La felicitat de la normalitat

Article per a la premsa comarcal.

LA FELICITAT DE LA NORMALITAT
Certament, aquest des haureu notat que la gent del retorn de la denominada “setmana santa”, la gent està aparentment més feliç, afegit a la victòria del Barça a Milà, que posa un peu a la final de París, a més que ve una data simbòlica per l´imaginari nacional català com és el seu dia dels enamorats, Sant jordi, faci que aquestes dates la normalitat es vegi per a molts en un grau major de felicitat.
En quan als llibres locals, que al Berguedà en tenim de la mà de Ramon Soler, o el llibre compartit en memòria de josep maria Isanta, o la reedició d´Huch editors de Josep armengou, o els dibuixos infantils de la patum,i un llarg etcètera, que vindran a expressar allò proper que ens pot donar un exemple i una certa dimensió nacional, sens dubte. Però aquesta normalitat, amb la necessari present de roses a les persones properes i estimades, en una societat que es considera moderna i evolucionada, hauríem de reflexionar que n´hi ha d´altres, que en la nostra societat, malauradament , aquesta normalitat no la poden exercir amb normalitat. Fa pocs dies ,una amistat, l´Antoni, en una resposta, sense vacil·lacions, preguntant sobre allò que es voldria poder fer i no es pot dur-ho a terme, mentre d´altres respondrien en la vessant més materialista, ell va respondre sense vacil·lar: poder respondre al telèfon i escoltar que em vol dir el qui vol parlar amb mi. Sense paraules.

I encara sort ell que sap llegir els llavis , en persona . I es que en el seu cas, com molts d´altres, la sordesa, no el deixa sentir allò que molts normalment ni tan sols ens qüestionem, per obvi. I això seria extensiu, a aquella persona que va amb cadira de rodes i troba que per alguns pobles i ciutats, encara ara, tota sola no pot pujar o baixar l´acera per culpa de no estar adaptada pel seu pas, o els semàfors sonors, o els esglaons per accedir als bars o restaurants, etc. O aquella persona amb disminució psíquica que voldria fer , conèixer molt més i no sempre pot gaudir de la companyia i la normalitat de la majoria per viure plenament, així com aquells que per dolències diverses rauen hospitalitzades o per qüestió d´edat i dificultat viuen en una residència, i també aquells que pateixen dificultats diverses, i perquè no, també aquells immigrants que viuen entre nosaltres que tenen les arrels llunyanes.

Modestament, crec que regalar un llibre o una rosa a almenys una d´aquestes persones properes, més dels que ens pensem, per aquest sant jordi, els pot ajudar a fer-los veure a ells, que la normalitat en aquesta data també va amb ells, els recordem i els incorporem a la societat, i que tots plegats hem de ser prou hàbils d´inclourel´s amb els seus neguits, amb les seves dificultats i amb les seves virtuts, perquè, tots plegats som necessaris per fer créixer , viure i conviure en el nostre país, Catalunya i diria força de la nostra cultura i sensibilitat nacional. Un país avançat, és un país cohesionat socialment, vinguin d´on vinguin, han de veure que que els incorporem , i sant jordi, és una bona oportunitat per incloure´ls a tots plegats en la catalanitat i la normalitat.

Moisès Rial Medina
lllibertats@gmail.com