Article d´opinió: La "marbellització " del Berguedà

La “marbellització” del Berguedà

Si observem a la majoria de municipis del Berguedà a certa alçada, es deixa notar una diferència abundant envers anys enrere, grues de promocions de noves edificacions, que no responen tant a l´emancipació dels joves i no tant joves de la comarca, i més a l´especulació immobiliària, i les conseqüències pels primers a l´accedir a l´habitatge per l´augment de preus. I es que el fet és tal, que el Berguedà , ja dobla la mitjana percentual d´ocupació laboral de Catalunya, en el sector de la construcció .

Ara bé, s´està creixent a cop de permisos d´obra que palien les malmeses arques municipals de molts ajuntaments, que dinamitza a curt termini l´economia de l´entorn, pel que suposa de ocupació directa i serveis professionals especialitzats derivats(llauners, fusters,electricistes, i un llarg etcètera), però si no fem les coses bé, ens pot hipotecar un futur no massa llunyà, començant pels propis treballadors/es, com ja han detectat la comarca veïna de la Cerdanya, que poden malmetre el model d´equilibri social, que ens traurà atractiu turístic, que també és un sector destacable al Berguedà. Però un factor encara més greu, el social, de model de comarca, ja es té clar globalment cap a on es porta el planejament urbanístic actual? Es té en compte les conseqüències? Les promocions públiques són poques i es fan en llocs aïllats, que pot portar a nous guetos socials, i el sol públic cèntric, massa sovint es venen a l´iniciativa privada de renda lliure. I així anem .I el fet constatable és que l´actual govern bipartit (PSC-IC) tira endavant un Pla director urbanístic de les ex-colònies del Llobregat, que enlloc de dotar de serveis i millorar els dèficits que sovint no poden arribar els ajuntaments, a part de les bones paraules,ve a legitimar un model de “marbellització” que intenta col·locar en espais que tenen manca d´espai d´aparcament i poc adequats, pisos i noves edificacions, que porta al colapse de la mobilitat, i la dilapidació del patrimoni històric i que pretenen equiparant-se amb el model de xarxa urbana més metropolitana que de comarca prepirinenca. I si afegim les promocions de renda lliure que rumors insistents situen en municipis poc habitats del Berguedà, anem a una situació d´infrautilització d´habitatges de segona residència d´ús efectiu de 20 dies any que no és sostenible, i que és depredador del sòl i desarrelador d´un model Berguedà sostenible.

En els nuclis més poblats el creixement el debat de créixer de forma sostenible hauria de girar en les mancances reals dels que hi vivim tot l´any en serveis socials(( en sanitat, educació, escombraries, integració de nousvinguts) que no sempre es té en compte, i que ens pot portar a una conflictivitat futura si no corregim a temps. Cal créixer, però no a qualsevol preu i deixar la comarca en mans d´un capitalisme especulador, que gens creu en un model sostenible i de futur pel Berguedà. És urgent que en el Pla Berguedà 2010, el Pla director de les comarques centrals , el Pla director de les colònies del Llobregat, així com els municipis en les actualitzacions dels PGOU i Plans parcials que es despleguin, i les normes subsidiàries del municipis petits s´adhereixin a un model sostenible i integrador de planificació urbanística, pensant en les generacions futures . De no ser així la conflictivitat social entre veïns per mancances i abusos urbanístics passaran factura. Ara que encara hi som a temps, és imprescindible un debat social que aturi la “marbellització” del Berguedà.

Moisès Rial Medina, pel Berguedà setmanal, de Regio7.