Les noies tenen un 6è sentit per descobrir els nois predisposats a tenir fills i formar una família resultat. Dades de les families monoparentals

A vegades la premsa treu notícies que no deixen indiferent. Si mirem l´index de devorcis, separacions que no para de créixer, posaré dades que tinc en mà dels estudis que curso de Treball social, referits a nuclis familiats monoparentals, a nivell estatal, amb pare o mare sols, que si fosi cert aquest 6è sentit, potser les dades següents no serien tant elevades, ja que aquests nuclis familiars representent el 2001 el 25% de tots els nuclis familiars amb fills:

NUCLIS FAMILIARS MONOPARENTALS.2001.
PARE AMB FILL / MARE AMB FILL
-----------------------------------------------------------
SOLTERS: 36.157 / 149.118
CASATS: 109.729 / 202.736
VIUDO: 126.348 / 625.349
SEPARATS: 31.917 / 220.218
DIVORCIATS: 18.009 / 132.539
SEPARATS/DIV.: 15,5% / 26,5%

TOTAL: 322.160 / 1.329.960

Factors que determinen l'elecció de parella
Fas cara de voler tenir fills
Les noies tenen un sisè sentit per descobrir els nois predisposats a tenir fills i formar una família resultat · La masculinitat no és l'únic factor d'atracció
Joaquim Elcacho
Una nova versió de l'amor a primera vista guanya punts entre la comunitat científica. Ara resulta que les dones tenen un sisè sentit per enamorar-se per a tota la vida: no trien els homes més ben plantats sinó que la parella formal preferida és un home que fa cara d'estar predisposat a crear una família i tenir cura dels fills. De moment, però, no se sap en quina part de la cara veuen les dones aquesta la tendència masculina a la paternitat responsable. Com calia esperar, l'estudi en qüestió ha estat realitzat per científics dels Estats Units. Els resultats d'aquesta curiosa investigació es publiquen en l'edició electrònica d'aquesta setmana de la revista científica britànica Proceedings Biological Sciences, de la Royal Society.
Dario Maestripieri (Universitat de Chicago) i James Roney (Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara) van reclutar un grup de 39 joves universitaris voluntaris. Els nois van ser sotmesos a una anàlisi dels nivells de testosterona (hormona pròpia del gènere masculí) i a un test l'interès que tenien a ser pares.
Descobrir la masculinitat
Per descobrir de forma més o menys verídica l'interès paternal dels voluntaris, aquests van haver d'observar uns grups de fotos de nens i d'adults i dir quines cares preferien. Cinc dels joves voluntaris van mostrar un interès nul pels infants mentre que la resta tenien diferents graus de desitjos paternals.
A continuació, els investigadors van fotografiar cada un dels voluntaris, demanant que fessin una cara tan neutra com fos possible. Més tard, les fotos van ser mostrades a un grup de 29 noies que havien de puntuar als nois voluntaris en funció de la seva presumpta predisposició a ser pares, la seva aparença masculina i el seu atractiu físic general. Les noies, a més, havien de catalogar els nois en dos grups: una bona parella per a un contacte de curta durada o un home per establir-hi una relació matrimonial.
El resultat de la prova ser força interessant. Sense saber exactament per què, les noies van triar com a parelles per a tota la vida els nois que havien expressat més preferència per ser pares.D'altra banda, els nois que van ser escollits com els més masculins eren, precisament, els que tenien els nivells de testosterona més alts. Les noies, en un esforç de sinceritat, van reconèixer que se sentien més atretes pels nois amb més alta masculinitat però que, també, posaven una puntuació molt alta als nois que feien cara de voler tenir fills i crear una família tradicional.
www.avui.cat