I si saltem la paret i exercim els nostres drets com a poble?

Si un país no existeix, no es reuneix a prop d´un milió de persones sota el lema “som una nació i tenim el dret de decidir”. Vàrem ser molts més dels que es pensen i dels que voldrien aquells que van fer tots els possibles per desincentivar la presència a la històrica manifestació del passat 18 de febrer . Que davant l´”oasi” català dels grans mitjans ho silenciessin, quan CIU-PSC-IC van fer els possibles perquè fracassés una convocatòria que defensava la legitimitat de la nació catalana a decidir el seu futur, que es respectés l´acord del 30 de setembre del nostre Parlament , i que només comptava amb el suport d´ERC i l´ampli teixit associatiu de més de 640 del país, és que hi ha un trencament de la realitat social i la mediàtica, que no té en consideració que la gent està indignada amb el pacte de l´estatut de la Moncloa, apadrinat per Mas-zapatero-Duran, amb una foto, que en volen que en paguem la hipoteca més de 30 anys, com si d´hipoteques i peatges no li sobressin a aquest país.
I el que és més greu, si hi ha qui en 7 hores reunit rebenta la voluntat d´un poble, que tot seguit sense papers i acords per escrit ferms si sumin un desaparegut PSC, que ni tan sols defensa el president de la Generalitat, Maragall , davant del PSOE, que entusiasma d´alegria a una IC que “deia” dir-se autodeterminista i una cúpula de CIU, que s´alegra del xec en blanc de l´”estatutet”, en lloc de retirar-lo, és ben normal que indigni a les bases i votants d´aquests partits i se sumessin també a la manifestació, legitimant la fermesa i coherència d´ERC al donar suport a la manifestació i deixar-la en solitari defensant l´acord que reunia el 90% del Parlament. El temps jutjarà els fets i la transcendència històrica per la seva dimensió, d´una remor de fons de desafecció davant una espanya cavernària, que tolera que un partit com el PP menteixi sobre la convivència lingüística i faci anuncis calumniosos a Andalusia, que a Salamanca hi tingui un alcalde que proposi posar carrer de “l´espoli” on hi ha l´ arxiu de Salamanca on es dipositaven els papers catalans de la repressió franquista espoliats per dret de conquesta i ni tan sols dimiteixi, que se saltin l´acord del Congreso i vulguin fer a espanya es faci un referèndum “ilegal” sobre el nostre estatut, recollint firmes el PP, amb suport de colpistes com Tejero, i el general Mena amenaci amb els tancs, escàndol a la premsa internacional, i a Espanya, es toleri, quedant palès la democràcia de baixa intensitat, i que a sobre ara van a carregar-se l´exitosa immersió lingüistica, el que faltava . Posats a fer referèndums, fem-lo a Catalunya, i com descobria l´enquesta del CIS espanyol del 2001, que hi havia un 40% de catalans per la independència, ara , aquí, vist l´enterrament de “l´espanya plural” ,cada cop som més “separatistes”, perquè, com l´exemple de l´OPA d´ENDESA, a espanya, són cada cop més els “separadors” i ja veuriem el resultat. I es que podem ser bons veïns, de tu a tu, més feliços, amb millors drets socials, sense patir espolis fiscals ni catalanofobia, com patim ara .
Mentrestant, la Plataforma Pel dret de decidir, el proper 23 d´abril, ja prepara una nova mobilització per visualitzar aquestes voluntats . Ara, com el 18 de febrer, al web www.tenimeldretdedecidir.org , a nivell individual o d´entitats li toca a la societat mullar-se i d´adherir-se . I als ajuntaments, com expressió propera de la gent, també hi donen suport , com a Puig-reig, on a proposta d´ERC , també s’hi ha adherit , com 42 ajuntaments més, al manifest “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Molt més ajuntaments del Berguedà i d´arreu del país ,que creguin en la dignitat de la nació catalana, s’hi afegiran. Hi ha una moviment de fons sobiranista i autodeterminista de catalans/es de diversos orígens que ja no té por i s´ha tret la vena dels ulls de la fi de la via autonomista, que augura canvis electorals. A Europa, el 2006 exerciran el dret a l´autodeterminació, Kosovo i Montenegro. Un dret que Zapatero en el seu gir espanyolista, ens nega a Euskadi i Catalunya . Preguntem-nos: tenim maduresa i voluntat com a nació catalana? En lloc de demanar l´“estatutet de la Moncloa”, que passaria si ens emancipem ,saltem la paret i exercim els nostres drets com a poble català? Jo, m´apunto a la llibertat. I tu?.