Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

dilluns, 30 d’octubre de 2006

FELIP PUIG: Una mica de memòria, si us plau! CIU vol desfer l´acord de la C-16 i tornar a la "orella"?


Unes declaracions recents en campanya de Felip Puig, de CIU, com surt en aquest enllaç, en referència quan el Berguedà estava mobilitzat davant el nyap de la denominada "orella" que defensava CIU, davant l´oposició frontal d´ERC pel nyap que era per acontentar Casserres, fent un recorregut il.lògic , i que amb el govern d´esquerres es va resoldre amb un acord global que garantia el millor traçat possible mediambientalment, que està en execució que ha suposat el desdoblament de la C-16, amb un enllaç propi per a Casserres des de Gironella, i que a Puig-reig tindrà un enllaç des de Cal Prat i que connectarà en forma de variant amb el nord del municipi de Puig-reig, a la zona de la residència Montmartí, en l´actual carretera de Casserres a Puig-reig, asignatura pendent de millora.
que Puig, a aquestes alçades parli un bomber piròman com ell, que a corre cuita va col.locar un peatge a l´ombra del traçat de Sallent a Berga, i que la UTE rebrà un tant per vehicle que circuli, i va criminalitzar als qui defensàvem que no es destrosés més terreny amb un nou traçat enlloc del consens actual d´aprofitar en el possible l´actual C-16, o és un desmemoriat, o simplement un ignorant mal assessorat, davant del desordre governamental i manca de respecte a la majoria del territori, ERC es va mobilitzar pel mediambiental i el temps ens dóna la raó.
Molt oportú, Felip Puig, perquè malgrat no fer res per aturar durant 23 anys la desertització industrial del Berguedà davant el monocultiu del tèxtil els governs de CIU, en 3 anys hi ha en marxa una nova ampliació del Polígon de Cal Vidal de Puig-reig en execució, s´ha acordat entre el municipi d´Olvan, amb l´alcalde per ERC, Martí Corominas de la compra i inici de les primeres 50 hectàrees del polígon comarcal d´Olvan, cogestionades, o que s´executi i funcionin el nous instituts públics de l´IES Puig-reig i el IES de l´Alt Berguedà a Bagà, amb un nou cicle formatiu d´activitats de la natura, la millora de la carretera de Guardiola a Campdevànol, l´enllaç Gironella l´eix transveral, etc, són alguns dels fets incontestables que amb només 3 anys s´han dut a terme, i per moltes bustiades prometent quelcom que ja deien fa 8 anys, només cal recordar quan hi havia fins a 4 diputats de CIU, a la comarca se´n recorden que l´únic que feien era justificar lo bé que va fer el govern de Jordi Pujol durant els incendis de 1994, per vergonya de la crema de 25.000 hectàrees evitables, i que una exconsellera Maria Eugènia Cuenca, alguns a Casserres li van recordar lo "bé" que ho varen fer".
Fem memòria, i la gent no oblidi que podem fer passes enrera amb una CIU de nou, volen recuperar antigues "orelles", es fer passes enrera, enlloc de tirar endavant com els darrers anys i donar oportunitats als joves i no tant joves perquè visquin i treballin fent país allà on volen i no sempre poden, al Berguedà.
ERC ho ha demostrat amb fets al Berguedà, i no venen fum com CIU, ja se sap la "proximitat" que té Puig amb la diputada Montserrat Ribera, però aquest fet, li ha portat a tenir una mala memòria que la força dels fets i consens actual el deixen en evidència. I els votants de l´1 de novembre, ho tindran present.

A Europa pujaran al vaixell de la autodeterminació nous estats. I aqui ens condemnarem a l´autonomisme?

Per l´interès del contingut de l´article del referent blocaire Josep sort, reprodueixo el seu darrer escrit, apel.lant a una proposta de Declaració de Brusel.les, tenint en compte, que més enllà de les eleccions catalanes, el panorama d´emancipació nacional engegats a Irlanda, Escòcia, Euskadi i Flandes, a partir de l´augment de les forces politiques independentistes allà, aqui no quedem despenjats en el pragmatisme de la simple "gestió" del govern de la Generalitat, i perdem una oportunitat històrica a pujar al vaixell de la independència que els anteriors esmentats, ja tenen en marxa, i aquest fet, hauria d´ésser clau a l´hora de decidir el vot aquest 1 de novembre, per arribar a port a temps. I en l´actual parlament que defensin la independència, només hi ha ERC, els demés volen l´encaix i la dependència dins d´Espanya(CIU-PSC-IC-PP). Hi haurà prous suports i per tant diputats independentistes per pujar al vaixell de la independència? El vot antimontillista donarà suport al regionalisme de CIU que renegaria d´aquest processos d´emancipació nacional per contentar a certs sector que viuen del limitat "mercat espanyol" enlloc de mirar europa i el món? Esperem que l´1 de novembre, hi hagi un salt històric que passem de l´autonomisme regionalista a l´autodeterminació.
Aqui teniu l´article :

LA DECLARACIÓ DE BRUSSEL.LES


La broma aquesta del nyap de la Moncloa ja dura massa. En cap cap cap que ara passem els propers 20 o 30 anys discutint el desplegament d’aquest document infumable amb els ecspanyols. No, Hem d’anar endavant. No podem, ni volem, gestionar el nou nyap. La situació és massa delicada i el benestar de milions de catalans i catalanes està en joc. I el nostre futur com a poble també.

Cal fer un pas endavant. I en aquest context, cal tenir present que moltes nacions sense estat s’estan posicionant bé per fer-lo el més aviat possible. Fixem-nos-hi.

Montenegro ja ho ha aconseguit. Aviat farà un any que vaig penjar aquest post. Llavors poca gent sabia on queia. Avui, Montenegro forma part de l’ONU i ja és un estat sobirà. D’aquí a poc Kosovo també aconseguirà la seva independència –o la seva incorporació a Albània.

El mateix passarà amb Irlanda del Nord, que s’acabarà integrant a la República d’Irlanda. Quin dia més emocionant serà!

Però això no és tot. A Escòcia, s’esta congriant un moviment unitari que sota el nom d’Independence First!, sol.licita la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació durant el proper 2007. Actualment, 42 dels 129 diputats del Parlament escocès són partidaris de la Independència. Pel que fa als ciutadans, una enquesta recent, ens informa que el 44% dels escocesos en són favorables, per un 42% de contraris. En sentirem a parlar, en els propers mesos, i no només a en Sean Connery.

Al Quebec, les expectatives d’un triomf del Partit Quebequès són molt altes. Les properes eleccions a l’Assemblea Nacional, han de tenir lloc entre el 2007 i el 2008. Si, com apunten les enquestes, guanya el PQ, la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, el tercer, tindrà lloc entre el 2008 i el 2010. El suport a la sobirania és cada cop més alt i per preparar el terreny, els pequistes ja han començat a elaborar un Projecte de Constitució de la República del Quebec. No cal dir que el dia que ja no caldrà dir “À la prochaine”, jo hi seré, allà, amb ells, a l’altra banda de l’Atlàntic, faci calor o estiguem a 30 graus sota zero.

I encara més. Euskalherria, pot ben probablement avançar-se si realment se’n surt en el procés de negociació amb els ecspanyols. És molt difícil, ho reconec, als ecspanyols o cal posar-los un ganivet al coll o una pistola al cap, o directament massacrar-los, per tal que acceptin que no tenen res a fer. Però, per sort per ells, els bascos tenen els instruments, l’experiència, els aliats i, per damunt de tot, la voluntat de deixar d’estar subordinats a la puta Ecspanya. I ho aconseguiran. L’únic que hem d’estar amatents els catalans és que la torna d’aquesta independència, no sigui Catalunya.

Finalment, hi ha Flandes. L’estat belga és un estat en descomposició. Tothom ho sap i només és qüestió de temps. No hi ha consciència de formar una mateixa comunitat política entre flamencs i valons. Paradoxalment, el desmantellament de l’estat belga podria afavorir molt Catalunya. M’explico. Un dels escenaris que es plantegen, amb l’esfondrament de Bèlgica és que els valons s’integrin a França. Si això passés, seria el moment de jugar la carta de reclamar la reintegració de la Catalunya Nord. Penso que fins i tot Alemanya hi estaria d’acord, perquè d’aquesta manera, el reforçament de França amb Valònia es veuria, parcialment, retallat amb la pèrdua de la Catalunya Nord. No cal dir que París estaria encantada d’aques intercanvi de cromos. Per a ella, la Catalunya Nord és quasi irrellevant mentre que Valònia representaria una injecció important en termes econòmics o demogràfics.

Per tot això és que proposo que els diferents partits independentistes de les nacions esmentades (amb el PQ com a observador, per raons òbvies), i d’altres partits d’altres nacions sense estat (Còrsega, Galiza, Bretanya) signin el que jo anomenaria la Declaració de Brussel.les, que seria com un compromís de treballar coordinament per aconseguir la llibertat. Una llibertat que, per damunt de sentimentalismes, és del tot necessària, imprescindible, si volem garantir el benestar dels nostres compatriotes.

Espero que la proposta faci via, i que com a molt tardar, l'11 de setembre del 2014, en honor i en homenatge a tots els patriotes, declarem solemnement la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!

dimecres, 25 d’octubre de 2006

El "tripartit "de Puig-reig, pretén tirar endavant al.legacions pro-marbellització

Us enllaço la notícia següent, ja que precisament aquest dijous al ple, s´proven les al.legacions de l´ajuntament al nyap marbellitzador del Pla director de les colònies, que pel sabut, no només permet edificar com el cas de cal Pons, i la majoria de colònies, amb ràtio que podria triplicar la població de desplegar-se, sinó que amplia a moltes graveres del municipi la porta a convertir-se en zona industrial, unes al.legacions redactades per l´omnipresent Ferran Besa( que a sobre és el redactor del futur nou pla general,potser?), l´empresa que s´encarrega ocupa tercera planta de l´ajuntament(paga algun lloguer?), quan ja cobra una bona picosada per fer redacció del projecte), amb el vist i plau del tripartit de Puig-reig (expulsats del PSC, UDC, CDC). Us adjunto informació de la web de Ràdio Berga sobre el tema, en aquest enllaç:

Veïns de les colònies presenten al·legacions en contra del pla director perquè consideren que les noves construccions no els afavoriran
Els veïns reclamen dos estudis: el d'impacte ambiental i el d'inversions previstes a cada colònia

24/10/2006 23:49 | La major part de veïns de les colònies de Puig-reig no veuen amb bons ulls el pla director urbanístic de les colònies del Llobregat. Creuen que falla l’essència del pla director que redacta la Generalitat perquè no té cap més objectiu, diuen, que construir centenars d’edificis. Per aquest motiu les associacions de veïns han presentat al·legacions. Conjuntament amb les que ha elaborat l’equip de govern de Puig-reig es portaran al ple municipal de dijous. L’alcalde, Saturnino Domínguez, no ha volgut avançar les modificacions que demana el consistori però assegura que s’han consensuat amb l’equip redactor del pla director.
Un alt percentatge de veïns de les colònies, en canvi, discrepen totalment amb el pla director, en el qual li han trobat dues mancances: un estudi d’impacte ambiental i un estudi econòmic detallat de les inversions que s’han de fer a cada colònia. Els veïns demanen disposar de tota la informació d’un pla director que consideren que no s’ha plantejat correctament. Ho explica Joan Serra, vicepresident de l’Associació de Veïns de Cal Pons. La creació de nous habitatges no és, segons Serra, la forma de revitalitzar les colònies i de conservar l’entorn històric. Joan Serra comenta que Cal Pons és una de les colònies més afectades pel pla director perquè preveu un alt creixement de vivendes. Hi ha planificada la construcció de 20 casetes residencials entre el canal industrial i el riu,en una zona que, segons els veïns envairia una àrea destinada a equipaments. Cal Pons, diuen, és la punta de llança, però els veïns denuncien que la situació es repeteix d’una manera semblant a la majoria de colònies industrials del Llobregat. Només hi ha dues colònies que creuen que el pla director les pot afavorir: una és l’Ametlla de Merola, perquè els veïns pensen que l’aposta per l’habitatge farà que els joves no marxin de la colònia, i ajudarà a revitalitzar-la amb nous serveis i equipaments. I l’altra colònia que en sortirà beneficiada és la Plana, "on pràcticament no hi ha res, i sí que ajudarà a endreçar la colònia". Els veïns en contra del pla director confien que se’ls escolti i que es contemplin les seves necessitats.
Després de l’aprovació inicial de pla director urbanístic que redacta la Generalitat per protegir les colònies industrials es va obrir un període d’exposició pública per presentar al·legacions, que acaba a principis de novembre.

dilluns, 23 d’octubre de 2006

Anàlisi sobre les causes de l´especulació immobiliària que patim

Especulació immobiliària i globalització financera a nivell Estatal, és una sintesi de l'exposició de Julio Rodríguez en el debat de maig 2005 de l´entitat Attac Madrid(Espanya),fet per Julio Rodriguez, en un món com afirma Ignacio Ramonet hi ha 2000 milions de persones en la pobresa no és ni tan sols l´habitatge, però que per l´interès del tema, val la pena difondre, a falta de dades especifiques del conjunt de Catalunya i arreu dels Països catalans, tot i que l´anàlisi següent incideix en els mateixos efectes. A més, s´afirma que els problemes venen del capital financer que inverteix per especular i que prové de paradisos fiscals, com analitzen aqui.
Analitzem causes de l´especulació que ofega a families amb els preus de l´habitatge i que nega un dret reconegut:

Actualment el maó ha tret recursos financers de la inversió productiva, de tal forma que ha convertit a la gran majoria dels espanyols en possibles especuladors si tenen ocasió.
Aquest model no és sostenible des de qualsevol punt de vista: econòmic o ecològic.
Julio Rodríguez fa una anàlisi de la situació, dels factors que impulsen l'especulació immobiliària i dels possibles efectes a llarg termini.

1. Factors generals d'impuls sobre l'economia espanyola

- Impulsos positius derivats de l'ingrés en la eurozona: tipus de canvi favorable, tipus d'interès reduïts amb caràcter permanent, aportació substancial dels Fons Estructurals i de Cohesió de la UE. Per últim, la immigració ha suposat una aportació substancial a la demanda efectiva i a l'oferta productiva, ascendint a 3,7 milions d'habitants, el 8,4% de la població de l'Estat espanyol (43,9 milions), dels quals el 42,4% estan(de moment) a Catalunya i a Madrid.

- L'acceleració de la demanda interna en 2003-04 ha provocat un sensible augment de les importacions. El dèficit exterior treu 1,5 punts percentuals al creixement del PIB. El fort augment del consum i de la construcció, pot dur a l'economia espanyola a instal·lar-se en una situació d'elevat dèficit extern, on de moment solament semblen tenir estalvi positiu net les administracions públiques i és acusat el desequilibri de llars i d'empreses.

- Canvis substancials en l'estructura productiva de l'Estat espanyol després de 1997, destacant el continu descens de la producció de mercaderies (sector primari, indústria i energia), que des del 25,4% del PIB en 1997 ha passat a suposar el 19,8% en 2004. S'ha reforçat espectacularment la participació del sector de la construcció en la producció i l'ocupació. Des del costat de la demanda la construcció suposa el 16,1% del PIB, cinc punts més que en 1997.

2. El creixement dels preus de l'habitatge a nivell estatal. Una inflació de demanda

- Forta demanda: Baixos tipus d'interès (inferiors a la inflació), llargs terminis dels prestec habitatge, intensa participació en el procés de les entitats de crèdit (via prestec i participació directa en la promoció), augment ràpid de les llars, fomentat per la immigració i la reducció de grandària dels mateixos, compres d'habitatges per estrangers i presència creixent del comprador-inversor, que no veu millors alternatives a l'estalvi que la compra d'un habitatge.

- Reacció de l'oferta: pressió sobre el sòl, augment del cost del mateix que alimenta de nou la inflació de preus dels productes immobiliaris, qualificació intensa de sòl com urbanitzable residencial que no baixa els preus, control de la propietat del sòl per un nombre reduït de propietaris a nivell local. S'han iniciat habitatges en el període 1998-2005 a un ritme mig anual de gairebé 600.000 (en els últims anys d'auge, 2004-05, se supera aquesta mitjana), el que implica que no hi ha hagut restriccions significatives de l'oferta.

- La nova oferta supera de bon tros a la nova demanda d'habitatge com bé d'ús (350.000 noves llars, 100.000 habitatges secundàries, 200.000 s'adquireixen com bé d'inversió).

- Fallades dels mercats de sòl i d'habitatge. El propietari de sòl exerceix un doble monopoli d'ús i de producció del mateix. El mercat no aporta habitatges a preu raonable i no informa sobre qui no poden accedir a un habitatge. L'esforç d'accés a l'habitatge suposa una detracció molt important dels ingressos familiars de les noves llars.

3. Transaccions, producció d'habitatges, preus immobiliaris

- Transaccions d'habitatges: En 2004 es van taxar 1.300.000 habitatges, amb un valor de mes de 250.000 milions d'euros, equivalents al 32,8% del PIB del passat any (en 1997 s'havien taxat 632.000, amb un valor del 11,1% del PIB). La inversió estrangera en immobles va passar de suposar 25.000 habitatges de 100 m2, a preu mig de mercat de de aquest any, a suposar 50.400 habitatges en 2003, descendint en 2005 fins a un ritme de 30.000 compres. Els 857.510 habitatges en les vendes dels quals van intervenir els notaris en 2004, al preu mig estimat per la mateixa font, suposaven gairebé 121.000 milions d'euros, el 15,1% del PIB.

- Oferta d'habitatges: en 2004 els habitatges visats pels Col.legis d'Aparelladors van ascendir a 687.100 (el 19,8% a Andalusia-135.786- i el 14,3% en la C. de València-98.176-), enfront d'una creació de noves llars de 414.400 (*EPA), el que implica que es construïxen uns 273.000 habitatges no habitades habitualment i que s'adquireixen per inversors en una proporció molt elevada. En 1997 el total de visats era de 337.700, destinant-se en aquest any 151.600 habitatges a fins diferents al de residència habitual. L'estimació dels habitatges iniciats en 2004, segons el Mº d'Habitatge va anar de 689.800, bastant mes del doble que en 1997 (323.200), de les quals solament el 9,9% van ser habitatges protegits, proporció molt inferior a la de la primera meitat dels anys noranta (25-30%).

- Preus dels habitatges: entre 1997 i 2005 l'augment acumulat dels preus dels habitatges a Espanya ha estat del 177%, equivalent a set vegades el creixement dels preus de consum i dels salaris en el mateix període de temps. Els preus mes elevats, per autonomies, eren els de la C. A. de Madrid (2.617,4 euros/m2, 39 milions un habitatge de 90 metres quadrats) i País Basc, mentre que els mes reduïts eren els d'Extremadura (836,3 euros/m2, 12,5 milions de pessetes per habitatge mig de 909 m2), segons l'estimació del Mº d'Habitatge per al primer trimestre de 2005.

- Entre els països occidentals, entre 1997 i 2004 solament Irlanda superava a Espanya quant a augment acumulat de preus dels habitatges(179% i 151%, respectivament) , destacant l'estancament o fins i tot descens dels preus dels habitatges a Japó i Alemanya en aquest període.

4. El paper de les entitats de crèdit en l'auge immobiliari

- La decisió de comprar un habitatge depèn del preu de venda de la mateixa i de les condicions de finançament (tipus d'interès, termini i relació préstec/valor), que són molt rellevants a l'accedir sota la forma de propietat, dominant a Espanya. En l'habitatge es finança la compra, però també la promoció i construcció. El conjunt de les tres destinacions citats equival al que es denomina com Crèdit Immobiliari.

- En 2004 (31. Decembre.) el saldo viu del crèdit immobiliari citat equivalia al 54,3% del crèdit al sector privat del total d'entitats de crèdit, mentre que aquesta participació era del 39,9% en 1997, corresponent a 2004 una variació interanual d'aquest saldo del 27,1%. Dintre d'aquest ultimo el crèdit a comprador va créixer en un 24% en 2004, però el crèdit a promotor ho va fer en un 43%. La relació crèdit immobiliari/PIB va passar des del 28,4% en 1997 fins al 69,7% de 2004.

- La presència de les entitats de crèdit no es limita als préstecs, sinó que també participen intensament en societats promotores, amb el que el risc acumulat davant el *subsector immobiliari residencial supera a l'elevada quota de la cartera de crèdits destinada al mateix.

5. El fort endeutament de les famílies

- La relació deute creditici de les llars/renda disponible ha crescut des del 52,7% de 1997 fins al 105% en 2004. La relació estalvio-inversió de les llars que en 1997 ascendia al 4,5% del PIB, s'ha fet negativa en 2004.

- La taxa d'estalvi familiar encara equivalia en 2004 al 10,6% de la renda disponible, però l'esforç inversor en habitatge s'ha fet molt potent en els últims anys, tant per a l'habitatge per a ús com per a l'habitatge-actiu. Això explica que amb un estalvi que no augmenta en proporció als ingressos d'aquest cobrint una elevada inversió en immobles, amb l'ajuda decisiva del finançament extern, en la major part a tipus d'interès variable actualitzable cada any.
- El dèficit exterior de balança corrent espanyola (-5% del PIB en 2004) és un reflex d'aquest canvi de comportament de les llars espanyoles, després de la persistència d'uns tipus d'interès per sota de la inflació i d'unes elevacions substancials dels preus dels habitatges.

6. Especulació, finançament local i estructura productiva
- Es busquen infructuosament culpables al problema de l'augment dels preus dels habitatges i al consegüent augment de l'esforç d'accés a la mateixa per a les joves llars. Els agents econòmics saben que el planejament urbanístic es pot modificar a Espanya.

- El comportament “racional” dels polítics en els ajuntaments és el de maximitzar els ingressos urbanístics. L'eliminació de la frontera urbanística (tot el sòl és urbanitzable) no és condició suficient per a reduir el cost del sòl. Es qualifica molt més del que es construeix i el propietari de sòl edifica en el moment que pot maximitzar els seus ingressos.
- Elevada rendibilitat de la inversió urbanística. S'ha estimat que en 2004 cada metre quadrat de sòl *recalificado des de *rustico a urbanitzable residencial va aportar en terme mitjà uns beneficis de 100 euros per metre quadrat, que a Madrid van ascendir a 1600 euros/m2.
- Fort creixement del sòl urbà i urbanitzable a nivell estatal cada any, estimant-se uns volums d'edificació molt superiors al que indiquen les estadístiques sobre els nous habitatges construïdes. El valor del sòl i dels habitatges depèn de la reduïda fracció de l'estoc existent que es transmet (en 2004 els habitatges venuts a Espanya suposaven solament el 3,5% del parc d'habitatges existent), diferenciant-se per complet dels processos de formació dels preus dels restants béns i mercaderies.
- El preu del sòl es forma a partir de les expectatives que oferix el volum edificable i dels preus esperats dels habitatges que sobre el mateix s'edifiquen (mètode del cost residual). Els alts costos del sòl reflecteixen, doncs, les expectatives d'elevats preus dels habitatges a construir sobre el mateix.
- Es considera, en general, que la proporció d'augment dels preus de l'habitatge no explicable pel comportament de les variables fonamentals (en l'habitatge són fonamentals el ritme d'augment real del PIB per habitant, els tipus d'interès reals, el creixement de les llars, inclosos els procedents de la immigració, l'evolució de l'ocupació) pot considerar-se com bombolla, sobrevaloració o derivada de la simple especulació, en la qual les expectatives ocupen un paper transcendent. Els ajustaments possibles del mercat en una etapa *post-auge de possible desacceleració o reculada dels preus poden ser mes agressius en la mesura que hagi hagut mes “bombolla” en l'etapa inicial d'auge.
- A nivell estatal pot haver certa incidència de la globalització financera en la bombolla immobiliària, especialment en els mercats d'habitatges destinats a segona residència, com sembla haver succeït a Marbella i àmplies zones de la costa mediterrània(Països catalans), on els diners procedents de paradisos fiscals té bastant que veure amb la construcció desordenada d'habitatges en el litoral. Bastant del que succeïx es deriva de les polítiques urbanístiques dels ajuntaments, aparentment preocupades pel creixement ràpid del corresponent parc d'habitatges, en detriment de la ciutat, la construcció de la qual és una mica més que fer nous habitatges. La proporció d'ocupació en la construcció a Espanya s'aproxima al 12,5% de l'ocupació total, menys del 8% en la UE, i aquesta participació és del 19% en les províncies andaluses de Màlaga i Almería.
- L'actual política urbanística dels ajuntaments té lloc sota el mantell permissiu dels governs autònoms. Aquesta actuació està expulsant activitats productives sostenibles, que no poden competir en rendibilitat amb la promoció immobiliària, però que en bastants ocasions garanteixen un major volum d'ocupació que el que succeïx després de la construcció dels ingents blocs de cases de temporada. En el Cens de 2001 els habitatges secundaris, juntament amb els habitatges buits, suposaven el 31% del parc total d'habitatges (38% a València). En aquest context no és estrany que l'activitat productiva es reestructuri en favor de la construcció, que creixi el dèficit de balança de pagaments i que també canviï en el mateix sentit la composició del poder econòmic.

Cal difondre els moviments socials associats de la manca d´habitatge, especialment actius en els darrers temps, i exigir respostes en temes d´habitatge als politics ara que tenim eleccions aprop:
- V de vivenda
- V de vivenda (fòrum de debat i propostes)
- Ciutadans contra l´especulació

dissabte, 21 d’octubre de 2006

Albert Sánchez Piñol: "Àfrica és l´exèrcit de reserva laboral d´europa" "L´Instituto Cervantes ignora els autors i obres en català"


Aquest divendres, ens visitava a Puig-reig, convidat per la Biblioteca Guillem de Berguedà, l´escriptor Albert Sánchez Piñol, amb les seves exitoses obres "La pell freda" i " Pandora al Congo" .
Amb 100.000 vendes en català de "La pell freda", amb 20 edicions en català i 8 en castellà, i més de 25 traduccions internacionals, essent entre els 20 més a Alemanys, comentava a Puig-reig, que la tirada russa és de 120.000 exemplars, un veritable fenomen global, de vertigen, i li he afirmat i reafirmo que és l´escriptor català i en català contemporani més universal.
Més enllà de comentar sobre la ficció, les pors dels personatges de les seves obres, a estar molt gratirficant la seva vessant antropològica, ja que ell va fer un treball convivint amb la tribu dels pigmeus al Congo, amb una concepció gairebé oposada sobre els valor del nostre capitalisme occidental. La noció temps, no passa res, si algú es mor, el deixen allà, màxim treballen 8 hores al dia, a la seva, són hiperhospitalaris i el nexe profund d´unió familiar i hospitalitat, amb innombrables anècdotes personals molt gràfiques. Conclusió: anem estresats, estem controlats i som esclaus de nosaltres mateixos comparat amb ells, som tancts amb allò que "aqui, si algú convida algun conegut, màxim a un te! i allà, sense ni conèixe´t t´obren casa seu de bat a bat amb un concepte de solidaritat de donar-t´ho tot, i sense res a canvi , un altre món, tan real i diferent com el nostre, i que aviat ens portrà novelat amb la història de cinc primers descobridors del congo, ben aviat. Un luxe de detalls, que ajuda a relativitzar la nostra autosuficiència, i sobretot, la denúncia de les destroses del colonialisme no nomès d´EEUU i França, que darrera era una disputa d´hegemonia que va portar a un genocidi entre els tutsis i els hutus, però en el fons hi havia dos superpotències colonials. A molts països l´estat és imperceptible, i depenen del que els diguin sovint a París o a Wahington, que criden els dirigents a capitol i que acaten ja que no tenen més remei, i que els ajuden no desinteresadament a mantenir un minim ordre, ja que no tenen els països africans recursos econòmics propis i l´"estat del benestar"és l´ajuda mútua familiar.
A més del poblema de les èlits locals que són corruptes, i els mals actuals dels colonitzadors siguin belgues o francesos, d´EEUU a l´àfrica, i com exemple, el rei belga Leopold, tenia amb Mobutu un reproductor del seu model despòtic d´embutxacar-se i voler-lo a imitar, fins i tot comprant posesions a llocs com la costa blava com feia el mateix colonitzador belga, el limit de l´autoodi. Il.lustratiu quan entrevista nens pigmeus i deien que preferien els ares que eren millors i això s´entén ja que quan es separa una parella, la dona destrueix la "vivenda ", ja que les dones generalment són les úniques que saben fer-les bé i col.locar les branques perquè no es mullin, ja que al viure en selva, plou molt sovint. I d´aquestes i moltes més explicava l´escriptor als assistents.
Una àfrica tan propera i desconeguda que en treure el tema de la immigració a criticat per igual la classe politica, ja que hi ha la doble moral de per un cantó criticar-la perquè venen no regulada i per altra solicitar-la perquè cal mà d´obra barata, amb l´encertada expressió de que "Àfrica és l´exèrcit laboral de reserva, per europa".Es pot dir més alt, però no més clar. Afirma a més, que a europa es desconeix que a diferència del que es pensa, els que emigren són els més ben formats , i les families els destinen a Europa com a inversió de futur per les seves families, i algunes si arriben i troben feina, retornen amb diners "la inversió familiar" de fer-los a Europa pels mitjans que siguin, i que retornar a la tribu sense haver fet fortuna a Europa és una deshonra per la persona i la familia.
Àfrica la encara gran desconeguda i tan propera, Sánchez Piñol , -entrevistat en aquest enllaç, ens la va acostar i crec en properes obres i haurà l´empremta de la seva experiència tan rica a l´Àfrica. Per sort col.labora amb el Centre d´estudis africans, que és una altra vessant interesant per acostant-s´hi, i no només a l´escriptor, sinó a aquest continent proper, l´Àfrica.
Per cert, al demanar-li sobre Frankfurt, ell no veu gens clar el model que s impulsa des del conseller Mascarell i ha criticat el paper escandalós de l´Instituto Cervantes, que tal com ha afirmat Piñol" si diuen que som a Espanya, com és que no destina ni un euro a la cultura catalana l´Instituto cervantes?", il.lustrant que exposició a Mèxic li canviaven en castellà el titol del llibre "La piel fria", i ni volen pagar per dur i difondre la meva obra a Amèrica, a més sense respectar l´original del titol en català", i cosa que no faria mai l´Institut Ramon LLull, afirma.I no paguem un 20% dels impostos, com és que el cervantes destini un 0% del seu pressupost als autors catalans?. Més car, l´aigua. Un més que té clar que per ben poc o gens ens serveix fent-se estar espanyols. No només no defensen la nostra cultura,sino la desprecien. I si volem difondre-la internacionalment, que ens ho paguem, i Albert Sánchez Piñol, com molts escriptors catalans, ho tenen clar. Tan clar com que també é sun bon boletaire, i abans d´arribar a casa algunes espècies autòctones va "caçar" per degustar-les..

divendres, 20 d’octubre de 2006

Les altres eleccions: les sindicals. A SEAT: acomiadaments improcedents i a MERCADONA: 187 dies de vaga indefinida. I el sindicat nacional, quan?

Aquestes setmanes properes arreu del país es celebren, més enllà de les eleccions al Parlament de Cataluya, molts processos electorals a dins les empreses que si tenen representació sindical.
I el panorama al nostre país, no difereix massa malauradament de l´estatal: els sindicats espanyolistes i "reformistes" de CCOO i UGT , malgrat que intentin amb comptagotes sovint individuals donar un barnís nacional, esdevenen les que acaparen la majoria de representants, i tot i les consecutives reformes laborals amb el seu suport, ha creat un desprestigi en molts dels seus mateixos representats, i escàndols sindicals com el cas de SEAT, amb una vaga de fam en marxa actualment pels acomiadaments perpetrats amb el suport de l´exconseller de Treball pel PSC Rañé, l´empresa , CCOO i UGT, com esmenten el col.lectiu d´acomiadats de SEAT, que faran vga de fam els dies 20,21 i 22 d´octubre, com afirmen en aquest comunicat.
Una notícia que no he vist en gairebé enlloc i diu molt de com estan les relacions laborals entre patronal i treballadors/es sovint escanyats per les hipoteques i la submissió que això comporta, és el cas de MERCADONA, on des del passat 23 de març els treballadors de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) es troben en vaga indefinida reclamant la readmissió de tres companys acomiadats per Mercadona al constituir una Secció Sindical a l’empresa.
Reclamen també el respecte de les mesures de seguretat i higiene a Mercadona i la fi de l’assetjament laboral.
Segons els treballadors, en aquest enllaç en manifestació a València(on viu el propietari Joan Roig, President de l´influent patronal Institut de l´Empresa Familiar), comuniquen:

Mercadona ha respost la vaga contractant esquirols, entorpint la Inspecció de Treball, pressionant el Govern perquè il•legalitzès les mobilitzacions, amenaçant els treballadors que secundaren la vaga, vetant la notícia als mitjans de comunicació i, últimament, després de més de cent dies de vaga, oferint diners als treballadors pels seus “finiquitos” i el seu desistiment.
No són diners el que es reclama de Mercadona! És respecte i dignitat pels treballadors i treballadores de l’empresa, millors condicions laborals! La vaga continua mentre l’empresa obre les seues espectatives capitalistas cap al mercat europeu i es relameix de gust pels guanys i els nous supermercats oberts. Òbviament la dignitat al treball només serà assolida a una societat socialista i llibertària, però cap ací volem caminar…

Ja són vora 194 dies de vaga indefinida, de lluites i mobilitzacions, aviat és dit, una manifestació històrica per la durada i que resta a l´anonimat ja que la majoria d´afectats són treballadors/es de l´immigració, tot i que el que ha trascendit més és per l´agressió d´uns matons a un vaguista de MERCADONA. I tot això no és noticia? On és la premsa lliure?
Els sindicats que encapçalen mobilitzacions són CGT i CNT, i aquest darrer té una pàgina especial per denunciar i fer seguiment dels fets, així com un fòrum de debat dels conflictes. El que m´ha deixa més asturat, és que la pròpia empresa, anomeni Àfrica, al tema vagues a MERCADONA, en una referència racista per l´origen dels treballadors/es. D´escàndol.
En aquest enllaç del Departament de Treball , podeu trobar informació detallada, estatut del treballadors/es inclòs, per qui encara no tingui respresentació sindical i vulgui iniciar un procés electoral.
Com no, en clau de compromís social i nacional, algunes suggerències sindicals recomanables per constituir secció sindical i sindicat per rebre cobertura i fer candidatura a la teva empresa:
Intersindical-CSC(es defineix nacional i de classe, va votar no a l´estatutet de la moncloa) ; USTEC(ensenyament), CATAC(administració i sanitat) o IAC; CGT(sector privat i grans empreses) i molt recomanable la seva revista sindical "Catalunya", COS(petit però combatiu i a nivell de països catalans), al País valencià molt recomanable la Intersindical valenciana ; o la STEI-intersindical balear (ensenyament); i com no, a nivell d´assessoria laboral, caldria algun dia fer un homenatge públic per la tasca sociolaboral al bufet d´advocats laboralistes per excel.lència, el Col.lectiu Ronda .
Si un dia a nivell de països catalans es formula una forma estable amb les organitzacions sindicals anteriors recomanables, tindriem el que ja tenen a Galícia, la CIG o a Euskadi amb ELA i LAB. Cap nació no s´emancipa sense uns sindicats nacionals d´obediència propis que impulsin el procés entre els treballadors/es, i aqui estem badant fa temps, menys algunes persones perseverants dins els anteriors sindicats esmentats. Treballem per enllaçar i crear ponts sindicals, dins les empreses, però també al conjunt de la nació. Per quan una taula de diàleg nacional sindical?

dimecres, 18 d’octubre de 2006

Article d´opinió : La PSOEvergència, pel 2 de novembre

La PSOEvergència, pel 2 de novembre.

Les properes eleccions al Parlament nacional de Catalunya, que vénen marcades per la retallada estatutària de la voluntat unitària de l´estatut del 30 de setembre, i l´aprovació de l´estatut de la Moncloa esmicolat, i que la present campanya electoral, provoca per a molt una barreja de frustració i indiferència,i que amb el DVD de la FAES convergent, ve a demostrar que en política , tot s’hi val, i CIU ha perdut la centralitat política, amb aquestes actituds extraparlamentàries, més enllà de la prepotència demostrada. Així no anem bé per avançar social i nacionalment cap a una Catalunya sobirana, de la qual, sense complexes, que defensin la via d´un referèndum d´autodeterminació , ERC, s´ha quedat sola.
Tant CIU-PSC-IC-PP, volen continuar en la dependència, i només posar pedaços al espoli fiscal, i perpetuar els dèficits que això provoca en la sanitat pública, la manca de transport públic en comarques com la nostra, el repte de l´immigració i així en moltes altres qüestions socials, que tendeixen cap a la privatització, encoberta o no, que impulsen determinades èxits econòmiques, i que afecten a la majoria social de la classe treballadora, com per exemple els “mileuristes”, que reben 1000 euros o menys al mes(actualment un 50% dels nous treballadors) , i que esdevé un esclavatge hipotecari per vida , accedir a l´habitatge, en el millor dels casos. Davant d´un Montilla, que ni tan ni tan sols, engresca als Maragallistes que li giraran l´esquena per descabalcar amb Zapatero un President de la Generalitat , com Maragall; un Artur Mas, que té com a company a un Duran i Lleida contrari a les seleccions catalanes i amb una UDC amb comptes pendents a la justícia, una IC que s´entregava favorable a un estatut retallat a Madrid, sense ni conèixe´l i un PP, que esdevé extraparlamentari a Catalunya, només sentit a Acebes o Zaplana. El probable, és que CIU, si suma 68 diputats, governi amb el seu amics de dretes del PP, i si no sumen, el més probable és l´intercanvi de “cromos polítics” amb el PSOE, aprovant-li els pressupostos a Madrid, a canvi de donar suport a Mas, com a presidenciable. El que no compten és que aquest pacte una part important de les bases de CIU i del PSC , no volen un pacte que retalli les polítiques d´esquerres i que enterri l´ambició d´autogovern, i aquí és l´oportunitat per ERC, vist la seva bona gestió de govern i garantia de fermesa d´emancipació social i nacional, vist el panorama polític de la resta. Els pactes es faran a partir del 2-N,però el 1 de novembre, cal també votar amb dignitat, pel bé del país els propers anys.

Moisès Rial Medina
llibertats@gmail.com
www.llibertats.cat

Article d´opinió pel Berguedà setmanal, de Regio7.

diumenge, 15 d’octubre de 2006

Madí, el fill de papá , l´ideòleg del DVD de CIU. Algú li sorprèn? Els que l´hem conegut , no.


Certament, si algú volia marcar la campanya electoral, qui ho ha aconseguit és CIU amb el DVD, amb la "seva" visió de la realitat politica. Ha arribat el dia que expliqui una vivència personal amb David Madí.
Fa uns anys, quan CIU era al govern, i tenia com a plataforma de partit segrestada, Òmnium Cultural de la mà de l´egòlatra patriota de dretes Josep Milàs(que ara té la voluntariosa entitat ACCAT), com en un curs per formar quadres de JNC, i alguns afegits de Joves d´Unió, un parell d´estat català i jo era el únic de les JERC, i que venia fora de barna, ens trobàvem en unes jornades setmanals temàtiques titulades "curs sociocultural pel desenvolupament nacional", que varen pasar persones com la Birulés(llavors al Banc Sabadell, abans de ser ministra del PP), ainaud de la sarte, Josep miró i ardèvol (llavors president del COC que van fer callar les seleccions catalanes pels jocs olimpics, molt abans dá cabar com ara a e-cristians) i molts més, i com David Madí promovia les jornades com a curs de formació de CIU encobert, apuntava alt, venia recomanat per ser fill de papá(la seva familia tenia l´empresa floid, que se la va vendre a multinacional i viuen ara de renda), doncs en aquells temps justificaven amb Millàs la "bondat" del pacte CIU-PP, que això ajudaria els negocis de CIU. Sense manies. I això té un nom: BOTIFLERS. El problema real més greu del país.
Jo, llavors no m´ho volia creure, que uns anomenats"patriotes catalans" poguessin pensar així i veient el invent de Madí del DVD, sincerament, no em sorprenc. En el DVD no trobareu cap critica al PP. Casualitat? És obvi, no pots cremar les cartes de qui t´ha de donar suport. Òbviament, algú que tenia com a finca particular el govern de la Generalitat després de 23 anys, que hi hagués una higiene democràtica i alternança del poder, a canvi de garantir una reforma de l´estatut i de un nou sistema de finançament, que ells es van negar a tirar endavant pel pacte del PP durant 8 anys amb Aznar, de la mà de Jordi Pujol( no fos cas que destapés casos de corrupció, el mal anomenat "oasi català"), ERC va fer una aposta estratègica, encara hi ha qui no ho han pait. I per això CIU ho ha autoritzat i li dóna carta blanca en un tot s´hi val.
I els mateixos que s´han carregat l´estatut del Parlament, CIU, amb el pacte de la moncloa, carregant-se la posibilitat de recaptar tots els impostos i retallar la proposta de minims de l´estatut del 30 de setembre, volen donar lliçons, mitjançant un DVD que espanyolitza a l´estil FAES la politica catalana? Madí, ja apuntava maneres amb les enquestes manipulades quan era secretari de comunicació al govern, pels que l´hem conegut, amb els seus aires de superioritat de familia benestant, acostumat a fer el que li ha donat la gana, no ens sorprèn.
A CIU, el DVD , sels girarà en contra, i a Madí, els amteixos qui ara assessora, se´l carregaran per cremar acords postelectorals, cremant la sociovergència pactada i sabuda "sotto voche", que pot fer revotar el minuscul sector catalanista del PSC, i que potser es planti de nou amb Maragall davant del PSOE . Si a ERC hi havia qui tenia dubtes si fer un pacte nacional, molts després del DVD, ara ja no en tenen cap. Temps al temps.

dimecres, 11 d’octubre de 2006

XARXA REPUBLICANA: Nou bloc que enllaça els blocs personals d´Esquerra i JERC

Vist el fet que d´altres partits tenen una xarxa de blocaires relacionada, a titol d´iniciativa, aqui trobareu prop de un centenar de blocs de militants d´ERC i les JERC d´arreu dels Països Catalans, per facilitar la búsqueda, contrastar opinions, veure d´altres punts de vista de l´entorn de l´esquerra independentista i el probable creixement sostingut de la incorporació dels militants que entrin a opinar amb bloc propi a internet en el futur, aqui teniu una contribució , en aquest període preelectoral, i si voleu ara que hi ha encara qui celebra el 12 d´octubre, el dia del genocidi hispànic a molts pobles indígenes, la hispanitat, un contrapunt republicà, amb aquesta nova xarxa republicana a la vostra disposició:

http://xarxarepublicana.blogspot.com

Que vinguin la navegació de contrast d´opinons de gust.

Animo els militants que no hi sigueu a enllaçar-vos-hi!

dimarts, 10 d’octubre de 2006

Almenys va haver 2.148 execucions el 2005 segons Amnistia Internacional

Avui 10 d´octubre, es commemora el Dia internacional contra la pena de mort. I Amnistia Internacional, a tret a la llum pública, aquesta informació, que ve a relacionar com a mínim 2.148 execucions perpetrades en 22 països diferents , durant el passat any 2005.
Els reprobables assassinats, be encapçalat per 1.770 a la xina coneguts( tot i que s´estima que reaalment la xifra arriba a la increible de´entre 8.000 i 10.000 persones), 90 morts a l´Iran, 84 a Aràbia Saudita, i 60 a Estats Units, encapçalen els assassinats d´estat.
Aquest fet, a ple segle XXI, hauria de fer reflexionar de l´estat del món, que països que es consideren emergents o amb grans recursos naturals i d´altres que pretenen èsser els àrbitres del món, són precisament qui encapçalen el terrorisme d´estat, i els organismes internacionals, miren a un altra cantó, precisament per ser els països que són, i que a aquestes alçades hi ha qui reclami la pena de mort, deixa molt que desitjar del moment que vivim dels dèficits de democràcia internacional.

dilluns, 2 d’octubre de 2006

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2006 , al Berguedà

Segons dades del Berguedà de les 22:59 l´1 de novembre de 2006, podeu comparar-les amb les del 2003, apreciant-se un descens de més de 8 punts la participació, tots per aquest fet a excepció d´IC, baixen de vots, i que en percentatges CIU es manté, ERC perd 2 punts, tot i estar amb un 21,38%, a 7 punts de la mitjana catalana (14%), mantenint-se com a segona força al Berguedà. El PSC perd 2 punts i IC en guanya 3 punts i supera ja inclús al PP que cada cop més al Berguedà passa a esdevenir un partit més marginal, al no arribar ni al 5% de vots. A tall d´exemple es consolida com a segona força un nombre important de municipis, i com exemple emblemàtic ERC és primera força a Sant Jaume de Frontanyà.
Per consultar els resultats de tots els municipis del Berguedà i de la resta de la circumscripció de Barcelona, cliqueu aquí.
Amb 71 meses i un cens de 32.368 habitants amb dret a vot, aquí teniu els resultats provisionals, amb color taronja, de les present eleccions al Parlament del 2006, comparades amb el any 2003:





2006
2003







Cens escrutat 32.368 100%


Total votants 20.246 62,55%
70,82%
Abstenció 12.122 37,45%
29,18%
Vots nuls 170 0,84%
0,37%


Vots a candidatures 19.679 97,20%
98,88%
Vots en blanc 397 1,96%
0,75%
2006
2003
Candidatures Vots
Vots
Candidatures



CiU 8.760 43,63% 9.925 43,29% CiU
ERC 4.293 21,38% 5.399 23,55% ERC
PSC-CpC 4.031 20,08% 5.181 22,60% PSC-CpC
ICV-EUiA 1.221 6,08% 824 3,59% ICV-EA
PP 931 4,64% 1.238 5,40% PP
C's 90 0,45%


Ei-ADD 73 0,36% 16 0,07% Ei
PACMA 69 0,34%


EV-EVC 63 0,31% 69 0,30% EV-AE
RC 53 0,26%


P.C.P.C. 28 0,14% 8 0,03% PCPC
POSI 22 0,11% 22 0,10% POSI
PH 12 0,06% 4 0,02% PHC
PFiV 11 0,05%


Decideix.cat 9 0,04%


AES-DN 6 0,03%


MSR 5 0,02% 1 0% MSR
PAZUL 2 0,01%


IR-PRE 0 0% 1 0% IR-PRE
PUM+J 0 0%