LLIBERTATS 2006: Manifest de l´Amical de la República. La república catalana ha estat proclamada en 4 ocasions

El proper 14 d'abril, en motiu del 75è aniversari de la proclamació de la II República, l'Amical de la República convoca la ciutadania a fer un homenatge a Francesc Macià.L'Amical de la República és una plataforma a la qual pertanyen una trentena d'entitats catalanes, creada per celebrar el 75è aniversari de la II República.L'homenatge serà tot el matí al monument a qui va ser primer president de la Generalitat en temps de la República a la Plaça Catalunya i consistirà en una ofrena floral d'entitats i partits catalans així com d'aquells ciutadans i ciutadanes que ho desitgin.

A les 12:00 es farà una lectura del manifest de l'Amical de la República i diversos parlarments, s'emetrà el discurs de Francesc Macià proclamant la república i s'hissaran una bandera republicana i una senyera.Les entitats impulsores de l'Amical de la República són:

Acció Escolta de Catalunya, Associació Catalana per la Pau, Centre de Lleure Alternatiu Molí21, Avalot - joves de la UGT de Catalunya, Acció Jove - Joves de CCOO, Amical de Guerrillers, Associació Pont de la Llibertat, Asociación Enrique Líster, Associació Memorial Democràtic Treballadors de la SEAT, Casals de Joves de Catalunya, CJC - Joventut Comunista, Associació Catalana d'Expresos Polítics, Ciutadans per la República, Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, Els Altres Andalusos, Escola Lliure El Sol, Entorn s.c.c.l, Esplais Catalans, Esplac, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Pere Ardiaca, Fundació Terra, Iniciativa per Catalunya-Verds, Joves d'Esquerra Verda, Moviment Laic i Progressista, PCC, PSC-Barcelona, Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i Labordeta, SOS Racisme, Terra de Fraternitat, UGT, Unitat Cívica per la República, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica dels Republicans de l'Exili, Associació de Veïns de la Sagrada Família, Vocalia de Dones de l'Eixample, Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, Fundació Nous Horitzons, Centre d'Estudis Joan Bardina Terrassa per a la III República, ATTAC, Sabadell per la República, l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes (ACIM), PSUC VIU, Vocalia de la dona de l'AVV Vila de Gràcia.

MANIFEST AMICAL de la REPÚBLICA

Celebrem enguany el 75è aniversari d'una de les dates més importants de la nostra història contemporània: La proclamació de la IIª República, que va suposar la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu: garantia d'un esdevenir de llibertat i convivència democràtica. Deixàrem enrere segles d'autoritarisme i foscor. Reeixia el llarg treball de les classes populars per la llibertat: una lluita gloriosa i tràgica d'organització del moviment obrer en sindicats, partits, ateneus, cooperatives i escoles per assolir l'accés de tothom a la cultura i a la democràcia. Fins aleshores, les lluites dels treballadors eren aixafades per les dictadures de torn i morien els nostres joves en absurdes guerres colonialistes en profit de la saga militar, trastocada per l'ambició i beneïda per l'Església Catòlica, incrustada la seva jerarquia en l'administració i direcció de l'estat.El nostre desenvolupament polític, econòmic i social anava cinquanta anys per darrere de les nacions de més enllà dels Pirineus quan el 14 d'abril de 1931 férem un gran pas de gegant. El poble fou el determinant que obriria les portes a la llum. El que s'havia de fer es féu, ens desempallegàrem de rèmores i atavismes i s'aprovà una Constitució que ens havia de situar al nivell de les democràcies més avançades del món. La IIª República representa per al nostre país el salt cap a la modernitat que s'havia volgut impedir durant molts anys.La IIª República seria laica per garantir la llibertat de consciència; i per això es separava la religió de l'estat i es crearien escoles públiques. Seria igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona; i per això les dones també votaren i s'aprovà la Llei del Divorci. Seria justa, protegiria els treballadors, i per això es féu la Reforma Agrària i es regulà la Setmana Laboral. Seria una aliança fraternal entre pobles, i per això s'aprovaren Estatuts d'Autonomia. Aquestes no foren totes les mesures, però sí les primeres i més importants que es prengueren. N'havien de seguir moltes altres.Ja coneixem la història: ens varen impedir que aquell avenç emancipador continués. Un cop d'estat fallit i, com a conseqüència, prop de tres anys de guerra contra el feixisme de dins i de fora i gairebé quaranta anys de dictadura, reduïren a zero tot el que havíem aconseguit. Fins al punt que després de prop de trenta anys de democràcia ininterrompuda encara no hem assolit els nivells aconseguits fa 75 i hi ha un profund desconeixement del període republicà.Ens cal recordar i celebrar, tot i afegint-hi pedagogia, aquella que fou la IIª República amb el ple convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem. Celebrem, doncs, aquells dies i homenatgem les persones que van fer-ho possible.L'Amical de la República es constitueix per esdevenir un espai ampli i plural de celebració civil, pedagogia de la història i homenatge a la dignitat i valors republicans i fa una crida a la ciutadania i al teixit associatiu perquè es sumin en aquesta iniciativa.

LA REPÚBLICA CATALANA HA ESTAT PROCLAMADA 4 VEGADES
Visca la República Catalana!La República Catalana ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al segle XVII, per Pau Claris, al segle XIX per Estanislau Figueras i al segle XX per Francesc Macià (1931) i per Lluís Companys (1934).

Segle XVII - Proclamació de Pau Claris

El 17 de gener de 1641 al cap d'una setmana d'haver proclamat la República Catalana, el president de la Generalitat Pau Claris es veu obligat -per poder mantenir el suport francès- a proclamar Lluís XIII de França com a rei del país (guerra dels Segadors). Davant l’alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava al 23 de gener Lluís XIII de França com a comte de Barcelona (fins a la seva mort el 1643, després va ser-ho Lluís XIV, el Rei Sol, fins el 1652) i posava el principat de Catalunya sota la sobirania francesa.

Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa

Veieu l'article principal sobre el Pacte de Tortosa El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicans-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederació Catalano-aragonesa a l´estat espanyol.Al febrer de 1873 Estanislau Figueras és elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i la proclamació de l´Estat Català, que només va poder revocar acceptant la dissolució de l'exèrcit a Catalunya, van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.

Segle XX

Francesc Macià.

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930).Aquesta proclamació preocupà el govern espanyol, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona havia d'actuar com a govern de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys

El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català i la República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès.Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions democràtiques. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat catalana, fou detingut per la Gestapo alemanya, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Barcelona, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940) Referències:

- La guerra dels segadors i mp3