LLIBERTATS 2006: ELA, ESK i STEE-EILAS denuncien la reforma de les pensions firmada per CCOO-CEOE-UGT-PSOE. S´incentiva plans privats, i perdem els futurs pensionistes

Denuncien el pacte de reforma de les pensions: ELA,ESK i STEE-EILAS acusen a CCOO i UGT d'exercir un sindicalisme que legitima les retallades. I així anem, sense marc català de relacions laborals que recollia el pacte del tinell, i això vol dir sense seguretat social catalana, que permetin pensions segons cost de la vida a Catalunya i no l´espanyol,que pugui regular , per exemple les pensions catalanes, i que no s´hagin de conformar amb els complemnts del govern català.

AQUI EL TEXTE COMPLET ACORD DESENVOLUPAMENT REFORMA PACTE DE TOLEDO, LA REFORMA DE LES PENSIONS

A més, van augurar un procés permanent contra els assoliments de l'estat del benestar.

ELA, ESK i STEE-EILAS van denunciar ahir a Bilbao el pacte per a la reforma de les pensions subscrit pel govern espanyol, les patronals i CCOO i UGT per considerar que suposa una retallada de les mateixes i «un empitjorament clar i notori» de la situació actual. Van censurar que l'acord augmenta el període de cotització que dóna dret a una pensió contributiva, retalla les possibilitats d'accedir al contracte de relleu o jubilació parcial, empitjora les pensions d'incapacitat permanent i de viduïtat, a l'exigir més requisits, i fomenta que les persones segueixin treballant després dels 65 anys . Van emmarcar el pacte en «un procés de reforma permanent, sense fi» que va erosionant l'estat del benestar i no corregeix el repartiment de la riquesa, «tan asimètric» entre empresaris i treballadors. Així, van augurar que a aquesta reforma li seguiran altres que aniran retallant els drets laborals. AL seu judici, qui participen en aquests acords entenen que és necessari reduir la despesa social per a no posar en perill l'equilibri financer de la Seguretat Social, una mica que «no avala la realitat». Van recordar que els superàvits de la Seguretat Social «són permanents i molt alts», van criticar que les previsions que auguren una crisi del sistema per a dintre de 15 o 20 anys les realitzen les mateixes entitats que fa anys vaticinaven la crisi financera de la Seguretat Social per a la dècada actual i que «malgrat no haver encertat, segueixen marcant les línies de la política de pensions», i van denunciar que aquesta estratègia de retallada «està al servei d'interessos econòmics i financers que promouen les pensions privades en detriment del públic».

Cobertura

ELA, ESK i STEE-EILAS van emmarcar aquesta reforma dintre del procés de diàleg social, que «ve apuntalant l'empitjorament de les condicions de vida i de treball». Van considerar que aquest procés suposa «una retallada dels drets laborals i socials, una millora de les posicions del poder empresarial i l'augment dels seus beneficis» i van acusar a CCOO i UGT de donar cobertura a «un model d'acompanyament que contribuïx a l'avanç de les polítiques neoliberals». Els sindicats bascos van advocar per un sistema públic de pensions que no retalli les cotitzacions dels empresaris, destini els superàvit de la Seguretat Social a un fons de reserva, «sense desviar-los», i no deixi en mans de la banca el diagnòstic futur de les pensions, ja que «té interès en els fons privats de pensions».

CONSEQÜÈNCIES

El principal apunta que:

Fins ara per a tenir dret a una jubilació s'havia d'haver cotitzat 4700 dies, a partir d'ara caldrà cotitzar 5475 dies. Això significa que les persones amb treballs precaris, temporals, a mitjan jornada, per hores…, ho tindran molt més difícil per a cobrar una pensió. Per exemple: una dona que treballi a mitjan jornada, necessitarà estar donada d'alta i cotitzar durant 30 anys (anteriorment, només era necessari una mica menys de 26 anys). Difícilment aquelles persones que treballin menys de mitja jornada podran arribar a una pensió de jubilació. En les actuals circumstàncies laborals cada vegada són mes freqüents els contractes a jornada parcial, sent les dones les quals amb major freqüència realitzen treballs a jornada parcial o per hores i per tant les més perjudicades per aquesta mesura. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de data 20-6-2006 “, els ocupats a temps complet van caure en els tres primers mesos de l'any en 622.200 persones (-3,73%), enfront d'un augment dels treballadors amb jornada a temps parcial de 826.800 (+51,69%), que es va concentrar en la seva major part en les dones. D'aquesta forma, els assalariats a temps parcial sumaven al finalitzar març més de 2,4 milions, dels quals 1,9 milions eren dones”.

- Es regula la pensió de viduïtat per a les parelles de fet. Bé! Això és un avanç, doncs fins a ara havia una llacuna legal. Quan algú es trobava en aquest cas havia d'anar als Tribunals, on el jutge o la jutgessa li reconeixia els mateixos drets que als matrimonis. Ara es regula per llei, però es posen tants requisits que va a ser més difícil cobrar-la. Es demana un “llarg període de convivència”, encara que no s'especifica quant, i que la persona que sobreviu tingui uns ingressos inferiors al 75% dels ingressos del cònjuge mort si no té fills, o del 50% si els té. És a dir, això suposa que el cònjuge sobrevivent no treballa o és pràcticament impossible que es donin aquestes diferències salarials en una parella.

- Es comença a posar límits a les pensions de viduïtat: només per a les parelles que duguin més de dos anys casades o tinguin fills comuns. A més es pretén “reservar a situacions que el sustento econòmic del vidu/a depengués del mort/a”, anunciant-se un prompte estudi d'aquest tema per a les persones nascudes a partir del 1 de gener de 1967, amb la intenció d'estudiar la seva possible supressió a partir d'aquesta data. La qual cosa va a significar que moltes persones no tindran dret a la viduïtat. I això pensant que la mitjana de la pensió de viduïtat és de 476,17 euros al mes. - Amb el pretext que la pensió d'invalidesa no es converteixi en una via d'accés a la protecció de qui no han cotitzat suficient, s'eliminarà en aquelles professions amb requeriments físics “inasumibles” a partir de certa edat… Què significa això i quines repercussions tindrà?

- Es segueix penalitzant la jubilació anticipada, restant un 7,5% per cada any que falti fins als 65 anys (amb els sous que hi ha, un 7,5% és molts diners); al mateix temps que s'endureixen els requisits per a accedir a la jubilació parcial (serà a partir dels 61 anys, abans als 60, i haurien de treballar el 25% de la jornada, en comptes del 15% actual) i es premia allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys. I no ens hem d'oblidar que estem parlant de pensions contributives: és a dir, que anem a pagar per una jubilació o una viduïtat durant la nostra vida laboral que s'està pactant retallar cada vegada més i endurir les condicions per a poder percebre-les. A canvi, com petits beneficis als treballadors i treballadores se'ls concedeix que la base màxima de cotització evolucionarà d'acord amb la variació real de l'IPC i no de la prevista; i que la prestació per atur per a majors de 52 anys cotitzarà el 125% en comptes del 100% del salari mínim interprofessional. Per a convèncer-nos se'ns diu que és necessària aquesta reforma de la Seguretat Social doncs encara que en l'actualitat existeix un superàvit anual de 8.000 milions d'euros, i un fons de reserva de més de 30.000 milions d'euros, de seguir així en uns anys haurà dèficit, pel que cal prevenir.

En principi aquest argument pot semblar coherent, però quan mirem quines mesures es prenen perquè els empresaris contribueixin igualment a sanejar les arques, ens vam trobar que, lluny d'augmentar les seves cotitzacions a les mateixes, se'ls redeixen en alguns casos. Per exemple, fins a ara si un empresari o empresària tenia contractat amb més de cinc anys d'antiguitat a un treballador o treballadora major de 60 anys se li abonava el 50% de les cotitzacions, i amb 64 anys, el 90%. Ara s'amplia i comencen a bonificar-se a partir dels 59 anys, amb el 40%, estant en estudi rebaixar l'escala fins als 55 anys.

En resum els veritables perdedors anem a ser els futurs pensionistes i els grans beneficiats les companyies privades de plans de pensions, qui van a fer el seu agost oferint plans de pensió privats. Però la Seguretat Social és un sistema de solidaritat en el qual tots les persones treballadores i les pròpies empreses paguen per a tots, mentre que les companyies privades de plans de pensions és un sistema individualista, en el qual cadascun es busca assegurar el seu futur, però en el cas que es tingui contracte indefinit –doncs com fer plans de pensions amb contractes parcials i temporals com els quals ara abunden-, i a més, quan dintre d'uns anys hàgin de començar a pagar pensions qui ens garanteix que no al·legaran una fallida, una fallida?, qui cobrirà llavors aquestes contingències? Les prestacions de la Seguretat Social tenen com objectiu la solidaritat, mentre que l'empresa privada es mou pel benefici. Si no hi ha beneficis, assumiran pèrdues i compliran amb els seus compromisos?. Per a finalitzar han de fer-nos reflexionar tres fets: - Per quins se signen en moments de bonança acords perjudicials per als treballadors i beneficiosos per als empresaris.

- Per quins les reformes actuals estan sent realitzades a esquena dels treballadors i de la població. Quines raons existeixen perquè els sindicats i els partits polítics no hagin dut el debat al carrer i hagin contat amb l'opinió de les seves bases socials.

- Es parla molt del pacte social, i es donen com bones ambdues reformes, la laboral i la de les pensions, ja que han comptat amb el suport dels tres agents implicats (govern, patronal i sindicats). Però la pregunta seria com és possible que les tres parts considerin aquests acords com un gran assoliment, sent tan diferents els interessos d'un govern, d'una empresa i d'un sindicats majoritaris?