Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

dilluns, 29 de maig de 2006

la mort de Josep maria Isanta, fem memòria

Contenciós administratiu contra la consellera Tura. Ara fa un any de




Ara fa un any de la mort de Josep Maria Isanta. I el tema, ara que s´acosta Patum, després de les detencions en una campanya "antidroga", casualment s´han detingut familiars dels denominat clan catoño, just abans de Patum d´enguany.
I la memòria, veient avui el regio7, sento dir-ho, veient l´entrevista a la consellera Tura, la suavitat de les paraules dista molt del que deia, és que no recorda les declaracions gratuïtes que va fer fa un any dient ni més ni menys fa un any, que havent-hi 3 colectius independentistes i 4 llibertaris, és normal que passin aquestes coses(¿?)- hi va haver-hi la conya a nivell de carrer, si resultava que hi havia al Berguedà un "ateneu llibertari de guardia civils" i "un casal independentista de mossos d´esquadra" desconeguts, perquè la consellera va comptar més dels que hi han d´ateneus llibertaris i casals independentistes a Berga- .
A més, la consellera del PSC-PSOE, ni més ni menys, a més de criminalitzar els joves de la comarcal, va acusar presumptament a la societat berguedana, de permetre el que havia passat per passivitat, i es va quedar tant ample, augmentant la indignació.
I encara s´escandalitzaven de les concentracions multitudinàries davant els jutjats i la caserna dels mossos a Berga. Personalment, dies després dels fets, vaig cursar una queixa al CAC, demanant ampara davant la manipulació informativa dels mitjans i que es fes informe, sobretot de les televisions estatals, i que ras i curt, que ells no tenien competències i que només podien fer recomanacions, i en quan les vajanades que van sortir a mitjans catalans, com alguna memorable del 3/24, va ser desestimada, després de canviar el Jacint Codina, per un representant del PSC...casualitats o es que no tocava. I encara espero l´informe un any després si es que tenen un minim de vergonya.
I es que encara ara recordo la barreja barroera de TV1, entre mort, independentisme i violència que es va fer poc encobertament, deixant a banda les explosives declaracions de la mare Catoño a tele5 i a les televisions locals de Berga.
Després de la mort de Josep maria Isanta, les acusacions xenofoqgues de la mare catoño , posant-se amb la virilitat dels homes de la comrca, per defensr el seu fill, i la vessant emocional de la mort, en plena patum del membre d´una comparsa, i havia el sentiment, que no s´ha oblidat, de declarar a la Tura persona no grata, com a minim, per la seva irresponsabilitat, enllloc de depurar responsabilitats.
I un any vista, s´ha canviat el cap dels mossos d´esquadra de la comarca, - que se l´ha premiat amb ascens, enhorabona al Marc Fornas-, s´ha vehiculat a nivell de societat civil la Plataforma per la convivència, per vehicular acusacions particulars i fer d´interlocutor davant del desori dels cossos de seguretat i els fets produits, i la demostació de la manca d´un pla de seguretat, i més tard que d´hora va dimitir el regidor de governació, agafant les competències locals, l´actual alcalde camps. Però les ferides continuen. Espero , com la majoria de la gent de la comarca que es faci justícia, i que allò evitable, ni a Berga, ni enlloc es tornia produir. L´escenari del concert dels grups alternatius, enguany serà a mig del vall, o passeig de la indústria, per tant , una bona noticia, per l´acord, i per donar una imatge pedagogica, que hi ha una altra manera de veure les coses. S´ha dé vitar que hi hagi una nova fractura social, perquè la convivència, é sun valor que no ens podem permetre perdre. I això no treu, que es demani i es depurin responsabilitats públiques i privades dels fets. I a gaudir de la festa que ara si, és ja Patrimoni oral i inmaterial de la humanitat, la nostra estimada festa berguedana, la Patum.
En aquesta linia, informen des de la web del Berguedà llibertari, que s´ha presentat un contenciós administratiu contra l´ajuntament de Berga i la consellera d´Interior Montserrat Tura, i diuen així:
28 de Maig, 2006
Ateneu Llibertari del Berguedà
Ateneu Columna Terra i Llibertat
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Berga, 28 de maig de 2006
Les associacions organitzadores del concert de Patum del 2005 (Ateneu Llibertari del Berguedà, Casal Panxo, Ateneu Columna Terra i Llibertat i Centre d’Estudis Josep Ester Borràs) volem que s’investigui, s’esclareixin i es coneguin els motius pels quals els mossos d’esquadra i policia local van ometre la seva responsabilitat i obligació d’auxili davant d’un seguit de brutals agressions que finalment van acabar amb la vida del nostre amic i company Pep i amb múltiples persones ferides. Volem saber qui és el responsable i perquè es van donar tot el seguit de negligències institucionals que van possibilitar el tràgic final de divendres de Patum. Perquè els mossos d’esquadra presents fins i tot en excés a les barraques durant tota la Patum i tan presents en el nostre dia a dia van desaparèixer vàries hores el divendres, hores durant les quals vam patir la fatídica agressió.
Per intentar que les administracions assumeixin la seva responsabilitat vam decidir, en el seu moment, presentar-nos com a part agredida en el procés judicial. La qüestió de la responsabilitat de l’administració ha estat desviada fins ara (tant en la instrucció com en el judici de menors) gràcies en part, a la feina de l’advocat de l’acusació popular de l’Ajuntament de Berga. Es per això que el passat divendres 26 de maig, els col·lectius que signem vam presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Berga i la Conselleria d’Interior, de la mateixa manera que també ho van fer, el mateix dia, quatre acusacions particulars més, entre elles la de la família Isanta-Casellas. Ni oblit ni perdó!
----------------------------------------------------------
En quan als fets produits, us adjunto la nota de premsa que vaig enviar als mitjans de comunicació, i que apart del diari Avui, i 3 setmanes després dels fets, va publicar regio7, i algunes webs per internet, com tribunacatalana.org, la resta la van silenciar, en virtut, en el seu moment com a President comarcal d´ERC a Berguedà, que creia que havia de fer després de la compareixença parlamentària, que no va tenir desperdici de la consellera Tura, i llavors deia, i em refermo amb el seqüent dit fa un any, a nivell personal:
COMUNICAT DE PREMSA ENVIAT I SILENCIAT EL 10-6-2005
Des d´ERC al Berguedà, vist les declaracions de la consellera d´Interior, Montserrat Tura, en compareixença parlamentària, en relació a l´actuació dels mossos d´esquadra en la mort del jove Josep Maria Isanta, caldria puntualitzar algunes qüestions.
Des d´ERC al Berguedà,es dona suport com sempre a l´independència judicial, que segueix el seu curs. El que no tolerem és que la gent davant l´estat d´indignació popular pels fets ocorreguts, i l´alarma social que poguessin succeir quelcom pitjor, quan sencillament es va voler acompanyar als pares del jove mort davant els jutjats, quan anaren a declarar als jutjats de Berga, en un moment dur, essent rebuts entre aplaudiments, fet omès sovint per determinats mitjans, i que dels centenars de concentrats, ara se´ls acusi d´entorpir l´acció judicial, quan el comportament general va ser totalment pacífic, i els diferents responsables d´ERC presents, sencillament hi erem per convicció i per fer costat a qui més li feia falta en aquells moments, en linia del sentir general dels centenars de persones presents, que demanaven justícia, un acte de reconeixement a l´independència judicial, i que no es pot equiparar algun fet molt aïllat.
Demanem pel be de la convivència, si el diputat del PSC, Joan Roma, es fa corresponsable de les declaracions de la consellera Tura, la qual amb les seves declaracions, més enllà de no fer autocrítica i justificar fil per randa la versió policial oficial, ha criminalitzat a col·lectius socials indiscriminadament, ha malmès la imatge turística de la comarca i ha criminalitzat a la ciutadania de Berga i comarca al acusar injustificadament de manca de col·laboració. Si no hi ha una rectificació pública , no s´estrany llavors que s´exigeixin per part d´ERC, responsabilitats polítiques i dimissions en l´afer.
No es pot tolerar que es criminalitzi a col·lectius socials que des de fa anys han enriquit el teixit associatiu de Berga, i ni molt menys perquè algú sigui llibertari o independentista sel pot criminalitzar,i cal recordar-li a la consellera d´Interior, que hi ha llibertat d´expressió i de consciència ideològica, i si no respecte aquest fet, el que s´està equiparant a les tesis del PP i als pitjor temps de l´ex delegada del govern , Garcia –Valdecasas, perquè criminalitzant a determinats col·lectius no ajuda en res a calmar els ànims i ni molt menys a donar transparència a uns fets que tothom voldria que no s´haguessin produït mai.
Si Montserrat Tura, vol seguir les tesis de la mesquinesa politica d´Artur Mas, quan va fer referència als fets, recordant la Kale-borroka- quan no té res a veure, ja que fou una agressió gratuïta-, sàpiguen que la societat berguedana en general es una comarca que vol viure en pau, viure la catalanitat de forma desacomplexada i determinades declaracions fetes des d´un despatx de Barcelona a 100 quilometres de distància a cop de titular de premsa, contribueixen a que s´instali un desprestigi acusat a determinada classe Politica, i que llavors no s´estranyin que els hi passin factura política als seus partits respectius, en el seu moment.
No es pot tolerar que mentre la gent encara ara visqui a la comarca, amb por i indignació, i per part de la consellera d´Interior, que hauria de vetllar per la seguretat ciutadana en exercici de les seves responsabilitats, quan hi ha dubtes raonables d´omissió de socors a priori per ineficàcia i manca d´immediatesa, no protecció de l´identitat de les victimes, controls d´alcoholèmia a ferits durant el trasllat a l´hospital, quan hi havia avisos de trucades abans de la mort, o quan el subinspector de la comarca va declarar públicament que hi havia dos agents de paisà al concert, quan hi ha instal·lada un sentiment d´impunitat per altres casos de determinats delinqüents que ja en aquest cas , tornen a estar imputats i en presó preventiva a espera de judici, entre d´altres, la consellera afirmi que la policia va actuar amb eficiència, és un insult a la intel.ligència i un despropòsit de qui no està a l´alçada del càrrec que ocupa.
Criminalitzar al conjunt de la societat, de la manca de col.laboració, no ajuda a que la Policia nacional del país, els mossos d´esquadra recuperin el prestigi que els pertoca a la nostra societat, i reiterar des d´ERC, que es reflexioni tothom i que cadascú assumeixi la part que li pertoca en la responsabilitat dels fets, si volem recuperar la normalitat i tranquilitat que mai s´hauria d´haver perdut a Berga i comarca.
Donar suport a la plataforma per la convivència berguedana, que aplega un ventall ampli de la societat civil de Berga i comarca, i que això contribueixi a una major transparència dels fets, i que els inductors i responsables físics de l´assassinat de Josep Maria Isanta, per respecte a la seva memòria, als seus familiars i amics, com pacíficament ha fet la societat berguedana en diferents concentracions a reclamat es faci justícia, perquè a Berga i enlloc no torni a succeir.
Moisès Rial i Medina
President ERC Berguedà (data 10-6-2005)

dijous, 25 de maig de 2006

Vicent Sanchís, el desacomplexament nacional, ratllant el sarcasme

Aquest dimarts passat , convidat pel Via Fora! de Manresa, va venir a fer xerrada el director del diari Avui, Vicent Sanchís. Una maravella. Va carregar sense miraments a tota la classe politica catalana, que ho ha fet malament.
En el posterior, sopar-tertúlia, poc "popular" en el preu, força nombrós, meitat periodistes de manresa, altra meitat lectors i sobiranistes, pels presents, va ser sucós en quan a continguts. El desacomplexament de Vicent Sanchís és una catarsi per qui l´escolta, perquè posa paraules al que molts pensen o solen opinar en petit comitè.
Va visualitzar un panorama politic on ell creu que el si guanyaria de tros, que el diari haurà de defensar-lo, però , altra cosa serà el colaboradors. Sap nadar i guardar la roba, com a director.
Però que un no major del 30%(el pes que té actualment ERC i PP) deslegitimaria l´estatut de la moncloa. Va dir que Mas , en un sopar convidat per "la caixa" li va dir amb altres començals, que si ERC no votava si a l´estatut, ells tampoc ho farien, davnt 20 persones més. I ja em vist el que ha acabat fent, com diu Carod, "de tonto útil del PSOE" , i per tant de lé spanyolisme. El duran, millor ni comentar, diguem-ne la seva "atzarosa" vida social, ja que ell és molt cristià ... de cintura en amunt. En quan al ex-director del Periódico de Catalunya, el considerava més sectari que l´actual, que pot donar més joc, i que un dels motius de la seva marxa fou els probleme de salut.
Va visualitzar que passi el que passi a les posteriors eleccions, que es faran a la tardor, perquè si no hi hauria moció de censura , i les convocarà el PSC, abans que les presenti CIU o ERC, no hi haurà pacte de govern nacional a l´espera de les eleccions espanyoles! escandalós , si és així. El summum de lé spanylització de la politica catalana, seria, segons l´olfacte de Sanchís.
Per cert, un gran defensor de Joan Carretero, de qui diu que ell , com a minim ha dit el que ningú gosava dir i e creu el pa´´is, i com exemple va posar que davant les 15000 subscripcions públiques del diari la vanguardia o les 10000 del Periodico, Carretero des de governació li en va fer 1000 per al diari avui, i la bronca que li va caure des del mateix govern, essent-ne conscient abans de fer-ho. Es nota la pressió dels directors que tenen pel nombre de vendes, tot parlant hi tenint-lo davant meu en Sasnchís, ja que sinó el patró "Lara", malament si no li surten els números, que no es precisament de la corda independentista, aixó si, un consumat fumador empedernit, en excés.
Ben pocs consellers/es salva, salvades honroses excepcions. Conclusió de Vicent Sanchís: som un país colonitzat mentalment i cal fer net a qui governa a les grans institucions del país , ja que la base social de totes elles, siguins ocials , economiques són molt més conservadores que les seves bases socials que són moltissim més catalanistes, per no dir sobiranistes. Cal fer net.
Es parla del lèxic de TV3, de la manca de creure´s els informatius, i que a hres d´ara antena3 tingui més udiència a catalunya, un dramai reflexe com van les coses. I l´escribano, hàbil en nous formats, hi hauria de fer quelcom per corregir-ho.
Va comentar l´intenció d´expansió del projecte de l´avui a el País valencià, que podia tenir-hi unes vendes superiors als 5000 exemplars i un possible acord per expandir-se a les Balears, potser amb el diari Balears.
Com no, va sortir temes més locals, com la preocupació lògica de periodistes del regio7, per la seva venda a Prensa Ibérica, un exemple més de renuncia en criteris de país,responent-els, que mentre hi hagi rendibilitat econòmica, no hi hauria d´haver problema , a curt termini, ja es verurà a la llarga, i molts altres perles que m´abstinc de comentar per discrecció. Alguns vam recordar-li el barcelonecentrisme de la premsa metropolitana, que per ellse l país cba a mitja hora de Barcelona. Un gran comensal. Fa falta més vicent Sanchís amb la llengua viperina desacomplexada que ens saccegi un xic, per fer que el país avanci.

dimecres, 24 de maig de 2006

Lluís Viladrich, a reveure per sempre, company. Has deixat petjada, i no serà en va

Vaig rebre ahir, la malaurada notícia de la pèrdua d´una amistat de vora Graugés,a Avià, d´un apassionat pel Berguedà, un compromès i incombustible defensor i divulgador del medi ambient a la comarca, colaborador de la revista l´EROL, que li podies demanar consell i implicació en defensa davant la depredació de poders econòmics del nostre entorn. Va refundar el Grup de defensa de la natura al berguedà entre d´altres, colaborà a la descoberta de les petjades de dinosaure a Vallcebre, que ara es promociona i difon turisticament com a atractiu, a fet estudis per difondre la geologia de la comarca i el seu medi, ha denunciat la pluja àcida de la tèrmica de Cercs, i un llarguissim etcètera. Aquesta tarda serà incinerat i donat comiat avui a Avia`a les 15.30h de la tarda, per qui pugui anar.
Vam coincidir el darrer dia, tot venint ell amb el xeu xandall de naturalitat, a la tertúlia de La Roca a el Canal4- Canal Català, i com sempre, amb la seva empatia independentista, també denunciava vehementment la retallada de l´estatut de la moncloa, el tenia aquell dia vora meu, i em quedo amb aquell mig somriure de transparència i complicitat.
Em quedo amb la imatge de l´home compromés amb la seva gent, amb la defensa del territori, del medi i del nostre Berguedà estimat. Una gran pèrdua per a la comarca, però la petjada més valuosa trobada, el teu compromís social i nacional, que de ben segur,no quedarà en l´oblit.

dimarts, 23 de maig de 2006

2006: l´autodeterminació a Europa és possible. Ja tenim el model Montenegro

En aquestes dates on el bombardeig mediàtic de l´establishment mira de desactivar el no a l´"estafatut", el NO es va afiançant co la opció independentista de referència, mentre que institucions lligades a subvencions úbliques, i personatges que els representen, es veu abocats defensar el si amb la boca petita.
Però la desinformació ahir va tenir un intent d´hemeroteca, on es deia que hi hauria congrès extraordinari proposat per ERC de l´alt Pirineu, i les bones fonts que en tinc de la zona, és que hi ha qui d´una discrepància amb la indefinició del no després de la mani del 18 f i l´actitud poc contundent amb el PSOE, es vol marejar i jugar a la divisió interna per tapar les divisions dels clans del PSC(sector barons alcaldes metropolitans, sector maragall, sector PSOE) o els de CIU (els talibans, els pragmatics, els d´Unió, la JNC, les Joventuts d´Unió, un bon guirigall) i els d´IC-V-Euia (sector institucional saura.mayol, IC càrrcs e CCOO, Euia, els rojos d´Euia, els Verds), al PP( sector piqué-vendrell, sector vidalquadrista-fernandez diaz), per llogar-hi cadires. Els fa por la cohesió d´arguments d´ERC davant les divisions internes de la resta.
Però podem convertir el referendum del desdibuixat "estatutet de la moncloa", en un referèndum encobert d´autodeterminació. Cada no, és una aposta per l´autodeterminació, per voler més autogovern, i dir no a la subordinació per a tota una generació a les lleis, discriminacions i espolis de l´estat espanyol. ho provem, com a Montenegro?
A la UE, tindrem un model de referència, Euskadi, flandes, Catalunya, Escòcia, ja tenim, per molt que ho negui solana, la via legal, democràtica i pacífica a l´autodeterminació i a la llibertat.Qui li fa por la nostra llibertat? Sens dubte a Espanya. Més motius pel NO.
Us adjunto informació de Racó català, molt completa, per saber-ne molt més de la nova independència de Montenegro.

Montenegro tria la independència
La comissió electoral ha confirmat la victòria del bloc independentista, que obté el suport del 55.45% dels sufragis, un 0.45% més del que exigia la Unió Europea per a reconèixer la independència d'aquesta antiga república iugoslava associada amb Sèrbia des de la desfeta oficial de Iugoslàvia el 2003. El primer ministe montenegrí, Milo Djukanovic, ja havia anunciat que els independentistes havien guanyat el plebiscit a primera hora de la matinada.Els resultats coincideixen amb el que van anunciar els grups independents que monitoritzaven el procés, que havien confirmat el suport a les posicions independentistes amb aproximadament el 56% dels vots favorables.El líder dels pro-unionistes amb Sèrbia, Pedrag Bulatovic havia emplaçat a esperar el pronunciament oficial dels resultats per part de la comissió. Montenegro és ja doncs el primer nou estat a la Unió Europea al segle XXI, i la seva proclama independentista liquida les restes de l'antiga Iugoslàvia que representava l'Estat de Sèrbia i Montenegro, nat el 2003 amb el desintegrament legal iugoslau.De fet Montenegro gaudia ja d'una independència "de facto" d'ençà de la constitució l'any 2003 de l'Estat de Sèrbia i Montenegro. De fet Montenegro i Sèrbia tenen polítiques econòmiques diferents, lleis de mercat diferents, i fins i tot monedes diferents; Sèrbia empra el dinar serbi i Montenegro l'euro, tot i que anteriorment havia adoptat el marc alemany.
Les lleis també eren majoritàriament independents des del 2003, i de fet l'Estat de Sèrbia i Montenegro només disposava de cinc ministeris compartits, que s'ocupaven de defensa, diplomàcia i drets de les minories.
El seu Parlament conjunt apenes s'ha reunït en aquests 3 anys de vida. A més a més les condicions econòmiques montenegrines són francament millors que les sèrbies: la inflació porta anys per sota del 3% mentre que a Sèrbia es situa al voltant del 15%. L'atur és del 20% a Montenegro, i del 30% a Sèrbia.
Notícies relacionades:
Enllaços relacionats:
- Break-up of Yugoslavia (BBC) Cronologia de la desintegració de Iugoslàvia
Oficials:

divendres, 19 de maig de 2006

Rubert de Ventós" Amb Espanya no hi tenim res a fer"



Aquest divendres, Xavier Rubert de Ventós, ha estat clarivident, en la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà.
Adreçant-li pregunta, en relació al seu llibre "teoria de la sensibilitat nacionalista", on parla del "contracte" entre Catalunya i Espanya, públicament ha dit" Amb Espanya no hi tenim res a fer". Tot i que l´acompanyava la responsable de l´empresa que organitza xerrades a Biblioteca, l´Alicia, que és la dona del conseller Ferran Macarell, nou conseller del PSC, ell ha afirmat ser independentista, i on abans hi havia en prou feines un 10% d´independentistes, ara ja és un 23% d´independentistes.
I això ho diu fent-li la pregunta sobre al teoritzar ell abans sobre la frase "més net que una patena" que va dir zapatero, i què vol dir una patena, com exemple dels dubtes que plantegen i es plantegen de la cotidianeitat els filòsofs, li he agafat la frase per preguntar-li, j que ell va redactar el preàmbul de l´estatut del Parlament, que li semblava lo de net com una "patena" que li havien deixat a Madrid el seu preàmbul redacta- que ell ja considera en excès moderat el proposat pel parlament-, Rubert de Ventós, es feia creus de que creia que tot i que s´havia d´intentar lo del federalisme a nivell d´estat, no hauria imaginat mai que es retallés fins aquest punt l´estatut del Parlament. I ha posat exemples com Aena, i el seu centralisme i que a Madrid li va bé que els vols transoceànics, hagin de pasar per Madrid, que li convé als seus hotelers, i això fa que no es vulgui donar el traspàs de l´aeroport del Prat, etc.
Sobre el si o no a l´estatut, amb la dona del conseller del PSC, com a comissària politica,és normal que digués que el si, també ens podria portar a la independència, això si, a més larg termini. I a dit una frase destacable: el no, si és majoritari, suposaria treencar els esquemes totalment de la transició. Memorable. I dient finalment: "Amb Espanya no hi tenim res a fer". I això ho diu un ex-diputat europeu del PSC.
Em pregunto: és un visionari dins del PSC,? hi ha un PSC catalanista-independentista reprimit pels barons metropolitans? Rubert de Ventós és el darrer Pallach del PSC? Hi ha divisió interna dins del PSC per les rebaixes del net com una patena dins del PSC? Molts més Xvier ARubrt de Ventós al PSC,i ara , potser tindriem l´estatut del Parlament integrament. O els foten fora del PSC, o hauran de marxar cap a l´independentisme parlamentari, on segur seran entesos, respectats i valorats per la seva sinceritat i honestedat. Temps al temps, però vist l´acorralament de Maragall, estem potser a l´avant sala d´una escissió dins del PSC, i que com a minim no és tant espnyolista com els grans mass media és el PSC, que , potser vull pensar-ho, ihi ha més remor de fons intern dins del PSC, del que ens pensem.


XAVIER RUBERT DE VENTÓS, EL PERSONATGE
Es va llicenciar en dret el 1961 i es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1964, amb una tesi d’estètica. Ha estat professor de filosofia a la UB, a la UAB i a la UPC, on és catedràtic d’Estètica i Composició (a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura) des del 1973. És membre fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1976), creador de la Càtedra Barcelona - Nova York de llengua i cultura catalanes (1977) i, poc després, membre fundador del New York Institute for Humanities i de l’Institut d’Humanitats de Barcelona, del qual és president. Ha estat Visiting Professor a la Universitat de Cincinnati (Ohio), Santayana Fellow de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard i Visiting Scholar de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. També ha fet cursos a les Universitats de Mèxic i de Caracas. En un altre ordre de coses, ha estat diputat a les Corts espanyoles (1984-1986) i al Parlament europeu (1986-1994). És autor d’una extensa producció filosòfica: una vint-i-cinquena de llibres, que es poden ordenar en quatre grups: d’estètica, de teoria de la cultura, de filosofia pràctica (ètica i filosofia política) i de filosofia general, més alguns treballs sobre filosofia catalana i alguns assaigs de tipus més literari. Cal afegir-hi encara llibres sobre el pensament català i assaigs de caire més literari. Ha rebut diversos premis, com ara la «Lletra d’or de la literatura catalana», el premi «Anagrama» d’assaig o el premi «Josep Pla», i ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999).

dimarts, 16 de maig de 2006

CCOO-UGT pel SI. La Intersindical-CSC diu posicionar-se amb rotunditat pel “NO” al referèndum de l'Estatut

A passat molt d´esquitllada, però, comença a obrir-se un nou front, que deixa, un cop més en evidència a CCOO i UGT, en la seva subordinació als interessos a l´Espanya uniforme i en contra dels treballadors/es que diuen representar. CCOO i UGT,van aprofitar l´1 de maig, el seu entreguisme a la retallada de l´estatut de la Moncloa, per fer feliços a qui els donen menjadores sectorials subvencionadores,PSOE-PSC i fins fa pocs anys, que els engreixaven també CIU. UGT, cada cop més corretja del PSC-PSOE, i CCOO, que té endogamicament ben colocats dins seu representants d´IC. I així anem. Són els del SI. Que res canvii. No sigui que en un marc català a l´estatut, tots els treballadors/es tinguessin un IPC Català, i els "amics" empresaris es posessin nerviosos.
Però la Intersindical-CSC, ja ha obert amb el NO un gir que pot obrir els ulls a molta classe treballadora del país.
L'afiliació de la Intersindical-CSC es posiciona amb rotunditat pel “no” al referèndum de l'Estatut
L'assemblea d'afiliats i afiliades de la Intersindical-CSC, convocada per acord de la comissió confederal -màxim òrgan entre congressos- pel dijous 11 de maig, va decidir per pràctica unanimitat dels assistents que el sindicat demani de forma activa el “no” al referèndum sobre el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya que les catalanes i els catalans votaran el proper 18 de juny.
Segons la secretària confederal, Isabel Pallarès, s'ha optat per un model de participació dels afiliats “per tal que puguessin decidir dins el sindicat de quina forma ens oposàvem a un Estatut que no avança en la consecució d'un marc català de relacions laborals”. Una actitud, la de consultar l'afiliació, que no han pres la resta de sindicats de Catalunya, especialment els estatals CCOO i UGT, que han optat per un sí “complaent, acrític i còmplice” a un Estatut de mínims, retallat i que queda lluny de les aspiracions col·lectives del país.
Pallarès ha recordat que la Intersindical-CSC va fer un seguit de propostes al febrer de 2005, que es van elevar als grups parlamentaris, i que van ser parcialment recollides al text que el Parlament català va aprovar el 30 de setembre de 2005, sobre tot en el referit a la gestió de subsidis, la seguretat social, les polítiques d'ocupació i la nova ciutadania. Aquell text, ha indicat la secretària confederal, “sense ser el nostre, si que recollia aspectes positius, com ara la menció explícita al marc català de relacions laborals que la Generalitat havia de desenvolupar”.
El text del Parlament va ser, però, retallat a Madrid en els aspectes que eren prioritaris per la Intersindical-CSC: Treball i relacions laborals, Seguretat Social i finançament autonòmic per implantar mesures de benestar i polítiques socials ambicioses entre d'altres aspectes.L'assemblea d'afiliats i afiliades de la Intersindical-CSC va decidir fer una campanya explicativa del no i de les principals retallades a nivell laboral del text i dur-la als centres de treball amb l'elaboració de material explicatiu i al conjunt de la societat. Així mateix va acordar mantenir de forma activa la presència com a organització en les diferents plataformes cíviques que propugnen el no al referèndum.
A més, hi incorporen enllaç amb informació útil per argumentar-ho, especialment en el relatiu al món del treball, en el anhelat Marc Català de relacions laborals:

dijous, 11 de maig de 2006

Les noies tenen un 6è sentit per descobrir els nois predisposats a tenir fills i formar una família resultat. Dades de les families monoparentals

A vegades la premsa treu notícies que no deixen indiferent. Si mirem l´index de devorcis, separacions que no para de créixer, posaré dades que tinc en mà dels estudis que curso de Treball social, referits a nuclis familiats monoparentals, a nivell estatal, amb pare o mare sols, que si fosi cert aquest 6è sentit, potser les dades següents no serien tant elevades, ja que aquests nuclis familiars representent el 2001 el 25% de tots els nuclis familiars amb fills:

NUCLIS FAMILIARS MONOPARENTALS.2001.
PARE AMB FILL / MARE AMB FILL
-----------------------------------------------------------
SOLTERS: 36.157 / 149.118
CASATS: 109.729 / 202.736
VIUDO: 126.348 / 625.349
SEPARATS: 31.917 / 220.218
DIVORCIATS: 18.009 / 132.539
SEPARATS/DIV.: 15,5% / 26,5%

TOTAL: 322.160 / 1.329.960

Factors que determinen l'elecció de parella
Fas cara de voler tenir fills
Les noies tenen un sisè sentit per descobrir els nois predisposats a tenir fills i formar una família resultat · La masculinitat no és l'únic factor d'atracció
Joaquim Elcacho
Una nova versió de l'amor a primera vista guanya punts entre la comunitat científica. Ara resulta que les dones tenen un sisè sentit per enamorar-se per a tota la vida: no trien els homes més ben plantats sinó que la parella formal preferida és un home que fa cara d'estar predisposat a crear una família i tenir cura dels fills. De moment, però, no se sap en quina part de la cara veuen les dones aquesta la tendència masculina a la paternitat responsable. Com calia esperar, l'estudi en qüestió ha estat realitzat per científics dels Estats Units. Els resultats d'aquesta curiosa investigació es publiquen en l'edició electrònica d'aquesta setmana de la revista científica britànica Proceedings Biological Sciences, de la Royal Society.
Dario Maestripieri (Universitat de Chicago) i James Roney (Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara) van reclutar un grup de 39 joves universitaris voluntaris. Els nois van ser sotmesos a una anàlisi dels nivells de testosterona (hormona pròpia del gènere masculí) i a un test l'interès que tenien a ser pares.
Descobrir la masculinitat
Per descobrir de forma més o menys verídica l'interès paternal dels voluntaris, aquests van haver d'observar uns grups de fotos de nens i d'adults i dir quines cares preferien. Cinc dels joves voluntaris van mostrar un interès nul pels infants mentre que la resta tenien diferents graus de desitjos paternals.
A continuació, els investigadors van fotografiar cada un dels voluntaris, demanant que fessin una cara tan neutra com fos possible. Més tard, les fotos van ser mostrades a un grup de 29 noies que havien de puntuar als nois voluntaris en funció de la seva presumpta predisposició a ser pares, la seva aparença masculina i el seu atractiu físic general. Les noies, a més, havien de catalogar els nois en dos grups: una bona parella per a un contacte de curta durada o un home per establir-hi una relació matrimonial.
El resultat de la prova ser força interessant. Sense saber exactament per què, les noies van triar com a parelles per a tota la vida els nois que havien expressat més preferència per ser pares.D'altra banda, els nois que van ser escollits com els més masculins eren, precisament, els que tenien els nivells de testosterona més alts. Les noies, en un esforç de sinceritat, van reconèixer que se sentien més atretes pels nois amb més alta masculinitat però que, també, posaven una puntuació molt alta als nois que feien cara de voler tenir fills i crear una família tradicional.
www.avui.cat

divendres, 5 de maig de 2006

La campanya Diguem NO, en marxa en un referèndum en clau autodeterminista

Ara, en paralel, a espera de la confirmació demà al consell nacional d´ERC de l´adhesió al NO, preferentment, cal posar fil a l´agulla, per tal que el 18 de JUNY, sigui un nou 18 de FEBRER, en termes socials i nacionals d´aliberament en clau autodeterminista. Hi ha en marxa ja les adhesions de persones i entitats a través de el col.lectiu DIGUEM NO, que ja té com a bservador les JERC , que pot aglutinar esforços al conjunt de l´esquerra independentista i que compta amb les adhesions de les entitats següents :
La presentació fou el Dimarts 25 d'abril de 2006, diverses persones a títol individual i membres d'organitzacions polítiques i sindicals, entitats culturals i col·lectius socials, han decidit constituir la Campanya Diguem NO amb l'objectiu de demanar el vot pel NO al referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Campanya Diguem NO neix per aglutinar el màxim de sensibilitats al voltant del rebuig de la proposta de nou text estatutari i impedir que s'aprovi. El eixos que uneixen les persones i els col·lectius i que, conseqüentment, articularan el discurs de la Campanya Diguem NO són els següents:
-Autodeterminació
-Som una nació
-Països Catalans
-Drets socials
La Campanya Diguem NO compta amb el suport de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va acordar posicionar-se i fer campanya activa contra el sí i assumir les diferents opcions de vot que expressen aquest rebuig. La Campanya Diguem NO anuncia que dijous 4 de maig realitzarà una roda de premsa pública per donar a conèixer les activitats que es duran a terme i els suports personals i col·lectius amb què compta. Finalment, la Campanya Diguem NO fa una crida a la participació i a la implicació de totes les persones i entitats col·lectives i, especialment, a la creació de comitès de suport oberts que defensin el NO arreu del territori.