català. Ara no hi ha excusa per l´emancipació juvenil i un nou pla nacional de joventut.

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han convocat un seguit d'actes el proper 6 de desembre a diversos punts de la geografia dels Països Catalans en favor de l'autodeterminació. Amb motiu d'aquesta convocatòria, han presentat el manifest titulat 'Superem la constitució: AUTODETERMINACIÓ, per la majoria social', que reproduïm a continuació. El 6 de desembre d'enguany els poders de l'estat espanyol tornaran a celebrar la vigència i supervivència de la seva Constitució, un text legal que prohibeix el dret a l'autodeterminació dels pobles, la federació de les comunitats autònomes, estableix la monarquia com a forma d'estat i atorga a l'exèrcit la potestat de garantir la unitat d'Espanya. El jovent independentista ens tornem a mobilitzar perquè creiem que la reivindicació del dret a decidir és més necessària que mai. Creiem que cal superar el model de la Constitució Espanyola perquè no serveix per canalitzar les aspiracions la ciutadania dels Països Catalans. Ara fa just un any, aquesta Constitució era l'excusa i l'instrument a partir del qual es justificaven les retallades a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, tot i que per nosaltres aquest era un text que no contenia les nostres màximes aspiracions, però que representava el millor acord polític entre tots els agents de la societat catalana. De la mateixa manera, el contingut de l'actual Constitució i la seva interpretació han forçat un estatuts balear i valencià absolutament limitats d'entrada. El proper pas en l'autogovern dels Països Catalans, si vol ser real, haurà de superar l'actual Constitució Espanyola, i per aquesta raó, cal construir la majoria social que permeti fer-ho, mitjançant l'exercici del dret a l'autoderminació. El dret a l'autodeterminació és una necessitat democràtica. Creiem que l'actual marc jurídic i polític dista molt del que hauria de ser una democràcia avançada. Per una banda, hi ha un poder judicial absolutament centralitzat, polititzat i partidista que practica una intervenció política sense complexos, i la majoria de vegades ho fa a favor de les posicions més conservadores. Per altra banda, la monarquia avui com ahir és un anacronisme. En una democràcia completa el cap d'estat ho és perquè l'ha escollit la ciutadania, i no perquè pertany a una determinada família. I en una democràcia, tot ha d'estar sotmès al control de les urnes, fins i tot els límits territorials de l'estat. L'estat espanyol no serà una democràcia completa fins que no sotmeti a la voluntat de la ciutadania dels diferents pobles de l'estat si volen continuar formant-ne part o volen esdevenir estats independents. El dret a l'autodeterminació és una qüestió de justícia. Els Països Catalans no podem tenir les eines que tenen els altres pobles del món per decidir el seu futur perquè dos estats, l'espanyol i el francès, ho fan en nom nostre, i molt sovint, en contra nostre. Cada vegada més, els conflictes polítics al món es solucionen amb mecanismes democràtics, i tenim casos recents que ens ho recorden com Montenegro o el Quebec. Nosaltres no podem quedar-nos enrere i seguir acceptant que les nostres decisions hagin de passar per la retallada dels governs de Madrid i París. El dret a l'autodeterminació és una eina per la millora del benestar col·lectiu. Amb un estat propi, tindrem la última paraula en polítiques socials, educatives, de sanitat, en l'economia, les infraestructures, l'habitatge i tantes altres qüestions. Aquí patim els problemes, aquí preparem les solucions, i aquí volem decidir. És el moment de construir una majoria social per al ple exercici de la democràcia, per l'exercici del dret a l'autodeterminació. Només d'aquesta manera garantirem un futur de llibertat, justícia social i progrés per als Països Catalans. Actes: Convocatòria nacional: Rambla de Canaletes, Barcelona, a les 18.00 hores, el 6 de desembre. Manifestació nacional sota el lema " Superem la constitució: AUTODETERMINACIÓ! per la majoria social ". Després de la manifestació continua la gresca i la lluita al Casal Cultural Tio Canya. Convocatòries arreu del territori: País Valencià: Sueca: Jornada reivindicativa a Sueca (La Ribera Baixa), amb el lema "Superem la Constitució: Autodeterminació". Les activitats començaran a les 11.30 del mati al Casal Jaume I de Sueca (Carrer del Sequial, 37) amb una xerrada de presentació del treball de les JERPV a càrrec d' Anna Peña Portaveu de l' Organització. Camp de Tarragona: Reus: "Som una nació, fem fora la constitució!" les JERC de Reus realitzaran una acció el proper dimarts, dia 5 de desembre, a 2 quarts de 8 del vespre a la plaça del Prim. Tarragona: Concert sota el lema: "Unim-nos per la llibertat", que es celebrarà el divendres dia 8 de desembre a la Sala Zero de Tarragona. Al concert, organitzat per les JERC de Tarragona, hi actuaran Pau Alabajos, del País Valencià; els tarragonins Culló i els montblanquins Nakron. Baix Llobregat: Hospitalet de Llobregat: Les JERC del Baix Llobregat convoquen, el proper 6 de desembre i sota el mateix lema que la manifestació nacional ("Superem la Constitució. AUTODETERMINACIÓ"), una manifestació a la ciutat de l' Hospitalet de Llobregat. La Marxa sortirà a les 16h del capdamunt de la Rambla Just Oliveres (Estació de RENFE de l' Hospitalet i Metro L1) i baixarà tota la Rambla, trencarà pel carrer Major i acabarà a la Plaça de la Vila, on es llegirà el Manifest per, tot seguit, desplaçar-nos a la manifestació nacional a Barcelona. Illes Balears: Porreres: Presentació del llibre "Montenegro sí, Catalunya També" dissabte 2 de desembre a les 20 hores a la Sala Polivalent ( Carrer de Veiet, vora Correus ). Organitza: Agrupació Cultural de Porreres i JERC Illes. Binissalem: Presentació del llibre "Montenegro sí, Catalunya també" diumenge 3 de desembre a les 20 hores al teatre de Binissalem ( Carrer de la Rectoria 1 ). Manacor: Dimarts dia 5, a partir de les 00 hores concert anti-constitucional al Bar Es Diürn de Porto Cristo. Actuaran els grups Uggly Bitches i Malakagna.

Nou executiu del Govern Català, nous reptes i alguns riscos

He esperat la confirmació de la relació completa, després de molta rumorologia de noms, ara ja tenim l´equip complet. El segon govern d´esquerres després de la república.. i que duri. Ara bé, la composició del govern, obeeix a un equilibri intern de partits(el maragallisme amb Tura i l´ernest es deixen notar, tot eliminar el Carnes,Valls..) i el Puigcercocisme domina a les files d´ERC. Però , ningú negarà com ve afirma Jordi Sànchez en aquest article , la relació entre executiva d´ERC i executiu serà plena, com no, amb Vicepresident Josep -Lluís Carod-Rovira i Governació i administració publica de la mà de Puigcercós, en substitució del meritori Carretero, en la seva tasca als ajuntaments, que sens dubte, amb el "seu cavaller" Jaume oliveras que és el secretari de política municipal d´ERC, com a número 2 seu, serà una eina per seguir municipis i dotar de finançament a pobles, i ves a saber si també fitxar noves candidatures municipals al país o d´altres partits que tinguin un perfil republicà.
Estic especialment content per la tria de Tresserras, un home que ve del CAC, que té les coses molt clares en la reconstrucció nacional dels mitjans de comunicació i pot donar un excelents fruits, també a Cultura. I la Carme Capdevila, bé, amb acció social i ciutadania, mèrits professionals no li falten, altra cosa serà compatibilitzar el seu càrrec dins ERC de vicesecretària general d´acció política (programes). I com no, el Pep Huguet, que amplia el control de les àrees economiques del govern amb la conselleria d´Innovació que englobarà indústria a me´s de les anteriors de coemrç i turisme, i esperem que això també es noti especialment a la Catalunya interior i el pre-Pirineu.
No dubto de la valua, però personalment crec que si ERC vol mantenir cohesió interna, el fet que la relació entre executiu del govern i direcció sigui cada cop més una mateixa cosa, tindrà una lectura interna i al conjunt de la societat, O el govern avançat des dels objectius de l´esquerra independentista institucional, o es condemna ERC a una renúncia ideològica, cosa que, portaria les seves conseqüències. És un repte i alhora un risc.
Personalment, com es va fer amb la Pilar Albiol, que va substituir Vendrell, crec que s´ha d´anar subtituint i professionalitzant les tasques i no primant acumular responsabilitats que salvant les distàncies, el PNB, amb l´euskadi buru batxar, separa clarament direcció i govern. L´objectiu de la reconstrucció nacional amb l´aposta estratègica per fer que molta gent, mitjançant fer president a Montilla s´incorpori al catalanisme, i ho dic de coneixement proper que el discurs de Montilla dient que seria el primer treballador català pel país, en àmbits castellanoparlant provinents de l´immigració i són catalans, se´l escolten i pot ser molt pedagògic. Per cert, el discurs de Montilla, en un moment va fer esment que ell era hereu de tots els ex-presidents anteriors i seria el "fil roig del catalanisme". Una aclucada d´ull a Puigcercós, i que a nivell de les JERC, tot recordem els finals de congresos amb "el fil roig de l´independentisme", de lectura interna però de declaració d´intensions no disimulada. Però ERC no a d´aigualir ni un sol objectiu, se li intenti dir pluja fina o com es vulgui.
Perque sinó pot propiciar la sensació d´aparcar l´independentisme a canvi de tocar govern, i llavors, si que hi hauria gent ofesa i decebuda, i deixaria a l´esquerra indepependentista un espai social a ocupar, com analitzen aquí, i en futurs comicis, més enllà de la seva aposta municipal actual, amb les CUP. Mentrestant CIU, té una oportunitat de regenerar-se i fer un salt al liberalisme independentista, si és que el sector burgés espanyolista que va instar a retallar l´estatut, li deixen.
L´autodeterminació nacional, s´ha de deixar notar en l´acció de govern, i ERC a de continuar posicionant-se en els processos d´alliberament nacional propers sigui Quebec, Flandes, Escòcia, Euskadi, etc, a de tenir perfil propi, perquè és el que espera la majoria de la militància. I amb les polítiques de drets reconeguts en serveis socials, de cohesió social i d´equilibri territorial, aposta de transport púclic pel nou govern, demostrar com ERC sap fer país, en les petites gran coses. Perquè ERC ha triat el govern que volia, el PSC ho ha acceptat per sobreviure, i IC, era l´únic govern que podia estar-hi. Amb la seva gent i per a la seva gent, podem avançar i anar a més.
Hi ha molts reptes, i el dia a dia es veurà com s´articula i executa les prioritats nacionals i socials el nou govern d´entesa nacional pel progrés. Per cert, caldria fer públic el full de ruta del programa de govern per oficialitzar l´aposta concreta en 4 anys, i aquí podeu llegir el nou "pacte del tinell", la declaració programàtica que marcarà la direcció i acció del govern nacional d´entesa pel progrés, veritables motius per triar un govern i no un altre, enlloc del molt mediàtic i poc real debat de noms de presidenciables.

Per informar-se sobre els nous consellers i opinar, com no, Vilaweb, ho posa fàcil:

Un cop els catorze consellers del nou govern de José Montilla han pres possessió del càrrec (crònica), al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, aquest migdia s'ha començat a visualitzar el relleu de carteres. Una de les imatges més buscades ha estat el canvi al departament d'Interior, on Montserrat Tura, ara titular de Justícia, ha deixat el despatx a Joan Saura. També s'ha oficialitzat el relleu a Governació, que passa de Xavier Sabaté a Joan Puigcercós. [+ article] + Crònica de Martí Estruch: Els flamants consellers entesos prenen possessió.
+ Enquesta de VilaWeb: Quina opinió teniu del nou Consell Executiu de la Generalitat?.
+ Document rtf del govern: Biografies oficials dels nous consellers.


I aquest és el nou organigrama del govern de la Generalitat de Catalunya, segons e-noticies:

El president de la Generalitat, José Montilla, ha signat ja el decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Els efectes d'aquest decret són els següents:
A) Creació i canvi de denominació de departament. Es crea el Departament del Vicepresident. Es crea el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. El Departament de Relacions Institucionals passa a denominar-se d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. El Departament de Benestar Social passa a denominar-se Departament d'Acció Social i Ciutadania. El Departament de Cultura passa a denominar-se de Cultura i Mitjans de Comunicació. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, passa a denominar-se Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El Departament d'Indústria i Treball passa a denominar-se Departament de Treball. El Departament d'Educació i Universitats passa a denominar-se Departament d'Educació.

B) Àmbits de competència de cada departament.

Al Departament de la Presidència: El suport directe i assistència al President de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament de les seves funcions. Les funcions de secretaria del Govern, l'assessorament, la representació i la defensa jurídica del Govern i de l'Administració de la Generalitat i els organismes que en depenen, juntament amb les publicacions oficials. La difusió de l'activitat del President i del Govern de la Generalitat.
L'atenció ciutadana, la informació pública sobre els recursos, els serveis i els programes de l'administració, així com la coordinació i direcció dels sistemes d'informació de base i gestió corporativa de la Generalitat. La coordinació interdepartamental i l'impuls d'estratègies conjuntes, especialment en l'àmbit de les competències connexes o compartides. La coordinació de la política informativa del govern. L'organització, la coordinació i l'elaboració dels continguts de la informació corporativa. Polítiques i actuacions davant les institucions de la Unió Europea. Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions. Resten adscrits al Departament de la Presidència la Delegació de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna i la Delegació de la Generalitat davant les institucions europees.

Al Departament de la Vicepresidència: El Vicepresident substitueix al President en cas d'absència o impediment i el segueix en l'ordre protocol·lari. El Vicepresident presidirà el Consell Tècnic. La promoció exterior de la Generalitat. El suport a les funcions de representació institucional de la Generalitat a l'exterior. La Cooperació al desenvolupament. La coordinació de la participació de la Generalitat en els consorcis i organismes amb d'altres institucions en l'àmbit de les relacions internacionals. La coordinació executiva dels organismes governamentals amb competències en l'acció exterior de la Generalitat . El suport a les comunitats catalanes a l'exterior. La direcció de l'activitat de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.
La política lingüística de la Generalitat. L'Esport. Els Afers religiosos. Resten adscrits al Departament de la Vicepresidència, el Patronat Català pro Europa, l'Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Consell Assessor per al desenvolupament sostenible i l'Institut Ramon Llull.

Al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: a) Les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana, la seguretat pública i el trànsit. b) Les emergències i la seguretat civil. c) El joc i els espectacles. d) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya. e) Les relacions institucionals i l'impuls del desenvolupament estatutari. f) La promoció de la participació social. g) La recuperació de la memòria històrica, el foment de la pau i els drets humans.

Al Departament d'Economia i Finances: a) La política econòmica. b) Les entitats de crèdit. c) El mercat de valors. d) La promoció i la defensa de la competència. e) El consum. f) Energia i mines. g) El sector assegurador. h) Les Finances públiques, els pressupostos, l'eficiència de la despesa, el deute públic i la tutela financera dels ens locals. i) La contractació pública i la Junta Consultiva de contractació administrativa.

Al Departament de Governació i Administracions Públiques:
a) L'assistència i cooperació amb el món local de Catalunya. b) La funció pública i la modernització de l'Administració. c) L'organització administrativa de l'Administració de la Generalitat. d) Els processos electorals. e) L'acció comunitària i de desenvolupament local. f) La coordinació i la gestió de la xarxa d'equipaments cívics i socials. g) La societat de la informació, les telecomunicacions i les comunicacions electròniques i l'administració electrònica. h) La sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat. i) L'execució i el desenvolupament dels sistemes d'informació corporatius. Resten adscrits al Departament de Governació i Administracions Públiques: l'Institut Europeu de la Mediterrània i el CTTI.

Al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: a) La política i la planificació territorial i l'urbanisme. b) Les polítiques de sòl. c) Les obres públiques i infrastructures. d) Les carreteres, els ferrocarrils, els ports i els aeroports. e) Els transports. f) Desplegament i aplicació de la llei de barris.

Al Departament de Justícia: a) Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya. b) Els serveis penitenciaris, la rehabilitació i la justícia juvenil. c) La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya. d) Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals, les acadèmies, notaris i registradors.

Al Departament d'Educació: La política educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari.

Al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació: a) La promoció i la difusió cultural. b) El patrimoni cultural, arxius i museus. c) Les indústries culturals.
d) L'activitat reguladora dels mitjans de comunicació públics i la relació amb els mitjans de comunicació de la Generalitat. e) La cultura tradicional i popular catalana. f) Els equipaments culturals. g) La cooperació cultural i biblioteques.

Al Departament de Salut: a) La política sanitària. b) El Servei Català de la Salut.
c) L'Institut Català de la Salut. d) Els equipaments socio-sanitaris.

Al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: a) Les polítiques d'agricultura. b) Les polítiques de ramaderia. c) Les polítiques de pesca. d) Desenvolupament del món rural. e) Indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació.

Al Departament de Treball: a) Les relacions laborals. b) L' ocupació. c) L' economia social, les cooperatives i l'autoempresa. d) La Formació ocupacional i contínua.

Al Departament Innovació, Universitats i Empresa: a) El comerç interior i l'artesania. b) El turisme. c) La seguretat industrial. d) La indústria. e) La innovació. f) Les universitats. g) El foment de la recerca. h) La internacionalització de l'empresa catalana.

Al Departament d'Acció Social i Ciutadania: a) La política de serveis socials.
b) Les polítiques de dones. c) La política de joventut. d) La política de la gent gran. e) Les famílies, la infància i l'adolescència. f) La política d'immigració i suport a la migració catalana. g) La política de gais, lesbianes i transsexuals.
h) L'acolliment i les adopcions. i) La política de les persones amb disminució i dependències. j) Els equipaments assistencials de la xarxa pública de serveis socials. k) Polítiques per a la inclusió social.

Al Departament de Medi Ambient i Habitatge: a) La qualitat i la planificació ambiental i l'estratègia de sostenibilitat davant el canvi climàtic. b) L'aigua.
c) Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural. d) Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial. e) Els residus. f) Els serveis meteorològics.
g) L'habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d'habitatge incloses les polítiques de sòl residencial associades. h) L'ordenació de l'edificació i control de qualitat del procés i productes d'edificació. h) L'impuls de les energies renovables. i) Les polítiques de rehabilitació d'habitatges en barris i nuclis històrics.

El preu mitjà de venda de l'habitatge al Berguedà és de 230.000 euros

La notícia dels augments continuats de preu de l´hbitatge al Berguedà, pisos a preu mig de 230.000 euros (38.269.000 de les antigues pessetes) i a 2.800 euros el metre quadrat. I la cosa va a més. Per tant, segns aquest estudi , a Puig-reig s´estudien 90 habitatges amb una supefície útil de 94 metres de mitjana, suposaria uns 2.447 euros teòrics al metre quadrat a Puig-reig, i pel que em consta molt de temps estàvem entorn els 950 euros el metre quadrat, per tant a Puig-reig, en els darrers 5 anys s´ha gairebé triplicat el preu del metre quadrat, i amb les mesures del desgovern local actual, que es pretén marbellitzar les ex-colònies industrials a través del Pla director i a veure venir el projecte de Cal Vidal, per exemple , que pretenen col.locar urbanització de luxe privada amb prop de 541 pisos, això encara es pot disparar més i fer d´un dret com l´accés a l´habitatge, en quelcom impossible per a una majoria social, mentre una minoria especularà buscant benefici personal.
I a Berga amb 58 habitatges si el global són 85 metres quadrat útils, el preu metre qudrat és molt més car dels 2.800 euros el metre quadrat. I Gironella, amb les Eures, amb 212 habitatges properament, ja tenen la seva quota, i l´amenaça del camp de golf, que òbviament , portaria lligat una urbanització de luxe, com a pasat en tants d´altres camps de golf, si és que tira endavant finalment. I en pobles turistics més petits, molts joves, al venir i comprar estiuejants han d´abandonar el poble de la seva vida, cada cop més.
Per qualsevol butxaca d´un jove o parella del Berguedà, que es vulgui emancipar, són preus pels sous de la zona, que obliguen a hipotecar-se de per vida. I el fort és que per amolts , sobretot de l´àrea metropolitana, són asequibles, encara aquests preus. Digueu la vostra opinió.
Aquí teniu la notícia publicada a web de Ràdio Berga:


El preu mitjà de venda de l'habitatge al Berguedà és de 230.000 euros
A Gironella, la construcció s'ha multiplicat per vint en cinc anys

A la comarca del Berguedà el preu per metre quadrat dels pisos se situa 2.800 euros i el preu mitjà de venda de l’habitatge és de 230.000 euros. Són les xifres que ha presentat avui l’Associació de Promotors de Barcelona en l’estudi “Oferta d’habitatge a la demarcació de Barcelona”. La conclusió d’aquest estudi, segons Enric Reyna, president de l’associació que l’ha elaborat, és clara: els preus dels pisos no s’abaixen.
A la comarca del Berguedà l’estudi se centra en els municipis de Berga i Puig-Reig. La mostra de l’estudi en aquestes poblacions la formen 22 promocions (11 a cada municipi) i 148 habitatges (90 a Puig-Reig i 58 a Berga). La superfície mitjana útil dels habitatges és de 85 metres quadrats, amb una xifra més gran Puig-reig (94 metres quadrats).
Els habitatges, són majoria els de tres dormitoris, que són el 43% de la mostra total a la comarca. A continuació hi ha la categoria d’altres amb un 29%; i els habitatges de dos dormitoris, que representen el 25% del total.
A tots els habitatges s’hi troben els tancaments exteriors d’alumini i vidre de doble cambra, la campana, placa de cocció i forn a la cuina i l’antena de televisió terrestre; també hi ha calefacció al 100% dels habitatges. En un segon nivell de presència destacar el parquet i la preinstal·lació d’antena de televisió per satèl·lit, amb índexs al voltant del 50%.
L’estudi se centra en Puig-reig i Berga, però la construcció és elevada a molts d’altres municipis del Berguedà. A Gironella, per exemple, a principis de l’any que ve s’iniciarà el projecte urbanístic de Les Eres, on s’hi construiran 212 habitatges. És el pla parcial de més dimensions que s’està planificant a Gironella i permetrà donar resposta a la demanda d’habitatge que hi ha a la vila, que s’ha traduït també en un gran augment de la construcció des de l’any 2003 fins a l’actualitat. En cinc anys la construcció s’ha multiplicat per vint, a Gironella. Del 2003 al 2004 es va passar de construir una desena a una vintena de vivendes, el 2005 se’n van construir 40, el 2006 s’han atorgat un centenar de llicències. I de cara a l’any que ve, la xifra creixerà fins a 200 habitatges.

Comando precari...en marxa! La impunitat laboral a internet s´ha acabat, si tu vols

Aqui teniu un exemple del que trobareu i ara amb ajut d´internet, hi ha una nova eina per denunciar les males pràctiques empresarials , com aquest cas d´una oferta ilegal de treballar en un supermercat estafant la seguretat social, en condicions draconianes...
I aqui us he posat algunes fotos enviades per la gent al bloc de denuncia del "comando Precari", que per casualitat vaig escoltar altra dia a ràdio 4, quan anava cap al fòrum10 de ràdio Puig-reig, on hi havia el director antoni vilalta de ràdio 4, el ramon font, director de mitjans en funcions de la generalitat, el fèlix noguera de regio7 i TVM i domenech sesmilo, d´UDC i del CAC, que van parlar de la TDT, del EPRA que regular mitjans europeus i moltes altres coses, però al que anava, aquesta nova eina virtual que promou l´Avalot, que hi ha alguns membres ex- JERC i ara d´ERC, com el coordinador Òscar Riu, tot i ser les joventuts d´UGT a Catalunya, que va dir si a l´estatutet, a reformes laborals, i per poc fan conseller Alvarez de conseller, però que en aquest cas, cal felicitar, ja que s´han compromès que aquells casos que es facin arribar i com més detallats millor, dur-los per denunciar davant la inspecció de treball i culpar als empresaris que se saltin la legalitat posant en perill la salut de treballadors o els seus drets sociolaborals.
Ja tardes a punxar fotos amb el mòbil d´obres irregulars en matèria de seguretat pels treballadors, gravar propostes ilegals de treball que tinguis, etc. Al blog de Recursos humans confidencial, i tindràs lloc si et trobes en una situació laboral injusta o denunciable per altri que sigui del teu coneixement. La impunitat, ara amb la xarxa, ja no pot tenir lloc en el terreny laboral, i les seves me´s de 3000 visites diàries, ja diu molt com està de xungo la realitat precària i les moltes coses a denunciar per desconeixement o indefensió..
Només recordar que clicant aquí, podeu denunciar directament a inspecció de treball de la generalitat, i aviam si eliminem aquest més de 100 persones que moren a la feina anualment a Catalunya i que poques vegades se´n parla.

Gol de ronaldinho davant del Villareal: no hi ha paraules...

El que feia 4 a 0 , el gol de Ronaldinho amb xilena espectacular que ha donat un gol que fa si és possible, encara més el F.C.Barcelona, gaudiu de la transmissió de rac1 amb el gol en questió..sense paraules

La influència dels blocs pot substituir els mitjans de comunicació de masses convencionals

Vilaweb ens porta una informació que per molts era un pensament, però ara, ja hi ha dades objectives: la influència creixent en la societat dels blocs.

Manuel Cuyàs, ja apuntava "La generació bloc s´obre pas" , referenciat pel referent blocaire Saül Gordillo.

Algú comentava que en el cas de l´independentisme d´esquerres, per la manca de mitjans de comunicació, s´obria com espai de naturalitat a internet, i apart de llegir Vilaweb, segueix habitualment el racó català, espera amb fruicció les novetats del busot, consulta el pro-convergent polemista e-noticies, però , sobretot, consulta, mira i opina a través de blocs. I els diaris que no volen perdre influència, han de penjar les seves informacions a internet sense pagament previ, perquè els gratuïts també els mengen terreny. Potser, el diari més intel.ligent serà qui dediqui una plana a extreure i publicar opinions de blocaires d´internet. Qui serà el primer?
I és una realitat que l´estudi esmentat posteriorment ve a dir, que ara ja , cada cop menys es segueix els grans mitjans convencionals, estereotipats, amb marca politica concreta, i crec jo, amb poca independència política, precisament de la dependència econòmica a determinats grups econòmics.
Per això una determinada manera de pensar i veure el món i el nostre entorn proper, d´una forma desacomplexada, directa, amb capacitat d´opinar i contrastar, rebatre per la seva agilitat i transparència, a dia d´avui l´aporten els que podriem definir-nos la Generació bloc, amb minims coneixements tecnològics d´internet, amb les cada cop majors possibilitats d´incorporar enllaços, videos per referenciar, fan més complet els punts de vista, sense caure en el dogmatisme, en definitiva, un sector cada cop més ampli de la població veurà com el món blocaire com la democràcia participativa del futur ja present. I que pot actuar i interactuar amb d´altres, des de qualsevol punt del territori. Malgrat la fractura digital que a moltes comarques encara patim com al Berguedà, ja que hi ha molts pobles sense banda ampla, però que diuen que ara es resoldran.
També és la democratització de la informació del territori , quan determinades informacions, reivindicacions d´àrees allunyades de l´endogàmia mediàtica metropolitana surtin a la llum, el que en denominaria la democràcia participativa territorial.
La lliçó també és que ajuda individualment a treure de l´anonimat a molts lliurepensadors i que la seva vàlua anirà posant-se de relleu a mida de les seves visites al seu bloc es vagin incrementant i tinguin assiduïtat. I potser, en un futur, les xarxes de blocaires, esdevinguin com agents actius de transformació social i nacional, lobby de pressió per aproximar les necessitats reals de la gent de les classes populars a les decisions polítiques, i és que la classe política, cada cop més, ja ara, està pendent del que es diu, s´opina internet, i en especial als blocs.

Notícia extreta de vilaweb:

El 3% dels europeus tenen bloc i el 20% en llegeixen

Segons un estudi fet a Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit

Un estudi de l'empresa internacional IPSOS, basat en una enquesta a cinc mil ciutadans alemanys, britànics, espanyols, francesos i italians, conclou que el 3% dels habitants d'aquests territoris tenen bloc i que el 20% n'han llegit algun; que els que llegeixen més blocs són els que tenen entre vint-i-cinc anys i trenta-quatre; i que un 21% dels lectors són de sexe masculí, i un 14%, de sexe femení.

La influència dels blocs entre els consumidors

Dels 5.000 enquestats, 2.214 són usuaris habituals d'internet i, d'aquests, un 40% ni tan sols sap què és un bloc. Tot i amb això, l'informe assegura que els blocs poden ajudar molta gent a decidir si compra un producte determinat o no, i que els internautes es fien força dels elogis i crítiques que publiquen. En concret, un 24% dels enquestats es fia dels blocs, ço que equival al quasi 30% de la gent que es fia dels articles de diari i al 31% de la que es fia de les webs especialitzades.

Però l'estudi va més enllà i diu que un 33% dels enquestats no comprarà un determinat producte per crítiques llegides a blocs, i que un 20% han canviat d'idea sobre un producte arran de les opinions dels blocaires. A partir d'aquesta dada, els investigadors d'IPSOS aventuren que 39 milions d'europeus poden haver deixat de comprar algun producte i que 26 milions han canviat d'opinió influïts pels blocs.

+ Presentació i gràfiques de l'estudi (pdf).
+ Weblog d'en Xavi Caballé: Estadística sobre la repercussió dels weblogs.
+ Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.

ERC no hauria de votar a favor de la nova reforma laboral feta pels de la "unidad de mercado"

He quedat perplex davant del silenci oficial dels grans mitjans al tràmit final de la nova reforma laboral. Deuen esperar que sigui finalment aprovada, no sigui que algú aixequi "la llebre".
Mentre continuem amb el tràmit al Parlament de Catalunya , que s´ha constituït, aprovant que continua de President del Parlament, Ernest Benach, el qual ha obert consultes com pertoca, per molt que emprenyi a CIU, les formalitats parlamentàries no només són necessàries, sinó que qui les posa en dubte, posa també en dubte la pròpia institució del Parlament. Hi ha qui continua amb el ressentiment de no saber-se veure´s perdedor i reconèixer la incapacitat de lideratge per trobar socis de govern. Així de senzill, i com continuïn els aquelarres per negar la realitat, dificil ho poden tenir a les municipals. I es que a CIU, com afirma el busot, se li moren els votants, uns 30.000 a les darreres, i no són pocs.

Però al que anava, a Madrid, on de fa uns dies ja tenim la jove Laia Cañigueral, que junt amb la incansable Georgina Oliva, han jurat com pertoca per "imperatiu legal" la seva acta com a diputades al congrés espanyol, felicitar-les en primer lloc, qui vaig conèixer just quan deixava la direcció de les JERC nacional per edat i elles no feia massa que hi militaven. Tenen formació i empenta per sortir-se´n. I els reptes que tenen són molts. Endavant i via fora que tot està per fer i tot és possible...
I per mi, el primer i important repte que tenen és junt amb la resta de grup parlamentari d´ERC, el que no fa massa que s´està tramitant la nova reforma laboral a partir de text signat per PSOE-CEOE-CEPIME-UGT-CCOO el 9 de maig passat, que està feta en clau neoliberal de primar a que els empresaris facin allò que pertocaria, després d´un període raonable de temps, convertir contractes temporals en fixos, sel ´s prima amb ajudes per fer allò que pertocaria a molts empresaris de convertir, o la inspecció de treball en denunciar, que és l´encadenament ilegal de contractes de feines estables, així com l´abús del contracte d´obra i servei, per no crear més contractes de treballadors/es fixos o indefinits. I tornarà a pasar el de sempre, grans empreses esperen a contractar a la nova reforma, per fer allò que ja tenien previst. La competència d´inspecció de treball aprovada en l´estatutet, serà el primer traspàs per augmentar així d´una vegada el cos d´inspectors que és miserable i fomenta la impunitat empresarial?
I ERC, l´exercici de politiques d´esquerra es practica defensant a la majoria social d´aquelles que venima representar, i no caure en els errors de l´època rahola on s´aprovava en nom d´ERC reformes laborals neoliberals gratis total...ara, a canvi de que els agents socials espanyolistes (CUEVAS(CEOE), FIDALGO(CCOO), MÉNDEZ(UGT) ), els tres defensors de la unidad de mercado , de la unidad de la caixa única de la seguritat social, arrribin a un acord amb el govern (PSOE), defineixin un nou contracte per a joves... Això és un nou gratis total o un escàndol de traidoria a les classes populars de treballadors/es. Per molt que es regali amb aquesta reforma un 25% del que paguen els empresaris pel fons FOGASA( fons de garantia salarial), que afecta els ERO (Expedient de regulació d´ocupació) i algunes prestacions d´atur, o que si porten 30 mesos n´han treballat 24 pasen a fixes es prou ambigu per crear noves estratègies per saltar-se els nous reglaments. Modestament crec que ERC, amb una minsa promesa pels joves, no pot votar favorable a aquesta nova reforma laboral en tràmit, als dictats dels agents neoliberals del FMI i la UE, que instiguen la reforma del mercat de treball i el buidatge de cotitzacions empresarials, que porten que qui hagi de pagar cada cop més són els asalariats si volen serveis socials, que ja financien en més del 80% l´estat. Empresaris més regals i els de sempre a pagar més , o si o retallada socials, la recptes que va iniciar González i Aznar.

Al meu entendre, ERC màxim en aquest cas, hauria de votar abstenir-se en la votació pels minsos avanços i el no canvi de model neoliberal, ja que el model és més diners públics a qui ja en guanya molts i menys afrontar la subcontractació , precarietat i accidentalitat laboral real. Els salaris s´han congelat a efectes pràctics els darrers 5 anys,i l´IPC a l conjunt dels països catalans puja per sobre de l´IPC espanyol; no hi ha un marc de negociació col.lectiva catalana propi, menys en convenis col.lectius d´empreses concretes i alguna excepció ;el PSOE no facilita la garantia d´exercici global de l´IPC Català i mentrestant les accions d´empreses cotitzades a borsa, no paren de crèixer com els seus beneficis, només cal mirar a la banca, amb augments per sobre el 20% en els comptes de resultats. O l´estat redistribueix la riquesa, o anem a carregant-se la classe mitja a una cada cop més gran classe baixa escanyada amb crèdits hipotecaris i al consum . Perquè no es penalitza la contractació eventual amb increments salarials directes exigits o major cotització socials per desincentivar-los, enlloc de donar desgravacions fiscals o ajudes en una nova reforma laboral? Els de la "unidad de mercado(PSOE-PP-UGT-CCOO) se´n sortiran impunement un cop més sense rebre contesta de les classes populars ?

Em remeto a dos sindicats de referència per a l´esquerra i a l´independentisme, extret d´interesant web de La Fàbrica: Informació sobre la reforma laboral

Quatre dies després de les mobilitzacions reivindicatives de l'1 de Maig, el govern espanyol, la patronal CEOE i les dues principals centrals sindicals estatals (CCOO i UGT) han donat a conèixer els principals punts de la nova reforma laboral que han pactat. Els diversos sindicats alternatius catalans s'han manifestat contra aquesta reforma que desregularitza els drets laborals.

La resposta dels diversos sindicats catalans a aquest pacte ha estat molt crítica amb els acords presos, perquè consideren que accentua la precarietat en el treball i desregularitza els drets laborals.

La Intersindical-CSC s'oposa a la nova reforma perquè s'ha fet d'esquenes als treballadors i només hi surt guanyant la patronal, ja que s'assegura reduir cotitzacions i abaratir l'acomiadament a canvi d'un compromís molt feble contra la temporalitat.

La CGT destaca que les reformes laborals dels darrers anys han estat una eina per tal flexibilitzar i desregularitzzar els drets laborals. I afegeix que des de les reformes dels anys 80, milions de persones es veuen atrapades en el macabre sistema de relacions laborals: les empreses externalitzen les seves activitats, es desprenen de treballadors/es directes per mecanismes com acomiadaments individuals, ETT i prejubilacions, i aquests mateixos treballadors, o el seu relleu per milions de joves, tornen i ingressen al mercat de treball, amb contractes d'obra o servei o per circumstàncies de la producció i jurídicament depenent de contrates i/o subcontrates.

Aquest sindicat fa una crida a la mobilització contra aquesta reforma i pel repartiment de la riquesa i dels drets socials.

Els sindicats de classe agrupats a la CUSC també s'han manifestat en contra de la reforma laboral des de fa mesos. La campanya conjunta que han impulsat denunciava la reforma que estaven pactant el govern, la patronal i CCOO-UGT perquè anava encaminada cap a abaratir i facilitar l'acomiadament, potenciar els contractes escombraria, augmentar el finançament dels empresaris, promocionar encara més les ETT i privatitzar els serveis públics d'ocupació. El que s'ha conegut aquesta setmana del pacte sembla que corrobora els temors d'aquests sindicats de classe.

A continuació, us adjuntem els comunicats que han fet públics la Intersindical-CSC i la CGT, i el manifest de la campanya unitària contra la reforma laboral promoguda per la CUSC (Coordinadora Unitària de Sindicats de classe), forma per IAC, Co.bas, FTC, SU i CTA.

-----

Comunicat de la Intersindical-CSC

La Intersindical-CSC en contra d'una reforma laboral feta d'esquenes als treballadors i on hi guanya la patronal

La patronal s'assegura reduir cotitzacions i abaratir l'acomiadament a canvi d'un compromís molt feble contra la temporalitat

El secretariat confederal de la Intersindical-CSC ha conegut els primers continguts que s'han fet públics de la nova reforma laboral pactada pel govern espanyol, la patronal i els sindicats estatals CCOO i UGT. En primer lloc vol destacar que, un cop més, "s'ha menystingut la opinió dels treballadors i treballadores, que no hem comptat per res per aquestes organitzacions a l'hora de modificar substancialment les nostres relacions laborals a partir de l'1 de juliol". No s'ha consultat a les comunitats autònomes ni als agents socials i s'ha buscat l'acord només en l'àmbit estatal. Es consolida un abaratiment de l'acomiadament a canvi d'unes ambigües propostes de reducció de la temporalitat.

D'entre les modificacions acordades destaca una nova reedició del contracte de foment de l’ocupació indefinida, creat l’any 1997. Aquesta modalitat de contractació permet convertir en indefinit contractacions temporals, majoritàriament fraudulentes, a canvi de bonificacions de les cotitzacions de seguretat social i una indemnització per acomiadament improcedent més baixa (de 45 dies per any treballat a 33). Des de la Intersindical-CSC no podem estar-nos d’assenyalar que "aquesta rebaixa no va en benefici d’una major estabilitat sinó a perdonar les actuacions fraudulentes empresarials". D'altra banda sembla que l'única manera de fomentar la contractació indefinida sigui l'abaratiment de l'acomiadament.

La lògica d’aquesta nova reforma és de reduir les despeses econòmiques de les empreses sigui tant en l’aspecte salarial, menors indemnitzacions, com social, menors cotitzacions patronals.

En els propers dies es donaran a conèixer comparatives dels efectes positius d’aquestes modificacions però si no es castiga severament a l’infractor novament es realitzaran nous fraus. De poc o de res serviran les mesures contra la temporalitat si no hi ha un control sever de la seva aplicació.

Només amb un increment real i exponencial d’efectius de la Inspecció de Treball per fer-les complir es pot aturar l’incompliment de les normes laborals i socials. En aquest sentit també és necessària una actuació decidida i solidària sindical, per la que fem l'aposta al sindicalisme nacional i de classe.

La Intersindical-CSC instarà les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles a modificar, per via d'esmenes, i amb mesures complementàries aquest acord, que els representants de CCOO i UGT no es van atrevir a exhibir el passat 1 de maig quan el seu corpus ja estava pactat.

Divendres, 5 de maig de 2006

-----

Comunicat de la CGT

Govern, Empresaris, CCOO i UGT, consoliden el model flexible i precari de relacions laborals: subvenció dels contractes i menys quotes empresarials

Des de 1997, data de l'última Reforma Laboral pactada entre els mateixos actors, en la qual es crea el contracte de foment d'ocupació amb una disminució de drets en origen (33 dies d'indemnització), fins a aquesta nova reforma pactada en el 2006, el mercat de treball s'ha mostrat com una eina de flexibilització i desregulació de drets laborals.

A partir de les diferents reformes laborals de 1980, 1994, 1997 i 2002, i fins a l'actualitat, milions de persones es veuen atrapades en el macabre sistema de relacions laborals: les empreses externalitzen les seves activitats, es desprenen de treballadors/es directes per mecanismes com acomiadaments individuals, ETT i prejubilacions, i aquests mateixos treballadors, o el seu relleu per milions de joves, tornen i ingressen al mercat de treball, amb contractes d'obra o servei o per circumstàncies de la producció i jurídicament depenent de contrates i/o subcontrates.

La nova Reforma pactada en el 2006 no dóna cap resposta real als contractes d'obra i servei i manté un “il·legalisme massiu” institucional i empresarial. Els empresaris podran realitzar tants contractes com desitgin a través de contrates i subcontrates. Es manté l'actual model de subcontractació, consagrant el mateix i renunciant a intervenir sobre una realitat que manté a una gran part dels i les treballadors/es subcontratats en la temporalitat, amb pitjors condicions laborals i amb menors drets socials.

La mesura de convertir en fixos quan es porten més de dos contractes temporals en un mateix lloc de treball i en una mateixa empresa, durant 24 mesos en un període de 30, no suposa cap fre real a la temporalitat perquè, a més de la seva incidència parcial, els empresaris seguiran disposant d'un acomiadament que és lliure i únicament haurà de pagar un preu ínfim.

S'avança en el model de subvencionar la contractació als empresaris, tant en les cotitzacions a l'atur (0,25 ara i fins a 0,50 per al 2008) i en les cotitzacions al FOGASA (0,2).

S'estableix un període de subvencions a la conversió de contractes temporals en indefinits de foment de l'ocupació per a aquelles conversions fins al 31 de desembre de 2006, sense que la presumpta afirmació que no haurà altre període subvencionat no pugui canviar en futures reformes laborals. A més, es permetrà aquesta conversió fins a l'any 2008, convertint-los en indefinits de foment de l'ocupació, sembla que sense subvenció, encara que amb la possibilitat d'acudir a la indemnització de 33 dies.

S'amplien algunes prestacions per atur i es milloren algunes quanties del FOGASA com mínima contraprestació que permeti defensar aquesta reforma als sindicats que han renunciat a la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores i a una lluita real contra la subcontractació i la temporalitat en l'ocupació. Quedem a l'espera del text definitiu del pacte, que sembla que se signarà el dia 9 de Maig de 2006, per a posteriorment ser aprovat pel govern mitjançant la figura del decret-llei.

Davant aquesta situació, des de CGT fem una crida a continuar en la fermesa de la mobilització, la lluita contra la precarietat i un rotund No a la Reforma Laboral, que es materialitzarà, entre altres accions, en la Manifestació que convoca CGT el 10 de juny a Madrid.

Divendres, 5 de maig de 2006.

-----

Manifest de la campanya unitària contra la Reforma Laboral

[Campanya promoguda per la CUSC (Coordinadora Unitària de Sindicats de Classe), formada per IAC, COBAS, FTC, SU, CTA]

Diguem prou a la precarietat!

Mobilitzem-nos contra la reforma laboral!

El 19 de novembre, una conferència de sindicats de classe reunida a Granada, que va aplegar 31 organitzacions i col·lectius, va decidir promoure una campanya estatal de mobilitzacions contra la reforma laboral que el Govern, la patronal i les direccions de CCOO i UGT estan negociant. Les organitzacions i els col·lectius sotasignants hem decidit adherir-nos a aquesta campanya i estendre-la arreu de Catalunya. En concret plantegem:

1.- REBUTJAR LA REFORMA LABORAL PROPOSADA PEL GOVERN ZAPATERO, perquè negocien a l’esquena dels treballadors i treballadores, que no hi podem decidir mai res, ni mai som consultats sobre el que després són lleis que patim cada dia en la feina, a diferència dels polítics i les cúpules sindicals, alliberats de la precarietat. Els continguts són tan importants com el mètode, i per això denunciem que no es parla de fer fixos els precaris, ni de salaris mínims nets de 1.000 euros al mes per viure amb dignitat, sinó que estan decidint:

a) Abaratir l'acomiadament, substituint la contractació indefinida ordinària per l'anomenada de foment d'ocupació, amb una indemnització màxima de 33 dies per any treballat i 24 mensualitats, en lloc de 45 i 42.

b) Facilitar l'acomiadament, suprimint l'autorització administrativa (del Govern) en l'acomiadament col·lectiu, estenent les causes objectives als acomiadaments individuals, eliminant la consideració d'acomiadament nul (dret a readmissió) per convertir-lo en improcedent (no dret a readmissió encara que la justícia ens doni la raó) i finançant amb càrrec al Fogasa el 40 % dels costos d'acomiadament de les empreses de fins a 50 treballadors i treballadores.

c) Potenciar els contractes escombraria a temps parcial (destinats sobretot a les dones) i els fixos-discontinus, alhora que es vol crear un nou contracte per a les subcontractacions, amb una indemnització ridícula els tres primers anys i amb acomiadament automàtic.

d) Augmentar el finançament dels empresaris, que deixarien de pagar el 25 % al Fogasa, se'ls rebaixarien les quotes per desocupació i passarien a rebre el doble de bonificacions pels contractes de foment d'ocupació.

f) Promocionar encara més les ETTs i privatitzar els serveis públics d'ocupació.

2.- OPOSAR-NOS A LA NOVA REFORMA DE LES PENSIONS PÚBLIQUES, perquè pretén suprimir l’actual dret a la jubilació anticipada als 60 anys, augmentar els requisits per a les jubilacions parcials, qüestionar les pensions de viduïtat, incentivar l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys i promoure els plans privats de pensions. Tot això sense descartar que el període de càlcul de la pensió pugui estendre's fins els 35 anys (fins a l’any 85 eren els dos darrers anys), mentre que ells, els diputats que avalen això, es posen salaris de milers d’euros i pensions màximes amb només 8 anys de "treball" al Parlament.

3.- REBUTJAR LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT (ICS) i de L'ENSENYAMENT i ELS SERVEIS PÚBLICS, a través de subvencionar la sanitat i l’escola privades (concertades) o a través d’externalitzacions.

A més de dir que no ens agrada, hem de lluitar junts: sense democràcia no hi ha futur!

També s´hi voleu més informació al respecte:

- Ministerio de trabajo y asuntos sociales : reforma laboral 2006
- Espacio alternativo: analisis reforma laboral 2006
- El sud: De victòria, en victòria fins a la derrota final.
- Gremi d´arts gràfiques : anàlisi de la reforma laboral 2006
- Xarxa contra el tancament d´empreses: no a la reforma laboral

La tèrmica de Cercs (ENEL) li han permès contaminar als berguedans legalment! A Cercs tenen un naturcidi

És gravíssim si es confirma informació que la UE, per assegurar tancament li permet a la tèrmica de Cercs(Berguedà) contaminar impunement, i el que a mi em consta és que els detectors no funcionen i estan ubicats precisament perquè no en detectin gaire de polució de la xemeneia petita, la que contamina, ja que la gran, tot i ser més impactant visualemnt treu vapor. ENEL, ha de posar fre imediatament.

Perquè a Cercs, entre això i el traçat de la C-16 que pretén aixafar un terreny i deixar arraconat el poble entre la via nova i el pantà, amb un de les alternatives i altra per altra cantó del pantà com es mostra adalt, han patit amb el casos anys enrere a efectes de la linia d´alta tensió que produia a 200 metres de distància a sota els veïns de les cases, multiples casos de càncer amb inclús resultats de morts, i que ara ja s´ah traslladat però en definitiva , a Cercs, mediambientalment, tenen la negra. O com ells diuen, un naturcidi.
Si això li afegim que el consistori municipal encapçalat per l´incombustible Ferran Civil(UDC) metge i alcalde del poble, -gran coneixedor de com moure fons europeus i amic de Paz Dorado, empresari del Baix Llobregat jutjat per ús irregular de fons públics-, alegrement, ha vist a voltes,amb bons ulls algun d´aquests casos i el fet que el nou planejament urbanístic, gairebé dobli la població, van arreglats els habitants de Cercs, però la plataforma Vila Viva, ha començat a fer resorgir un moviment veïnal social davant la situació alarmant.
Em pregunto: I la fiscalia de mediambient no actua d´ofici, o és que hi ha impunitat?

Surt informació a eldebat.cat:

Denuncien que la central térmica de Cercs gaudeix d'una patent per contaminar legalment

Ecologistes en Acció ha elaborat un informe en què demostra que la central tèrmica de Cercs (Berguedà) gaudeix d'una patent de cors que li permet contaminar el medi sense saltar-se la legalitat vigent. L'organització ecologista denuncia que les estacions de seguiment, que mesuren el nivell de contaminació atmosfèrica, no funcionen durant bona part de l'any i que, per tant, les dades que donen no són fiables.

Tot i això les estacions, situades a Fígols, Sant Corneli, Vallcebre i la Nou, van registrar durant el 2005 més de 30 casos en què se superaven els nivells de contaminació d'òxids de sofre acceptats per les directives europees. Ara bé, la ubicació de les estacions no és la més adequada per mesurar la contaminació, ja que, segons s'exposa en l'informe ecologista, només les que se situen en direcció Nord/Nord-oest (en aquest cas la de Fígols) capten de manera fiable les emissions. Tot plegat suposa que els valors elevats d'un punt concret són compensats pels més baixos dels altres, de manera que el valor total no supera els límits.

A més a més, Ecologistes en Acció denuncia que Elèctrica de Viesgo ENEL, propietària de la central tèrmica, té permís per contaminar sense cap mena de control durant 20.000 hores entre el 2008 i el 2015. Això és possible perquè ENEL va acollir-se a una directiva que permet que la central funcioni durant 20.000 hores en aquests vuit anys (el 2005 la central va funcionar durant gairebé 7.000 hores), per tancar definitivament tot seguit. A canvi no se li apliquen els límits legals per a emissions de diòxid de sofre, òxids de nitrogen i altres partícules.

Pretén la multinacional HINES col.locar 531 pisos a Cal Vidal. Tindrem 2000 pijos metropolitants model tipus torreciudad? La fira de l´especulació

Si de barbaritats com que la recent fira de sant Martí de Puig.reg, ompli a base de fomentar allò que la pròpia constitució penalitza com és el foment de l´especulació d´un dret bàsic com és l´accés a l´habitatge, el Puig-reig Meeting Point, que hi haguessin a part de la promoció de la Fundació benestar i família d´entorn d´UDC, dels 46 pisos de la antiga fàbrica de la catalna, una part d´ells de renda lliure, en uns terrenys públics, és notícia, els 531 pisos amb estand de la HINES, és una barbaritat, que podria suposar tenir 2000 "pijos" metropolitants no integrats en urbanització de luxe que suposaria un poble nou, i augmentar un 50% la població, i totes les conseqüències que se´n derivarien, en el cas que l´actual ajuntament "tripartit"(expulsats del PSC,CDC,UDC) firmin conveni que se salti propera lleu de l´habitatge que garantiria que no es fotria fora llogaters al tenir alternativa amb vivenda social minima garantida, per exemple. Pedralbes o terreciudad ens vol aterrar i hi haurà qui ajudarà a fer aquesta barbaritat urbanística a costa de la resta de mancances del municipi?

I després amb el foment de l´especulació, el jovent i no tant joves tenen problemes d´accés a l´habitatge...

Notícia extreta de ràdio Berga:

La nord-americana Hines planeja 531 habitatges a Cal Vidal i un hotel de 40 habitacions

Vol construir més de cent pisos dins de la fàbrica i més de 300 en nous blocs de vivendes

10/11/2006 15:47 | L’empresa nord-america Hines preveu construir més de 500 pisos a la colònia de Cal Vidal, que acaba de comprar. La majoria se situaran a la zona dels pisos de l’antiga colònia industrial, que seran rehabilitats. Hi ha set blocs d’edificis que, en total, tindran 118 apartaments rehabilitats. Però se’n construiran 106 a l’interior de la nau central de l’antiga fàbrica tèxtil, que seran considerats lofts o habitatges diàfans.
A més, els plans de la companyia passen per construir al marge dels edificis actuals, nous blocs de pisos, amb un total de 307 habitatges, i més de 100 seran de protecció oficial. En total, 531 habitatges, segons confirma la mateixa companyia.
Els pisos que es construiran a l’interior de l’antiga nau de la fàbrica estaran equipats amb les últimes tecnologies, per fer-hi possible el teletreball. És a dir, que un empleat d’una multinacional amb seu a Barcelona pugui treballar des de casa, gràcies a una bona connexió a Internet, i a d’altres equipaments relacionats amb les noves tecnologies.
A més de pisos, també és previst que la nau de la fàbrica aculli un hotel amb 40 habitacions i un restaurant. Això sí, l’Ajuntament de Puig-reig està convençut que l’edifici es rehabilitarà sense malmetre’l.
La immobiliària nord-americana té previst obrir una escola bressol i una escola de primària a Cal Vidal, i també pensa crear una gran àrea de vianants. Per aconseguir-ho, construirà aparcaments soterrats, i prohibirà la circulació de cotxes a l’interior de l’antiga colònia.
L’empresa té previst invertir 120 milions d’euros en totes les obres que vol fer a Cal Vidal. La companyia presentarà aquest cap de setmana els projectes que té a la fira de Sant Martí de Puig-reig.

Se´n fan ressó a eldebat.cat:

Una empresa nord-americana vol fer 530 pisos de luxe a Puig-reig i aconseguir un benefici de 60 milions

Cal Vidal és una de les antigues colònies tèxtils que forma part del municipi de Puig-reig (Berguedà). La colònia compte actualment amb set edificis destinats a habitatges, una nau principal i un museu del tèxtil, però el seu aspecte canviarà radicament si tirà endavant el projecte del grup nord-americà Hinel, que vol construir-hi 531 pisos de luxe i guanyar uns 60 milions d'euros amb l'operació. Diversos habitants de la colònia ja han mostrat el seu rebuig a la reforma.

Hinel ha comprat Cal Vidal per 15 milions d'euros i, si l'Ajuntament de Puig-reig li dóna el vist-i-plau, pretén fer 118 pisos rehabilitats als set blocs d'eficis existents. A més a més, el projecte incorpora 106 habitatges a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica i 307 pisos en edificis nous. El recinte actual, per tant, quedaria totalment desdibuixat i el futur de les persones que viuen a la colònia no està gens clar, perquè la intenció d'Hintel és vendre tots els habitatges com a pisos de luxe. Per aquest aspecte els ingressos previstos es situen en més de 190 milions d'euros (uns 360.000 euros per pis), mentre que la inversió en les obres seria de 120. El benefici previst, per tant, s'apropa als 60 milions.

Diversos ciutadans, articulats a través d'una pàgina web, han començat a denunciar el projecte, assegurant que suposaria "carregar-se el poble" i que no seria bo per Puig-reig rebre 2.000 persones de cop en un espai tant petit. A més a més, les obres que s'haurien de fer per donar els serveis bàsics als nous habitatges són molt important i, per tant, afirmen que l'impacte ambiental de l'operació és molt important.

He descobert també web de veïns que tracta de denunciar el tema:

http://calvidal.blogspot.com

Free Hugs (Abraçada gratuïta), el moviment social que ve

Si estem en un món d´incomunicació, de mals entesos polítics, socials i econòmics, ara ha sorgit un moviment social global interesant: Free Hugs (Abraçada Gratuita), que a YOUTUBE.
Un moviment social que emplaça a viure un món més humà i que poc a poc es va estenent. Malgrat tot, un somriure a la vida i a la fraternitat humana. Cal trencar normes socials per viure socialment un món més humà. Pot èsser una teràpia per a molts convergents d´arreu del país aquests dies, de bon rotllo, cal també la fraternitat entre aquells que es consideren veritables independentistes de cor, el món i la política dóna moltes voltes . Jutgeu vosaltres mateixos! De tant en tant, en aquesta ocasió per primer cop, ja penjaré algun altra video interessant dels que hi han a la xarxa. S´admeten propostes.
Si voleu saber més sobre el moviment contacteu i coneixeu les seves iniciatives clicant aquí.

Carta pública a l´Entesa nacional pel progrés sobre les necessitats del Berguedà

Ja que ara s´està realitzant el full de ruta de prioritats del nou govern, el Berguedà, que pateix malgrat estar a una hora de viatge de Barcelona les mancances d´èsser una comarca prepirinenca amb moltes mancances històriques que no tenen difusió als grans mitjans, s´ilusionaria i veuria amb eficàcia aquest govern si els propers 4 anys es tiren endavant les necessitats bàsiques següents, per part de (PSC-ERC-IC):

- Dotar de transport públic als 31 municipis del Berguedà(9 pobles sense servei, la segona comarca amb pitjor transport públic de Catalunya segons Plataforma pel transport públic al Berguedà), i ampliar el servei del projectat busc comarcal impulsat pels municipis, podent aprofitar el model ja establert a l´alt urgell pels municipis petits, així com una tarifa única a tot el territori català pel transport públic interurbà que no perjudiqui com actualment els molts estudiants del Berguedà que estudien àrea metropolitana o la gent gran que per motius de salut té que visitar centres sanitaris fora de la comarca.

- Projectar amb el Pla de transport ferroviari de FGC i posterior transferència de RENFE, ampliar ramal d´eix ferroviari transversal, projectant traçat fins a Berga en primera fase, amb la immediata instalació parada a Sallent(Bages), els propers 4 anys i acostar-lo al Berguedà, de les poques comarques sense tren, actualment, un greuge pels habitants i el turisme i el seu desenvolupament, com defensa la dinàmica entitat VIA LLIURE.

- Dotar d´ADSL a 1 mega com a mínim als 31 municipis , que desnvolupi teletreball de particulars i ajudi turisme rural, substituint els track telefonic, encara presents, i impulsi a futures àrees industrials projectades com el poligon comarcal.
- Doblar pressupost Parc natural Cadí- Moiseró que equipari a finançament amb mitja per hectàrea de la del parc natural d´aiguestortes (actualment és 4 cops menys pe hectàrea) repercuteixi a millora zones PEIN i promogui turisme a Alt Berguedà.
- Compra i creació consorci per gestió de les 120 hectàrees entre INCASOL i ajuntament d´Olvan del poligon comarcal de Ferreras, prioritzant emprenedors locals i empreses de valor afegit, ai conveni amb centre tenològic projectat al Bages.

- Garantir que un minim d´un 25% de les noves construccions d´habitatges sigui públic, una part a lloguer, especialment per gent jove, gent amb exclusió i dependència.

- Ampliació centres docents i de cicles formatius als 4 instituts d´ensenyament secundari i nou institut de Berga
- Finançar futur museu de la patum
- Protegir com arbre històric el vell i el nou pi de les tres branques i zona de campllong.
- Ampliar finançament i serveis Parc fluvial de les colonies tèxtils
- Desdoblament C-16 tram Berga-Bagà, no com a carretera de pas, sinó amb respecte mediambiental pels qui la tindran a tocar, especialment en el tram sensible de Cercs, així com serrells tram Puig-reig -Berga amb enllaç Casserres i variant nord de Puig-reig.
- Ampliar Hospital comarcal de Sant Bernabé
- Executar pla de barris de Berga
- Execució millora tram carretera Guardiola de Berguedà- Campdevànol
- Modificar l´aberrant Pla director de les colònies, que més enllà de bones paraules, posa més pisos, i cal disminuir edificabilitat que suposaria marbellitzar el Berguedà des del govern català, i cal dotar partida econòmica per protegir patrimoni, com no és ara i si es fa amb pla director del litoral.
- Executar ampliació estació d´esqui de Coll de Pal(Bagà) i la seva connecció amb la molina.
- Nou abocador comarcal o ampliació actual que deslliuri sobrecàrrega cost escombraries ususaris que patim actualment.
- Executar amb finançament administracions gratuïtat al 100% usuaris del Túnel del Cadí (un 0,46% del total d´usuaris) habitants i empreses del Berguedà i comarques veïnes
- Executar carretera C154 Gironella-Vic
- Promoció turistica comarcal, senyalització senderisme i punts d´interès, crear ruta de Guillem de Berguedà a Puig-reig, així com promoure els excelents productes artesants i alimentaris del Berguedà.
- Executar nou CAP de Puig-reig
- Beques estudiants per estudis fora de la comarca i pel seu transport.
- Ampliar del Taller Coloma de disminuïts psiquics.
- ETC....

Així fent i exxecutant propers 4 anys aquestes politiques de devolució de dèficits de 23 anys de governs de CIU, fem reconstrucció nacional i equilibri territorial, alhora pel Berguedà. S´ho mereix.

Feu sentir la vostra veu i dieu les vostres prioritats pel Berguedà que espereu d´aquest futur nou govern, deixant comentaris que cregueu oportú.

Josep Armengou, les seves idees i pensaments sobre el Nacionalisme Català ara que a LIBERTAD DIGITAL de Jiménez losantos critiquen. Que es fotin!

Aquest dijous ha tingut lloc la presentació a la Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig del llibre d´un d´aquells referents que s´ha ocultat o difós poc per la malaurada realitat barceloninocèntrica i d´oasi català a nivell mediàtic . Es tracta de una de les obres de referència de Josep Armengou, un mossèn de Berga que feu el llibre més llegit en la clandestinitat durant el franquisme , publicat el 1957, el Justificació de Catalunya i ara tenim al dia Nacionalisme català . Idees i pensaments del ja desaparegut ara fa 30 anys, Josep Armengou, i recuperat gràcies a la tenacitat entre d´altres d´un dels grans independentistes berguedans, Antoní Massaguer, home que vaig conèixer lleument, i que fou la primera persona que va aconseguir condemnar l´estat espanyol per tortures al Tribunal Europeu pels drets humans d´Estrasburg, i que va patir personalment i va mobilitzar al seu dia la comarca.

Com recordava l´editor ide L´albí i amistat, Jaume Huch, que aconsegueix que la prologuin Albert Botran, el mediàtic Oriol Junqueras i Ferran Royo. Veritats demolidores sobre el país, la relació Catlunya - Espanya, que 50 anys després , malauradament estan igual en molts aspectes en un llenguatge desacomplexat , un far de l´independentisme, d´un Berguedà alliberat socialment i nacionalment, amb una clarividència que esborrona.
I com el que diu escandalitza a la caverna mediàtica com la COPE i els de la web LIBERTAD DIGITAL de Jiménez Losantos critiquen, treien unes frases fora de context històric i d´una època diferent que l´actual. No treuran l´altra part que no els interesa ni volen escoltar com a poble colonitzat que patim els catalans, vinguin d´on vinguin, l´important es que som i volem ser un sol poble.

Si en voleu saber més del llibre, i jutjar per vosaltres mateixos:

Editorial: Edicions de L´Albí

Pàgines: 193

Any Edició: 2006

Suport: LLIBRE, 15 EUROS

Idioma: català

Més informació amb algunes de les seves frases memorables cliqueu aquí.

Manifest per la Pau i contra la Pobresa. Manifestació 10 i 11 de desembre amb motiu declaració Drets Humans

A Canal Solidari es fan ressó d´una obvietat asumida a nivell occidental, però que és en debat i un repte encara pendent a la majoria de parts del planeta: la pau i la pobresa i la defensa dels drets humans. El manifest diu així :

Manifest per la Pau i contra la Pobresa
Reprodueixo aquí un manifest a favor de la pau i en contra de la pobresa promogut per diferents entitats.
Us podeu afegir a la manifestació dels dies 10 i 11 de desembre amb motiu de la Declaració dels Drets Humans. "Cada dia, segons la FAO, moren 35.000 nens de fam. És un genocidi de proporcions impressionants, al qual assistim impassibles. Es calcula que la despesa diària en armament és de 2.800 milions de dòlars i que els subsidis agrícoles dels EUA i de la Unió Europea pugen fins a la vora de 800 milions de dòlars al dia.

No existeixen fons per al tractament de la SIDA..., però els beneficis del complex industrial bel·licomilitar dirigeixen en gran mesura l’economia mundial. És urgent compartir de manera justa. No hi ha millor brou de cultiu de la radicalització, l’animadversió i l’agressivitat, que la humiliació i l’exclusió. La violència no es justifica, però cal examinar-ne atentament els orígens.

"Els governants han abdicat les seves responsabilitats polítiques, tot substituint els valors universals per les lleis del mercat"

En lloc d’enfortir el multilateralisme i dotar les Nacions Unides dels mitjans i autoritat necessaris per emprendre un gran pla global de desenvolupament a benefici de tots, es continuen explotant els recursos naturals de països progressivament empobrits, la ciutadania dels quals es veu forçada a emigrar en circumstàncies que, sovint, constitueixen un greuge a la seva dignitat.

No és amb vots captius, amb obediència cega i amb temor que es construeix i es consolida la democràcia genuïna.

No són les guerres de cobdícia, les demostracions de força, les accions bèl·liques ni les invasions dirigides per interessos econòmics i energètics —que generen una espiral de violència, d’acció i reacció, d’intervenció i represàlia— les millors maneres de fer front els grans desafiaments i asimetries de tot ordre, que presenta la situació mundial.

Els governants han abdicat les seves responsabilitats polítiques, tot substituint els valors universals per les lleis del mercat. El resultat ha estat la concentració de la riquesa en unes poques mans i l’ampliació de les divisions socials i econòmiques.

NO A LA POBRESA! Cal exigir als governants, a través d’un autèntic clamor a escala mundial, que donin prioritat al compliment dels objectius del mil·lenni. Ha arribat el moment de la no resignació, de la implicació personal.

Proclamem, un cop més, que no justifiquem els atemptats i la violència vinguin d’on vinguin. Condemnem tot tipus de terrorisme: el dels grups ocults a l’ombra i el terrorisme d’Estat. S’ha utilitzat la tortura, el tracte cruel i degradant i s’ha violat reiteradament el dret internacional i humanitari.

Cal que la comunitat internacional posi fi a la barbàrie, a les massacres. Tal com s’estableix a la Gran Carta de les Nacions Unides, són els pobles els que han de decidir el seu destí. Hem de sumar, de forma ràpida, veus de tots els pobles del món per a dir: “JA N’HI HA PROU! PROU DE GUERRA I DE VIOLÈNCIA!”

Hem callat excessivament. Ara s’ha acabat el silenci. Els pobles aixecaran la seva veu. La guerra és una tragèdia per a tothom. És urgent desarmar la raó armada. Avui, més que mai, són necessàries la capacitat de diàleg i d’aliança i el compromís d’intentar la resolució pacífica dels conflictes fomentant actituds d’encontre i respecte als altres, mitjançant l’aplicació quotidiana dels Drets Humans.

"Avui, més que mai, són necessàries la capacitat de diàleg i d’aliança i el compromís d’intentar la resolució pacífica dels conflictes fomentant actituds d’encontre i respecte als altres"

Cal canviar el curs dels esdeveniments a través d’accions col·lectives, desenvolupant la solidaritat entre els pobles. És urgent que els intel·lectuals, artistes, educadors, científics... abandonin la seva passivitat i passin a l’acció. Només així els seus escrits i les seves paraules seran creïbles i podran contribuir a sumar els seus esforços als de molts altres, per aturar la bogeria de la guerra, de la confrontació i de la violència.

Ha arribat el moment de la gent. I, sobretot, dels joves, dels homes i les dones que reclamen un altre món possible. Les institucions i els mitjans d’informació han d’ajudar la ciutadania mundial per tal que, deixin de ser espectadors i duguin a terme el rol de protagonistes en el disseny del futur. Els governants, parlamentaris, membres dels consells municipals, tenen una especial responsabilitat en aquest canvi.

Ha arribat també el moment de les cultures i religions més diverses per tal que, unides per la solidaritat i l’amor al proïsme que els és inherent, es situïn a l’avantguarda del rescat de la dignitat humana.

Cal que els pobles assumeixin la resistència social, cultural, política i espiritual mitjançant mobilitzacions, la no-cooperació amb la violència i la injustícia i el repte de sumar esforços amb altres pobles i de denunciar els responsables de les dominacions i del dolor que afecta la humanitat.

Hem de posar-nos dempeus, en so de pau, i caminar cap a nous horitzons de vida i no de mort. Malgrat tot, aquesta és l’esperança.

Per tot això, amb la mirada posada en les generacions futures, fem una crida a tots els que se sentin igualment implicats perquè manifestin pacíficament, amb tots els mitjans que estiguin al seu abast, presencials i virtuals, la seva adhesió a la pau:

NO A LA GUERRA I A LA VIOLÈNCIA!

SÍ A LA PAU I A LA JUSTÍCIA!

Durant 24 hores, arreu del món, ens manifestarem de viva veu o a través dels mitjans de comunicació els propers dies 10 i 11 de desembre de 2006 en commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Si aconseguim avenços progressius, ben aviat podrem conquerir “la mundialització de la consciència”, la independència real dels pobles".

Primers signants:

Adolfo Pérez Esquivel - Nobel de la Pau, Argentina

Mario Soares - Expresident de Portugal

Federico Mayor Zaragoza -President de la Fundación Cultura de Paz, Espanya

Pere Casaldàliga - Bisbe, Brasil

Danielle Mitterrand - Presidenta France Libertés, França

François Houtart - Teòleg , Bèlgica

Montserrat Ponsa - Periodista, Catalunya, Espanya

Luís Eduardo Aute - Cantautor, Espanya

Arcadi Oliveras - President Justicia i Pau, Catalunya, Espanya

Ernesto Cardenal - Teòleg, Nicaragua

Marilia Guimaraes - Presidenta Comitè Defensa de la Humanitat, Brasil

Handel Guayasamín - Arquitecte, Equador

Silvio Rodríguez - Cantautor, Cuba

James Cockcroft - Escriptor, EUA

Eliseu Climent, València

José Enrique González Ruiz, Mèxic

Giovanni Parapini, Periodista, Roma

arianna Masciolini, Comunicació, Roma

María Novo - Escriptora i Ambientalista, Espanya

Betty Williams - Nobel de la Pau, Irlanda

Joan Saura - Conseller de la Generalitat de Catalunya, Espanya

Més informació

A la pàgina web de la Fundació Cultura de Pau

Per signar adhesió premeu aquí.

En cas de ser independents seríem el 15è país més desenvolupat del món. A què esperem, doncs?

Sovint hi ha tòpics que amb números es desmenteixen. Ens convé l´autodeterminació. Perquè, llegiu el seüent article del que podria ser i encara no som Catalunya.

Joan Escofet (laMalla.net)

Si Catalunya fos un estat independent, seria el 15è país del món més desenvolupat amb una puntuació semblant a la d'Àustria. Catalunya es posa per davant d'Espanya que ocupa el lloc 19 d'aquest particular rànquing. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (que ha elaborat aquest estudi seguint els mateixos criteris de l'informe que elabora anualment les Nacions Unides), el nostre país es col·locaria per sobre de França, Dinamarca o Itàlia. Aquestes dades s'elaboren tenint en compte criteris econòmics i socials que van des de l'esperança de vida al producte interior brut.

Catalunya ocuparia el 15è lloc per darrera d'estats europeus paradigmes del benestar com ara Bèlgica, Luxemburg o Finlàndia. Des d'aquesta posició, que es podria comparar amb la d'Àustria, Catalunya observaria una Espanya que es queda en el lloc 19, encara que escalant un parell de llocs en relació a l'informe de l'any passat.

La longevitat és un dels factors que explica la irrupció de Catalunya en els llocs més alts d'un llistat que engloba 177 països. El nostre país té una esperança de vida més altes del món, només superada pel Japó o Islàndia. Pel que fa a les dones, la xifra és encara millor ja que la mitjana se situa en els 84 anys. Per darrera de Hong-Kong i el Japó.

En l'apartat del nivell de vida, Catalunya se situaria en el 12è lloc amb un producte interior brut de 31.045 dòlars per càpita. Aquetes dades ens col·locarien en el mateix nivell del Canadà, Bèlgica, Àustria, Dinamarca o el Regne Unit.

Un toc d'alerta

L'Idescat, però, acaba donant un toc d'alerta. Pel que fa al creixement previst, les dades no són tan optimistes. Així, Catalunya registra un creixement mitjà del 0,5% mentre que Espanya es mou en un 0,7%. Les dades es fan tenint en compte nivells d'ingressos, esperança de vida i altres paràmetres com ara l'accés a l'educació o a la sanitat.

En els darrers cinc anys, el desenvolupament humà a Catalunya està sempre per sobre del nivell espanyol ja que fluctua entre les posicions 15 i 17 mentre que Espanya es queda entre les 19 i 21. Si al nostre país, però, no s'aconsegueix l'alfabetització del 100% (sobretot per l'arribada d'immigrants), la situació de les dones (en relació a barems d'igualtat) indica que el nostre país es manté en les primeres posicions del món.

Qui lidera el ranking?


Alguns dels nostres lectors es poden preguntar que les dades de Catalunya estan molt bé però poden estar interessats en saber qui ocupa el podi d'aquest índex. Us hem de dir que Noruega lidera la llista seguida de ben a prop per Islàndia i Austràlia. La quarta plaça és per a Irlanda i immediatament al darrera trobem Suècia, el Canadà, el Japó i els Estats Units. Israel, Grècia i Singapur són als llocs 23, 24 i 25, respectivament.

© laMalla.net | redaccio@lamalla.net
Es permet reproduir el contingut sempre que se'n citi la font

concentració el proper dia 12 de Novembre contra el mur de l'Apartheid a Palestina aixecat per Israel

Us informo de mobilització a Catalunya que es vol dur a terme en contra d´una de les humiliacions més grans del segle XXI, el mur de lavergonya que divideix Israel i Palestina:
Els i les Joves de la Comunitat Palestina de Catalunya convoquen a una concentració el proper dia 12 de Novembre contra el mur de l'Apartheid.

CONCENTRACIÓ: DIUMENGE DIA 12 DE NOV.

17h. Pl St. Jaume, Barcelona

El dia 12 de novembre marca la setmana internacional contra el mur de Apartheid a Palestina. El grup de Joves de la Comunitat Palestina de Catalunya organitzen una concentració a la Plaça St. Jaume a les 17h. el
dia
12 de novembre. En aquesta concentració es protesta per l'agressió militar israeliana a Gaza durant els últims set dies amb el resultat de 84 palestins morts i més de 250 ferits, entre ells 55 en situació crítica. Aquesta agressió ha causat destrucció total de la infrastructura del poble de Biet Hanoun.

Més informació:
jovepalestina@gmail.com

www.palestina.cat
www.internacionalesporpalestina.org

Targetó: http://www.palestina.cat/images/stories/fruit/mur3.gif

16 de novembre: jornada europea de lluita estudiantil contra el procés de Bolonya

El Sindicat d'Estudiant dels Països Catalans (SEPC) convoca una jornada de mobilitzacions contra la mercantilització de l'educació i el Procés de Bolonya el 16 de novembre. Aquestes accions s’emmarquen amb les que es faran arreu d'Europa el 17, que s'ha definit com a Diada de l’Estudiant Europeu

La convocatòria està recollida a la Declaració de París que es va redactar el passat mes d'octubre al Fòrum Europeu d'Estudiants.

El document és una declaració de principis per continuar amb el procés de coordinació europea de les lluites estudiantils, avançant sobre la feina feta a l'anterior trobada de Bakaiku.

El SEPC impulsor de la Trobada d'Estudiants Europeus a Barcelona (febrer de 2005), ha participat en el Fòrum Europeu d'Estudiants de París per tal d'internacionalitzar la lluita dels i les estudiants dels Països Catalans i establir nous llaços de coordinació amb el moviment estudiantil d'altres pobles d'Europa.

Amb aquesta trobada el SEPC continua la seva tasca en els encontres internacionals: Londres (Anglaterra), Barcelona (Països Catalans), Bergen (Noruega), Caracas (Veneçuela), Corti (Còrsega), Bakaiku (Euskal Herria), Atenes (Grècia).

Convocatòries:

València: Manifestació a les 12 h a la Facultat de Geografia i Història (Organitza PMDUP)

Barcelona: Manifestació a les 12 h a Plaça Universitat (Organitza PMDUP)

Mallorca: Accions descentralitzades a la UIB

Perpinyà: Paradetes informatives als accessos de la UP

Alacant: Concentració davant de Subdelegació de Govern (Plaça la Muntanyeta) a les 12 h

Girona: Manifestació a les 12 h a la Plaça Catalunya

Castelló de la Plana: Manifestació des de la Plaça de la Pau a les 18'30 h

Lleida: Manifestació a les 12'30 a l'IES Màrius Torres fins al rectorat de la UdL

Tortosa: Concentració a les 12 h a la Plaça de l'Estadi

Benidorm: Concentració davant la seu del PSOE (Carrer Limones) a les 12 h

Pedreguer: Manifestació des de la Plaça dels Pòrxens a les 12 h

Xàtiva: Concentració a la Plaça de l'Ajuntament a les 12 h

L´altre cara de Ciutadans. Partido de la ciudadanía: un dirigent expedientat per assetjar sexualment a alumnes de la UAB

Per internet s´està difonent aquest correu electrònic, sobre com presumptament un dirigent de Ciutadans. Partido de la ciudadanía va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de la UAB. Aquí us reprodueixo el correu electrònic pel vostre coneixement i valoració:

El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya 'em sua la
polla' va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de
l'Autònoma.
Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són un
ramillete de freaks. No descobrim la sopa d'all. Dissabte estaven
d'allò més exultants després d'haver omplert fins dalt el Palau de
la Música. Segons confessava un dirigent ciutadà a alguns
periodistes presents, van triar fer l'acte al Palau a proposta
d'Albert Boadella perquè 'és un temple del nacionalisme català'.
Per 'tocar els collons als pujolistes i als d'Esquerra' va dir
textualment. Quin nivell. Boadella, per cert, no va ser present a
l'acte i va despatxar la seva absència enviant una salutació
escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir en la
presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al mes de març. Quin
farsant. Quin dropo.

Però el bo i millor van ser les intervencions de la cúpula del
partit lerrouxista i els seus líders espirituals. D'entre elles va
destacar la d'Ivan Tubau que, en un clar intent de cridar
l'atenció, va repetir les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els
busotaires recordaran que en ple debat de l'Estatut i davant
l'ofensiva del front mediàtic del PP, Rubianes, a preguntes de què
li semblava la unitat d'Espanya va respondre que 'li suava la
polla'. Tubau, el molt notes , va repetir aquestes afirmacions de
l'actor canviant Espanya per Catalunya. L'única diferència:
Rubianes i Albert Om van haver d'anar a judici i a Tubau li sortirà
gratis. Així és l'oasi català.

El ciutadà Tubau és un personatge amb un currículum ben peculiar.
Va començar vinculat al cine porno escrivint guions i dirigint
algun curtmetratge d'aquest gènere. Anys més tard va aconseguir
plaça de professor de redacció periodística de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) on avui és catedràtic de periodisme
cultural i alhora articulista de El Mundo, entre altres. A tots els
sidrals d'exaltació espanyolista que hi han hagut els darrers anys
a la universitat hi ha estat present encarant-se violentament amb
estudiants que protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon
Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater i
Goztone Mora (2003) també a la Central.

Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat, és conegut a
la seva universitat pels capítols d'assetjament sexual a alumnes
que ha protagonitzat. Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a
mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va
quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta 'no puedo
concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan
bien...'. Els alumnes presents en aquella aula ho recorden molt bé.
D'aquella promoció n'han sortit coneguts periodistes de TV3, caps
de premsa o redactors de diaris que no obliden aquella escena tan
desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un expedient que
finalment no el va arribar a inhabilitar. Per això potser va
continuar tirant la canya de manera vil a diverses alumnes, fet que
va motivar altres expedients tot i que cap alumna va atrevir-se a
portar-lo a la justícia ordinària i, tot plegat, també li ha sortit
gratis.

Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya doncs que a
Tubau, de tan calent que va, li suï la polla. Quin pocavergonya.

AQUESTA "GENT" HA ENTRAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA. FEU CÒRRER
AQUEST MAIL PQ ES VEGI QUINA ÉS REALMENT LA CARETA D'AQUEST PARTIT,
ON S'HI AMAGA L'EXTREMA DRETA MÉS RANCIA ESPANYOLISTA!!

De confirmar els fets, un argument més per valorar quins "ideals nous" han entrat al Parlament de Catalunya de la mà de Ciutadans. Partido de la Ciudadania.
El lerrouxisme, a títol individual, es comporta així.

El canvi climàtic afectarà a l'economia més que les guerres mundials i el 'crack' del 29

A partir d´unes declaracions de Blair, es va fer difusió d´una notícia a veus en el món cientific, però que ara fins i tot ho han quantificat econòmicament els efectes del canvi climàtic: 5.500.000.000 milions d´euros de pèrdues en les seves conseqüències. I no per mirar-ho ecnòmicament es més perceptible, però l´economia, pot adonar-se que l´ecologia, els efectes pel planeta, pot portar més guerres mundials, pitjors que el crack del 1929. Ull el que ens vé!
Notícia:
Un antic expert del Banc Mundial avisa que l'adaptació al nou clima podria arribar a costar cinc bilions i mig d'euros.
L'escalfament climàtic costarà a l'economia mundial uns cinc milions i mig d'euros si els governs no prenen mesures radicals en els pròxims deu anys. Aquestes són les conclusions d'un estudi realitzat per un antic expert del Banc Mundial, que alerta que l'adaptació al nou clima podria afectar a l'economia mundial més que les dues guerres mundials i el crack de 1929. L'estudi elaborat per l'antic cap d'economistes del Banc Mundial va aparèixer ahir en el semanario britànic The Observer.
En els estractes publicats, Sir Nicholas Stern prevé també sobre les altes xifres de refugiats i víctimes de la sequera o les inundacions que provocarà el canvi, que podrien arribar als 200 milions de persones. El Observer conta que aquest estudio de 700 pàgines és la primera contribució de pes d'un economista a un fenomen que, de moment, només ha ocupat a científics i alguns polítics. L'estudi de Stern, encarregat fa un any pel ministeri d'Economia britànic, explica que el reescalfament del planeta probablement provocarà una gran recessió mundial. Stern ha calculat que la humanitat haurà de gastar els pròxims anys el 1% del PIB anual del planeta, uns 275.000 milions d'euros, en el fenomen, si no vol haver d'invertir en ell de cinc a vint vegades més una vegada el problema s'agreugi.
El contingut d'aquest informe va ser presentat als ministres de Medi ambient de diversos països a principis d'aquest mes, a Mèxic. Allà, Stern els va explicar que "no fer gens no és una opció" i que la necessitat de "acció és urgent", ha contat a The Independent uneixi font governamental britànica. Segons el diari, el ministre de Finances britànic espera que l'estudi serveixi per a provocar un gir en l'opinió d'Estats Units, que no desitja reduir les seves emissions de gas a l'ambient per a no afectar al creixement econòmic del seu país.

La música en català i el cas de Feliu Ventura

Segurament, a molts, Feliu Ventura, com a cantautor, s´haurà descobert arran dels seus duets amb Lluís Llach, però amb actuacions com ahir a Manlleu, en un acte per celebrar el 4art aniversari del Casal independentista Boira Baixa de Manlleu,
varen dur Feliu Ventura, que en aquests àmbit, en el marc del teatre de Gràcia de la localitat, lluny de la realitat mediàtica barceloninocèntrica que se´ls és vetat a molts artistes, malgrat el buidatge mediàtic, s´ha guanyat el caliu del públic, casal a casal, des d´abaix, amb uns missatges, sovint molestos pel sistema tantsenfotista benestant, però que en general se´l valora per la sensibilitat social, ecològica, nacional, de defensa dels llauradors, de la seva terra valenciana i les llibertats nacionals, en les seves lletres.
Un cantautor, com no, compromès, que sense abandonar la timidesa interpretativa innata, que alguns descobrirem musicalment un encara més jove Feliu Ventura a la diada del Pi de les tres branques, al pi jove, a Campllong,a Castellar del Riu, o en algun que altre sarau "del rotllo",s´intueix que cada cop se sent més còmode el cantautor en els escenaris, agradant a públic tranquil i assegut, -que en aquesta ocasió coincideixo presencialment amb el blocaire del municipi veí de Prats de Lluçanès, Aleix Cardona-, fent uns visos agraïts, faltint un punt de frescura, menys lectura i més improvització, però que almenys ell, en el seu paper de cantautor protesta, com diu ell, d´altres , potser, fan cançó renúncia.
En un moment que la pirateria i baixar-se cançons i discs de la xarxa és cada cop és més un denominador comú, i l´SGAE ja s´ho cobra amb impost revolucionari en CD´S verges, l´SGAE no fa gaire cosa pels autors en català.
Ell presentava el darrer disc "Alfabets de futur", de l´editorial independent Propaganda pel fet! capitanejada pel incansable manresà Litus. L´autor, l´artista s´haurà de guanyar les garrofes en directe a l´escenari, cada cop més. I no voldria citar alguna cançó per sobre d´altres, però, a dia d´avui, és dels pocs que fa posar pell de gallina en acústic per la veu, per la recuperació de versos de Salvador espriu, Vicent Andrés estellés, o l´Ovidi Montllor, és meritori i se l´hi ha de reconèixer, a titol personal, com encara em passa amb cançons mítiques de Brams.
Altra cosa és l´estat musical del país, a nivell de vendes de CD´s, que perquè ens fem presents la magnitud de la tragèdia dual: Augmenta edició, ja hi ha 408 novetats anuals i en canvi baixen les vendes, feu una ullada de dades trobades del 2004 i 2005, per saber com estem:

Vendes 2004

La producció fonogràfica en llengua catalana ha evolucionat dels 103 discos editats el 1996 fins als 152 del 2000 i els 408 del 2004.
Els discos cantants en català no sobrepassen en cap cas els 40.000 exemplars venuts durant l'any passat en una llista encapçalada per Els Pets (40.000), Lax'n'Busto (30.000), Roser (30.000, tot i que a Foc es combina el català amb el castellà), Gerard Quintana (18.000), Maria del Mar Bonet (17.000), Obrint Pas (15.400), Macedònia (15.000), Lluís Llach (15.000), Jaume Aragall (12.000), el recopilatori Les cançons de la Cançó (12.000), Antònia Font (10.000), Cris Juanico (7.000) i Quimi Portet (7.000).
Al capdavant del rànquing de discos de músics dels Països Catalans que s'expressen en castellà, les dades són una altra història: Estopa (400.000 exemplars), Manolo García (300.000) i Sergio Dalma, Antonio Orozco, Chenoa i Camilo Sesto (100.000).

Vendes 2005

Un fenomen estrictament infantil com és el cas de les cinc noies i els cinc nois que formen part de Macedònia s'ha convertit el 2005 en el grup en català que ha venut més discs. Posa'm un suc, publicat per Discmedi, ha arribat segons que comunicava ahir Àlex Eslava, responsable d'aquesta discogràfica als 18000 exemplars venuts. Que no s'apague la llum, de Lluís Llach i Feliu Ventura, i En moviment!, el disc que recollia la gira dels valencians Obrint Pas, tots dos portats al mercat per la manresana Propaganda pel Fet!, el segueixen en el rànquing amb 15464 i 15394 exemplars, respectivament. Per un tros de cel, de Gerard Quintana; Desglaç, de Miguel Poveda, i diversos recopilatoris arriben als 10000 exemplars.

I jo,tinc alguns dubtes i ddesitjos que expresso públicament:

-Farem un raconet a la molta qualitat de música en català que es fa, aquests dies de bogeria consumista i capgirem resultats anteriors?
- Ara que ja hi ha uns 25 canals de TDT, a què esperem per reclamar un canal de TDT per música en català les 24 hores que normalitzin l´edició de qualitat que les emissores comercials generalment no promouen, i si surten en franges horàries intempestives? A què esperem a fer-ho des de la CCRTV?
- Els programadors, gestors culturals de municipis programaran grups de música en català, o es caurà en l´estil multiculti de totes les cultures menys la pròpia, en un model d´autoodi amb la musica del país, tipus festival grec de barcelona?
- Es farà suport a la edició de la qualitat musical i que hi hagi indústria amb canals de distribució de masses, que sigui eficient i que impulsi els grups de parla catalana d´arreu dels Països catalans?
Seria un acte de justicia amb la pròpia cultura, davant la invisibilitat, sinó fos d´aquells actes de militància al territori, que haurien de fer caure la cara de vergonya a programadors de les àrees metropolitanes que per ignorància , desconeixènça o autoodi, no tenen massa cops oides per la música autòctona de multitud d´estils que es fa al país. I dic per coneixença de bona font, que pràcticament cap gestor cultural de municipi del cinturó metropolità, va donar suport fins fa poc al Feliu Ventura, ell que ha arribat a ser dels més venuts darrerament en català, i el poc cas que li fan encara ara.
Imagineu la resta d´autors catalans, quin viacrucis han de passar per guanyar-se la vida de la música. Poc fashions, deuen pensar alguns professionals culturals generalment de la corda del PSOE-PSC. Es deuen assessor radio Olé, quan van amb algun taxista barceloní de la vella escola, per assessorar-se. Aquests són els que han de salvar la cultura del país als municipis que viu 4 milions de persones?
Esperem que el nou conseller de cultura, en Joan Manel Trasserras, ens porti cap a un model cultural en direcció a Itaca, i compensi el buit deixat per altres i gaudim amb normalitat nacional la música en català, sense complexes ni etiquetes.

Molta til.la per alguns convergents. L´altra cara de la nit electoral. Article de Ramon Serra.

Es presenta el govern nacional d´entesa al Parlament. Encara no ha arribat l´hora que Carod sigui el President.
Després de la bilis lògica d´uns quants convergents que esperaven retornar al govern , fent DVD electorals, promovent crespons negres amb senyera a alguns pocs balcons, i no entenent encara que elegim el Parlament, i aquest tria el president de la generalitat, a partir dels suports(70 diputats de PSC,ERC,IC-Euia) i la seva reacció esperpèntica, concentracions "espontànies " davant la seu nacional d´ERC, fent correr tot tipus de convocatòries algunes apadrinades pels defensors de la puresa de l´ètnia catalana, els d´Unitat Nacional Catalana(UNC), conegut dins l´independentisme per representar l´extrema dreta "independentista", amb convocatòries a la Plaça sant Jaume que tindrà seguidisme dels cadells de CIU de la JNC, crec que cal treure ferro a tot plegat, molta til.la i poc a poc entendran que el que els cal a la dreta catalana és refundar-se en la dreta independentista.
Una recomanació: així no faran més amics amb la gent d´ERC, ens el contrari. I si no volen eternitzar-se a la oposició o aliar-se amb PP i el Partido de la ciudadanía, cal que ho tinguin present, oi més , quan ERC i CIU, a dia d´avui en el nou Parlament, continuaran sumant 69 diputats, que no es tenquin portes ells mateixos. D´aqui 4 anys, la gent podrà valorar l´acció del govern de les esquerres.
Mas va dir-li a Carod que no volia anar més enllà de desplegar l´estatut, per tant, lo de govern "nacionalista" a efectes pràctics, res de res. I la politica social d´ERC i CIU, ben poca cosa , a diferència d´IC i PSC. I un element que sovint no es té en compte: a la majoria de municipis l´alternativa a CIU és ERC, i un president català nascut a andalusia, el 128è de la història és el 3er nascut a andalusia com recordava el Basses al programa al club, i n´hi ha hagut 8 més de no nascuts a Catalunya, per tant aprenguem de la història.
Montilla, amb tots els seus dèficits d´expressar-se i més en català, ja es guardarà de no xerrar massa en públic, de moment contrapronòstic, ha fet un gest d´afirmació nacional plantant-se al PSOE( també cal dir per supervivència política del PSC), amb l´emprenyada dels barons que se´ls ha desmuntat el camí cap a la nefasta majoria absoluta del PSOE a nivell estatal, i pel que sé de molt bon font la discussió telefònica entre Montilla i Zapatero fou de categoria. Montilla que gestioni i qui faci més oratòria sigui el govern amb feina i el futur vicepresident Josep-Lluís Carod -Rovira, que d´oratòria va sobrat. Un gir d´esquerres té un aval de prop de 1.5000.000 de persones

I per tenir un somriure , tot navegant per l´índex de pàagines més visitades en català d´Alexa, el nou CATALEXA.COM, m´he trobat enllaç que m´ha dut a un vídeo elaborat per la gent del web Patatabrava.com prou original: La nit electoral a les... 5 seus dels partits parlamentaris.
Mentrestant ja tenim la presentació del PACTE NACIONAL PER L´ENTESA, amb les informacions següents segons el telenotícies de TV3:

àudio

• La declaració de l'entesa

vídeo

• Els propòsits de l'entesa
• Maragall: "La meva absència no ha anat malament"
• La travessa dels consellers
• Mas demana al PSOE que es mulli
• Montilla presenta el nou tripartit

fotonotícies

• L'hora de l'"entesa"

informació complementària

• Les travesses del nou govern
• Saura, fidel al tripartit
• Carod torna a la Generalitat
• Montilla, un president de Còrdova

notícies relacionades

• Dures crítiques de l'oposició
• Montilla podria prendre possessió el dia 25
• CiU comença a mostrar símptomes de distanciament amb el PSOE després de la reedició del tripartit
• El Cercle d'Economia exigeix un govern sòlid

I us adjunto un bon article de Ramon Serra , responsable de l´infatigable web independentista Radiocatalunya.ca:

"Nit fosca,dia clar"
(Refrany català)

Continuen les crítiques cada cop més ferotges contra el tripartit que a partir d´ara s´anomena l´Entesa Nacional pel Progrès. És bo aquest canvi ràpid, perquè la paraula tripartit massa sovint es fa servir com a befa. I si hi entra la paraula nacional a bodes em convides.
Ja era d´esperar i tot just comencem. Tot Espanya i la dreta regionalista catalana en contra. Que s´encomanin a tots els sants,perquè ho necessitaran. Sempre la mateixa cançó.
Amb tot, ningú no negarà que el nou govern ha actuat amb gran celeritat. Ha deixat descol.locat a tots els adversaris. Prou pot presumir Mas que no hi havia pactes postelectorals amb Zapatero, perquè no ha tingut temps de demostrar-ho. I qui pot creure aquest parell de traïdors com Mas i Zapatero, encara que alguna vegada diguin la veritat?
Com es pot veure, els pactes de govern s´han decidit només des de Catalunya. Ningú amb dos dits de cap pot pensar que Espanya beneeixi el nou govern. En canvi, CiU hauria d´esperar una ordre des d´Espanya donada per Zapatero per beneir la "sociovergència". Aleshores, qui espera les ordres de Madrid? Però ja se sap: els uns són els bons i els altres els dolents.
Un cop abatuda CiU ens diu que ara no aprovarà dues lleis sobre justícia elaborades pel govern d´Espanya quan dos dies abans es veu que eren bones per a Catalunya. No se n´ha canviat ni una coma, però ara CiU hi votarà en contra. El que no és bo per a ells no és bo per a Catalunya. Els uns són els bons i els altres són els dolents.
Uns lectors em diuen que ERC l´ha vessada perquè ha donat la Generalitat a Montilla. Per a mi no és més que una Diputació Quatriprovincial. Per un dia deixem aquesta qüestió. CiU ho tenia fàcil: primer podia haver parlat amb ERC abans que amb el PSC i arribar a un acord. Però no,a CiU com a tots els poders espanyols i dretans--i pel que es veu ara a molts independentistes--preferien de totes totes la "sociovergüenza". I quan això no és possible, cal anar a la recerca d´ERC com a segon plat. Apa,home! Doncs, botifarra de pagès! Els uns són els bons i els altres els dolents.
Qui ha montat aquest sarau? Va ser en Mas que va rebentar i trair l´acord del Parlament sobre l´Estatut i sense com va ni com ve pactà amb Zapatero per damunt dels altres menyspreant la sobirania nacional. O és que el Parlament no és sobirania nacional? En aquestes circumstàncies és molt normal que els altres partits no se´n fiïn mai més i, per tant, que primer pactin entre ells.Els uns són els bons i els altres són els dolents.
Aquestes eleccions han estat del tot innecessàries i inútils. És més, la campanya de CiU ha estat d´una agressivitat total, sobretot amb ERC per part de Durán. I ara s´ha d´oblidar tot? Els uns són els bons i els altres els dolents.
Una de les poques coses que ha alterat les eleccions és la presència dels Ciutadans, gràcies sobretot al paper de la Cope. No hem d´oblidar que moltes d´aquestes freqüències havien pertangut a Ràdio Avui,Cadena 13--en una època Ràdio Barça--a mans de Convergència. Va ser un negoci més que Ciu va tancar. Joaquim Maria Puyal es volia quedar la cadena, però CiU se la va vendre a la Cope. Ells són així de patriòtics i sempre vetllen per nosaltres. Els uns són els bons i els altres els dolents.
Ara mateix els Ciutadans ja han posat el crit al cel perquè ERC té Cultura. Es diu que Mercè Roca en podria ser consellera. És que és una mala solució? Hauríeu volgut ,per exemple, Xavier Trias en el seu lloc? Potser patrocinaria el "Digui, digui"? Els uns són els bons i els altres els dolents.
CíU pacta el 99 amb PP al Parlament i menysprea ERC. Qui va sortir a fer escallots? I tot just ara intenta pactar primer amb els socialistes i no passa res. Però si ERC fa el mateix aleshores aquest partit és un traïdor. Algú em dirà, però, que hi havia en joc la presidència de la Generalitat. Doncs, per això mateix primer s´havia d´haver pactat amb ERC i no després i com a segon plat. Uns són els bons i els altres els dolents.
Mas i Ciu han fet una campanya terrorífica i encara no sabem què ens espera. Això no obstant, els felicito: han aconseguit que un partit regionalista, no sobiranista que fa servir la bandera catalana quan els convé i atent sobretot als interessos capitalistes hagi interioritzar en el cor de molta gent que ells són els bons. Els uns són els bons i els altres els dolents.
Segons Fabra, nacionalista és aquell que és partidati de la independència i /o reunificació de la nació. Si la gent no té clar que CiU no és més que un partit regionalista, dretà que mai no estarà a favor de la independència és que anem molt malament.
Menys sentimentalisme barat i més tocar de peus a terra. Com deia el poeta Espriu, hem viscut per tornar el nom a cada cosa, per salvar els mots.
Pagarem molt cara aquesta subordinació sentimental a CiU. Ja sé que vaig contracorrent, però no m´importa. Jo continuo la meva tasca dia a dia quan la majoria no fa altra cosa que anar a votar cada quatre anys. Si aquest és el vostre país us el podeu ben confitar.
Amb tot, per una vegada han guanyat els dolents.Que no sigui l´última.
Visca els dolents!

Per RAMON SERRA
http://www.radiocatalunya.ca/principal.htm

Principi d´acord de les esquerres. Anàlisi d´urgència

Pel que he pogut escoltar i llegir, sembla que hi ha un principi d´acord entre les direccions del PSC,ERC i IC. Una segona oportunitat a un govern d´esquerres. I com era previsible, no pocs els genera preocupació la reedició del tripartit. Perquè? pel mateix motiu que fa tres anys: no volen un partit espanyolista a la generalitat, en aquell moment per Maragall que té un perfil a priori me´s catalanista i aquests dies veurem bramar molts convergents reconvertits en militants republicans emprenyats, com no, amb aquest principi d´acord, si no hi ha novetats de darrera hora, com seria que CIU cedís la presidència de la Generalitat a Carod, a canvi d´un acord CIU-ERC.
El que em molesta de determinats arguments, es la xenofòbia implícita de l´acord pels origens de Montilla, que se li podrien aplicar també al Carod a nivell familiar i a molts que poguem tenir origens o de pare o mare a d´altres indrets a Espanya o a arreu, com la meitat de la població de Catalunya. Si es vol despreciar Montilla , si de cas, que sigui per la seva concepció espanyolista demostrada. I és que l´alternativa és aqui el drama nacional, un que es fa dir nacionalista i es carrega l´acord del 90% del nostre parlament nacional, a canvi....del que ara li nega el PSOE, entrar al govern. Que n´aprenguin, el "bambi" zapatero , els ha près el pèl.
El que és més trist de l´acord, és que es parli de conselleries, que en el cas d´ERC serien 5 (cultura, comerç i indústria, benestar i família..) més vicepresidència única amb competències anteriors de Presidència per a en Carod. Aquí s´ha fet ràpid perquè el PSOE no enturbi negociacions.
Dubtes:
Un acord ràpid, sense un document tipus TINELL2, és un contracte en blanc o encara no s´ha fet públic? Encara no aprenem de no refiar-nos d´aquells que ens descabalquen del govern per opinar que no volem un estatut retallat? les presses són males companyes i si ha d´ésser en un govern no supeditant acord del que li manin el PSOE a Madrid, com a mínim, s´ha de tenir un consell en cap, com es tenia, oi més al perdre per el PSC pes polític. Això pot donar imatge de "cadiritis" entre votants i militants, que cal clarificar d´immediat. Cal fer públic el programa de govern , EL TINELL2, el programa, -ja que no agrada ni Ma ni Montilla-,que és el que realment valora la militància i és el factor determinant que percebrà la societat catalana per avançar en la transformació social i l´emancipació nacional, és urgent. Per cert, el TINELL2, ha de recollir tot el pendent i no completat en legislatura anterior, com és el MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORAL. Ha d´ésser la legislatura que es parli i es posi un calendari per la transferència i creació de la SEGURETAT SOCIAL CATALANA, com ja apuntava el catedràtic Joan Costa.
Estratègia:
L´impacte de veure un Montilla president d´entrada, fa mal d´ulls, inclús a molts votants del PSC, ara, estratègicament, és convenient pel fet de que no és el govern que li convenia al PSOE: no li convé esbarallar-se amb el PSC, que és qui el va colocar al Zapatero, i si no interpreta de forma àmplia el desplegament competencial i normatiu de l´estatut, o el PSOE o el PSC, cauran en la seva pròpia trampa, i el que públicament no es diui pot pasar, un Montilla acomplexat per espanyolista, a contracor, haurà de fer més gestos i acció de govern catalanista que qualsevol presidenciable contemporani, si vol fer-se respectar davant del país i vol poder-se poder a presentar com a candidat, sinó és així, els 250.000 maragallistes que van abstenir-sde de votar-lo no tornaran al PSC, sinó que poden trobar a ERC com a nou referent d´esquerres i catalanista, a tenir en compte. La conselleria de Cultura amb la fira de frankfurt i tot el que suposa contribuiria a apropar i contentar entorn sociològic de votants d´Esquerrai a donarà oportunitat de fer politica nacional que obviament ni PSC ni IC els preocupa.
Benestar i família reforça imatge d´esquerres i pot ajudar a guanyar més vot urbà principalment.
CIU , al no arribar a sumar amb el PP, promet el que faci falta, perquè ha de pagar un milió de DVD i econòmicament se´n resentirà al passar a la oposició 4 anys més, es veurà obligada a regenerar-se, o substituir el Mas actual per un de menys prepotent i amb més capacitat d´entesa amb ERC si vol tornar a governar en el futur o com diu el Pol Pagès, a erigir-se en la dreta independentista, que també li convé al país. Des de l´oposició haurà d´elevar el sostre del discurs nacionalista, com ha pasat una part important dels 3 darrers anys, fins al pacte Mas-zapatero. Altre cosa serà que els 3 partits de dretes neoliberals (CIU-PP-Ciutadans) s´articulin per fer oposició o per fer l´alternativa tripartita.
A nivell d´ERC:
El principi d´acord s´ha de tancar amb acords de tot el gruix de polítiques a desenvolupar el 4 anys, amb terminis d´execució i pla de treball sistematitzat, a la llum pública, informant-ne a la militància en assemblees territorials que ratifiquin el principi de l´acord, com pasa en totes les frans decisions i finalment el ratifiqui el consell nacional d´ERC. Fa 3 anys, va votar 153 a favor i cap en contra, ara, ja veuríem, però l´aànsia d´entrar al govern, diguem-ne que n´és un incentiu. Molta pedagogia, perquè a comarques d´interior, la imatge que queda és Pepe Montilla l´espanyolista i que no ens pasés com els darrers anys que ´acció de govern queda en segon terme.
Personalment era dels convençuts que hi hauria PSOEvergència. Que electoralment, a ERC inclús li donaria més rendiment. És una jugada arriscada, que té l´avantatge de fer polítiques d´esquerra i que ens la juguem amb la bona gestió i marcar l´agenda nacional el futur creixement d´ERC. No obviem el procés basc, que ens porti a un escenari on altres tinguin capacitat d´una consulta pel dret a l´autodeterminació i la gestió , enterri el discurs i l´horitzó nacional, sigui l´impuls a la normalització lingüística, les relacions exteriors i les seleccions catalanes. A tenir molt en compte.

EN EL MEU NOM, Sí

Aquest darrer dilluns vespre, en el programa controvertit d´Àgora, conduit per Ramon Rovira es parlava sobre el conflicte basc, que en la seva linia, menysté la realitat catalana i asegura polèmica amb una deixeble de Jiménez Losantos, una tal Isabel. Per compensar, el Toni Strubell i un membre d´Askatasuna, ex-pres empresonat 10 anys per acte de kale borroka, i Gorka landaburu, amputat per ETA, interessant el debat. Sovint , des de Catalunya es té una certa tendència , -per sort , cada cop menys- a la basquitis, i a caure en seguidisme. Per sort, la qüestió de la lluita armada a Catalunya, no ha esdevingut agent polític, i mira que des de la caverna mediàtica, cada dia en donen d´estopa. Però després de la treva indefinida d´ETA, el procés de negociació ha d´èsser discret, però no com pasa ara , dilatiu i sense concretar, que provoca enrocaments, com s´ha notat en el debat. El pitjor, és a nivell d´estat, que en les diverses treves l´oposició estava a l´alçada, però el postfranquista PP, no està en treva. S´ha de dir clar, no l´hi interessa al PP que el procés avanci, perquè es desarma un dels seus arguments electorals: ETA. El filó electoral, acabat el debat sobre l´estatut dilapidat per Zapatero i Mas, no els hi convé politicament que tiri endavant.
Per això, a la xarxa progresista , ha sortit la iniciativa, EN EL MEU NOM, Sí, que té enllaç i informació tant en català, castellà, gallec i Euskera, al bloc progresistes per la pau, que apareix en part degut a la pressió que pateixen a Espanya de "la brunete" postfranquista als sectors d´esquerres , i que pretén visualitzar-se a través dels blocs, impulsat inicialment per Alfonso Gil, del PSE, per si us interessa adherir-vos-hi.
Tot el dret a negociar i arribar als acords oportuns per posar la directa a la pacificació en democràcia i, perquè no, l´exercici de l´autodeterminació d´Euskadi, si així ho decideix la societat basca. I que a Catalunya, òbviament, més aviat del que alguns es pensen, exercirem pacificament el dret a l´autodeterminació vist el tancament a reformes estatutàries, oi més quan el constitucional pasarà el que queda d´estatutet per l´adreçador , perquè Espanya ni canvia , ni vol canviar, i així, els catalans amb el moobing immobiliari que ens fa a les infraestructures i l´espoli fiscal i competencial, no hi podem viure, ens cal emancipar-nos d´una vegada.
Cal posar fi a les violències, vinguin d´on vinguin, ni morts, ni tortures; tot pels nobles valors de la pau i les llibertats individuals i col.lectives .

El Berguedà es dota d'un mapa de mobilitat per protegir camins per anar a peu, en bicicleta o a cavall, en contrast al Pla director de les ex-colònie

Davant del model depredador del territori, on la marbellització urbanística es va impulsant, sigui amb intents reeixits en part,com el Pla director de les colònies del Llobregat. Fet per governs de transició, aplaudit per especuladors i constructors i denunciat per veïns i les seves associacions respectives.
En aquest punt a Gironella, que governa ERC amb PSC,a diferència de Puig-reig, s´ha volgut rectificar retallant l´edificabilitat desmesurada del Pla director de les colònies. Aqui s´ha escoltat les demandes de les associacions de veïns, a diferència del desgovern de dretes de Puig-reig. No fa amssa plens ordinaris es va aprovar les alegacions del Pla director, desestimant les dels veïns, amb mers maquillatges, però acceptant la posibilitat d´augment d´edificabilitat a tot el previst, sense preveure les conseqüències, i esdevenint el tripartit(expulsats del PSC, CDC,UDC) en portaveus de l´especulació i les requalificacions. El penúltim exemple, la fira de st. martí, gairebé dedicada a promoure l´especulació d´immobiliàries, en el que denomino i ja és conegut com el primer Puig-reig Meeting Point. I així, anem.
Aquests creixements desmesurats, plans parcials que l´únic que busquen és el finançament ràpid de municipis, que podria doblar la població a Puig-reig, ni que sigui a costa d´acceptar expulsar gradualment a prop de 100 veïns de Cal vidal per part de la multinacional Hine, per fer nova urbanització privada de luxe. Pa per avui i gana per demà , quan hi hagi altra que hagi de resoldre el desori actual. Reportarà greuges i mancances a mig i llarg termini.

I per altra cantó, saber que al Berguedà, de la mà de Xavier Campillo, del Grup de defensa de la natura del Berguedà, a elaborat pel consell comarcal, és una excelent notícia. Ara falta senyalitzar, difondre, i sobretot, que es respectin escrupulosament per l´urbanisme dels 31 municipis del Berguedà.

Notícies:
El Berguedà es dota d'un mapa de mobilitat per protegir camins per anar a peu, en bicicleta o a cavall
Berga.- 2.700 quilòmetres de camins formen part del Mapa de mobilitat lenta del Berguedà, un estudi elaborat pel geògraf Xavier Campillo per encàrrec del Consell Comarcal del Berguedà. L'objectiu d'aquest mapa és protegir de l'asfalt una xarxa de camins per al senderisme i el passeig tant a peu, com a bicicleta i a cavall.

Notícia difosa per Ràdio Berga:

Gironella no vol ni un carrer nou en cap de les quatre colònies del municipi

L'Ajuntament aprova avui les al·legacions al pla director per reduir-ne l'edificabilitat

El ple municipal de Gironella aprovarà aquesta nit les al•legacions al pla director de les colònies industrials. És el full de ruta de la Generalitat per a les antigues colònies del Llobregat, i defineix com hauran de ser en el futur.
L’equip de govern de Gironella hi vol fer alguns canvis, perquè considera que el pla s’ha passat de la ratlla. I que, si havia només de protegir el patrimoni arquitectònic i els edificis singulars de les colònies, ha acabat afegint molt sòl urbanitzable, i preveient la construcció de massa edificis. Tal com està redactat ara, el pla obligaria a modificar l’urbanisme municipal, segons l’Ajuntament.
El consistori no està del tot en contra de la construcció de pisos nous, però considera que se’n preveuen massa. Alguns, com els de l’antiga nau de Viladomiu Nou, tenen el vistiplau municipal, perquè no requereix aixecar nous edificis.
Per això, la solució que proposa l’Ajuntament de Gironella és que no s’obrin nous carrers en les quatre colònies que té el municipi: Viladomiu Nou, Viladomiu Vell, Cal Bassacs i Cal Metre. Amb els carrers actuals, n’hi ha prou, diuen, per fer els edificis que necessiten les colònies industrials.

resultats globals eleccions al Parlament de Catalunya 2006

En aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, amb dades de les 0:02 del ja dia 2 de novembre del 2006 són provisionalment escrutades 8.315 meses d´un Cens de 5.212.444 persones amb dret a vot són:

2006					2003
Cens escrutat	5.212.444	100%
Total votants	2.959.027	56,77%					62,54%
Abstenció	2.253.417	43,23%					37,46%
Vots nuls	13.324	0,45%					0,26%
Vots a candidatures	2.885.678	97,52%					98,82%
Vots en blanc	60.025	2,03%					0,91%

Diputats per elegir 135

2006					2003
Candidatures	Vots		Escons		Escons	Vots		Candidatures
CiU	928.511	31,52%	48		46	1.024.425	30,94%	CiU
PSC-CpC	789.767	26,81%	37		42	1.031.454	31,16%	PSC-CpC
ERC	414.067	14,06%	21		23	544.324	16,44%	ERC
PP	313.479	10,64%	14		15	393.499	11,89%	PP
ICV-EUiA	281.474	9,56%	12		9	241.163	7,28%	ICV-EA
C's	89.567	3,04%	3
EV-EVC	17.388	0,59%				18.470	0,56%	EV-AE
PACMA	13.158	0,45%
Ei-ADD	6.878	0,23%				2.220	0,07%	Ei
RC	5.847	0,20%
POSI	5.431	0,18%				4.226	0,13%	POSI
P.C.P.C.	4.088	0,14%				2.580	0,08%	PCPC
EV-AV	3.128	0,11%				1.886	0,06%	EV-AV
PFiV	2.538	0,09%
AES-DN	2.529	0,09%
PH	2.466	0,08%				1.647	0,05%	PHC
MSR	1.023	0,03%				804	0,02%	MSR
PAZUL	1.019	0,03%
PUM+J	851	0,03%
Decideix.cat	650	0,02%
PCPC-N.SOM	632	0,02%
CenB	620	0,02%				401	0,01%	CenB
IR-PRE	567	0,02%				1.714	0,05%	IR-PRE

FELIP PUIG: Una mica de memòria, si us plau! CIU vol desfer l´acord de la C-16 i tornar a la "orella"?

Unes declaracions recents en campanya de Felip Puig, de CIU, com surt en aquest enllaç, en referència quan el Berguedà estava mobilitzat davant el nyap de la denominada "orella" que defensava CIU, davant l´oposició frontal d´ERC pel nyap que era per acontentar Casserres, fent un recorregut il.lògic , i que amb el govern d´esquerres es va resoldre amb un acord global que garantia el millor traçat possible mediambientalment, que està en execució que ha suposat el desdoblament de la C-16, amb un enllaç propi per a Casserres des de Gironella, i que a Puig-reig tindrà un enllaç des de Cal Prat i que connectarà en forma de variant amb el nord del municipi de Puig-reig, a la zona de la residència Montmartí, en l´actual carretera de Casserres a Puig-reig, asignatura pendent de millora.
que Puig, a aquestes alçades parli un bomber piròman com ell, que a corre cuita va col.locar un peatge a l´ombra del traçat de Sallent a Berga, i que la UTE rebrà un tant per vehicle que circuli, i va criminalitzar als qui defensàvem que no es destrosés més terreny amb un nou traçat enlloc del consens actual d´aprofitar en el possible l´actual C-16, o és un desmemoriat, o simplement un ignorant mal assessorat, davant del desordre governamental i manca de respecte a la majoria del territori, ERC es va mobilitzar pel mediambiental i el temps ens dóna la raó.
Molt oportú, Felip Puig, perquè malgrat no fer res per aturar durant 23 anys la desertització industrial del Berguedà davant el monocultiu del tèxtil els governs de CIU, en 3 anys hi ha en marxa una nova ampliació del Polígon de Cal Vidal de Puig-reig en execució, s´ha acordat entre el municipi d´Olvan, amb l´alcalde per ERC, Martí Corominas de la compra i inici de les primeres 50 hectàrees del polígon comarcal d´Olvan, cogestionades, o que s´executi i funcionin el nous instituts públics de l´IES Puig-reig i el IES de l´Alt Berguedà a Bagà, amb un nou cicle formatiu d´activitats de la natura, la millora de la carretera de Guardiola a Campdevànol, l´enllaç Gironella l´eix transveral, etc, són alguns dels fets incontestables que amb només 3 anys s´han dut a terme, i per moltes bustiades prometent quelcom que ja deien fa 8 anys, només cal recordar quan hi havia fins a 4 diputats de CIU, a la comarca se´n recorden que l´únic que feien era justificar lo bé que va fer el govern de Jordi Pujol durant els incendis de 1994, per vergonya de la crema de 25.000 hectàrees evitables, i que una exconsellera Maria Eugènia Cuenca, alguns a Casserres li van recordar lo "bé" que ho varen fer".
Fem memòria, i la gent no oblidi que podem fer passes enrera amb una CIU de nou, volen recuperar antigues "orelles", es fer passes enrera, enlloc de tirar endavant com els darrers anys i donar oportunitats als joves i no tant joves perquè visquin i treballin fent país allà on volen i no sempre poden, al Berguedà.
ERC ho ha demostrat amb fets al Berguedà, i no venen fum com CIU, ja se sap la "proximitat" que té Puig amb la diputada Montserrat Ribera, però aquest fet, li ha portat a tenir una mala memòria que la força dels fets i consens actual el deixen en evidència. I els votants de l´1 de novembre, ho tindran present.

A Europa pujaran al vaixell de la autodeterminació nous estats. I aqui ens condemnarem a l´autonomisme?

Per l´interès del contingut de l´article del referent blocaire Josep sort, reprodueixo el seu darrer escrit, apel.lant a una proposta de Declaració de Brusel.les, tenint en compte, que més enllà de les eleccions catalanes, el panorama d´emancipació nacional engegats a Irlanda, Escòcia, Euskadi i Flandes, a partir de l´augment de les forces politiques independentistes allà, aqui no quedem despenjats en el pragmatisme de la simple "gestió" del govern de la Generalitat, i perdem una oportunitat històrica a pujar al vaixell de la independència que els anteriors esmentats, ja tenen en marxa, i aquest fet, hauria d´ésser clau a l´hora de decidir el vot aquest 1 de novembre, per arribar a port a temps. I en l´actual parlament que defensin la independència, només hi ha ERC, els demés volen l´encaix i la dependència dins d´Espanya(CIU-PSC-IC-PP). Hi haurà prous suports i per tant diputats independentistes per pujar al vaixell de la independència? El vot antimontillista donarà suport al regionalisme de CIU que renegaria d´aquest processos d´emancipació nacional per contentar a certs sector que viuen del limitat "mercat espanyol" enlloc de mirar europa i el món? Esperem que l´1 de novembre, hi hagi un salt històric que passem de l´autonomisme regionalista a l´autodeterminació.
Aqui teniu l´article :

LA DECLARACIÓ DE BRUSSEL.LES

La broma aquesta del nyap de la Moncloa ja dura massa. En cap cap cap que ara passem els propers 20 o 30 anys discutint el desplegament d’aquest document infumable amb els ecspanyols. No, Hem d’anar endavant. No podem, ni volem, gestionar el nou nyap. La situació és massa delicada i el benestar de milions de catalans i catalanes està en joc. I el nostre futur com a poble també.

Cal fer un pas endavant. I en aquest context, cal tenir present que moltes nacions sense estat s’estan posicionant bé per fer-lo el més aviat possible. Fixem-nos-hi.

Montenegro ja ho ha aconseguit. Aviat farà un any que vaig penjar aquest post. Llavors poca gent sabia on queia. Avui, Montenegro forma part de l’ONU i ja és un estat sobirà. D’aquí a poc Kosovo també aconseguirà la seva independència –o la seva incorporació a Albània.

El mateix passarà amb Irlanda del Nord, que s’acabarà integrant a la República d’Irlanda. Quin dia més emocionant serà!

Però això no és tot. A Escòcia, s’esta congriant un moviment unitari que sota el nom d’Independence First!, sol.licita la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació durant el proper 2007. Actualment, 42 dels 129 diputats del Parlament escocès són partidaris de la Independència. Pel que fa als ciutadans, una enquesta recent, ens informa que el 44% dels escocesos en són favorables, per un 42% de contraris. En sentirem a parlar, en els propers mesos, i no només a en Sean Connery.

Al Quebec, les expectatives d’un triomf del Partit Quebequès són molt altes. Les properes eleccions a l’Assemblea Nacional, han de tenir lloc entre el 2007 i el 2008. Si, com apunten les enquestes, guanya el PQ, la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, el tercer, tindrà lloc entre el 2008 i el 2010. El suport a la sobirania és cada cop més alt i per preparar el terreny, els pequistes ja han començat a elaborar un Projecte de Constitució de la República del Quebec. No cal dir que el dia que ja no caldrà dir “À la prochaine”, jo hi seré, allà, amb ells, a l’altra banda de l’Atlàntic, faci calor o estiguem a 30 graus sota zero.

I encara més. Euskalherria, pot ben probablement avançar-se si realment se’n surt en el procés de negociació amb els ecspanyols. És molt difícil, ho reconec, als ecspanyols o cal posar-los un ganivet al coll o una pistola al cap, o directament massacrar-los, per tal que acceptin que no tenen res a fer. Però, per sort per ells, els bascos tenen els instruments, l’experiència, els aliats i, per damunt de tot, la voluntat de deixar d’estar subordinats a la puta Ecspanya. I ho aconseguiran. L’únic que hem d’estar amatents els catalans és que la torna d’aquesta independència, no sigui Catalunya.

Finalment, hi ha Flandes. L’estat belga és un estat en descomposició. Tothom ho sap i només és qüestió de temps. No hi ha consciència de formar una mateixa comunitat política entre flamencs i valons. Paradoxalment, el desmantellament de l’estat belga podria afavorir molt Catalunya. M’explico. Un dels escenaris que es plantegen, amb l’esfondrament de Bèlgica és que els valons s’integrin a França. Si això passés, seria el moment de jugar la carta de reclamar la reintegració de la Catalunya Nord. Penso que fins i tot Alemanya hi estaria d’acord, perquè d’aquesta manera, el reforçament de França amb Valònia es veuria, parcialment, retallat amb la pèrdua de la Catalunya Nord. No cal dir que París estaria encantada d’aques intercanvi de cromos. Per a ella, la Catalunya Nord és quasi irrellevant mentre que Valònia representaria una injecció important en termes econòmics o demogràfics.

Per tot això és que proposo que els diferents partits independentistes de les nacions esmentades (amb el PQ com a observador, per raons òbvies), i d’altres partits d’altres nacions sense estat (Còrsega, Galiza, Bretanya) signin el que jo anomenaria la Declaració de Brussel.les, que seria com un compromís de treballar coordinament per aconseguir la llibertat. Una llibertat que, per damunt de sentimentalismes, és del tot necessària, imprescindible, si volem garantir el benestar dels nostres compatriotes.

Espero que la proposta faci via, i que com a molt tardar, l'11 de setembre del 2014, en honor i en homenatge a tots els patriotes, declarem solemnement la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!

El "tripartit "de Puig-reig, pretén tirar endavant al.legacions pro-marbellització

Us enllaço la notícia següent, ja que precisament aquest dijous al ple, s´proven les al.legacions de l´ajuntament al nyap marbellitzador del Pla director de les colònies, que pel sabut, no només permet edificar com el cas de cal Pons, i la majoria de colònies, amb ràtio que podria triplicar la població de desplegar-se, sinó que amplia a moltes graveres del municipi la porta a convertir-se en zona industrial, unes al.legacions redactades per l´omnipresent Ferran Besa( que a sobre és el redactor del futur nou pla general,potser?), l´empresa que s´encarrega ocupa tercera planta de l´ajuntament(paga algun lloguer?), quan ja cobra una bona picosada per fer redacció del projecte), amb el vist i plau del tripartit de Puig-reig (expulsats del PSC, UDC, CDC). Us adjunto informació de la web de Ràdio Berga sobre el tema, en aquest enllaç:

Veïns de les colònies presenten al·legacions en contra del pla director perquè consideren que les noves construccions no els afavoriran
Els veïns reclamen dos estudis: el d'impacte ambiental i el d'inversions previstes a cada colònia

24/10/2006 23:49 | La major part de veïns de les colònies de Puig-reig no veuen amb bons ulls el pla director urbanístic de les colònies del Llobregat. Creuen que falla l’essència del pla director que redacta la Generalitat perquè no té cap més objectiu, diuen, que construir centenars d’edificis. Per aquest motiu les associacions de veïns han presentat al·legacions. Conjuntament amb les que ha elaborat l’equip de govern de Puig-reig es portaran al ple municipal de dijous. L’alcalde, Saturnino Domínguez, no ha volgut avançar les modificacions que demana el consistori però assegura que s’han consensuat amb l’equip redactor del pla director.
Un alt percentatge de veïns de les colònies, en canvi, discrepen totalment amb el pla director, en el qual li han trobat dues mancances: un estudi d’impacte ambiental i un estudi econòmic detallat de les inversions que s’han de fer a cada colònia. Els veïns demanen disposar de tota la informació d’un pla director que consideren que no s’ha plantejat correctament. Ho explica Joan Serra, vicepresident de l’Associació de Veïns de Cal Pons. La creació de nous habitatges no és, segons Serra, la forma de revitalitzar les colònies i de conservar l’entorn històric. Joan Serra comenta que Cal Pons és una de les colònies més afectades pel pla director perquè preveu un alt creixement de vivendes. Hi ha planificada la construcció de 20 casetes residencials entre el canal industrial i el riu,en una zona que, segons els veïns envairia una àrea destinada a equipaments. Cal Pons, diuen, és la punta de llança, però els veïns denuncien que la situació es repeteix d’una manera semblant a la majoria de colònies industrials del Llobregat. Només hi ha dues colònies que creuen que el pla director les pot afavorir: una és l’Ametlla de Merola, perquè els veïns pensen que l’aposta per l’habitatge farà que els joves no marxin de la colònia, i ajudarà a revitalitzar-la amb nous serveis i equipaments. I l’altra colònia que en sortirà beneficiada és la Plana, "on pràcticament no hi ha res, i sí que ajudarà a endreçar la colònia". Els veïns en contra del pla director confien que se’ls escolti i que es contemplin les seves necessitats.
Després de l’aprovació inicial de pla director urbanístic que redacta la Generalitat per protegir les colònies industrials es va obrir un període d’exposició pública per presentar al·legacions, que acaba a principis de novembre.

Anàlisi sobre les causes de l´especulació immobiliària que patim

Especulació immobiliària i globalització financera a nivell Estatal, és una sintesi de l'exposició de Julio Rodríguez en el debat de maig 2005 de l´entitat Attac Madrid(Espanya),fet per Julio Rodriguez, en un món com afirma Ignacio Ramonet hi ha 2000 milions de persones en la pobresa no és ni tan sols l´habitatge, però que per l´interès del tema, val la pena difondre, a falta de dades especifiques del conjunt de Catalunya i arreu dels Països catalans, tot i que l´anàlisi següent incideix en els mateixos efectes. A més, s´afirma que els problemes venen del capital financer que inverteix per especular i que prové de paradisos fiscals, com analitzen aqui.
Analitzem causes de l´especulació que ofega a families amb els preus de l´habitatge i que nega un dret reconegut:

Actualment el maó ha tret recursos financers de la inversió productiva, de tal forma que ha convertit a la gran majoria dels espanyols en possibles especuladors si tenen ocasió.
Aquest model no és sostenible des de qualsevol punt de vista: econòmic o ecològic.
Julio Rodríguez fa una anàlisi de la situació, dels factors que impulsen l'especulació immobiliària i dels possibles efectes a llarg termini.

1. Factors generals d'impuls sobre l'economia espanyola

- Impulsos positius derivats de l'ingrés en la eurozona: tipus de canvi favorable, tipus d'interès reduïts amb caràcter permanent, aportació substancial dels Fons Estructurals i de Cohesió de la UE. Per últim, la immigració ha suposat una aportació substancial a la demanda efectiva i a l'oferta productiva, ascendint a 3,7 milions d'habitants, el 8,4% de la població de l'Estat espanyol (43,9 milions), dels quals el 42,4% estan(de moment) a Catalunya i a Madrid.

- L'acceleració de la demanda interna en 2003-04 ha provocat un sensible augment de les importacions. El dèficit exterior treu 1,5 punts percentuals al creixement del PIB. El fort augment del consum i de la construcció, pot dur a l'economia espanyola a instal·lar-se en una situació d'elevat dèficit extern, on de moment solament semblen tenir estalvi positiu net les administracions públiques i és acusat el desequilibri de llars i d'empreses.

- Canvis substancials en l'estructura productiva de l'Estat espanyol després de 1997, destacant el continu descens de la producció de mercaderies (sector primari, indústria i energia), que des del 25,4% del PIB en 1997 ha passat a suposar el 19,8% en 2004. S'ha reforçat espectacularment la participació del sector de la construcció en la producció i l'ocupació. Des del costat de la demanda la construcció suposa el 16,1% del PIB, cinc punts més que en 1997.

2. El creixement dels preus de l'habitatge a nivell estatal. Una inflació de demanda

- Forta demanda: Baixos tipus d'interès (inferiors a la inflació), llargs terminis dels prestec habitatge, intensa participació en el procés de les entitats de crèdit (via prestec i participació directa en la promoció), augment ràpid de les llars, fomentat per la immigració i la reducció de grandària dels mateixos, compres d'habitatges per estrangers i presència creixent del comprador-inversor, que no veu millors alternatives a l'estalvi que la compra d'un habitatge.

- Reacció de l'oferta: pressió sobre el sòl, augment del cost del mateix que alimenta de nou la inflació de preus dels productes immobiliaris, qualificació intensa de sòl com urbanitzable residencial que no baixa els preus, control de la propietat del sòl per un nombre reduït de propietaris a nivell local. S'han iniciat habitatges en el període 1998-2005 a un ritme mig anual de gairebé 600.000 (en els últims anys d'auge, 2004-05, se supera aquesta mitjana), el que implica que no hi ha hagut restriccions significatives de l'oferta.

- La nova oferta supera de bon tros a la nova demanda d'habitatge com bé d'ús (350.000 noves llars, 100.000 habitatges secundàries, 200.000 s'adquireixen com bé d'inversió).

- Fallades dels mercats de sòl i d'habitatge. El propietari de sòl exerceix un doble monopoli d'ús i de producció del mateix. El mercat no aporta habitatges a preu raonable i no informa sobre qui no poden accedir a un habitatge. L'esforç d'accés a l'habitatge suposa una detracció molt important dels ingressos familiars de les noves llars.

3. Transaccions, producció d'habitatges, preus immobiliaris

- Transaccions d'habitatges: En 2004 es van taxar 1.300.000 habitatges, amb un valor de mes de 250.000 milions d'euros, equivalents al 32,8% del PIB del passat any (en 1997 s'havien taxat 632.000, amb un valor del 11,1% del PIB). La inversió estrangera en immobles va passar de suposar 25.000 habitatges de 100 m2, a preu mig de mercat de de aquest any, a suposar 50.400 habitatges en 2003, descendint en 2005 fins a un ritme de 30.000 compres. Els 857.510 habitatges en les vendes dels quals van intervenir els notaris en 2004, al preu mig estimat per la mateixa font, suposaven gairebé 121.000 milions d'euros, el 15,1% del PIB.

- Oferta d'habitatges: en 2004 els habitatges visats pels Col.legis d'Aparelladors van ascendir a 687.100 (el 19,8% a Andalusia-135.786- i el 14,3% en la C. de València-98.176-), enfront d'una creació de noves llars de 414.400 (*EPA), el que implica que es construïxen uns 273.000 habitatges no habitades habitualment i que s'adquireixen per inversors en una proporció molt elevada. En 1997 el total de visats era de 337.700, destinant-se en aquest any 151.600 habitatges a fins diferents al de residència habitual. L'estimació dels habitatges iniciats en 2004, segons el Mº d'Habitatge va anar de 689.800, bastant mes del doble que en 1997 (323.200), de les quals solament el 9,9% van ser habitatges protegits, proporció molt inferior a la de la primera meitat dels anys noranta (25-30%).

- Preus dels habitatges: entre 1997 i 2005 l'augment acumulat dels preus dels habitatges a Espanya ha estat del 177%, equivalent a set vegades el creixement dels preus de consum i dels salaris en el mateix període de temps. Els preus mes elevats, per autonomies, eren els de la C. A. de Madrid (2.617,4 euros/m2, 39 milions un habitatge de 90 metres quadrats) i País Basc, mentre que els mes reduïts eren els d'Extremadura (836,3 euros/m2, 12,5 milions de pessetes per habitatge mig de 909 m2), segons l'estimació del Mº d'Habitatge per al primer trimestre de 2005.

- Entre els països occidentals, entre 1997 i 2004 solament Irlanda superava a Espanya quant a augment acumulat de preus dels habitatges(179% i 151%, respectivament) , destacant l'estancament o fins i tot descens dels preus dels habitatges a Japó i Alemanya en aquest període.

4. El paper de les entitats de crèdit en l'auge immobiliari

- La decisió de comprar un habitatge depèn del preu de venda de la mateixa i de les condicions de finançament (tipus d'interès, termini i relació préstec/valor), que són molt rellevants a l'accedir sota la forma de propietat, dominant a Espanya. En l'habitatge es finança la compra, però també la promoció i construcció. El conjunt de les tres destinacions citats equival al que es denomina com Crèdit Immobiliari.

- En 2004 (31. Decembre.) el saldo viu del crèdit immobiliari citat equivalia al 54,3% del crèdit al sector privat del total d'entitats de crèdit, mentre que aquesta participació era del 39,9% en 1997, corresponent a 2004 una variació interanual d'aquest saldo del 27,1%. Dintre d'aquest ultimo el crèdit a comprador va créixer en un 24% en 2004, però el crèdit a promotor ho va fer en un 43%. La relació crèdit immobiliari/PIB va passar des del 28,4% en 1997 fins al 69,7% de 2004.

- La presència de les entitats de crèdit no es limita als préstecs, sinó que també participen intensament en societats promotores, amb el que el risc acumulat davant el *subsector immobiliari residencial supera a l'elevada quota de la cartera de crèdits destinada al mateix.

5. El fort endeutament de les famílies

- La relació deute creditici de les llars/renda disponible ha crescut des del 52,7% de 1997 fins al 105% en 2004. La relació estalvio-inversió de les llars que en 1997 ascendia al 4,5% del PIB, s'ha fet negativa en 2004.

- La taxa d'estalvi familiar encara equivalia en 2004 al 10,6% de la renda disponible, però l'esforç inversor en habitatge s'ha fet molt potent en els últims anys, tant per a l'habitatge per a ús com per a l'habitatge-actiu. Això explica que amb un estalvi que no augmenta en proporció als ingressos d'aquest cobrint una elevada inversió en immobles, amb l'ajuda decisiva del finançament extern, en la major part a tipus d'interès variable actualitzable cada any.
- El dèficit exterior de balança corrent espanyola (-5% del PIB en 2004) és un reflex d'aquest canvi de comportament de les llars espanyoles, després de la persistència d'uns tipus d'interès per sota de la inflació i d'unes elevacions substancials dels preus dels habitatges.

6. Especulació, finançament local i estructura productiva
- Es busquen infructuosament culpables al problema de l'augment dels preus dels habitatges i al consegüent augment de l'esforç d'accés a la mateixa per a les joves llars. Els agents econòmics saben que el planejament urbanístic es pot modificar a Espanya.

- El comportament “racional” dels polítics en els ajuntaments és el de maximitzar els ingressos urbanístics. L'eliminació de la frontera urbanística (tot el sòl és urbanitzable) no és condició suficient per a reduir el cost del sòl. Es qualifica molt més del que es construeix i el propietari de sòl edifica en el moment que pot maximitzar els seus ingressos.
- Elevada rendibilitat de la inversió urbanística. S'ha estimat que en 2004 cada metre quadrat de sòl *recalificado des de *rustico a urbanitzable residencial va aportar en terme mitjà uns beneficis de 100 euros per metre quadrat, que a Madrid van ascendir a 1600 euros/m2.
- Fort creixement del sòl urbà i urbanitzable a nivell estatal cada any, estimant-se uns volums d'edificació molt superiors al que indiquen les estadístiques sobre els nous habitatges construïdes. El valor del sòl i dels habitatges depèn de la reduïda fracció de l'estoc existent que es transmet (en 2004 els habitatges venuts a Espanya suposaven solament el 3,5% del parc d'habitatges existent), diferenciant-se per complet dels processos de formació dels preus dels restants béns i mercaderies.
- El preu del sòl es forma a partir de les expectatives que oferix el volum edificable i dels preus esperats dels habitatges que sobre el mateix s'edifiquen (mètode del cost residual). Els alts costos del sòl reflecteixen, doncs, les expectatives d'elevats preus dels habitatges a construir sobre el mateix.
- Es considera, en general, que la proporció d'augment dels preus de l'habitatge no explicable pel comportament de les variables fonamentals (en l'habitatge són fonamentals el ritme d'augment real del PIB per habitant, els tipus d'interès reals, el creixement de les llars, inclosos els procedents de la immigració, l'evolució de l'ocupació) pot considerar-se com bombolla, sobrevaloració o derivada de la simple especulació, en la qual les expectatives ocupen un paper transcendent. Els ajustaments possibles del mercat en una etapa *post-auge de possible desacceleració o reculada dels preus poden ser mes agressius en la mesura que hagi hagut mes “bombolla” en l'etapa inicial d'auge.
- A nivell estatal pot haver certa incidència de la globalització financera en la bombolla immobiliària, especialment en els mercats d'habitatges destinats a segona residència, com sembla haver succeït a Marbella i àmplies zones de la costa mediterrània(Països catalans), on els diners procedents de paradisos fiscals té bastant que veure amb la construcció desordenada d'habitatges en el litoral. Bastant del que succeïx es deriva de les polítiques urbanístiques dels ajuntaments, aparentment preocupades pel creixement ràpid del corresponent parc d'habitatges, en detriment de la ciutat, la construcció de la qual és una mica més que fer nous habitatges. La proporció d'ocupació en la construcció a Espanya s'aproxima al 12,5% de l'ocupació total, menys del 8% en la UE, i aquesta participació és del 19% en les províncies andaluses de Màlaga i Almería.
- L'actual política urbanística dels ajuntaments té lloc sota el mantell permissiu dels governs autònoms. Aquesta actuació està expulsant activitats productives sostenibles, que no poden competir en rendibilitat amb la promoció immobiliària, però que en bastants ocasions garanteixen un major volum d'ocupació que el que succeïx després de la construcció dels ingents blocs de cases de temporada. En el Cens de 2001 els habitatges secundaris, juntament amb els habitatges buits, suposaven el 31% del parc total d'habitatges (38% a València). En aquest context no és estrany que l'activitat productiva es reestructuri en favor de la construcció, que creixi el dèficit de balança de pagaments i que també canviï en el mateix sentit la composició del poder econòmic.

Cal difondre els moviments socials associats de la manca d´habitatge, especialment actius en els darrers temps, i exigir respostes en temes d´habitatge als politics ara que tenim eleccions aprop:
- V de vivenda
- V de vivenda (fòrum de debat i propostes)
- Ciutadans contra l´especulació

Albert Sánchez Piñol: "Àfrica és l´exèrcit de reserva laboral d´europa" "L´Instituto Cervantes ignora els autors i obres en català"

Aquest divendres, ens visitava a Puig-reig, convidat per la Biblioteca Guillem de Berguedà, l´escriptor Albert Sánchez Piñol, amb les seves exitoses obres "La pell freda" i " Pandora al Congo" .
Amb 100.000 vendes en català de "La pell freda", amb 20 edicions en català i 8 en castellà, i més de 25 traduccions internacionals, essent entre els 20 més a Alemanys, comentava a Puig-reig, que la tirada russa és de 120.000 exemplars, un veritable fenomen global, de vertigen, i li he afirmat i reafirmo que és l´escriptor català i en català contemporani més universal.
Més enllà de comentar sobre la ficció, les pors dels personatges de les seves obres, a estar molt gratirficant la seva vessant antropològica, ja que ell va fer un treball convivint amb la tribu dels pigmeus al Congo, amb una concepció gairebé oposada sobre els valor del nostre capitalisme occidental. La noció temps, no passa res, si algú es mor, el deixen allà, màxim treballen 8 hores al dia, a la seva, són hiperhospitalaris i el nexe profund d´unió familiar i hospitalitat, amb innombrables anècdotes personals molt gràfiques. Conclusió: anem estresats, estem controlats i som esclaus de nosaltres mateixos comparat amb ells, som tancts amb allò que "aqui, si algú convida algun conegut, màxim a un te! i allà, sense ni conèixe´t t´obren casa seu de bat a bat amb un concepte de solidaritat de donar-t´ho tot, i sense res a canvi , un altre món, tan real i diferent com el nostre, i que aviat ens portrà novelat amb la història de cinc primers descobridors del congo, ben aviat. Un luxe de detalls, que ajuda a relativitzar la nostra autosuficiència, i sobretot, la denúncia de les destroses del colonialisme no nomès d´EEUU i França, que darrera era una disputa d´hegemonia que va portar a un genocidi entre els tutsis i els hutus, però en el fons hi havia dos superpotències colonials. A molts països l´estat és imperceptible, i depenen del que els diguin sovint a París o a Wahington, que criden els dirigents a capitol i que acaten ja que no tenen més remei, i que els ajuden no desinteresadament a mantenir un minim ordre, ja que no tenen els països africans recursos econòmics propis i l´"estat del benestar"és l´ajuda mútua familiar.
A més del poblema de les èlits locals que són corruptes, i els mals actuals dels colonitzadors siguin belgues o francesos, d´EEUU a l´àfrica, i com exemple, el rei belga Leopold, tenia amb Mobutu un reproductor del seu model despòtic d´embutxacar-se i voler-lo a imitar, fins i tot comprant posesions a llocs com la costa blava com feia el mateix colonitzador belga, el limit de l´autoodi. Il.lustratiu quan entrevista nens pigmeus i deien que preferien els ares que eren millors i això s´entén ja que quan es separa una parella, la dona destrueix la "vivenda ", ja que les dones generalment són les úniques que saben fer-les bé i col.locar les branques perquè no es mullin, ja que al viure en selva, plou molt sovint. I d´aquestes i moltes més explicava l´escriptor als assistents.
Una àfrica tan propera i desconeguda que en treure el tema de la immigració a criticat per igual la classe politica, ja que hi ha la doble moral de per un cantó criticar-la perquè venen no regulada i per altra solicitar-la perquè cal mà d´obra barata, amb l´encertada expressió de que "Àfrica és l´exèrcit laboral de reserva, per europa".Es pot dir més alt, però no més clar. Afirma a més, que a europa es desconeix que a diferència del que es pensa, els que emigren són els més ben formats , i les families els destinen a Europa com a inversió de futur per les seves families, i algunes si arriben i troben feina, retornen amb diners "la inversió familiar" de fer-los a Europa pels mitjans que siguin, i que retornar a la tribu sense haver fet fortuna a Europa és una deshonra per la persona i la familia.
Àfrica la encara gran desconeguda i tan propera, Sánchez Piñol , -entrevistat en aquest enllaç, ens la va acostar i crec en properes obres i haurà l´empremta de la seva experiència tan rica a l´Àfrica. Per sort col.labora amb el Centre d´estudis africans, que és una altra vessant interesant per acostant-s´hi, i no només a l´escriptor, sinó a aquest continent proper, l´Àfrica.
Per cert, al demanar-li sobre Frankfurt, ell no veu gens clar el model que s impulsa des del conseller Mascarell i ha criticat el paper escandalós de l´Instituto Cervantes, que tal com ha afirmat Piñol" si diuen que som a Espanya, com és que no destina ni un euro a la cultura catalana l´Instituto cervantes?", il.lustrant que exposició a Mèxic li canviaven en castellà el titol del llibre "La piel fria", i ni volen pagar per dur i difondre la meva obra a Amèrica, a més sense respectar l´original del titol en català", i cosa que no faria mai l´Institut Ramon LLull, afirma.I no paguem un 20% dels impostos, com és que el cervantes destini un 0% del seu pressupost als autors catalans?. Més car, l´aigua. Un més que té clar que per ben poc o gens ens serveix fent-se estar espanyols. No només no defensen la nostra cultura,sino la desprecien. I si volem difondre-la internacionalment, que ens ho paguem, i Albert Sánchez Piñol, com molts escriptors catalans, ho tenen clar. Tan clar com que també é sun bon boletaire, i abans d´arribar a casa algunes espècies autòctones va "caçar" per degustar-les..

Les altres eleccions: les sindicals. A SEAT: acomiadaments improcedents i a MERCADONA: 187 dies de vaga indefinida. I el sindicat nacional, quan?

Aquestes setmanes properes arreu del país es celebren, més enllà de les eleccions al Parlament de Cataluya, molts processos electorals a dins les empreses que si tenen representació sindical.
I el panorama al nostre país, no difereix massa malauradament de l´estatal: els sindicats espanyolistes i "reformistes" de CCOO i UGT , malgrat que intentin amb comptagotes sovint individuals donar un barnís nacional, esdevenen les que acaparen la majoria de representants, i tot i les consecutives reformes laborals amb el seu suport, ha creat un desprestigi en molts dels seus mateixos representats, i escàndols sindicals com el cas de SEAT, amb una vaga de fam en marxa actualment pels acomiadaments perpetrats amb el suport de l´exconseller de Treball pel PSC Rañé, l´empresa , CCOO i UGT, com esmenten el col.lectiu d´acomiadats de SEAT, que faran vga de fam els dies 20,21 i 22 d´octubre, com afirmen en aquest comunicat.
Una notícia que no he vist en gairebé enlloc i diu molt de com estan les relacions laborals entre patronal i treballadors/es sovint escanyats per les hipoteques i la submissió que això comporta, és el cas de MERCADONA, on des del passat 23 de març els treballadors de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) es troben en vaga indefinida reclamant la readmissió de tres companys acomiadats per Mercadona al constituir una Secció Sindical a l’empresa.
Reclamen també el respecte de les mesures de seguretat i higiene a Mercadona i la fi de l’assetjament laboral.
Segons els treballadors, en aquest enllaç en manifestació a València(on viu el propietari Joan Roig, President de l´influent patronal Institut de l´Empresa Familiar), comuniquen:

Mercadona ha respost la vaga contractant esquirols, entorpint la Inspecció de Treball, pressionant el Govern perquè il•legalitzès les mobilitzacions, amenaçant els treballadors que secundaren la vaga, vetant la notícia als mitjans de comunicació i, últimament, després de més de cent dies de vaga, oferint diners als treballadors pels seus “finiquitos” i el seu desistiment.
No són diners el que es reclama de Mercadona! És respecte i dignitat pels treballadors i treballadores de l’empresa, millors condicions laborals! La vaga continua mentre l’empresa obre les seues espectatives capitalistas cap al mercat europeu i es relameix de gust pels guanys i els nous supermercats oberts. Òbviament la dignitat al treball només serà assolida a una societat socialista i llibertària, però cap ací volem caminar…

Ja són vora 194 dies de vaga indefinida, de lluites i mobilitzacions, aviat és dit, una manifestació històrica per la durada i que resta a l´anonimat ja que la majoria d´afectats són treballadors/es de l´immigració, tot i que el que ha trascendit més és per l´agressió d´uns matons a un vaguista de MERCADONA. I tot això no és noticia? On és la premsa lliure?
Els sindicats que encapçalen mobilitzacions són CGT i CNT, i aquest darrer té una pàgina especial per denunciar i fer seguiment dels fets, així com un fòrum de debat dels conflictes. El que m´ha deixa més asturat, és que la pròpia empresa, anomeni Àfrica, al tema vagues a MERCADONA, en una referència racista per l´origen dels treballadors/es. D´escàndol.
En aquest enllaç del Departament de Treball , podeu trobar informació detallada, estatut del treballadors/es inclòs, per qui encara no tingui respresentació sindical i vulgui iniciar un procés electoral.
Com no, en clau de compromís social i nacional, algunes suggerències sindicals recomanables per constituir secció sindical i sindicat per rebre cobertura i fer candidatura a la teva empresa:
Intersindical-CSC(es defineix nacional i de classe, va votar no a l´estatutet de la moncloa) ; USTEC(ensenyament), CATAC(administració i sanitat) o IAC; CGT(sector privat i grans empreses) i molt recomanable la seva revista sindical "Catalunya", COS(petit però combatiu i a nivell de països catalans), al País valencià molt recomanable la Intersindical valenciana ; o la STEI-intersindical balear (ensenyament); i com no, a nivell d´assessoria laboral, caldria algun dia fer un homenatge públic per la tasca sociolaboral al bufet d´advocats laboralistes per excel.lència, el Col.lectiu Ronda .
Si un dia a nivell de països catalans es formula una forma estable amb les organitzacions sindicals anteriors recomanables, tindriem el que ja tenen a Galícia, la CIG o a Euskadi amb ELA i LAB. Cap nació no s´emancipa sense uns sindicats nacionals d´obediència propis que impulsin el procés entre els treballadors/es, i aqui estem badant fa temps, menys algunes persones perseverants dins els anteriors sindicats esmentats. Treballem per enllaçar i crear ponts sindicals, dins les empreses, però també al conjunt de la nació. Per quan una taula de diàleg nacional sindical?

Article d´opinió : La PSOEvergència, pel 2 de novembre

La PSOEvergència, pel 2 de novembre.

Les properes eleccions al Parlament nacional de Catalunya, que vénen marcades per la retallada estatutària de la voluntat unitària de l´estatut del 30 de setembre, i l´aprovació de l´estatut de la Moncloa esmicolat, i que la present campanya electoral, provoca per a molt una barreja de frustració i indiferència,i que amb el DVD de la FAES convergent, ve a demostrar que en política , tot s’hi val, i CIU ha perdut la centralitat política, amb aquestes actituds extraparlamentàries, més enllà de la prepotència demostrada. Així no anem bé per avançar social i nacionalment cap a una Catalunya sobirana, de la qual, sense complexes, que defensin la via d´un referèndum d´autodeterminació , ERC, s´ha quedat sola.
Tant CIU-PSC-IC-PP, volen continuar en la dependència, i només posar pedaços al espoli fiscal, i perpetuar els dèficits que això provoca en la sanitat pública, la manca de transport públic en comarques com la nostra, el repte de l´immigració i així en moltes altres qüestions socials, que tendeixen cap a la privatització, encoberta o no, que impulsen determinades èxits econòmiques, i que afecten a la majoria social de la classe treballadora, com per exemple els “mileuristes”, que reben 1000 euros o menys al mes(actualment un 50% dels nous treballadors) , i que esdevé un esclavatge hipotecari per vida , accedir a l´habitatge, en el millor dels casos. Davant d´un Montilla, que ni tan ni tan sols, engresca als Maragallistes que li giraran l´esquena per descabalcar amb Zapatero un President de la Generalitat , com Maragall; un Artur Mas, que té com a company a un Duran i Lleida contrari a les seleccions catalanes i amb una UDC amb comptes pendents a la justícia, una IC que s´entregava favorable a un estatut retallat a Madrid, sense ni conèixe´l i un PP, que esdevé extraparlamentari a Catalunya, només sentit a Acebes o Zaplana. El probable, és que CIU, si suma 68 diputats, governi amb el seu amics de dretes del PP, i si no sumen, el més probable és l´intercanvi de “cromos polítics” amb el PSOE, aprovant-li els pressupostos a Madrid, a canvi de donar suport a Mas, com a presidenciable. El que no compten és que aquest pacte una part important de les bases de CIU i del PSC , no volen un pacte que retalli les polítiques d´esquerres i que enterri l´ambició d´autogovern, i aquí és l´oportunitat per ERC, vist la seva bona gestió de govern i garantia de fermesa d´emancipació social i nacional, vist el panorama polític de la resta. Els pactes es faran a partir del 2-N,però el 1 de novembre, cal també votar amb dignitat, pel bé del país els propers anys.

Moisès Rial Medina
llibertats@gmail.com
www.llibertats.cat

Article d´opinió pel Berguedà setmanal, de Regio7.

Madí, el fill de papá , l´ideòleg del DVD de CIU. Algú li sorprèn? Els que l´hem conegut , no.

Certament, si algú volia marcar la campanya electoral, qui ho ha aconseguit és CIU amb el DVD, amb la "seva" visió de la realitat politica. Ha arribat el dia que expliqui una vivència personal amb David Madí.
Fa uns anys, quan CIU era al govern, i tenia com a plataforma de partit segrestada, Òmnium Cultural de la mà de l´egòlatra patriota de dretes Josep Milàs(que ara té la voluntariosa entitat ACCAT), com en un curs per formar quadres de JNC, i alguns afegits de Joves d´Unió, un parell d´estat català i jo era el únic de les JERC, i que venia fora de barna, ens trobàvem en unes jornades setmanals temàtiques titulades "curs sociocultural pel desenvolupament nacional", que varen pasar persones com la Birulés(llavors al Banc Sabadell, abans de ser ministra del PP), ainaud de la sarte, Josep miró i ardèvol (llavors president del COC que van fer callar les seleccions catalanes pels jocs olimpics, molt abans dá cabar com ara a e-cristians) i molts més, i com David Madí promovia les jornades com a curs de formació de CIU encobert, apuntava alt, venia recomanat per ser fill de papá(la seva familia tenia l´empresa floid, que se la va vendre a multinacional i viuen ara de renda), doncs en aquells temps justificaven amb Millàs la "bondat" del pacte CIU-PP, que això ajudaria els negocis de CIU. Sense manies. I això té un nom: BOTIFLERS. El problema real més greu del país.
Jo, llavors no m´ho volia creure, que uns anomenats"patriotes catalans" poguessin pensar així i veient el invent de Madí del DVD, sincerament, no em sorprenc. En el DVD no trobareu cap critica al PP. Casualitat? És obvi, no pots cremar les cartes de qui t´ha de donar suport. Òbviament, algú que tenia com a finca particular el govern de la Generalitat després de 23 anys, que hi hagués una higiene democràtica i alternança del poder, a canvi de garantir una reforma de l´estatut i de un nou sistema de finançament, que ells es van negar a tirar endavant pel pacte del PP durant 8 anys amb Aznar, de la mà de Jordi Pujol( no fos cas que destapés casos de corrupció, el mal anomenat "oasi català"), ERC va fer una aposta estratègica, encara hi ha qui no ho han pait. I per això CIU ho ha autoritzat i li dóna carta blanca en un tot s´hi val.
I els mateixos que s´han carregat l´estatut del Parlament, CIU, amb el pacte de la moncloa, carregant-se la posibilitat de recaptar tots els impostos i retallar la proposta de minims de l´estatut del 30 de setembre, volen donar lliçons, mitjançant un DVD que espanyolitza a l´estil FAES la politica catalana? Madí, ja apuntava maneres amb les enquestes manipulades quan era secretari de comunicació al govern, pels que l´hem conegut, amb els seus aires de superioritat de familia benestant, acostumat a fer el que li ha donat la gana, no ens sorprèn.
A CIU, el DVD , sels girarà en contra, i a Madí, els amteixos qui ara assessora, se´l carregaran per cremar acords postelectorals, cremant la sociovergència pactada i sabuda "sotto voche", que pot fer revotar el minuscul sector catalanista del PSC, i que potser es planti de nou amb Maragall davant del PSOE . Si a ERC hi havia qui tenia dubtes si fer un pacte nacional, molts després del DVD, ara ja no en tenen cap. Temps al temps.

XARXA REPUBLICANA: Nou bloc que enllaça els blocs personals d´Esquerra i JERC

Vist el fet que d´altres partits tenen una xarxa de blocaires relacionada, a titol d´iniciativa, aqui trobareu prop de un centenar de blocs de militants d´ERC i les JERC d´arreu dels Països Catalans, per facilitar la búsqueda, contrastar opinions, veure d´altres punts de vista de l´entorn de l´esquerra independentista i el probable creixement sostingut de la incorporació dels militants que entrin a opinar amb bloc propi a internet en el futur, aqui teniu una contribució , en aquest període preelectoral, i si voleu ara que hi ha encara qui celebra el 12 d´octubre, el dia del genocidi hispànic a molts pobles indígenes, la hispanitat, un contrapunt republicà, amb aquesta nova xarxa republicana a la vostra disposició:

http://xarxarepublicana.blogspot.com

Que vinguin la navegació de contrast d´opinons de gust.

Animo els militants que no hi sigueu a enllaçar-vos-hi!

Almenys va haver 2.148 execucions el 2005 segons Amnistia Internacional

Avui 10 d´octubre, es commemora el Dia internacional contra la pena de mort. I Amnistia Internacional, a tret a la llum pública, aquesta informació, que ve a relacionar com a mínim 2.148 execucions perpetrades en 22 països diferents , durant el passat any 2005.
Els reprobables assassinats, be encapçalat per 1.770 a la xina coneguts( tot i que s´estima que reaalment la xifra arriba a la increible de´entre 8.000 i 10.000 persones), 90 morts a l´Iran, 84 a Aràbia Saudita, i 60 a Estats Units, encapçalen els assassinats d´estat.
Aquest fet, a ple segle XXI, hauria de fer reflexionar de l´estat del món, que països que es consideren emergents o amb grans recursos naturals i d´altres que pretenen èsser els àrbitres del món, són precisament qui encapçalen el terrorisme d´estat, i els organismes internacionals, miren a un altra cantó, precisament per ser els països que són, i que a aquestes alçades hi ha qui reclami la pena de mort, deixa molt que desitjar del moment que vivim dels dèficits de democràcia internacional.

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2006 , al Berguedà

Segons dades del Berguedà de les 22:59 l´1 de novembre de 2006, podeu comparar-les amb les del 2003, apreciant-se un descens de més de 8 punts la participació, tots per aquest fet a excepció d´IC, baixen de vots, i que en percentatges CIU es manté, ERC perd 2 punts, tot i estar amb un 21,38%, a 7 punts de la mitjana catalana (14%), mantenint-se com a segona força al Berguedà. El PSC perd 2 punts i IC en guanya 3 punts i supera ja inclús al PP que cada cop més al Berguedà passa a esdevenir un partit més marginal, al no arribar ni al 5% de vots. A tall d´exemple es consolida com a segona força un nombre important de municipis, i com exemple emblemàtic ERC és primera força a Sant Jaume de Frontanyà.
Per consultar els resultats de tots els municipis del Berguedà i de la resta de la circumscripció de Barcelona, cliqueu aquí.
Amb 71 meses i un cens de 32.368 habitants amb dret a vot, aquí teniu els resultats provisionals, amb color taronja, de les present eleccions al Parlament del 2006, comparades amb el any 2003:

2006				2003
Cens escrutat	32.368	100%
Total votants	20.246	62,55%			70,82%
Abstenció	12.122	37,45%			29,18%
Vots nuls	170	0,84%			0,37%
Vots a candidatures	19.679	97,20%			98,88%
Vots en blanc	397	1,96%			0,75%

2006				2003
Candidatures	Vots			Vots		Candidatures
CiU	8.760	43,63%		9.925	43,29%	CiU
ERC	4.293	21,38%		5.399	23,55%	ERC
PSC-CpC	4.031	20,08%		5.181	22,60%	PSC-CpC
ICV-EUiA	1.221	6,08%		824	3,59%	ICV-EA
PP	931	4,64%		1.238	5,40%	PP
C's	90	0,45%
Ei-ADD	73	0,36%		16	0,07%	Ei
PACMA	69	0,34%
EV-EVC	63	0,31%		69	0,30%	EV-AE
RC	53	0,26%
P.C.P.C.	28	0,14%		8	0,03%	PCPC
POSI	22	0,11%		22	0,10%	POSI
PH	12	0,06%		4	0,02%	PHC
PFiV	11	0,05%
Decideix.cat	9	0,04%
AES-DN	6	0,03%
MSR	5	0,02%		1	0%	MSR
PAZUL	2	0,01%
IR-PRE	0	0%		1	0%	IR-PRE
PUM+J	0	0%

Manifestació per garantir el dret a l´habitatge

La preocupació per l´accés d´un dret fonamental com és l´accés a l´habitatge, s´hagi convertit per a molts en un luxe, fa que la societat civil es mobilitzi per garantir-ne quelcom que és un dret constitucional no respectat, i que l´especulació immobiliària a fet posar els preus pels núvols per una part important de la població jove que es vol emancipar que es condemna a acceptar préstecs abusius de per vida.
A la web d´Indymedia fan difusió amplia d´actes previstos, que té com a acte central aquest dissabte dia 30 de setembre a les 18h. a la Plaça Catalunya de Barcelona com a acte central de les mobilitzacions. Segur que a tu i a molts d´altres no et falten arguments per tal d´assistir-hi, oi més quan la conselleria en mans d´IC, el departament d´habitatge ha incomplert l´objectiu de 25.000 vivendes de promoció pública, i qui crea realment habitatges nous són els promotors privats amb habitatge de renda lliure ,amb preus sovint abusius per les butxaques i els sous escasos i contractes precaris actuals, que fa que la situació esdevingui cada cop més insostenible, en part per culpa de l´especulació immobiliària .

Primera familia que es declara en fallida a nivell estatal amb nova llei concursal

Que l´augment continuat de l´Euribor suposa una càrrega massa feixuga per a moltes aprelles joves i no tant joves, és una obvietat social, iq ue farà ue cada cop mes gent no pugui contraure la quota mensual pels deutes i imports contrets. I es que la lleugera de la concesió de crèdits i de l´admissió de targes de crèdit al consum ha disparat el consum familiar fins que ara ha saltat aquesta notícia.
Resulta que una família de Sant Salvador de Guardiola (Bages) ha aconseguit via judicial, aplicant la nova llei concursal declarar-se en fallida i posposar pagaments pendents i que no podia asumir el pagament, que en el cas concret devia 160.000 euros, aconseguit rebaixar el deute un 30% i deixar de pagar interessos, amb acord amb la junta de creditors bancaris per declarar-se en fallida.
Un precedent que farà que les entitats financeres s´ho romiin a l´hora de concedir crèdits a dojo per recaptar via interessos al cap dels anys, el doble de l´import prestat en molts casos, i el més important , l´estalvi familiar té una sortida i una jurisprudència legal importantíssima per tal que les classes més desafavorides i amb més perill d´embargament per indisposició econòmica, tinguin una via legal per posposar deutes legalment, evitar embargaments no desitjats i inclús eliminar-ne una part dles deutes contrets. Tot un precedent, gràcies a aquesta notícia històrica.

Nou bloc personal: MOISÈS RIAL

Després de l´etapa del present bloc sobre opinió d l´actualitat social i ncional qu ens afecta, ara obro complementàriament el bloc personal referenciat: MOISÈS RIAL
Aqui hi trobareu la relació de blocs de pròpia creació, i d´allò que personalment cregui interesant de comentar i interelacionar amb qui s´hi adreci. Començo amb autobiografia de situació personal del meu entorn personal i d´aficions, com a carta de presentació. Estem en contacte pel que voleu comentar-me al bloc personal.

comunicat ERC Puig-reig sobre moció de censura

Us fem arribar el darrer comunicat del Grup municipal d´ERC a Puig-reig, en relació a la moció de censura que demà tindrà lloc a les 12 h del migdia a Puig-reig, el qual s´ha distribuit, com l´anterior als domicilis particulars de veïns del poble de Puig-reig, el 22 de novembre del 2005.



GRUP MUNICIPAL ERC PUIG-REIG


Benvolguts senyors/res
Com tots deveu saber, el proper dia 23 de novembre es celebrarà a l’Ajuntament de Puig-reig un Ple Extraordinari amb l’únic punt de l’ordre del dia d’una MOCIÓ DE CENSURA contra l’actual alcalde Sr. Josep Mª. Boatella.
Els punts que es prendran com acord en aquest acte seran els següents:
1er.- Censurar la gestió del Sr. Boatella
2on.- Destituir al Sr. Boatella
3er. Proclamar com a alcalde al Sr. Saturnino Dominguez.
Doncs bé, nosaltres com a grup municipal que hem estat a l’equip de govern de l’Ajuntament de Puig-reig els últims 10 anys els voldríem fer arribar la nostra opinió del perquè d’aquesta moció.
En primer lloc, dir-vos que en el full que heu rebut anterior al present, ja us hem mostrat que el que sembla que és el punt principal i que dóna l’únic argument al grup socialista, és a dir l’incompliment per part nostra del pacte de governabilitat, no és així, doncs qualsevol persona que entengui el que llegeix sap que ERC no ha incomplert el pacte, ans al contrari.
Per altra banda, la moció diu: CENSURAR LA GESTIÓ. És a dir mostrar la disconformitat amb el que s’ha fet. Nosaltres, amb l’alcalde davant, ens hem pres la gestió de l’ajuntament amb molta seriositat, de tal manera que els resultats els podeu veure a simple vista:
Quan vàrem entrar a gestionar-lo, per cert, després de molts mandats de Convergència i Unió, ens vàrem trobar els calaixos buits, o millor dit plens de deutes i factures per pagar. (sabíeu que l’ajuntament pagava les factures al cap d’un any i mig i que l’endeutament estava al màxim?). En canvi ara s’ha reduït aquest endeutament de l’ordre de 3 vegades el que hi havia i les factures estan TOTES al dia .
També ens imaginem que s’ha de censurar la gestió del Sr. Boatella perquè s’ha fet una piscina nova (per cert, en un lloc on CiU va denunciar fins a l’extenuitat que no hi tocaria mai el sol i per tant com que no hi estaven d’acord no van ni dignar-se anar a l’acte d’inauguració), així com ens imaginem que s’ha de censurar la seva gestió perquè es va comprar la Colònia Pons i a continuació es va fer el que tothom ha vist, una gran urbanització i 19 cases unifamiliars, tot venut i cobrat.
Cal recordar també, que la "nefasta" gestió del Sr. Boatella, també va provocar que es construís el famós pas de l’estació a Cal Pons. Diem famós perquè CiU en va fer-lo amb totes les seves intervencions als plens.
Per citar altres actuacions que ens imaginem han provocat que finalment CiU hagi de donar suport al PSC per censurar a l’alcalde Sr. Boatella, podríem parlar del Passeig de la Riera de la Sala (per cert, on trobaríeu un passeig com aquest?), el nou institut d’ensenyament secundari, el flamant camp de futbol, etc, etc.
Per tant, motius n’hi ha per censurar al Sr. Boatella ...
En segon lloc aquesta moció parla de DESTITUIR, és a dir apartar del càrrec al Sr. Boatella, doncs com hem dit en els punts anteriors, ha fet "massa coses mal fetes" i el que cal és organitzar-nos per fer-lo sortir de l’ajuntament, ja que encara falten 18 mesos i no fos cas que encara li passés pel cap de fer una nova escola de música, per cert, l’home ja tenia el projecte aprovat, la financiació resolta i com és natural CiU en contra, doncs diuen que l’edifici es podria ensorrar i per tant cal fer-ne un de nou, (amb quins diners?. ..).
També deuen pensar que el Sr. Boatella encara tindria temps perquè es construís un nou CAP, (per cert, els primers plànols ja són a l’ajuntament). I també deuen pensar que encara hi hauria temps per començar la nova sala polivalent, i per això cal apartar-lo del càrrec amb extrema urgència i que no s’ha d’esperar a unes eleccions netes i democràtiques, com tocaria, no fos cas que la gent se n’adonés i algú amb ambicions polítiques personals en sortís mal parat.
Finalment aquesta moció parla de PROCLAMAR com alcalde al Sr. SATURNINO DOMINGUEZ. Nosaltres no hi tenim res a objectar, simplement, com que en un poble ens coneixem tots, tenim els nostres dubtes que sigui la persona que més ens convé per gestionar Puig-reig, doncs fins ara als llocs on ha estat: Regidoria d’esports, Regidoria de Comerç, Regidoria de Medi Ambient, no s’ha distingit precisament per això, és a dir per fer una bona gestió, o si no recordeu els comentaris que li han fet públicament els regidors de CiU, per cert, ara únics avaladors d’aquesta proclamació de nou alcalde, juntament amb l’altre regidor del PSC, que també ha dit públicament que SATURNINO DOMINGUEZ no ens convé.
Per tant, nosaltres votarem que no a aquesta moció, perquè estem convençuts de que per anar a tallar la cinta i inaugurar camps de futbol, passeig, urbanitzacions, etc... no cal que s’hagi de canviar d’alcalde. I també per que no volem ser corresponsables d’una pantomima que farà que CiU mani al darrera d’aquest home.

www.esquerra.org/puigreig

En l´enllaç es pot consultar el debatut pacte personal Boatella -Solà a:

http://www.esquerra.org/puigreig/PacteGov.jpg


Demà es formalitzarà la moció de censura , però de ben segur que res tornarà a ser igual, tant per part dels que governaven, com per part dels impulsors de la moció, i qui de ben segur en sortirà perjudicat es el propi PSC, ja que una moció de censura motivada sobre incompliment d´un pacte que no ha estat, ens el contrari, de ben segur deixarà seqüeles, i aviam com es desenvolupa, i desitjar que no passi com a d´altres indrets. Ara bé, si el PSC no destitueix els seus dos regidors del partit, llavors el PSC al Berguedà, començarà a tenir un problema, per exemple a Berga. Si es compleix de tirar endavant la moció i es destitueixen del PSC, llavors, CIU ha de tenir ben calr, que haurà votat un alcalde transfuga a grup mixt, i el que suposaria llavors per l´alcalde entrant a l´hora de dirigir-se a les administracons, sense tenir el recolzament de cap partit de l´actual govern a la Generalitat.

25 grups musicals del Berguedà enregistraran un CD en benefici pels damnificats del cas Isanta

Vint-i-cinc grups musicals del Berguedà enregistraran un CD en benefici pels damnificats del cas Isanta
Berga.- Vint-i-cinc grups musicals de la comarca del Berguedà col·laboraran en l'enregistrament d'un CD que servirà per a recaptar fons per als damnificats del cas de Josep Maria Isanta. El disc es començarà a enregistrar el mes que ve i servirà per finançar les despeses derivades dels processos judicials i l'atenció psicològica que reben els afectats.

Podeu trobar més informació sobre la plataforma que du el seu nom a:www.josepisanta.org

Malgrat que el famós informe de seguretat del dia de la mort encara no es coneix, si es que n´hi havia de protocol d´actuació i el responsable directe municipal, el regidor de Berga Oscar Fernandez Pola no hagi dimitit, la sortida de aquest CD ens ve a demostrar que la societat Berguedana està a l´alçada malgrat que determinats representants no presentin la seva dimissió, i en aquest fet crida l´atenció que el màxim responsable municipal de seguretat , l´alcalde Ramon Camps, digui en declaracions sobe la no dimissió que tot va com una seda.
A aquest pas, a Bega la gent voldrà canvi d´aires com no es renovi a fons els dirigents locals actuals.Seria davant la no activitat que la Plataforma per la convivència fes aquella tasca de suplència i suport i que els particulars d´arreu comprin aquest CD per la causa que s´ho val, quan es posi a la venda.

Web de l´Agrupació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista

He descobert web de gent que reclama els béns incautats que informa:

L´Agrupació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista, som un grup de persones que treballem perquè es reconegui la incautació que van patir les nostres famílies quan se'ls va prendre en l'any 1939 els diners que tenien donant-les a canvi un rebut com el que apareix en aquesta plana.
L'objectiu que perseguim es que es reconeix-hi d'una vegada per totes aquest fet, i a demes que per fi ens sigui tornat el valor dels diners, desprès dels anys que han passat, amb el seu import actualitzat.
Estem oberts a tothom, per això si teniu algun rebut com aquest i us voleu afegir a la agrupació per a què us fem la reclamació, ens teniu de fer arribar una fotocopia del rebut, i donar-nos també les nostres senyes personals, nom, domicili població i telèfon. Així entre tots podrem fer mes força i tenir mes possibilitats d'èxit.

La web és:

http://www.garbi.com/incautacio/


Que aquestes alçades, i exemples n´hi han a Puig-reig, aqui al Berguedà i a el conjunt del país, el greu és que aquestes alçades encara s hagi de restituir els béns incautats durant "el Alzamiento" franquista. De nostàlgics, a la mani propera del PP a Madrid el 6 de desmbre, n´hi haurà uns quants de ben segur, i amb el pollastre a la "seva" bandera. I així anem.

Temporada de bolets al Berguedà

Sovint, parlar del Berguedà és parlar de Bolets, i aquí per si és del vostre interès, trobareu informació detallada. I ara després de les darreres pluges encara són més visitats els boscos berguedans. Com sovint gent d´arreu del país ens demana on es fan, i obviament els bon boletaires el secret de les rovelloneres i llanagueres, gairebé és un secret d´estat i és "pecat"informar-ne, obviament, com a mínim pels que vingueu d´arreu tingueu algunes informacions alternatives al respecte.
De venda de bolets n´hi ha vàries, com el mercat de Cal Rosal, que es traslladarà en breu a Berga pel nyap del govern al no preveure enllaç a Cal Rosal a la C-16 al nou tram desdoblat, però també n´hi ha de mercat a Guardiola de Berguedà, i altres parades per la c-16 no formals.
A destacar, la variada cuina del bolet al Berguedà. Trieu i que vingui de gust.
A l´hora de conèixer sobre els bolets del Berguedà, cal que sapigueu els que us trobareu i tota la informació perquè no tingueu cap mala passada, és tot a aquest enllaç. També aquest enllaç, donen bons consells.
El gremi d´hostaleria del Berguedà, organitza La cuina del Bolet, amb menus no excesivament econòmics, però alhora són de qualitat i deliciosos pels gourmets d´arreu . Bon profit!
Per cert, si voleu fer turisme a la zona, podeu consultar aquí per informació sobre el Berguedà, i tinc varis enllaços al bloc. I sort, en la cerca, però sobretot respecte al bosc i deixar-lo tal com estava al marxar, cal respectar el nostre entorn i equilibri natural.

Escàndol: El Berguedà, a la cua de les comarques en servei de transport públic .Germans Nadal (PSOE-PSC), dimissió

No és cap novetat, però la notícia estreta de la informació assenyalada des de Ràdio Berga, hauria de fer reaccionar als estaments públics. Algú s´imagina un Baix Llobregat, per exemple que hi hagués 9 municipis sense transport col.lectiu? Doncs això és el que pasa al Berguedà. Però hi ha més. Segons l´Associació per la Promoció del Transport Públic, afirmen aquesta informació sobre el Berguedà, la polítiques públiques que parlen molt d´aeroports, TGV i d´altres, no només no preveuen la recuperació del tren al Berguedà, com demana l´Associació Via Lliure, i som de les 9 úniques comarques que no té tren. A més, som la pitjor comarca per ràtio de servei d´autobusos, només superats pel Pallars Jussà, i no hi ha cap població amb bus urbà. Doncs, tot i tenir a l´entorn de 40.000 habitants, tenim un ràtio de 0,43 autocars diaris per habitant, i en canvi, el Baix Llobregat, el ràtio és 5,25.
O sigui, tot i tenir 760.000 habitants, la proporció és 12 vegades superior que la del Berguedà, que amb 31 municipis, i en un entorn rural, l´esforç i proporció hauria de ser, si de cas, inversa a l´actual, en l´inexistent criteri d´equilibri territorial, oi més quan tenim una població envellida i que un 40% no té carnet de conduir. Quan costaria tenir un servei cada hora per comunicar la comarca, 12 milions d´euros anuals, el que costa fer 250 metres de linia de metro a Barcelona, ínfim , amb el volum del pressupostos del transport a Catalunya.
Aquesta és la Catalunya real, la que Mas-Montilla condemna a comarques a no tenir servei col.lectiu, ni desenvolupament, li manca internet, i d´altres, territori i feus metropolitants, sobredimensionats serveis, que no tenen ni la vergonya d´estandaritzar al conjunt del país, siguin consellers de politica territorial del PSOE-PSC (germans Nadal) o els 23 anys anteriors de CIU, que perpetuen en aquest cas a Catalunya a dues velocitats, i la fractura social i territorial. Només la posada en marxa de proposta entre ajutaments de Puig-reig, Gironella i Berga, de posar linia de transport públic freqüent, que parteix d´iniciativa d´ERC, que no té suport de la Generalitat , de moment, fa una timid esforç per posar remei a aquesta injustícia. Ara bé, a l´hora d´obrir el desdoblament de la C-16, depresa i corrents, perquè els directors generals i consellers, i candidats com Piqué, arribin ràpid a Urús o a qualsevol indret de la CErdanya, però ni tan sols tenen el minim sentit comú d´obrir tram de Gironella a Berga, sense tenir els accesos com Cal Rosal acabats, que en fa esment en la publicació berguedana Pèsol Negre, en aquest número 29, que tracta també el discutible cas d´un projecte de camp de Golf al poc terreny hàbil de Gironella.
El govern bipartit(PSOE-IC) , tot solet, obrint un tram sense acabar, s´ha carregat la tradició del mercat del bolet a Cal Rosal, que haurà de traslladar-se a Berga. Vergonyós. Germans Nadal(PSOE-PSC) , dimissió.

El Quixot conegut és una traducció d'un original escrit en català

S´apunta la idea que la primigènia edició del Quixot –l’anterior a 1604– fos escrita en català, perquè, de les 6 edicions peninsulars del llibre (les dues de Lisboa, les dues de València, la de Barcelona i, fins i tot, la inventada de Madrid) de què tenim coneixement fins a l’any 1605, l’única que no s’ha conservat és la de Barcelona.Llavors jo raonava que si totes eren iguals i deien el mateix, potser la de Barcelona ho deia d’una manera diferent.
És a dir, ho podia haver dit en una altra llengua, raó per la qual va desaparèixer l’edició sencera. I si no fos perquè En Servent, a la segona part del Quixot, ens diu que va existir, avui dia no en sabríem absolutament res.La idea d’un Quixot traduït, es fa palès, a més, perquè són múltiples els al·legats del seu autor a favor de la llengua nativa. Un d’ells apareix al capítol IV de la 1ª Part del llibre, on escriu que si algú “parla en altra llengua que la seva, no li guardaré cap respecte; però si parla en el seu idioma, el posaré sobre el meu cap”. I, encara, al capítol XXIII, ens diu que, “tot i que posaren silenci a les llengües, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb més llibertat que les llengües solen donar a entendre a qui ho vol allò que està enclòs a l’ànima”. Que és com dir, que tot i tenir la seva llengua prohibida, els conceptes que vol difondre, els pot estampar en una altra llengua.Si, conseqüentment, En “Cervantes” despotrica dels qui canvien de llengua, però creu que, fins i tot en una altra llengua, es poden transmetre ideals; si escriu a favor de l’ús de la llengua pròpia i fa elogis a la llengua catalana, essent ell com era un habitant de la Nació Catalana, i essent com era un Servent, amb casa a Barcelona i llinatge a Xàtiva, i estar en contra de les traduccions de les llengües romàniques, com diu al capítol LXII de la 2a Part, no hauria escrit mai en castellà.
Per tant, si el Quixot es va editar en castellà, és que havia de ser una traducció. Però, tanmateix, ¿hi ha rastres d’aquest fet al mateix Quixot?Evidentment: al capítol IX de la 1a part, En Servent ens indica que, passejant per Toledo, va trobar uns papers escrits en àrab “que contenien la història de Don Quixot”. Vist això, compra els cartipassos i se’ls endú. I demana a un morisc que “em posés aquells cartipassos, tots els que tractaven de Don Quixot, en llengua castellana, sense treure’ls ni afegir-los res” i, pagat el que li havia de pagar per la feina de traducció de l’obra, “en poc més de mes i mig la traduí tota”.Fins ara, els entesos creien que aquest paràgraf era una simple qüestió d’estil, un recurs literari més entre els que els escriptors empraven per donar un fons de misteri a les seves obres. Però a vista del que he exposat fins aquí, em sembla més versemblant opinar que, com de costum, i de forma subliminar, En Servent ens està dient ben a les clares que la seva obra és una traducció. La conya que hi afegeix, en dir-nos que el traductor “s’acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat” té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc.A més a més, les sovintejades referències al llarg de tot el text del Quixot al fet que l’obra és traduïda i que hi ha hagut un traductor, abonen la meva conjectura que no es tracta d’un recurs, sinó d’una realitat. Així ho trobem novament, a l’inici de la 2a Part, al capítol III.
Quan En Servent insisteix sobre les grandeses de Don Quixot, assenyala que “rebé tingui el curiós que tingué cura de fer-les traduir de l’àrab en el nostre vulgar castellà”.Sembla que la traducció va desplaure tant al mateix Servent, que al “Pròleg” no es va estar d’escriure que “jo, que, encara que sembli pare, sóc padrastre de Don Quixot”, en clara evidència al fet que no és pare en la llengua original, sinó en una altra llengua. Que és com dir que el Quixot castellà és el seu fill bord o il·legítim. I encara, el disgust havia de ser tal, que ens assegura que ni volia prologar el llibre, “ni menys treure a la llum les gestes de tan noble cavaller”. Les causes: “la lectura és seca com un espart” (potser referit a l’eixutesa de la llengua castellana); “aliena d’invenció” (tal vegada inventada per un altre); “minvada d’estil” (perquè, en la traducció l’ha perdut); “pobre de conceptes” (segurament perquè el canvi de llengua i de perspectiva política, els ha empobrit); i “falta de tota erudició i doctrina” (com correspondria a una traducció d’aquestes dimensions).També al capítol XXV, escriu que “hi ha entre sempre entre nosaltres una caterva d’encantadors que totes les nostres coses muden i trastoquen, i les tornen segons el seu gust i segons tenen les ganes d’afavorir-nos o destruir-nos”. El paràgraf fa referència a la realitat, però no pas per això exclou una doble lectura que afecte de ple el text dels llibres escrits, entre els quals ara hi podem incloure el Quixot.Per aquesta raó, En Servent també escriu que “jo determino que el senyor Don Quixot es quedi sepultat en els arxius de la Mancha, fins que el cel depari qui l’adorni de tantes coses com li falten”. La sentència, que recorda el testament del Pare Cases, que guarda els originals dels seus llibres sobre temes americans “fins que Déu ho consideri oportú”, sembla sense sentit en un pròleg que acompanya una edició pública del llibre; però no pas si fa referència a l’autèntic Don Quixot: l’original català, segrestat per la censura reial, i guardat en els arxius de Castella.

Jordi Bilbeny

Propostes per donar resposta al preu i l´accés a l´habitatge

Davant la problemàtica d accés a l´habitatge de milers de joves pels preus desorbitats arreu, sorgeixen propostes com la seguent declaració pública, que aviat s´entregarà al Parlament de Catalunya, i que de ben segur generen un debat per si mateixes.
Està redactada amb visió barcelonina, però es generalitzable les propostes a molts indrets del país, ara que la taca de l´especulació ja ens arriba al Berguedà, cada cop amb més contundència.

Extret de: www.berguedallibertari.org
i es pot trobar al bloc: http://mobbingbcn.blogspot.com/

Carta de mesures contra la violència inmobiliària i urbanística.

Somiar amb un pis en condicions adequades s’ha convertit en un malson per a un gran nombre d’habitants de Barcelona. Segons dades oficials, tan sols des de finals de 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni només ho han fet un 34,5%. L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. El preu mitjà dels lloguers a l’Àrea Metropolitana va pujar de 355 euros al 1999 a 617 euros al 2004. Al mateix temps, continua augmentant el nombre d’habitatges buits: segons el cens de 2001 només a la província de Barcelona la xifra superava els 300.000 (i ha continuat creixent).La conversió de l’habitatge en una pura mercaderia i en objecte d’especulació ha creat un cercle viciós de pressions i por que precaritza les condicions de vida d’àmplies capes de la població. Cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a marxar de la ciutat i instal·lar-se a una distància de fins a 50 km perquè no troben un pis assequible. I cada vegada hi ha més persones obligades a jornades laborals extenuants en feines com més va més precaritzades per pagar la seva hipoteca o el seu lloguer. Però, tot i això, molts no hi arriben: tan sols al 2002 hi va haver 3.675 desnonaments a Barcelona.El fet que la ciutat de Barcelona s’hagi convertit en les darreres dècades en una ciutat marca, on s’ha posat en funcionament un model que converteix el territori urbà en un factor productiu en si mateix, ha adobat el terreny per a la proliferació de la violència immobiliària i urbanística. Aquesta violència desencadenada pel “lliure mercat” i assistida per l'Administració amb els seus plans de transformació urbanística provoca una devastació del teixit urbà que produeix desplaçaments de població, desnonaments i el segrest de l’espai públic.És en les zones urbanes en transformació (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants...) on l’anomenat “mòbbing immobiliari” es cobra el major nombre de víctimes i on el major nombre de persones ha d’abandonar la seva llar a causa d’augments abusius de lloguer o simplement perquè el propietari vol especular amb els habitatges. Per altra banda, aquesta selva immobiliària ha generat formes d’organització veïnal que s’enfronten des de la Barcelona real al model Barcelona: una resistència àmpliament estesa a l’especulació i un no a cada pla urbanístic.La urgència del problema de l’habitatge ha estat un banderí en els programes electorals de tots els partits que han ascendit al poder en els darrers anys. Tanmateix, les mesures anunciades pels actuals governs d'“esquerres” –com p.ex. les subvencions als propietaris per fomentar el lloguer dels pisos o els plans d’habitatge– estan lluny de complir la seva promesa de “garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat”, ja que no tenen en compte cap mesura de regulació del mercat.Per tot l’exposat, exigim als partits de govern que deixin de vulnerar els preceptes de la Constitució espanyola (en concret l’art. 47 que els obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada”) i que complexin els seus compromisos adquirits amb la firma de convenis internacionals de salvaguarda del dret a la ciutat.Amb l’objectiu de fer efectius els esmentats drets a l’habitatge i a la ciutat exigim a la Generalitat i a l’Ajuntament que iniciïn els passos necessaris per a l’adopció de les mesures següents:
Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (el salari mínim actual és de 513 euros al mes), el preu de lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles (tal com ho estableix el programa Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat en algunes de les subcategories dels seus pisos de protecció).
Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per a la participació real dels veïns (i no tan sols dels comerciants i associacions «clientelars» de l’Ajuntament) en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
Derogació de l'actual Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9é del decret Boyer que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, dels apartats 1 i 2 de la Ley 29/1994 que estableixen que els contractes a partir del 9 de maig de 1985 es regeixen retroactivament pel decret Boyer, així com de l’apartat 1 de l’art. 9é de la LAU de 1994 que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu i garanteixi el dret a l’habitatge.D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanística i immobiliària. Per tant, mentre no s'hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l'adopció de les següents mesures d'emergència:Mesures preventives
Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l’obligació d’informar totes les parts implicades en la venda d’una finca o d’un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
L’obligació, en qualsevol operació de compra-venda en immobles on hi hagi inquilins, de realitzar un informe jurídic independent que avali que les condicions de l’operació respecten els seus drets.
La condició per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d’una pujada ajustada estrictament a l'IPC a partir d’aquest termini.
La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI o l’amenaça d’expropiació) i la despenalització de l'okupació, amb l’abolició de les penes de multa, presó i condemna a costos que actualment recull la llei. La revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament sense justificació.
La prohibició total de venda de sòl públic. Actuacions en l'àmbit penal
La persecució de les pràctiques de violència immobiliària, que caldria tipificar com a delicte de vulneració del dret a l'habitatge i sancionar amb penes proporcionals a la importància d'aquest dret. En el cas de la participació en aquestes pràctiques de membres del Registre de la Propietat, funcionaris municipals o de la Generalitat, societats mixtes público-privades i administradors de finques, una primera mesura hauria de ser la inhabilitació per a qualsevol d'aquests càrrecs públics.
En l'estat actual de la situació considerem prioritària la intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d'assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector. A causa de l'extrema gravetat de la situació i mentre no s'apliquin les mesures exigides en aquest document, els sotasignants fem una crida a emprendre accions de desobediència civil que visibilitzin la insostenibilitat de l'actual model i que generin xarxes de defensa, lluita i resistència contra la violència immobiliària (com ara actes d'interpel·lació a l'Administració, vagues de lloguers, autoreduccions en el preu de les hipoteques o okupacions d'habitatges buits).

Escrit en algun lloc de la selva immobiliària, setembre del 2005

Salvador Puig Antich, la pel.lícula de la polèmica

Hi ha un renovat interès pels fets i la història del llibertari Salvador Puig Antich, a partir de la pel.lícula "Salvador" i la interpretació històrica despolititzada i d´alguns membres, basant en els fets dels mateixos protagonistes, que té com a nexe d´enllaç i informació de la seva visió a aquest enllaç, i aquest altre, on s´afirma que la película de Manuel Huerga, membre del patronat del Fòrum 2004, apadrinada per la productora d´una persona propera al PSOE, Jaume Roures, s´ha basat en la novela de Puig Antich de Francesc Escribano, actual director de TV3, i que fins i tot han impulsat un manifest titulat "Salvador , una mortalla de luxe per un producte de misèria", que s´afirma la ocultació històrica dels fets, de missatge reaccionari , de negar els origens del moviment obrer on es movia, entre d´altres, dit per ex-membres del MIL, OLLA i GARI.
La polèmica, està servida i a partir d´aquest 15 de setembre que s´estrena la gent podrà jutjar. Jo, deleixo per veure-la al cinema, i com tant d´altres treure´n conclusions, però el fet de la polèmica en si, més la projecció a festival de Cannes, i la candidatura a l´òscar, donaran una promoció valuosa de la pel.lícula , i per descomptat de la figura d´un dels darrers condemnats a mort pel franquisme, i amb una llei de memòria històrica descafeinada del PSOE que no revisa les sentències d´aquest, el cas Salvador Puig antich, el de Lluís companys, Granado Delgado i de molts milers d´anònims més. La transició és encara ara un pacte d´impunitat amb el franquisme que els neofranquistes del PP volen tapar, però pitjor encara, els del PSOE, i ajuden, quan sud-amèrica tant a Argentina i XIle es comença a fer justicia del passat, aqui encara hi ha impunitat, com denuncien entitats com aquesta.

Més informació:

- Biografia de Salvador Puig Antich

-Jaume Roures talla el bacallà tallant el cap a Ullà, envoltat de quadres del PSOE

-Presentada a Cannes la pel.lícula Salvador

-"Salvador", el film

- Oriol Solé, el Che Català, un altre membre dels MIL

-La resistència llibertària al franquisme, el Cas Granado-Delgado

VALORACIÓ PEL.LÍCULA: Afegeixo, ara que ja he vist la pel.lícula, que és cert que no aprofundeix en el vesant ideològic, però com a tota pel.lícula, la part comercial, en "Salvador", i destacaria la part final emotiva, de quan té la sentència a mort, amb l´espera d´un indult que no va arribar, amb frases destacbles com quan li demanen si vol un capellà, respon que armaria un cristo, tot i venir un del seu apreci personal, o de més macabres, quan li demanen a la germana a on volen que l´enterrin, estan viu, i la relació amb la germana petita,que fuig del col.legi, conscient que li espera al Salvador i el veu amb el cotxe fúnebre, que a més de quatre, de ben segur, se li ha escapat alguna llàgrima d´impotència, i per tant, com a producte filmic, és altament recomanable, i potser ajudarà revisar la llei de memòria històrica, malgrat els matisos, com encertadament analitza, el blocaire Josep Sort .
El que m´ha semblant molt novelesc la part del policia "amic", que posa a parir franco quan està al garrot vil, agonitzant, amb una intencionalitat política, de falsa concòrdia, però que globalment, és educativa i ajudarà a recodar els fets, i sobretot educarà a noves generacions sobre les "virtuts" del franquisme, a base de garrot vil. Per cert, genial interpretació de l´actor Daniel Brül, de mare catalana i origen alemany, en el seu dificil paper de Salvador Puig Antich, així com lo milloret dels actors catalans, com Joel Joan i d´altres, amb música a més de Lluis Llach. Ens falten més films de referents socials i nacionals de personatges històrics catalans , contemporanis o no, que donin dimensió internacional al nostre país. Afegiu-hi la vostra valoració personal.

Crònica de la diada de l´11 de setembre del 2006. I nosaltres, quan?

Certament, després de l´efecte clarificador de l´estatutet de la vergonya, que deixa les cartes clares davant la comptesa electoral del proper 1 de novembre, on es presenta un delegat del PSOE pel "nordeste peninsular", com diria Bono i Arturo Mas, executor del pacte del ribot i l´esquarterament a la voluntat del Parlament, és lògic el desencís i el creixement del descrèdit de la classe politica dirigent del país. I es que la subordinació espanyolista arriba al ridicul, quan algú com el que hauria d´èsser el defensor de les voluntts d´un poble, com és el President de la Generalitat, abdica del càrrec i prepara la jubilació daurad a alguna embaixada o un xiringuito, dit euroregió i fa punt davant l´amo PSOE i diu que és fer ridicul demanar la independència. Si és així, perquè cap estat i renuncia, començant per lé stat espanyol i francès? Perque saben el poder i els privilegis que això suposa, ni que sigui negar els drets històrics i de voluntats de diverses nacions com la nostra. Els fem por, i saben que els anys pasen i les noves generaicons no estan de romanços. Ni un mes, i l´estatut rebentt per l´aeroport del Prat i l´immigració no regulada, i aviat els presupostos de l´estat no executats , per obra no licitada. Cornuts i pagr el veure. Ja no enganyen a gaires, tot i que una massa important és conscient , però malgrt tot , es resigna.

I la diada de l´11 de setembre, començant a nivell local, doncs a la nit anterior èxit de públic a actes organitzats per l´Associació de Cal Pons, amb folc, sardanes i pa amb tomàquet i botifarraamb més de 300 persones; al turó de la senyera al matí, amb acte infim, després de la moció de censura monten la psoevergència de Puig-reig, sense poesia, canviant de lloc esmorzar, i en l´ofrena, a sobre de defensar en el manifest institucional el estatutet retallt, ni tan sols el minut de silenci en homenatge als patriotes catalans, de mal en pitjor, serà que per ells PSC-CIU A Puig-reig, això només és anar a fitxar i fer el paperot?
A nivell nacional, a la tarda, no massa novetats, tot i que els parlaments d´ERC, que és el grup amb més nombre de gent, tnt Pere Aragonès de les JERC, com Puigcercòs i Cla sanitat i educació privada, però l´incognita del pacte postelectoral, i el més important, LES CONDICIONS QUE ERC EXIGIRÀ PER ARRIBAR A UN ACORD DE GOVERN, ÉS UNA INCÒGNITA. Esperem que a la campanya es vagi clarificant, ja que personalment molts pensem que no es pot caure al pragmatisme de la gestió i sobretot, que la vox populi del fet d´haver tocar "cuixa de poder" a la direcció no els faci perdre l´horitzó social i nacional de llibertat i fermes en el projecte politic d una catalunya independent.
Al concert a l´arc de triomf, amb les 130 parades que cada cop tenen públic divers que vol conèixer la temperatura del país que no surt als mitjans i que es mou fou l´estrella, conjuntament amb els contundents obrint pas, amb la dedicatòria a TV3 a apagar càmeres perquè anava a reivindicar quelcom, impagable.
I com no, trobar persones que any rere any no falten, i en aquesta ocasió fer esment als incombustibles Josep sort, Salvador Molins, Bilbeny, Abel , i un llarg etcètera de coneguts que creuen en les llibertats. Cal estar alerta en el posible referèndum a Flandes a l´actual Bèlgica aviat, a Escòcia al 2007 si sumen 3 partits majoria i el 2009 a el Quebec, que es va comentar com no, al fossar de les moreres en discurs de representants internacionals. I nosaltres, quan?

Jo també vull un estat propi. L´11 de setembre i Gironella, una aposta teatral dels fets històrics

Us passo l´enllaç recomanable amb multitud de fotografies de l´escenificació de la diada de l´11 de setembre, en relació al país i Gironella en concret, que enguany tindrà doble representació , tant el dia 10 com l´11 de setembre, en el marc del pont sobre el riu llobregat al centre de Gironella, on hi participen prop de 200 persones en l´escenificació i el muntatge. Molt recomanable gaudir-ne de l´espectacle i rememorar una pàgina tristament crucial de la nostra història.

http://www.lonzedesetembreigironella.com

La insubmissió fiscal com a horitzó nacional davant d´uns pressupostos estatals monàrquics

Després de la proposta de pressupostos generals de l´estat, que esquilen una part important de l´acordat per l´estatut retallat, a Catalunya i d´altres territoris ens queda per desenvolupar un nou nivell de la reconstrucció social i nacional perquè la majoria social a qui es perjudica, els treballadors/es, qui reben els efectes més perversos de la fiscalitat, ens queda que algun dia no massa llunyà es plantegi seriosament el tancament de caixes, o dit d´altra manera la insubmissió fiscal a Espanya, per colapsar el sistema de dependència politica, econòmica, policial i judicial que ens sotmet als nostres interessos com a país.
Com exemple, mirant els pressupostos estatals, encara ara, com bé apunta el blocaire Isaac Peraire, del poble veí de Prats de Lluçanès, esmenta que hem de pagar entre tots la monarquia ni més ni menys que 8.289.870 euros de pressupost per a la casa reial espanyola, per a les seves despesses bàsiques, a banda de les propietats de l´estat que frueixen lliurement els borbons. O altres com el ministerio de defensa amb 4.616.937.760 euros, escandalós, oi més si es compara amb el ministerio de Educación y ciencia que presuposta només 412.765.510 euros . I es que a Catalunya, ens pressuposten des de Madrid 3100.000.000 d´euros, 400 més que actuament,quan tocaria segons la Cambra de comerç CIU, ERC i IC 917 milions més, o sigui 3600.000.000 euros, ens esquilens 517 milons d´euros, incomplint l´estatut, a través del fons de compensació inteterritorial, que , ara, s´ah triplicat. Qui no vol la insubmissió fiscal si amb els diners que no es retornen i que incompleixen l´estatut no podrem fruir de més sanitat,educació i despesa social? A Espanya l´intersa més la "DEFENSA" que Catalunya, quina novetat...
L´estatut és un nyap i qui aprovi els pressupostos de l´estt, és un botifler! De moment, tots els diputats del PSC(si es que existeix encra) ja diuen que sí. ERC diu ara que no. Que faran CIU i IC?
Encara es pot consultar per internet el llibre "Un rei cop per cop" , que es pot descarregar sencer i/o per capítols, a més de trobar-se en determinades llibreries. En ell s´explica "perles" de lhereu de franco´, que va jurar els principis del "movimiento" , que amb ell ho va deixar tot "tado y bien atado", fent el llibre un repàs històric de la seva figura i amb assumptes foscos com la mort del seu germà, la fortuna personal acumulada, entre d´altres. Com que això de les monarquies en ple segle XXI, és anacrònic, i inacceptable des de principis democràtics de representativitat, quan siguem independents, no haurem de pagar determinades despesses a un funcionari de luxe amb plaça perpètua assegurada. A Espanya , fins i tot ja qui teoritza la tercera república.
I des d´aqui, la Plataforma Sobirania i progrés, que va omplir amb la seva presentació, s´ha marcat l´horitzó d´una Iniciativa legislativa Popular (ILP) a presentar al nostre Parlament, que això equival a 60.000 signatures, però que s´han marcat objectiu de 500.000 signatures a partir de tenir 10.000 adherits, i ja van per més de 2.000 adherits amb 5 dies, i així per tal de demanar el dret a exercir referèndums, i així engegar un procés de presa de consciència i d´exercici del dret a l´autodeterminació, en un referèndum refrendat pel poble de Catalunya i alhora internacionalitzar el conflicte, a més de promoure l´objecció fiscal, aconseguir recaptar tots els impostos la Generalitat i posar fi a l´espoli fiscal.Donen la cara Joel Joan, Elisenda Paliuzé, Hector Lopez Bofill, Víctor Alexandre, entre d´altres i més de 2000 adherits. Adhereix-t´he!
Clar i català. Sense complexes i amb un horitzó clar, sense delegar a l´arc parlamentari posibilista i massa sovint pragmàtic, en aquesta nova etapa que ja ha esgotatl anterior etapa del peix al cove i de la mà estesa a un estat que nega la plurinacionalitat, la societat civil pren la paraula i això reforça la democràcia participativa, i aquí , no hi ha reis que valguin i que vulguem per al nostre futur en llibertat.