Rubert de Ventós" Amb Espanya no hi tenim res a fer"

Aquest divendres, Xavier Rubert de Ventós, ha estat clarivident, en la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà.

Adreçant-li pregunta, en relació al seu llibre "teoria de la sensibilitat nacionalista", on parla del "contracte" entre Catalunya i Espanya, públicament ha dit" Amb Espanya no hi tenim res a fer". Tot i que l´acompanyava la responsable de l´empresa que organitza xerrades a Biblioteca, l´Alicia, que és la dona del conseller Ferran Macarell, nou conseller del PSC, ell ha afirmat ser independentista, i on abans hi havia en prou feines un 10% d´independentistes, ara ja és un 23% d´independentistes.

I això ho diu fent-li la pregunta sobre al teoritzar ell abans sobre la frase "més net que una patena" que va dir zapatero, i què vol dir una patena, com exemple dels dubtes que plantegen i es plantegen de la cotidianeitat els filòsofs, li he agafat la frase per preguntar-li, j que ell va redactar el preàmbul de l´estatut del Parlament, que li semblava lo de net com una "patena" que li havien deixat a Madrid el seu preàmbul redacta- que ell ja considera en excès moderat el proposat pel parlament-, Rubert de Ventós, es feia creus de que creia que tot i que s´havia d´intentar lo del federalisme a nivell d´estat, no hauria imaginat mai que es retallés fins aquest punt l´estatut del Parlament. I ha posat exemples com Aena, i el seu centralisme i que a Madrid li va bé que els vols transoceànics, hagin de pasar per Madrid, que li convé als seus hotelers, i això fa que no es vulgui donar el traspàs de l´aeroport del Prat, etc.

Sobre el si o no a l´estatut, amb la dona del conseller del PSC, com a comissària politica,és normal que digués que el si, també ens podria portar a la independència, això si, a més larg termini. I a dit una frase destacable: el no, si és majoritari, suposaria treencar els esquemes totalment de la transició. Memorable. I dient finalment: "Amb Espanya no hi tenim res a fer". I això ho diu un ex-diputat europeu del PSC.

Em pregunto: és un visionari dins del PSC,? hi ha un PSC catalanista-independentista reprimit pels barons metropolitans? Rubert de Ventós és el darrer Pallach del PSC? Hi ha divisió interna dins del PSC per les rebaixes del net com una patena dins del PSC? Molts més Xvier ARubrt de Ventós al PSC,i ara , potser tindriem l´estatut del Parlament integrament. O els foten fora del PSC, o hauran de marxar cap a l´independentisme parlamentari, on segur seran entesos, respectats i valorats per la seva sinceritat i honestedat. Temps al temps, però vist l´acorralament de Maragall, estem potser a l´avant sala d´una escissió dins del PSC, i que com a minim no és tant espnyolista com els grans mass media és el PSC, que , potser vull pensar-ho, ihi ha més remor de fons intern dins del PSC, del que ens pensem.


XAVIER RUBERT DE VENTÓS, EL PERSONATGE
Es va llicenciar en dret el 1961 i es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1964, amb una tesi d’estètica. Ha estat professor de filosofia a la UB, a la UAB i a la UPC, on és catedràtic d’Estètica i Composició (a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura) des del 1973. És membre fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1976), creador de la Càtedra Barcelona - Nova York de llengua i cultura catalanes (1977) i, poc després, membre fundador del New York Institute for Humanities i de l’Institut d’Humanitats de Barcelona, del qual és president. Ha estat Visiting Professor a la Universitat de Cincinnati (Ohio), Santayana Fellow de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard i Visiting Scholar de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. També ha fet cursos a les Universitats de Mèxic i de Caracas. En un altre ordre de coses, ha estat diputat a les Corts espanyoles (1984-1986) i al Parlament europeu (1986-1994). És autor d’una extensa producció filosòfica: una vint-i-cinquena de llibres, que es poden ordenar en quatre grups: d’estètica, de teoria de la cultura, de filosofia pràctica (ètica i filosofia política) i de filosofia general, més alguns treballs sobre filosofia catalana i alguns assaigs de tipus més literari. Cal afegir-hi encara llibres sobre el pensament català i assaigs de caire més literari. Ha rebut diversos premis, com ara la «Lletra d’or de la literatura catalana», el premi «Anagrama» d’assaig o el premi «Josep Pla», i ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999).