Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

diumenge, 16 de juliol del 2006

Crònica i imatges de la diada del Pi de les 3 branques. D´impàs, esperant temps millors. Destacar el parlament de Víctor Alexandre







Un any més, els incombustibles, amb un gruix de poc més de 500 persones en la diada del Pi de les 3 branques. Destacar el parlament de Víctor Alexandre, com s´observa en la foto, on ha fet una encertada apelació a la unitat independentista, i a un missatge, que crec molt encertat: ja n´hi ha prou de queixar-nos a Madrid, o tenir que sortir al carrer a Catalunya, cal apuntar directament a Brusel.les. Encerta plenament al plantejar la internacionalització del conflicte. I assenyala als que volen enterrar del discurs, el debat nacional, com va afirmar Artur Mas. I això ho deia, davant de la cúpula de la JNC present al pi vell. Duien taps els cadells de CIU, començant pel portaveu Cuminal, per evitar escoltar-ho o ja estant immunitzats després d´acceptar la retallada estatutària, a l´espera d´un despatx en un govern de la Generalitat de CIU, amb suport de PP, com fa 3 anys ? El 1 octubre tindrem la resposta.
Per cert, m´ha fet recordança en Víctor Alexandre, als que tenim proper el món de la llibreria, la seva novetat editorial: "La paraula contra el mur", que és el I premi d´Assaig Francec Ferrer i Gironès, que promet i que l´hi edita amb el subtitol "la independència no és un privilegi", on la portada es veu un mur amb el significtiu color de la bandera espanyola i un català intentant saltar-lo amb escala i u n basc que ja està apunt de fer el salt, això si, sense escala, simptomàtic dibuix.Edita la editorial La Busca edicions, que reflexiona sobre el present , pasat i futur que ens hauriem de creure els i les catalanes i les seves ànsies de devolució de llibertats.
L´èric Bertran, ha fet discurs curt i correcte en un jove de la seva edat, i al pi jove, molt desinflat de gent, parlament de CUP de Berga, que volen provar a presentar-se a les municipals, un representant de la Molt Alta Tensió(MAT), que duen un moviment social de protesta important, així com maulets, que com a novetat, han criticat NOMÉS als espanyolistes del PSC i els botiflers reventadors d´estatuts de CIU pel referendum, sense esmentar ERC directament.Estant madurant o comença a haver-hi un gir a l´independentisme no institucional? Esperem que el valor de l´unitat d´acció en objectius aconseguit en el referèndum, ajudi a la relació cordial entre organitzacions , i que ajudi a fer créixer presència de gent, al pi, entre d´altres, així com amplii la base social independentista. Tot està per fer, tot és possible.

Per llegir discursos els trobareu a els blocs de l´Èric Bertran i el del Víctor Alexandre integrament. Val la pena fer-hi ullada.

dissabte, 15 de juliol del 2006

Demà, diada del Pi de les tres branques al Pla de Campllong(Castellar del Riu). Cal autocritica per avançar

Enguany, tot sembla que serà un any de transició en al Diada del Pi de les tres branques, i això, en part es deu a que enguany no hi participa el Casal Moragues, com a coorganitzador del Pi vell. Caldrà plantejar-se en el futur formes de dinamitzar-lo, ja que sinó es pot caure en els irreductibles, que any rere any hi treuen el cap al Pla de Campllong (Castellar del Riu)., aqui al Berguedà. Cal buscar acords d´adhesió d´entitats d´arreu, donar-li relleu i fer participar entitats socials i culturals de la comarca per fer augmentar la participació.
és i ha de continuar essent un referent, i no cal recordar gaires anys enrere, com al Pi és el lloc on es va defensar un no a la constitució europea,i de sempre la reunificció social, cultural i politica del conjunt dels Països catalans.
Va haver evolució al suprimir-se acte religiós, hi ha de tendir a fer la diada menys encarquerada i excesivament folclòrica i fer-la més cívica i dinàmica, començant per la gent independentista de la comarca, fent-hi acte de presència, com tants d´altres d´arreu del país , ja fan any rere any. I lamentar tot i conincidir actes de l´acampada jove de les JERC, que no s´impliquin amb busos enguany, i pugui els assistents.
Vindran en els parlaments al Pi vell, en Èric Bertran, el nano cusat de terrorisme virtual i el lúcid Víctor alexandre, que ho anuncia al seu bloc. Espero que facin esment del debat estatutari, però sobretot, pensant en el marc de les properes eleccions nacionals al Parlament de Catalunya, que el debat "Pel dret de decidir", sigui central i necessari per l´horitzó social i nacional del nostre país, davant la subordinació del PSC-IC-PP-CIU al marc constitucional espanyol opressor establert. Hem de fer-nos respectar, més enllà del pragmatisme de l´acceptació d´un estautt retallat en referèndum. No era el referèndum d´autodeterminació que desitjariem, i que potser els bascos obtindran durant la treva. No podem perdre pistonada.
Desitjaria, que al Pi jove, l´entorn de la denominada "esquerra independentista"no institucional, no caigués en el retòrics retrets a ERC, i es fixés l´horitzó nacional i es fes, també autocritica del resultat del No al referendum, així aniriem endavant entre els independentistes, que el que cal és sumar esforços. El referèndum va ser un punt d´inflexió que no caldria que es perdés de formula de treball en comú, amb independència del projecte que tingui cadascú.
A Ràdio Berga, en fan esmentamb la notícia:
La diada nacionalista del Pi de les Tres Branques espera recuperar l'afluència de públic que es va perdre l'any passat
Diumenge al matí hi haurà actes patriòtics i reivindicatius al pi jove i al pi vell, al Pla de Campllong, a Castellar del Riu.
Els organitzadors de la diada nacionalista del Pi de les Tres Branques, que se celebrarà diumenge al pla de Campllong, a Castellar del Riu, esperen recuperar l’assistència de públic que es va perdre l’any passat. El fet que l’aplec no coincidís amb el festival del Rebrot va fer reduir notablement la participació als actes, però tot i això l’Ajuntament de Castellar del Riu treballa perquè la festa segueixi endavant.
Durant el matí de diumenge hi haurà diversos actes al pi jove d’organitzacions de jovent, i els tradicionals actes al peu del pi vell.
Començaran a les 11 del matí amb una ballada de gegants a càrrec de la colla de geganters d’Espinalbet. A les 12 del migdia hi haurà una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Pirineu, i el torn de parlaments patriòtics i reivindicatius. Aquest any es compta amb la presència de l’escriptor Víctor Alexandre. I també del jove Èric Bertran, de 14 anys, que va ser jutjat per l’Audiència Nacional per suposades “amenaces terroristes” a empreses perquè etiquetessin el seus productes en català. L’Ajuntament de Castellar del Riu ha previst un servei de minibus que sortirà a les 10 del matí de la parada del passeig de la Pau de Berga per anar fins al Pi de les Tres Branques, on no es podrà aparcar a l’esplanada del Pi i caldrà fer-ho al costat de la carretera. L’organització també col·locarà a la zona dos sanitaris i hi haurà servei de bar a càrrec dels joves del Casal Panxo de Berga.

dijous, 13 de juliol del 2006

ELA, ESK i STEE-EILAS denuncien la reforma de les pensions firmada per CCOO-CEOE-UGT-PSOE. S´incentiva plans privats, i perdem els futurs pensionistes

Denuncien el pacte de reforma de les pensions: ELA,ESK i STEE-EILAS acusen a CCOO i UGT d'exercir un sindicalisme que legitima les retallades. I així anem, sense marc català de relacions laborals que recollia el pacte del tinell, i això vol dir sense seguretat social catalana, que permetin pensions segons cost de la vida a Catalunya i no l´espanyol,que pugui regular , per exemple les pensions catalanes, i que no s´hagin de conformar amb els complemnts del govern català.
ELA, ESK i STEE-EILAS van denunciar ahir a Bilbao el pacte per a la reforma de les pensions subscrit pel govern espanyol, les patronals i CCOO i UGT per considerar que suposa una retallada de les mateixes i «un empitjorament clar i notori» de la situació actual. Van emmarcar el pacte en «un procés de reforma permanent, sense fi» que va erosionant l'estat del benestar. Acusen a CCOO i UGT d'exercir un sindicalisme que legitima les retallades ELA,ESK i STEE-EILAS van criticar ahir la reforma de les pensions pactada a Madrid i van assegurar que s'emmarca dintre del diàleg social que «està apuntalant l'empitjorament de les condicions laborals i de vida».
A més, van augurar un procés permanent contra els assoliments de l'estat del benestar.
ELA, ESK i STEE-EILAS van denunciar ahir a Bilbao el pacte per a la reforma de les pensions subscrit pel govern espanyol, les patronals i CCOO i UGT per considerar que suposa una retallada de les mateixes i «un empitjorament clar i notori» de la situació actual. Van censurar que l'acord augmenta el període de cotització que dóna dret a una pensió contributiva, retalla les possibilitats d'accedir al contracte de relleu o jubilació parcial, empitjora les pensions d'incapacitat permanent i de viduïtat, a l'exigir més requisits, i fomenta que les persones segueixin treballant després dels 65 anys . Van emmarcar el pacte en «un procés de reforma permanent, sense fi» que va erosionant l'estat del benestar i no corregeix el repartiment de la riquesa, «tan asimètric» entre empresaris i treballadors. Així, van augurar que a aquesta reforma li seguiran altres que aniran retallant els drets laborals. AL seu judici, qui participen en aquests acords entenen que és necessari reduir la despesa social per a no posar en perill l'equilibri financer de la Seguretat Social, una mica que «no avala la realitat». Van recordar que els superàvits de la Seguretat Social «són permanents i molt alts», van criticar que les previsions que auguren una crisi del sistema per a dintre de 15 o 20 anys les realitzen les mateixes entitats que fa anys vaticinaven la crisi financera de la Seguretat Social per a la dècada actual i que «malgrat no haver encertat, segueixen marcant les línies de la política de pensions», i van denunciar que aquesta estratègia de retallada «està al servei d'interessos econòmics i financers que promouen les pensions privades en detriment del públic».
Cobertura
ELA, ESK i STEE-EILAS van emmarcar aquesta reforma dintre del procés de diàleg social, que «ve apuntalant l'empitjorament de les condicions de vida i de treball». Van considerar que aquest procés suposa «una retallada dels drets laborals i socials, una millora de les posicions del poder empresarial i l'augment dels seus beneficis» i van acusar a CCOO i UGT de donar cobertura a «un model d'acompanyament que contribuïx a l'avanç de les polítiques neoliberals». Els sindicats bascos van advocar per un sistema públic de pensions que no retalli les cotitzacions dels empresaris, destini els superàvit de la Seguretat Social a un fons de reserva, «sense desviar-los», i no deixi en mans de la banca el diagnòstic futur de les pensions, ja que «té interès en els fons privats de pensions».
CONSEQÜÈNCIES
El principal apunta que:
Fins ara per a tenir dret a una jubilació s'havia d'haver cotitzat 4700 dies, a partir d'ara caldrà cotitzar 5475 dies. Això significa que les persones amb treballs precaris, temporals, a mitjan jornada, per hores…, ho tindran molt més difícil per a cobrar una pensió. Per exemple: una dona que treballi a mitjan jornada, necessitarà estar donada d'alta i cotitzar durant 30 anys (anteriorment, només era necessari una mica menys de 26 anys). Difícilment aquelles persones que treballin menys de mitja jornada podran arribar a una pensió de jubilació. En les actuals circumstàncies laborals cada vegada són mes freqüents els contractes a jornada parcial, sent les dones les quals amb major freqüència realitzen treballs a jornada parcial o per hores i per tant les més perjudicades per aquesta mesura. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de data 20-6-2006 “, els ocupats a temps complet van caure en els tres primers mesos de l'any en 622.200 persones (-3,73%), enfront d'un augment dels treballadors amb jornada a temps parcial de 826.800 (+51,69%), que es va concentrar en la seva major part en les dones. D'aquesta forma, els assalariats a temps parcial sumaven al finalitzar març més de 2,4 milions, dels quals 1,9 milions eren dones”.
- Es regula la pensió de viduïtat per a les parelles de fet. Bé! Això és un avanç, doncs fins a ara havia una llacuna legal. Quan algú es trobava en aquest cas havia d'anar als Tribunals, on el jutge o la jutgessa li reconeixia els mateixos drets que als matrimonis. Ara es regula per llei, però es posen tants requisits que va a ser més difícil cobrar-la. Es demana un “llarg període de convivència”, encara que no s'especifica quant, i que la persona que sobreviu tingui uns ingressos inferiors al 75% dels ingressos del cònjuge mort si no té fills, o del 50% si els té. És a dir, això suposa que el cònjuge sobrevivent no treballa o és pràcticament impossible que es donin aquestes diferències salarials en una parella.
- Es comença a posar límits a les pensions de viduïtat: només per a les parelles que duguin més de dos anys casades o tinguin fills comuns. A més es pretén “reservar a situacions que el sustento econòmic del vidu/a depengués del mort/a”, anunciant-se un prompte estudi d'aquest tema per a les persones nascudes a partir del 1 de gener de 1967, amb la intenció d'estudiar la seva possible supressió a partir d'aquesta data. La qual cosa va a significar que moltes persones no tindran dret a la viduïtat. I això pensant que la mitjana de la pensió de viduïtat és de 476,17 euros al mes. - Amb el pretext que la pensió d'invalidesa no es converteixi en una via d'accés a la protecció de qui no han cotitzat suficient, s'eliminarà en aquelles professions amb requeriments físics “inasumibles” a partir de certa edat… Què significa això i quines repercussions tindrà?
- Es segueix penalitzant la jubilació anticipada, restant un 7,5% per cada any que falti fins als 65 anys (amb els sous que hi ha, un 7,5% és molts diners); al mateix temps que s'endureixen els requisits per a accedir a la jubilació parcial (serà a partir dels 61 anys, abans als 60, i haurien de treballar el 25% de la jornada, en comptes del 15% actual) i es premia allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys. I no ens hem d'oblidar que estem parlant de pensions contributives: és a dir, que anem a pagar per una jubilació o una viduïtat durant la nostra vida laboral que s'està pactant retallar cada vegada més i endurir les condicions per a poder percebre-les. A canvi, com petits beneficis als treballadors i treballadores se'ls concedeix que la base màxima de cotització evolucionarà d'acord amb la variació real de l'IPC i no de la prevista; i que la prestació per atur per a majors de 52 anys cotitzarà el 125% en comptes del 100% del salari mínim interprofessional. Per a convèncer-nos se'ns diu que és necessària aquesta reforma de la Seguretat Social doncs encara que en l'actualitat existeix un superàvit anual de 8.000 milions d'euros, i un fons de reserva de més de 30.000 milions d'euros, de seguir així en uns anys haurà dèficit, pel que cal prevenir.
En principi aquest argument pot semblar coherent, però quan mirem quines mesures es prenen perquè els empresaris contribueixin igualment a sanejar les arques, ens vam trobar que, lluny d'augmentar les seves cotitzacions a les mateixes, se'ls redeixen en alguns casos. Per exemple, fins a ara si un empresari o empresària tenia contractat amb més de cinc anys d'antiguitat a un treballador o treballadora major de 60 anys se li abonava el 50% de les cotitzacions, i amb 64 anys, el 90%. Ara s'amplia i comencen a bonificar-se a partir dels 59 anys, amb el 40%, estant en estudi rebaixar l'escala fins als 55 anys.
En resum els veritables perdedors anem a ser els futurs pensionistes i els grans beneficiats les companyies privades de plans de pensions, qui van a fer el seu agost oferint plans de pensió privats. Però la Seguretat Social és un sistema de solidaritat en el qual tots les persones treballadores i les pròpies empreses paguen per a tots, mentre que les companyies privades de plans de pensions és un sistema individualista, en el qual cadascun es busca assegurar el seu futur, però en el cas que es tingui contracte indefinit –doncs com fer plans de pensions amb contractes parcials i temporals com els quals ara abunden-, i a més, quan dintre d'uns anys hàgin de començar a pagar pensions qui ens garanteix que no al·legaran una fallida, una fallida?, qui cobrirà llavors aquestes contingències? Les prestacions de la Seguretat Social tenen com objectiu la solidaritat, mentre que l'empresa privada es mou pel benefici. Si no hi ha beneficis, assumiran pèrdues i compliran amb els seus compromisos?. Per a finalitzar han de fer-nos reflexionar tres fets: - Per quins se signen en moments de bonança acords perjudicials per als treballadors i beneficiosos per als empresaris.
- Per quins les reformes actuals estan sent realitzades a esquena dels treballadors i de la població. Quines raons existeixen perquè els sindicats i els partits polítics no hagin dut el debat al carrer i hagin contat amb l'opinió de les seves bases socials.
- Es parla molt del pacte social, i es donen com bones ambdues reformes, la laboral i la de les pensions, ja que han comptat amb el suport dels tres agents implicats (govern, patronal i sindicats). Però la pregunta seria com és possible que les tres parts considerin aquests acords com un gran assoliment, sent tan diferents els interessos d'un govern, d'una empresa i d'un sindicats majoritaris?

dimecres, 12 de juliol del 2006

Article d´opinió: La "marbellització " del Berguedà

La “marbellització” del Berguedà

Si observem a la majoria de municipis del Berguedà a certa alçada, es deixa notar una diferència abundant envers anys enrere, grues de promocions de noves edificacions, que no responen tant a l´emancipació dels joves i no tant joves de la comarca, i més a l´especulació immobiliària, i les conseqüències pels primers a l´accedir a l´habitatge per l´augment de preus. I es que el fet és tal, que el Berguedà , ja dobla la mitjana percentual d´ocupació laboral de Catalunya, en el sector de la construcció .
Ara bé, s´està creixent a cop de permisos d´obra que palien les malmeses arques municipals de molts ajuntaments, que dinamitza a curt termini l´economia de l´entorn, pel que suposa de ocupació directa i serveis professionals especialitzats derivats(llauners, fusters,electricistes, i un llarg etcètera), però si no fem les coses bé, ens pot hipotecar un futur no massa llunyà, començant pels propis treballadors/es, com ja han detectat la comarca veïna de la Cerdanya, que poden malmetre el model d´equilibri social, que ens traurà atractiu turístic, que també és un sector destacable al Berguedà. Però un factor encara més greu, el social, de model de comarca, ja es té clar globalment cap a on es porta el planejament urbanístic actual? Es té en compte les conseqüències? Les promocions públiques són poques i es fan en llocs aïllats, que pot portar a nous guetos socials, i el sol públic cèntric, massa sovint es venen a l´iniciativa privada de renda lliure. I així anem .I el fet constatable és que l´actual govern bipartit (PSC-IC) tira endavant un Pla director urbanístic de les ex-colònies del Llobregat, que enlloc de dotar de serveis i millorar els dèficits que sovint no poden arribar els ajuntaments, a part de les bones paraules,ve a legitimar un model de “marbellització” que intenta col·locar en espais que tenen manca d´espai d´aparcament i poc adequats, pisos i noves edificacions, que porta al colapse de la mobilitat, i la dilapidació del patrimoni històric i que pretenen equiparant-se amb el model de xarxa urbana més metropolitana que de comarca prepirinenca. I si afegim les promocions de renda lliure que rumors insistents situen en municipis poc habitats del Berguedà, anem a una situació d´infrautilització d´habitatges de segona residència d´ús efectiu de 20 dies any que no és sostenible, i que és depredador del sòl i desarrelador d´un model Berguedà sostenible.
En els nuclis més poblats el creixement el debat de créixer de forma sostenible hauria de girar en les mancances reals dels que hi vivim tot l´any en serveis socials(( en sanitat, educació, escombraries, integració de nousvinguts) que no sempre es té en compte, i que ens pot portar a una conflictivitat futura si no corregim a temps. Cal créixer, però no a qualsevol preu i deixar la comarca en mans d´un capitalisme especulador, que gens creu en un model sostenible i de futur pel Berguedà. És urgent que en el Pla Berguedà 2010, el Pla director de les comarques centrals , el Pla director de les colònies del Llobregat, així com els municipis en les actualitzacions dels PGOU i Plans parcials que es despleguin, i les normes subsidiàries del municipis petits s´adhereixin a un model sostenible i integrador de planificació urbanística, pensant en les generacions futures . De no ser així la conflictivitat social entre veïns per mancances i abusos urbanístics passaran factura. Ara que encara hi som a temps, és imprescindible un debat social que aturi la “marbellització” del Berguedà.

Moisès Rial Medina, pel Berguedà setmanal, de Regio7.

dimarts, 11 de juliol del 2006

Sentència del Cas Isanta: condemnats de 3 a 7 anys de reclusió

Ja ha sortit , després de 2 mesos la sentència a l´acusació pels fet de la mort de Josep Maria Isanta, que ja fa més d´un any de la seva mort. Condemnes de 3 a 7 anys pels menors, i 2 dels menors absolts.
Aquest fet, pot fer disminuir condemna els majors d´edat a jutjar encara, ique com informa Vilaweb, a decebut als pares d´Isanta:

L'advocadessa de l'acusació en el cas de l'assassinat de Josep M. Isanta a la Patum del 2005, ha dit que els pares se sentien decebuts per la sentència dictada pel jutjat de menors número 1 de Barcelona, segons la qual les penes van de tres a set anys d'internament per a sis dels vuit acusats. Tots són culpables d'homicidi consumat, de tres delictes d'homicidi en grau de temptativa, de desordres públics, de maltractament i de lesions.
Els pares esperaven que s'apliqués la pena màxima en cada cas, que hauria estat de vuit anys de presó pels majors de setze anys. Dels sis acusats, els majors de setze anys han estat condemnats a set anys d'internament de menors, i els menors de setze, a tres. Dels dos menors restants, l'un ha estat acusat d'un delicte de desordre i l'altre ha estat absolt de tots els càrrecs. Això no obstant, no s'ha dictat cap ordre d'allunyament contra els autors del crim de Berga.

I de la indignació d´aleshores, en sorgí la Plataforma per la convivència al Berguedà, que entre d´altres , coordinava i administra diners d´aportacions populars per finançar l´acusació d´auqest cas. Es bona noticia el saber-se la sentència, sempre i quan s´afronti tres reptes de fons.
Per un cantó, la vonvivència entre col.lectius de jove i ajuntament, que en el cas d´aquest any per patum va haver acord per la ubicaió de barraques al Passeig de la Industria. Per altra cantó, que no caigui en l´oblit el cas, i no es torni a produir ni a Berga ni enlloc, i això passa perquè la sentència no incentivi institnt de venjança per gent de l´entorn dels condemnats i origini nous problemes, o ara, o en el futur, o quan finalitxin les condemnes. I tercer, que no es polititzi com a argument electoral, i això passa per esclarir el pla de seguretat i l´omisió de socors, que això i té molt a dir el PSC de Berga, ja que governació és àrea de gestió seva, i que de ben segur li pasarà factura electoral . Mostra n´és l´escasa presència institucional del PSC al balcó de l´ajuntament en la patum d´enguany.

La convivència s´incentivarà, en el record que preparen 32 grups amb l aportació d´un tema cadascun d´ells, en un disc en homenatge que s´està ultimant els detalla i que després de festes veurà la llum i que servirà per recaptar fons pel cas, ara ja, vist per sentència.En fan esment també a:

www.telenoticies.cat, el Racó català i Tribuna catalana.


I per últim, no obviem un tema de fons, que és general també en d´altres indrets: el tràfic de drogues és un coixí que ajuda a crear un estat social evitable, i mentre hi hagi qui es proveeixi de determinades persones, dit camells, hi ha el perill que hi hagi casos diversos. I el cas Isanta, en aquest cas, a judici de cadascú és, si directament o indirectament hi ha ajudat a que es produís els fatals fets, per opinions de carrer, un entorn desarrelat i sense alternatives que tenia com a forma de subsistència el tràfic de drogues, que ja se sap que les males companyies tenen tendència a agrupar-se. I si hi hi ha camells que probeeixen de determinades substàncies, és que hi ha clients també,i que substàncies ilegals com la cocaïna, no són a l´abast de moltes butxaques per tenir-ne consum setmanal, per molt que siguin d´ilustrissims cognoms berguedans o d´on sigui o qui sigui, no pot deixar-se de tenir en compte . L´oci s´ha de derivar en alternatives, que n´hi ha moltes, de ben sanes i gratificants, qüestió d´educació, consciència personal i alternatives.
El millor malgrat els fets, la reacció de la gent que no va deixar indiferent i es va mobilitzar. Enrere queden declaracions de familiars del clan Catoño, i per això ja hi ha la justicia que és la que té la legitimitat per valorar els fets. Ara caldrà treballar la coordinació entre agents de seguretats, veïns, institucions i fer més feina preventiva per evitar nous rebrots de violència gratuïta, perquè el perill de baixar la guàrdia després de la sentència i caigui els fets en l´oblit mediàtic, sempre pot ajudar de nou la impunitat. Esperem que tot vagi bé i que el problema no es traslladi a cap altre indret del país, a l´espera de la sentència pels majors d´edat.

dissabte, 8 de juliol del 2006

El Banc d´Espanya assegura que l´habitatge està sobrevalorat entre un 24% i un 32%. Ja es poden anar calçant els especuladors.

Mentre el govern de l´Estat que es fa dir socialista, paga avions per dur comitiva i el cap d´estat no elegit democràticament, Ratzinger(Ciutat del Vaticà) i té prop de 10.000 policies i el cost que suposa això per l´esdeveniment a València, i dedica RNE-1 i RNE-5 a cobrir "lésdeveniment", -i això que diuen que som un estat laic aconfesional-,més les despesses de més de 17 milions que pagarà el govern valencià per la vinguda del Papa, i això si, no es va gasta en mantniment que hagués evitt les morts al Metro de València, i que que eren de València i de Torrent, així anem. Però mentrestant, hi ha qui avisa del crack immobiliari que ve aviat, seguint el model argentí:
El Banc d'Espanya acaba d'assegurar que l'habitatge està sobrevalorat entre un 24% i un 32%. Si el Banc d'Espanya tingués alguna credibilitat, totes les operacions de venda de pisos en marxa es paralitzarien, sobretot perquè la banca privada no concediria préstecs hipotecaris protegits per béns inexistents.
D'altre costat, la gent que ha adquirit, amb intencions especuladores, un pis en els últims anys ho posaria immediatament a la venda per a llevar-se'l de damunt abans que la denúncia sobre la seva sobrevaloració arribés a tots els racons.
Gens d'això ha succeït ni sembla que vagi a succeir en els pròxims dies. Qui menteix llavors, el Banc d'Espanya o el mercat immobiliari? Menteixen els dos. El mercat immobiliari perquè és el seu caràcter i el Banc d'Espanya perquè la sobrevaloració és superior al 30%. No importa. Quan la ciutadania s'instal·la en el deliri, no hi ha forma de treure-la d'ell.
Fa anys, un governant argentí va decidir que un pes i un dòlar valien el mateix. Coneixent la situació d'Argentina i d'EE UU, el sentit comú deia que això no podia ser. Era com si es determinés per decret que cent grams de carn tinguessin les mateixes calories que cent grams d'alfals. Doncs no, no tenen les mateixes calories, ho digui qui ho digui. Anys després, quan va cessar el deliri (en les societats bipolars, a les situacions d'eufòria els segueix una de depressió), va caldre decretar el "corralito".
El "corralito", que va actuar com representant de la realitat a Argentina, va posar les coses en el seu lloc a l'establir que on vostè creia que tenia 100 només tenia 20. I el 80 restant? El 80 restant va desaparèixer al despertar, doncs era un somni. Un 30% del valor que vostè atribuïx al seu pis és irreal. Una quimera provocada per la ingestió massiva de substàncies especuladores. Pura eufòria. Els economistes del Banc d'Espanya, molt prudents, asseguren que el problema se solucionarà amb "una absorció gradual de la sobrevaloració existent". La imatge procedeix del món de la medicina. Hi ha, en efecte, tumors que es dissolen en els teixits sense haver provocat grans danys. Però el normal, com va ocórrer a Argentina, és acudir a la cirurgia.

dilluns, 3 de juliol del 2006

Els veïns de Cal Pons denuncien que la Generalitat promou la "marbellització" del Berguedà

Amb discrecció i en un debat a velocitat de cicló es va tramitant el Pla director que vindria a suposar col.locar prop de més de 500 pisos i cases , entre les diferents ex-colònies del Llobregat, això usant un Pla director, que deien que volia protegir i preservar el patrimoni industrial i l entorn.
Especulació pública encoberta amb el caball de troia del Pla director, que pot dirigir els plans generals municipals, que contentarà a una minoria de propietaris, fent "pilotassos sonats", que generarà ingressos a les buides arques municipals, a costa de menystenir l ´autonomia municipal, i com és el cas, augmentar l´edificabilitat i aguditzar problemes existents.
A continuació, us adjunto la nota de premsa, que resumeix el tall de veu on parlo de la qüestió a Ràdio Berga,un tema de debat de model de comarca, que ens hauria de preocupar pel que pot comportar en un futur proper, i que volen traslladar l´error estratègic del Bages, de creixements desorbitats, amb previsions de 150.000 habitants per Manresa i 50.000 per a Sant Fruitós de Bages, i que generarà qui vulgui fugir de la massificació, i que amb el desdoblament de la C-16, pasarà que la pressió urbanistica, que ja és present, es dispararà.
El greu és que el pla director ho planifiqui públicament, per benedicció dels germans Nadal(PSC), a politica territorial de la Generalitat,no vegin que aquest és el camí erroni pel Berguedà, i de moment, el sector turístic no se n´doni del que suposaria i no reaccioni davant la creixent massificació, que ve a cavall de l´especulació, que porta ja a haver un preu mig d´habitatge nou més cara Berga que a Manresa. I així anem.
Els veïns de Cal Pons denuncien que la Generalitat promou la 'marbellització' del Berguedà
Es mostren en contra del pla director de les colònies industrials, perquè creuen que facilita la construcció més que no pas els serveis
30/06/2006 12:50
Els veïns de Cal Pons, a Puig-reig, creuen que el pla director que redacta la Generalitat per protegir les colònies industrials no té cap altre objectiu que construir centenars d’edificis. Parlen d’una marbellització del Berguedà, i posen el crit al cel, perquè no veuen equipaments per enlloc, sinó tan sols blocs d’habitatges. A Cal Pons, hi ha planificada la construcció de 20 casetes residencials entre el canal industrial i el riu, en una zona que, segons els veïns, envairia una àrea destinada a equipaments.
Troben a faltar aparcaments, un parc infantil i una sala polivalent d’ús públic i, en canvi, lamenten que s’aposti per edificar més. Si tira endavant el pla director, la filera d’habitatges es construirà a tocar del carrer Orient. El president de la comunitat de propietaris del carrer, Moisès Rial, diu que les vivendes s’aixecarien en una zona que no està preparada. Cal Pons, diuen, és la punta de llança, però els veïns denuncien que la situació es repeteix d’una manera semblant en la majoria de colònies industrials del Llobregat. Tant, que els propietaris de Cal Pons consideren que, si el pla pretén protegir les colònies, aconsegueix tot el contrari: omplir-les de pisos, i buidar-les de serveis. Per això, han presentat al•legacions al pla a l’Ajuntament de Puig-reig, amb la intenció que el consistori reculli la veu dels veïns.
Les al•legacions, les signen 200 veïns de Cal Pons, però temen que la Generalitat no les escolti. Creuen que el pla s’està tramitant molt ràpid, i lamenten que es faci ara, en ple estiu, en l’època en què molta gent se’n va de vacances. Diuen que pot passar el termini sense que es formulin les queixes de totes les colònies.