Hi ha imatges que valen més que mil paraules..

Ferreres, el dibuixant de contraportada del periódico, Genial, reflexa com ningú la realitat postreferèndum. Entre els que se´n van anar a la platja i no van votar, els que van fer si critic, i els convençuts del no a les retallades, dóna a espanya el somiat somni estatutari de l´encaix. Però té una derivada que no calculen: Eleccions a la tardor que no es el mateix que referèndum, i llavors es pasarà comptes dels qui es van carregar l´estatut del 30 de setembre, que falta el sedaç del tribunal constitucional, i el tabu, els reglaments i el temps de negociació bilateral de traspassos minsos acordats. Aquest no era el referèndum d´autodeterminació desitjat, sino ja hauriem vist.

Algú se´n recorda que encara ens deuen trapassos del 1979? podem estar 30 anys així. I quan no es puguin finançar les competències, els partidaris del si, ja vindran a l´estatut del 30 de setembre. Llavors els independentistes hem après que s´ha acabat la via estatutaria, espanya és reacia a la diversitat i més a la plurinacionalitat, cal anar cap a l´autodeterminació sense matisos, i és que els "separadors" ens ho posen cada cop més fàcil. El desencís es general, i l´abstenció ho confirma, i la remor de fons, si culmina que les minories socials i econòmiques beneeixen la psoevergència a la generalitat, ens pot dur a un creixement espectacular del sobiranisme. I ERC ha d´estar-hi apunt per fer el salt històric.