Record de Francesc Ferrer i Gironès, defensor de la llengua catalana. I no tan conegut, va publicar: Isabel Vilà, la 1ª sindicalista catalana

Us passo nota d´un amic personal del lingüista i polític que ens va deixar fa pocs dies, diputat per les llistes d´ERC, i segon tinent d´alclde de Girona, lluitador en defensa de la llengua catalana i autor de diversos llibres, que m´ha fet present en Josep Maria Loste, i què millor que parlar d´ell , que en boca d´un bon amic seu. Que descansi en pau .

EN RECORD DE FRANCESC FERRER


S’ha mort en Francesc Ferrer : encara no m’ho crec. Ens ha deixat una gran persona, que havia treballat i lluitat molt per Catalunya Un autèntic amic, un referent pels qui, des de fa molt de temps, bateguem (amb el cor i amb el cervell ) per normalitzar aquest país i la seva llengua mil·lenària. Per fer que Catalunya torni a ser rica i plena : una terra en què es pugui viure amb dignitat, justícia social i llibertat.

L’ésser humà és molt feble i més en èpoques de conviccions fràgils i d’un postmodernisme efímer que deriva en un pensament polític molt transitori. Realment un arriba a pensar que en aquest món tan injust i inhòspit que ens ha tocat viure sembla que només es morin les bones persones, i que , per contra, els poca-soltes de tota mena tinguin la immortalitat garantida. En aquest sentit, en Francesc Ferrer i Gironès va ser un ciutadà modèlic, d’aquells que estimen la seva pàtria no perquè sigui la més gran sinó perquè és la seva.

- Descansa en pau Francesc ¡ En nom d’un amic teu .

JOSEP M. LOSTE i ROMERO

A continuació, teniu la seva biografia, però en destacaria una obra, crec que per modesta, a pasat discretament, promoguda des de l´Ajuntament de Llagostera, i que val la pena.

Es tracta del llibre:

ISABEL VILÀ I PUJOL. La primera sindicalista catalana.

Una obra que rescata de l´anonimat una dona, la Isabel Vilà i Pujol(1843-1896), que a més de militant republicana, va tenir presència en la implantació de la "Primera Internacional" (AIT) al Baix Empordà, i creant la AIT a Llagostera, amb 1200 obrers, tot i que va néixer a Calonge. Va participar en la campanya de "fora quintes", la sol.licitud d´una biblioteca per als obres , va lluitar per assolir la jornada de "5 hores" per als infants que treballaven a les fàbriques, etc, un referent de l´època.

Després de la caiguda de la I República i la persecució de "La internacional" pel nou règim, l´obligaren a exiliar-se a Carcassona. Però allà va poder estudiar i formar-se com a mestra. Quan el 1880 retorna a Catalunya i viu en plena "Febre d´Or, funda un col.legi a Barcelona, i atesa la seva professionalitat li demanen que dirigeixi l´Escola Racionalista de Nenes a Sabadell, sota l´impuls del maçó Tomàs Vilador, amb els principis pedagògics de la "Insitución Libre de enseñanza", on dirigeix i actua de pedagoga en varis centres escolars. Com a dona rebel, va viure en moviments socials que trencaven les pautes culturals del seu temps, i lgràcies al seu tarannà abnegat i generós va lluitar sempre pels més afeblits i desafavorits.

Sorprèn que ni moviments socials compromesos, ni feministes, no l´hagin promocionat, ni tingui carrers dedicats i que pasi en el més absolut anonimat. Potser , amb la pèrdua de Ferrer Gironès es recuperi la seva obra, i entre elles es valoritzi la figura d´Isabel Vila. He dit.

BIOGRAFIA
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.
Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. També es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.
Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del catala. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari el Punt. Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d'una greu malaltia.

Distincions rebudes
Creu de SAant Jordi (2005)
Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977)
Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986)
Orde del Mèrit Constitucional (1988)
Menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993)

Assaigs i llibres:
L´assimilació dels immigrants (1966)

L´estructura comercial a les comarques gironines(1972)

L´ordenació industrial a la costa brava(1976)

La persecució política de la llengua catalana (1985)
Via Fora! (1982)
Catalunya light...? (1986)
Lletres de batalla (1989)
L´economia dels 700 a les comarques gironines(1989)

La insubmissió lingüística (1990)

Una acció per a l´habitatge(1991)
Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000)
El Gran Llibre per la Independencia (2004)