Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

dimarts, 28 de febrer de 2006

I si saltem la paret i exercim els nostres drets com a poble?



Si un país no existeix, no es reuneix a prop d´un milió de persones sota el lema “som una nació i tenim el dret de decidir”. Vàrem ser molts més dels que es pensen i dels que voldrien aquells que van fer tots els possibles per desincentivar la presència a la històrica manifestació del passat 18 de febrer . Que davant l´”oasi” català dels grans mitjans ho silenciessin, quan CIU-PSC-IC van fer els possibles perquè fracassés una convocatòria que defensava la legitimitat de la nació catalana a decidir el seu futur, que es respectés l´acord del 30 de setembre del nostre Parlament , i que només comptava amb el suport d´ERC i l´ampli teixit associatiu de més de 640 del país, és que hi ha un trencament de la realitat social i la mediàtica, que no té en consideració que la gent està indignada amb el pacte de l´estatut de la Moncloa, apadrinat per Mas-zapatero-Duran, amb una foto, que en volen que en paguem la hipoteca més de 30 anys, com si d´hipoteques i peatges no li sobressin a aquest país.
I el que és més greu, si hi ha qui en 7 hores reunit rebenta la voluntat d´un poble, que tot seguit sense papers i acords per escrit ferms si sumin un desaparegut PSC, que ni tan sols defensa el president de la Generalitat, Maragall , davant del PSOE, que entusiasma d´alegria a una IC que “deia” dir-se autodeterminista i una cúpula de CIU, que s´alegra del xec en blanc de l´”estatutet”, en lloc de retirar-lo, és ben normal que indigni a les bases i votants d´aquests partits i se sumessin també a la manifestació, legitimant la fermesa i coherència d´ERC al donar suport a la manifestació i deixar-la en solitari defensant l´acord que reunia el 90% del Parlament. El temps jutjarà els fets i la transcendència històrica per la seva dimensió, d´una remor de fons de desafecció davant una espanya cavernària, que tolera que un partit com el PP menteixi sobre la convivència lingüística i faci anuncis calumniosos a Andalusia, que a Salamanca hi tingui un alcalde que proposi posar carrer de “l´espoli” on hi ha l´ arxiu de Salamanca on es dipositaven els papers catalans de la repressió franquista espoliats per dret de conquesta i ni tan sols dimiteixi, que se saltin l´acord del Congreso i vulguin fer a espanya es faci un referèndum “ilegal” sobre el nostre estatut, recollint firmes el PP, amb suport de colpistes com Tejero, i el general Mena amenaci amb els tancs, escàndol a la premsa internacional, i a Espanya, es toleri, quedant palès la democràcia de baixa intensitat, i que a sobre ara van a carregar-se l´exitosa immersió lingüistica, el que faltava . Posats a fer referèndums, fem-lo a Catalunya, i com descobria l´enquesta del CIS espanyol del 2001, que hi havia un 40% de catalans per la independència, ara , aquí, vist l´enterrament de “l´espanya plural” ,cada cop som més “separatistes”, perquè, com l´exemple de l´OPA d´ENDESA, a espanya, són cada cop més els “separadors” i ja veuriem el resultat. I es que podem ser bons veïns, de tu a tu, més feliços, amb millors drets socials, sense patir espolis fiscals ni catalanofobia, com patim ara .
Mentrestant, la Plataforma Pel dret de decidir, el proper 23 d´abril, ja prepara una nova mobilització per visualitzar aquestes voluntats . Ara, com el 18 de febrer, al web www.tenimeldretdedecidir.org , a nivell individual o d´entitats li toca a la societat mullar-se i d´adherir-se . I als ajuntaments, com expressió propera de la gent, també hi donen suport , com a Puig-reig, on a proposta d´ERC , també s’hi ha adherit , com 42 ajuntaments més, al manifest “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Molt més ajuntaments del Berguedà i d´arreu del país ,que creguin en la dignitat de la nació catalana, s’hi afegiran. Hi ha una moviment de fons sobiranista i autodeterminista de catalans/es de diversos orígens que ja no té por i s´ha tret la vena dels ulls de la fi de la via autonomista, que augura canvis electorals. A Europa, el 2006 exerciran el dret a l´autodeterminació, Kosovo i Montenegro. Un dret que Zapatero en el seu gir espanyolista, ens nega a Euskadi i Catalunya . Preguntem-nos: tenim maduresa i voluntat com a nació catalana? En lloc de demanar l´“estatutet de la Moncloa”, que passaria si ens emancipem ,saltem la paret i exercim els nostres drets com a poble català? Jo, m´apunto a la llibertat. I tu?.

dissabte, 25 de febrer de 2006

Dòlar, Euro i aviat...ACU asiàtic! Aviat la fi de l´hegemonia del FMI i BM



Mentre aqui a Europa després d´un procés d´integració econòmica de fi d´arancels i de lliure competència i mobilitat de persones, en l´europa fortalesa, a nivell de carrer es va visualitzar amb l´entrada de l´Euro, encara ara, molts davant el dubte, traduim en pessetes, i que fa que la gent d´apeu perdi la percepció del valor real dels diners, i que generalment ha comportat més desigualtats socials i pèrdua de poder adquisitiu real pel conjunt de treballadors/es, a suposat un augment general de preus, mentre multinacionals i grans empreses han actuat amb llibertat de moviments i intercanvis econòmics, que era del que es tractava, facilitat per la caiguda del mur de Berlin, i per tant el contrapes ideològic , que facilitava el lliure mercat sense limits actual , on els estats legislen a favor del capital, que genera cada cop més desigualtats socials , enlloc dels que diuen representar-los que generalemnt els desatenen i els precaritzen, com una eina que reforci cada cop més el capitalisme.
Però, ara, a l´asia, ja han posat en marxa el procés per tenir el seu Euro , l´ACU, del que pel nombre d´habitants i els seus promotors( Xina, Japó, corea del sud...) marcarà un abans i un després en les realcions internacionals, i auguro la pèrdua d´hegemonia definitivament d´EEUU, al perdre el dòlar ésser la moneda de referència.
I és que , d´una forma virtual, no amb moneda física ja començarà a actuar aquest març, i que el valor de referència sortirà d´una cistella del pes dels països integrants de l´ASEAN , uns 33 països , que les tres monedes de referència són les actuals yuan xinès sobretot, a més del yen japonès i el won sudcoreà.
I el precedent ve , malgrat les lògiques resistències d´EEUU amb els 10 membres de l´associació de les nacions asiàtiques sudorientals, van lligar les seves reserves internacionals amb Japó , Xina i Corea del sud el maig del 2000, en el marc de la iniciativa denominada Chiang Mai. I això no hagués succeït si als inicis del 1975 hi va haver l´Acord Unificació del Clar(ACU), per intercanvis interegionals i locals fins al actual objectiu de moneda única asiàtica.
I d´aquesta darrera fase n´és "culpable" un aqui desconegut ex-viceministre d´afers internacionals japonès, Haruhiko kuroba, que impulsa un fons monetari asiàtic(FMA), equivalent el criticat Fons Monetari Internacional(FMI), per promoure estabilitat econòmica i cooperació regional i monetària a la zona, que en les èlits neoliberals occidentals ja ha aixecat les alarmes per les conseqüències que pot suposar, ja que àsia està a les portes de fer escac i mat a l´hegemonia del BM i el FMI, el somni que no a aconseguit els moviments antiglobalitzadors, que justament desitgen un món millor, i no en mans d´uns quants, es diguin George soros o com es diguin.
Generaran un moviment econòmic i un PIB equiparable a EEUU i la UE, i a mig termini, probablement, la moneda de referència sigui la nova ACU, que amb els 3 països citats, té una base econòmica d´uns 7, 5 trilions de dòlars, ni més ni menys que el 22% del PIB mundial.
Tenim una revolució econòmica en marxa, que amb la suma estratègica de rúsia i l´India, pot fer un gir geoestratègic, que en la nostra"petitesa" catalana, malgrat no énir un estat propi, més aviat dos en contra, l´economia d´aqui hauria de considerar seriosament pels nous reptes i oportunitats que això suposarà en el marc de l´economia global.
Més Informació sobre el tema tractat:

dijous, 23 de febrer de 2006

Zapatero nega el dret d´autodeterminació. Acaba de tancar les possibilitats de pacificació a Euskadi i accelera l´emancipació nacional a Catalunya

Si Zapatero nega el dret d´autodeterminació de les nacions sense estat, com recull la premsa d´avui en resposta a Rajoy al Congrés, en referència si a la negociació de Pau a Euskadi es considera el dret al referèndum, desautoritzant el PSE,en el contexte de que ETA abandoni la lluita armada . La dita ja ho diu: què s´assembla més a un espanyol de dretes? un espanyol d´esquerres. Zapatero a Catalunya amb l´Estatut devaluat ha minat les esperances dipositades amb ell de que hi hauria una mínma possibilitat d´anar a una via confederal com a pas intermig cap a l´autodeterminació. La pressió dels barons més espanyolistes del PSOE, -els mateixos que li van disputar la presidència del PSOE, com Bono- , ara li marquen l´estratègia, i el PP, li posa fàcil, amb el fals mite de perdre vot social a l´Espanya eterna, degut a la seva manca de fermesa ideològica .
Els seus estrategs el que no calculen és que a Catalunya tenia el PSC 1,5 milions de vots i a la resta de l´estat li van votar uns 2 milions més de joves que habitualment no votaven i que vist les mentides de Zapalana i Acebes, no van dubtar a fer vot útil , llavors al PSOE. Els mateixos que ara li giraran a la cara, ja que si no es prou obert a entendre que la societat civil té el dret a decidir, a les nacions sense estat s´obre un procés a llarg termini d´emancipació nacional, via autodetErminació, com ara, encara que silenciat es produeix a Kosovo i Macedònia al S.XXI. I a Espanya 2 milions de vots, que veuen que la politica d´esquerres i mentalitat no colonitzadora, si no reconeix el dret d´autodeterminació del sahara i fa a la pràctica politica seguidista alahuita del Marroc, aquests joves allà també li giraran l´esquena. Perquè els 9,5 milions de vots del PP, en bona part, al igual que possiblement van diumenge a missa, després voten PP. Irrecuperables.
A Catalunya, en aquesta nova assemblea de Catalunya autodeterminista del S.XXI, la lataforma pel dret de decidir, ja s´ha posat en marxa, i crec que hi hauria de dir quelcom per aglutinar el sentir de milers de persones que amb les declaracions de Zapatero i el seu gir centralista, no pot tancar un tema clau, amb una resposta parlamentària al Congrés, hem de refermar sense pors la nostra voluntat real. Perquè negar el dret de lliure determinació és negar un dels drets humans bàsics, quea la Moncloa es llegeixin la declaració de drets humans, que recullo en el meu bloc de Treball social: http://treballsocials.blogspot.com
O el debat de la reforma constitucional obre el dret a fer consultes i referèndums, o Espanya li auguro menys futur polític en estratègia, que al David Madí.

dimarts, 21 de febrer de 2006

Record de Francesc Ferrer i Gironès, defensor de la llengua catalana. I no tan conegut, va publicar: Isabel Vilà, la 1ª sindicalista catalana

Us passo nota d´un amic personal del lingüista i polític que ens va deixar fa pocs dies, diputat per les llistes d´ERC, i segon tinent d´alclde de Girona, lluitador en defensa de la llengua catalana i autor de diversos llibres, que m´ha fet present en Josep Maria Loste, i què millor que parlar d´ell , que en boca d´un bon amic seu. Que descansi en pau .

EN RECORD DE FRANCESC FERRER


S’ha mort en Francesc Ferrer : encara no m’ho crec. Ens ha deixat una gran persona, que havia treballat i lluitat molt per Catalunya Un autèntic amic, un referent pels qui, des de fa molt de temps, bateguem (amb el cor i amb el cervell ) per normalitzar aquest país i la seva llengua mil·lenària. Per fer que Catalunya torni a ser rica i plena : una terra en què es pugui viure amb dignitat, justícia social i llibertat.

L’ésser humà és molt feble i més en èpoques de conviccions fràgils i d’un postmodernisme efímer que deriva en un pensament polític molt transitori. Realment un arriba a pensar que en aquest món tan injust i inhòspit que ens ha tocat viure sembla que només es morin les bones persones, i que , per contra, els poca-soltes de tota mena tinguin la immortalitat garantida. En aquest sentit, en Francesc Ferrer i Gironès va ser un ciutadà modèlic, d’aquells que estimen la seva pàtria no perquè sigui la més gran sinó perquè és la seva.

- Descansa en pau Francesc ¡ En nom d’un amic teu .

JOSEP M. LOSTE i ROMERO

A continuació, teniu la seva biografia, però en destacaria una obra, crec que per modesta, a pasat discretament, promoguda des de l´Ajuntament de Llagostera, i que val la pena.
Es tracta del llibre:
ISABEL VILÀ I PUJOL. La primera sindicalista catalana.
Una obra que rescata de l´anonimat una dona, la Isabel Vilà i Pujol(1843-1896), que a més de militant republicana, va tenir presència en la implantació de la "Primera Internacional" (AIT) al Baix Empordà, i creant la AIT a Llagostera, amb 1200 obrers, tot i que va néixer a Calonge. Va participar en la campanya de "fora quintes", la sol.licitud d´una biblioteca per als obres , va lluitar per assolir la jornada de "5 hores" per als infants que treballaven a les fàbriques, etc, un referent de l´època.
Després de la caiguda de la I República i la persecució de "La internacional" pel nou règim, l´obligaren a exiliar-se a Carcassona. Però allà va poder estudiar i formar-se com a mestra. Quan el 1880 retorna a Catalunya i viu en plena "Febre d´Or, funda un col.legi a Barcelona, i atesa la seva professionalitat li demanen que dirigeixi l´Escola Racionalista de Nenes a Sabadell, sota l´impuls del maçó Tomàs Vilador, amb els principis pedagògics de la "Insitución Libre de enseñanza", on dirigeix i actua de pedagoga en varis centres escolars. Com a dona rebel, va viure en moviments socials que trencaven les pautes culturals del seu temps, i lgràcies al seu tarannà abnegat i generós va lluitar sempre pels més afeblits i desafavorits.
Sorprèn que ni moviments socials compromesos, ni feministes, no l´hagin promocionat, ni tingui carrers dedicats i que pasi en el més absolut anonimat. Potser , amb la pèrdua de Ferrer Gironès es recuperi la seva obra, i entre elles es valoritzi la figura d´Isabel Vila. He dit.

BIOGRAFIA
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.
Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. També es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.
Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del catala. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari el Punt. Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d'una greu malaltia.

Distincions rebudes
Creu de SAant Jordi (2005)
Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977)
Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986)
Orde del Mèrit Constitucional (1988)
Menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993)

Assaigs i llibres:
L´assimilació dels immigrants (1966)
L´estructura comercial a les comarques gironines(1972)
L´ordenació industrial a la costa brava(1976)
La persecució política de la llengua catalana (1985)
Via Fora! (1982)
Catalunya light...? (1986)
Lletres de batalla (1989)
L´economia dels 700 a les comarques gironines(1989)
La insubmissió lingüística (1990)
Una acció per a l´habitatge(1991)
Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000)
El Gran Llibre per la Independencia (2004)

diumenge, 19 de febrer de 2006

Els treballadors/es catalans, cobren el mateix que fa.. 5 anys!

Si algú tenia dubtes del peatge silenciós que suposa la negociació col.lectiva basat en convenis firmats a Madrid, la retallada del poder adquisitiu continuat, afegit amb l´augment de preus mig punt per sobra la mitja estatal, tot per no tenir un IPC Català normalitzat a la majoria d´empreses, fa que les classes populars d´aquest país, cada dia, vagin pitjor.
NOTÍCIA:
El salari mig real dels catalans és el mateix que fa 5 anys, segons Adecco.
Catalunya va ser la comunitat que va registrar una distribució per sexes més equilibrada quant a la creació d'ocupació. Les dones van copar el 54% dels nous llocs de treball.
El salari mig real dels treballadors catalans va descendir un 2, 2% en 2005, el que suposa una caiguda 1,3 punts superior a la del conjunt d'Espanya, on aquest indicador va baixar un 0,9%, segons un informe de l'empresa de treball temporal Adecco i l'escola de negocis IESE basat, fonamentalment, en l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut "Nacional" d'Estadística (EPA). El sou mig real dels treballadors catalans es va situar en 1.669 euros mensuals, el que suposa el mateix valor real que es va registrar fa cinc anys prenent com referencia el nivell de preus de 2005. En 2004, el salari mig real a Catalunya era de 1.706 euros mensuals. Caigudes més pronunciades A més, segons les projeccions de l'estudi, fins a juny d'aquest any Catalunya experimentarà les caigudes interanuals «més pronunciades» en el valor real del salari mig en relació als descensos que es registraran en el conjunt de l´estat. Al març, la caiguda interanual a Catalunya serà del 2,4%, pel que fa al 1,1% de descens en el conjunt de l´estat, i al juny quedarà situada en el 3,1% (1,6% en tot l´Estat). Per altra banda, l'informe destaca que en 2005 Catalunya també va superar al conjunt d'Espanya en l'augment de la taxa de temporalitat, amb una pujada interanual del 2,1%, enfront del 1,8% de mitjana nacional. El 63% dels nous contractes signats en 2005 van ser temporals, encara que continua sent la comunitat autònoma amb menys temporalitat (25,4% enfront del 33,8% del conjunt de l´estat).
Igual que en el cas dels salaris, els autors de l'estudi preveuen que els augments en la taxa de temporalitat a Catalunya siguin superiors als quals es registrin en el conjunt d'Espanya durant els dos primers trimestres de l'any. Així mateix, Catalunya va ser la comunitat autònoma que va registrar una distribució per sexes més equilibrada quant a la creació d'ocupació i les dones van ocupar el 54% dels nous llocs de treball, informa Europa Press. Pel que fa a l'ocupació adulta, també va liderar la creació d'ocupació entre els majors de 25 anys, amb el 21% del total de contractes de l´Estat Espanyol, encara que va continuar amb una taxa de creació d'ocupació juvenil per sota de la mitjana. El descens interanual de la taxa d'atur va ser del 1,4%, similar a la xifra registrada en el conjunt d'Espanya, i la taxa d'atur va quedar situada en el 6,6%.

Un milió de persones es planten tot dient: SOM UNA NACÍÓ I VOLEM PODER DE DECISIÓ! . Ja tenim el procés en marxa cap a l´autodeterminació

Si els centenars de milers de persones anònimes ahir va fer que ocupessin els carrers de Barcelona , de Plaça a Espanya fins a Plaça Catalunya, i la riuada humana, va omplir aquest llarg espai amb tota la la gran via sense arribar a veure la fi de la gent a banda i banda, és que la nació catalna s´ha plantat i ja ha decidir dir prou i a assentat la base social cap a la sobirania nacional i social . Davant l´establishment de la socioconvergència, que negava la legitimitat de les reivindicacions de més de 600 entitats englobades sota la Plataforma pel dret de decidir, negant-se a assistir IC-PSC-CIU i per descomptat PP, tenint en contra els mass media,amb una infima cobertura dels mass media oficials o ocultació intencionada , amb intents d´obstrucció amb coincidència del Barça-Betis, solventat per les gestions de la directiva del Barça,i els columnistes a sou del "règim" que es troben per rebre instruccions a la gauche divine del Via veneto, per orquestrar i desincentivant la voluntat de la gent sencilla que volem poder decidir en tots els àmbits(fiscalitat, agència tributària, justícia, llengua, marc català de relacions laborals, sanitat, educació, etc..) i que es respecti la legitimitat del Parlament de Catalunya i l´acord que en el seu dia tenia el consens del 90% i que tots s´han desdit i s´han afegit amb l´estatut de la Moncloa de MAS-ZAPATERO, a excepció d´ERC, que va recolzar en solitari dins el arc parlamentari, amb la presència de 6 consellers i dirigents.
I és que aquest país s´ha plantat davant una Espanya que ni ens entén , ni ens respecta i que a sobre de sotmetre a les classes populars a les mancances de serveis públics per la manca de finançament degut a l´espoli fiscal del 9%del PIB, ens titlla d´insolidaris i no té miraments apelar a la xenofòbia usant la mentida, per exemple envers el català , essent-ne el màxim exponent el PP i el seu entorn de la "brunete mediàtica", els autèntics tancs del S.XXI.
El vector nacional, haurà d´entrar com a element essencial de les direccions de tots els partits, perquè per la varietat de gen, d´edats i d´us de molts tant del castellà , tot lluint estelades i senyeres, presents amb normalitat nacional a la manifestació històrica que desautoritza el pacte de la vergonya de Mas amb qui ha incomplert la seva paraula, Zapatero, i que deixa en evidència el PSC, haurà de fer romiar molt ja que perfectament més de 150.000 votants desenganyats de PSC i 100.000 de CIU hi varen fer pinya sota el lema "som una nació i tenim el dret de decidir", pel cap baix. I si no es mouen per la nació catalana, quan vegin que els "seus" ja no els prenen més el pèl i no rebin el seu suport com a càstig, i s´afegeixin a la normalitat nacional dels ja convençuts, les bases mobilitzades d´ERC, que junt amb gent abstencionista que general "passa", entenien que s´hi havia de ser davant la defensa de la dignitat del poble Català.
Una lliçó de la societat civil que ha donat una bufetada democràtica , civica i pacífica a la classe dirigent i l´alta burgesia que conviden a Zapatero a desfer la voluntat del Parlament i gosen dir què toca i qui a de govern el país, menystenint a aquest majoria social sovint silenciada que és la classe treballadora d´aquest país . I si la socioconvergència ignora o menysté la manifestació d´ahir, i que dia a dia es guanya a pes el ocupar l´espai de la dreta regionalista del PP, davant la propera desaparició del PP a Catalunya pels seus propis actes, i encara col.labori dia a dia a retallar a Madrid l´estatut del Parlament, enlloc de retirar l´estatut amb suport d´ERC, sens dubte, l´emprenyament de la gent que se sent enganyada creixerà aritmèticament posant l´independentisme polític a un punt de tocar el cel d´una majoria del Parlament que ens porti a decidir ser un ESTAT per la via quebeca. Temps al temps.
Amunt us adjuntos algunes fotografies de l´esdeveniment històric que a molts ens ha posat la pell de gallina, però que haurà dignificat i a suposat una continuació històrica del que molts altres van tenir que lluitar els anys 30 perquè llavors es constituís la Generalitat i que avui els que hi vam ser recollim aquell fil històric per la llibertat com a poble que se´ns nega fa 300 anys, el de la NACIÓ CATALANA.

Organització manifestació: http://www.tenimeldretdedecidir.org/

Seguiment especial mobilització: www.vilaweb.cat

divendres, 17 de febrer de 2006

La Intersindical -CSC denuncia la renuncia de CCOO-UGT al Marc Català de relacions la borals i crida als treballadors a manifestar-se el dia 18

Si de les renúncies clamoroses, que hi va haver en la negociació estatutària, la més important, és el marc català de relacions laborals. O sigui la garantia de poder disposar d´una seguretat social catalana, legislació laboral, inspecció de treball, negociació col.lectiva...i un llarg etcètera que el nou escollit de la CEOE, ja s´ha encarregat que les nacions sense estat no es disposi autogovern en matèria laboral, mentre els treballadors/es catalans, en sortim perjudicats, per exemple amb la pèrdua de poder adquisitiu al no tenir reconegut el IPC Català, que els convenis que no s´ha negociat, suposen pèrdua de poder adquisitiu, al ser més baix l´IPC espanyol. I en això, en són majoritàriament CCOO-UGT. Alguns fa anys que treballem pel MCRL, amb documents elaborats des d´ERC i que de sobres el sindicalisme nacional ja coneix i se´ls n´ha fet entrega,alguns més receptius que d´altres (enllaç adjunt fi de l´informació).
Motius bàsics perquè com ja fa la intersindical-csc, els treballadors/es també defensin que tenim el dret a decidir, també, en matèria laboral surtin al carrer el proper dia 18, no en falten, sens dubtes en seriem els més afortunats si la classe treballadora d´aquest país en prengués consciència.
NOTA DE PREMSA INTERSINDICAL-CSC
La Intersindical-CSC crida els treballadors/es a manifestar-se el 18 pel dret de decidir i contra les renúncies
Denuncia l’“entreguisme” de CCOO i UGT, que no s’han compromès amb el Marc Català de Relacions Laborals ni amb la voluntat de la majoria dels catalans i catalanesEl secretariat confederal de la Intersindical-CSC, sindicat nacional i de classe dels Països Catalans, crida el conjunt de la classe treballadora a manifestar-se “de forma activa i massiva” el dissabte 18 de febrer a les cinc de la tarda a Barcelona conjuntament amb la ‘Plataforma pel dret de decidir’. La Intersindical-CSC forma part decididament des d’un principi d’aquesta plataforma cívica, que aplega unes cinc-centes entitats.
La central sindical ha deixat clar en tot moment que la seva presència respon a una actitud de “respecte” a les decissions que, de forma sobirana, pren el Parlament de Catalunya i que està “a favor que el poble de Catalunya, i més concretament els seus treballadors i treballadores, tinguin dret a decidir quin ha de ser el seu marc d'autogovern”.Al llarg del procés de debat de l'Estatut la Intersindical-CSC ha anat fixant posició. Primer ho va fer el febrer de 2005 amb el document 'Una oportunitat per fer un pas endavant en l’espai social català'. Advertia que no se sent còmoda en el debat estatutari però que aquest podia i havia de ser una oportunitat “per debatre i resoldre alguns assumptes” i afirmava que tres qüestions s’havien de prioritzar: descentralitzar la caixa única de la Seguretat Social, efectuar un seguit de transferències determinants en l’àmbit socio-laboral i millorar el sistema de finançament.La Intersindical-CSC es va tornar a posicionar l’11 de setembre de 2005. Aleshores es felicitava, només en part, pel document base aprovat en ponència al Parlament i la seva ambició. Es plantejava però que, en finançament, “qualsevol proposta no equivalent al concert econòmic no és ni plantejable”.La proposta aprovada el 30 de setembre al Parlament no contenia tot allò que es plantejava. Però el pacte de finals de gener a Madrid, previ al debat de l’Estatut en comissió, ha suposat “una retallada inacceptable”. Les competències en seguretat Social (art.165) s’han reduït de forma considerable en inspecció i gestió i ara se'n blinden “els principis d’unitat econòmic-patrimonial i solidaritat financera”.Pel que fa a Treball (art.170) es substitueix que la Generalitat serà competent en “la determinació d’un marc de relacions laborals propi” per competències en “les relacions laborals i condicions de treball”. En l’articulat desapareixen dos punts bàsics, el 170.k i el 170.l. Així, la Generalitat seguirà sense ser competent en mútues de treball i malalties professionals i tampoc en la gestió de polítiques passives gestionant les prestacions d’atur i el reconeixement i pagament de les prestacions.L’acord, que també rebaixa les espectatives en relació a la gestió i fixació de les polítiques d’immigració, no canvia el model de finançament vigent. Només el millorarà lleument a partir de 2008 sense incloure topalls de solidaritat i ampliant la cistella d’impostos, que en cap cas acabarà amb el dèficit fiscal.
També s’ha renunciat a blindar una única Agència Tributària catalana.Davant aquestes retallades la Intersindical-CSC crida a manifestar-se el dissabte, com també s'ha fet en altres ocasions en aquestes darreres dates, per demanar que es respecti el dret de decidir del nostre poble, expressat a través de la voluntat del nostre parlament. Així mateix, també es mostra crítica “amb la manca d’unitat i fermesa dels partits que no han evitat que es generi un cert sentiment de frustració”.Com a sindicat sembla també del tot “denunciable” l’actitud de CCOO i UGT a Catalunya en tot plegat. Pressionades per les seves centrals de Madrid –que han actuat com uns dels més notoris ariets contra l’Estatut al llarg de tot el debat– les federacions catalanes “han cedit i han aplaudit un text de mínims, que no resol qüestions clau ni obrirà pas a un model social més just al nostre país”.Coincideixen de nou amb les patronals en “lloar un pacte on Catalunya cedeix i aparca els seus interesos i reivindicacions nacionals”. La Intersindical-CSC constata que CCOO i UGT han actuat de nou com un fre, com ja van fer el passat juliol quan amb els empresaris van posicionar-se en pro d'“un Estatut constitucional”.El sindicat nacional i de classe demana “una reflexió als sindicats estatals implantats a Catalunya”, que no assistiran a la manifestació del dissabte, per a que es plantegin quin interès defensen realment i els insta a abandonar el silenci davant la desaparició de la referència al Marc Català de Relacions Laborals en l'apartat competencial del text.
Font: http://www.intersindical-csc.org/
- Document ERC Nacional sobre Marc Català Relacions laborals .

dimecres, 15 de febrer de 2006

A reveure, Galderic. El Berguedà ha perdut un independentista


Avui estant a Berga, m´he assabentat de la pèrdua d´en Galderic Safont i Macho
de 32 anys d’edat, fill d’en Ramon Safont i Ada Macho, per tant érem de la mateixa "quinta" del 1974. Encara em costa de creure-ho. Com si encara me´l pogués trobar qualsevol dia pel carrer major.Una mort de sobte un diumenge tot sopant amb familiars, ens l´han llevat injustament. A aquesta edat, la que compartiem, lamentar la pèrdua d´un independentista que amb el seu germà havia col.laborat a aixecat les JERC de Berga i el Casal Moragues, que el veies en activitats d´ERC, i que actualment exercia feia uns anys ja, de mosso d´esquadra a la comarca veina, avui ha tingut lloc el seu enterrament, malauradament, ens ha deixat per sempre.
Simplement, recordar, més enllà de simpaties i/o antipaties per matisos ideològics, lamentar que no el trobarem un any més al Pi de les tres branques, a Castellar del riu, un home, tal com deia sempre, duia amb orgull el seu nom, Galderic, el patró dels pagesos. Cal donar en aquest moments el dol a familiars i amics propers, en aquests dificils moments. El camí és llarg, però la seva petjada a Berga i comarca, es perd un patriota en el sentit ferm de la paraula. Que descansi en pau.

La lluna surt, arriba la nit,
és l’hora d’anar a dormir
així que tanca els ulls,
ningú no pot venir a fer-te mal.
Jo estaré amb tu
per sempre més, així que
tanca els ulls i dorm !!!
Galderic...
Floteu, banderes, sobre el nostre viure!
Planeu, estels, pel gran silenci pur!
Crema d’amor, oh Catalunya lliure,
pels camins del turment i del futur!
Agustí Esclasans i Folch

divendres, 10 de febrer de 2006

21 diputats "catalans" del PSC, contra la unitat del català ,oficialitzen el nou "idioma valencià"!



Si el botiflerisme es traduís en votacions parlamentàries, el fet que la primera força política catalana al congrés, -encara que -inexistent com a grup-, el PSC, subordinada al PSOE, no exerceixí en clau nacional, no hauria de ser cap novetat, però comença a ser urgent començar a explicar a aquells treballadors i treballadores que fins ara votaven PSC, que sàpiguen que en contra de filòlegs , de l´IEC, i del sentit més profund de la societat catalana, han votat com el PSPV, a favor d´un estatut valencià, que legalment, oficialitza la segregació de la unitat de la llengua catalana.
S´acaba d´obrir la porta a la disbauxa lingüística per part d´uns polítics irresponsables, que atempta contra l´arrel de la cultura catalana, i si el PSPV s´ha venut a l president valencià del PP, camps, a més de renunciar a rebaixar el 5% del mínim per entrar a corts de valència, no foci que el nacionalisme valencià hi entrés, ara els nous 21 botiflers del PSC-PSOE, en contra del que de ben segur que pensen una part catalanista i d´esquerres de les seves bases, que saben que independentment del seu origen, saben que el català és la millor forma d´acollida i d´integració al nostre país, ara sabran els 21 que diuen representar-los i han dinamitat la unitat del català al congrés dels diputats, oficialitzant el inexistent "idioma valencià". Pregunta: no queda un minim de dignitat nacional ja dins el PSC? Serà Maragall l´unic catalanista del PSC i per això Montilla-corbacho-bono-ibarra se´l volen carregar a l´únic representant de la cúpula que representa la tradició del PSC-Congrés de Pallach i raventós?
Que disolguin la federació catalanA del PSC i que es presentin sota les sigles dels nous babelians de l´azúa, boadella i companyia, o que desembarqui el PSOE, i així, deixaran d´enganyar la gent de bona fe, i ja veuriem quins resultats traurien. Ara ja saben els votants del PSC, que encara creien en el gir "catalanista del PSC-PSOE. Amb la unitat de la llengua, no si juga, i els 21 de dalt del PSC, han triat renunciar a la catalanitat i abraçar al bablerisme més foribund, imperdonable!.Cal denunciar ben alt i clar per tornar la deriva espanyolista del PSC, que abraça l´espanyolisme més foribund per desmantellar les bases socials i culturals d´aquest país. No n´hi ha hagut prou amb l´incompliment de Zapatero, amb l´estatutet acordat amb MAS, i ara, a per la llengua catalana. Comencem a encendre totes les alarmes, que la cosa pinta que volen judicialitzar la llengua, per tal que no fosi que el català es posés en pla d´igualtat amb el castellà, cosa que qualsevol que visqui a catalunya, dista molt de ser així. El fet és ravíssim i la història funestament recordarà als 21 còmplices del bablerisme refundat dins el PSC-PSOE, o millor dit, PSOE-PSC.

dilluns, 6 de febrer de 2006

El sindicalisme nacional, a la Catalunya nord

Aquesta notícia , pot semblar simbòlica, però des del punt de vista de la vertebració de l´esquerra coherent, és important que al conjunt de la nació catalana, hi hagi sindicats catalans amb concepció desacomplexadament nacional, malgrat les fronteres d´Espanya i frança. Desitjar sort a l´aposta que s´engega i de ben segur, donarà que parlar més endavant.

La I-CSC salta la frontera
El sindicat català va presentar dissabte la unió territorial de la Catalunya Nord Territori · Els seus membres defensen el concepte dels Països Catalans
Noelia Vida
A França, la concepció centralista de l'Estat es deixa veure fins i tot en les relacions amb els sindicats i alguns ja en comencen a estar farts. D'aquí que alguns dels afiliats de la Catalunya Nord als sindicats majoritaris francesos, com són la CGT i Força Obrera, decidissin fundar la unió territorial de la Intersindical-CSC, sindicat català, en aquest territori, que històricament va pertànyer al Principat. D'aquesta manera, la Intersindical és la primera central sindical a creuar la frontera per posicionar-se a l'altra banda, França, i aquest dissabte van celebrar la seva posada de llarg.
La idea es va començar a gestar fa més d'un any, quan un grup de sindicalistes que no estaven contents amb el tracte del govern de Chirac cap a la Catalunya Nord es van adonar que si s'ajuntaven tindrien prou força per formar el seu propi sindicat. Però necessitaven el suport d'alguna organització ja establerta en territori català. Els sindicats més importants tenen presència a tot l'Estat i ells volien "fundar un sindicat amb visió catalana, amb consciència de Catalunya", explica Joan Alzina, el portaveu de la unió territorial de la Catalunya Nord de la Intersindical-CSC. La Intersindical era la central ideal, ja que sempre ha compartit aquesta visió dels Països Catalans com a espai propi d'àmbit nacional complet i, fins i tot, està començant a territorialitzar la seva tasca en vegueries.
El projecte comença amb 30 afiliats, tot i que, segons Sergi Perelló, secretari d'organització de la Intersindical-CSC, la intenció és "intentar arribar al centenar". Segons el portaveu de la nova unió territorial, un dels problemes també pot ser que "el sindicalisme a França està perdent força". Els membres actuals provenen de l'Ajuntament de Perpinyà, Correus, SNCF (empresa ferroviària francesa) i de l'hospital de Perpinyà, ciutat en la qual s'ubicarà la seu física d'aquesta unió territorial. Actualment encara no tenen local, però, segons Perelló, "en la legislació francesa per cada 50 afiliats tens dret a una sèrie de metres quadrats que t'ha de facilitar l'administració pública, i si no, llogarem un local". La resta de despeses dependran de la central de l'agrupació de treballadors, ubicada a Barcelona, de la qual aquesta unió territorial dependrà directament. Confederació identitària
De moment, aquest grup no comença el camí sol, sinó que reben l'ajut del sindicat basc LAB i del cors STC, que s'encarrega sobretot de l'assessorament legal, ja que la legislació francesa difereix de l'espanyola. A més, també compten amb el suport de centrals sindicals bretones i occitanes. "La intenció és poder crear una espècie de confederació dels sindicats identitaris de l'Estat francès", assevera Alzina.
Precisament, el sindicat cors STC ha estat el principal responsable de l'avançament de la presentació d'aquesta nova unitat territorial. I és que, segons Perelló, la intenció era presentar-se públicament a mitjans d'aquest any 2006 o a finals, però han volgut aprofitar el ressò mediàtic que va tenir la vaga que van dur a terme els sindicats corsos a finals de l'octubre del 2005, quan van segrestar un vaixell en protesta per la venda d'una naviliera i l'exèrcit francès va actuar sense miraments per posar fi a la protesta.
Font: Diari AVUI
Enllaç: http://www.intersindical-csc.org/