TOT RECORDANT... MIQUEL PORTER I MOIX. Exposició i acte acadèmic

Recordar la figura de Miquel Porter, és una explosió d´emocions pels més coneixedors. Alguns vam tenir el plaer de conèixe´l arran de la tasca a la Universitat Catalana d´Estiu, compartint algun muscat amb l´equip rector , escoltant algun dels habituals grup en català a la vora de la Plaça de la vila de Prada de Conflent, amb aquells ulls de vivor, curiositat i picaresca d´un outsaider nacional, de classe popular, estudiós del cinema català, que va aixecar el món de la filmoteca arreu del país, va col.laborar a fundar l´Intersindical-csc, convinant la lluita de classes i l´alliberament nacional, i a part de membre dels 16 jutges, va tenir temps per ser rector i impulsor de la UCE de Prada de conflent. D´aquells homes anònims , però que amb molts més com ell, tindriem una nació completa i lliure molt aviat, de ben segur. Una gran pèrdua pel país.La foto és de el darrer any que va presidir la UCE, estant amb l´equip rector fotografiats.

Ara es fan uns actes en el seu record, quan no fa massa anys de la seva pèrdua.

És un homenatge organitzat pel Departament d’Història de l’Art de la facultat de Geografia i Història de la universitat de Barcelona. La inauguració de la exposició serà el dimecres 19 d’abril a les 12h. Serà presidida pel rector de la Universitat de Barcelona,l’Excm. I Magfc. Sr. Màrius Rubiralta i Alcañiz, a laFacultat de Geografia i Història, C/Baldiri i Reixach,s/n.

L’exposició romandrà oberta fins el 30 de juny2006.

Un acte acadèmic tindrà lloc el dilluns 24 d’abril de 2006 a les 18,00h a l’Aula magna de la UB, Gran Via deles Corts Catalanes, 585.

18,10: projecció de la pel·lícula Miquel Porter iMoix (dir. Martí Rom, 2000)

18,30: conferència del Dr. Ricard Salvat,catedràtic emèrit d’Història de les arts escèniques:“La facultat de Lletres dels anys cinquanta”.

19.30: taula rodona; “El professor Miquel Porter ila irradiació de la seva acció docent”, amb laparticipació del Dr. Santiago Alcolea, la Dra. AnnaCasanovas, el Dr. Josep Maichenchs, la directora decinema Rosa Vergés i la Dra. Palmira González(moderadora)

Més informació a: http://www.ub.edu/art/mpm/index.htm

Cal centrar-nos en el referèndum. Les ramificacions berguedanes del canvi al Govern

Després de la maragallada política de treure´s l´espina de la remodelació del govern, a priori més pensada de cara a la galeria a demostrar per part del govern que té poder autònom maragall, ha sacsejat per imprevist els 3 partits del govern, per què s´ha produit abans del referèndum. I a can PSC, la seva bèstia negra, en Joan Carretero, els alcaldes i barons metropolitans salten d´alegria, perquè veuen fora del camí a qui havia de fer la llei electoral i la divisió territorial en vegueries, que beneficiés en el primer cas a la ja sobrerepresentada àrea metropolitana, i es que a Carretero, no li perdonen el que és un clam, i no precisament només a les baes d´ERC, és que ha tingut en compte als pobles del rerepaís, a través de Governació, uns ajuntaments que per la manca de serveis bàsics, desgraciadament veuen com a formar de finançament les altes de persmisos d´obres , tot i que això sigui pa per avui i gana i depredació pel territori demà. Demaneu a qualsevol alcalde, sigui del PSC, CIU, ERC i si en tenen algun IC que sigui de l´àmbit metropolità, quines subvencions han rebut els ajuntaments havent-hi Governació amb ERC, de la mà de Joan Carretero, i quines rebien amb 23 anys de CIU.
La realitat és obvia, fins ara s´esta encaminant cap a l´equilibri territorial, que tant molestava als Bustos, Corbacho and cia del PSC, quan hi ha pobles que no tenen ni carreteres, ni piscines, ni aigua potable garantits.

A molts militants d´ERC, la pèrdua de Carretero, dol perquè era el conseller que indubtablement no amagava el seu independentisme, i si havia de dir una obvietat que l´esttut va esta retallat, no només per Mas, sino que l´artifex és Zapatero, res més lluny`pa que la realitat. I en política, dir el que penses hi ha qui no ho sap encaixar.
I la reposta d´ERC: colocar al bulldotzer de Puigcercós: no voleu caldo, dos tasses. Milà, se l´ha tret Maragall perquè empresaris estaven que treien foc pels queixals, ja que volia reglamentar mediambientalment, on abans hi havia barra lliure. Espero que lo del caba ecològic tiri endavant, ja que les conques interiors, amb els especuladors dels salts d´aigua, no se´n surtin com amb els governs de CIU i les seves concessions in eternum, que els kilowts s´imposen a les necessitats del riu Llobregat, i si no veniu al Berguedà, on per no netejar rescoses, les posen més altes. I així anem.
Rañé, segons diuen al confidencial Busot, se l´han carregat per què faltava un tercer del PSC, i s és de la corda del Montilla, doncs el Maragall, ja no dubta. I coloca el manresà Jordi Valls, de la corda del maragall, tot i que sempre s´ha negat a treure la bandera espanyola del seu consistori, per molt que diguin que és de la linia catalanista. Va ser gerent del polèmic CFI Cercs- Berguedà, que si algú un dia es comença a investigar les subvencions que rebia de la UE per cursos i diversos, i el ús final que es feien d´ells, algun nou conseller es pot dur un disgust, entre d´altres. Hi ha qui s´ha fet presumptament un hotel rural amb fons de la UE a Guardiola de Berguedà, a través d´un altre consorci. Li sona a la familia Acebillo, pare o fill?
I en Mascaraell, davant el desori de la Mieras, han jugat a carta segura pel PSC, que vist el programa festiu de barna, els autors que canten en català, les pasaran magres, i només cal mirar les festes de la mercè.

I que els canvis al Govern,no ens distreguin de l´oportunitat històrica que usposa el referèndum. Sembla que l cosa a ERC va del blanc al vot nul, tot i que hi ha qui defensa el no. Personalemnt, el vot nul, considero el més`vàlid, ja que en ell podem expresar allò que realment sentim: espanya un cop més ens prèn el pèl de la mà del botiflerisme polític del país: CIU, i la moneda de canvi que es pensava, entrar a la Generalitat amb eleccions anticipades, ja sap que no podrà ser després de la remodelació, ja que maragall s´ha enrocat al govern, i unes eleccions li suposarien la jubilació política seva, i per part dels seus!que ja és fort que un cop que el PSC tenen un president de la Generalitat, els seus se´l vulguin carregar. Cal claraificar ja, sense espera el vot d´ERC, crec en el vot nul personalemnt per posar-hi un VOT PER LA INDEPENDÈNCIA, ja que ens han negat l´estatut del Parlament del 30 de setembre, i no cal perdre temps, ja que les meses de votació no podran incloure aquesta butlleta de votació, i cal engegar sense espera un procés de pedagogia i distribució de paperetes. Que els canvis al Govern, no ens deixi desaprofitar l´oportunitat històrica d´expresar allò que pensem el 18 de juny proper, amb independència de les votacions d´esmenes al senat espanyol.

Eivissa, continua la lluita en contra de l´autopista

A Eivissa, està bullint davant la depredació del govern Matas del PP, que vol convertir l´illa en una depredació sense sentit d´asfalt, i a revoltat l´illa, i que pot èsser el germen necessari que el

2007 hi hagi un govern de progrés a les illes Balears, vist l´ocorregut.

Un videoaficionat enregistra els incidents en les obres de l'autopista d'Eivissa. Mireu-lo.

En aquest vídeo, realitzat a partir de les imatges cedides per un lector de VilaWeb, es poden seguir els incidents ocorreguts a Can Benet, una finca de Sant Antoni. Les excavadores van presentar-s'hi, sense notificació, el 20 de març. Aleshores els propietaris i els activistes van provar d'impedir que poguessin treballar-hi. Però de seguida va intervenir-hi la guàrdia civil, que va topar amb els activistes i en va detenir quatre.
La plataforma No Volem Autopista proposa un repic d'atuells a tots els pobles d'Eivissa, que s'ha de fer dissabte a les vuit del vespre. El Tribunal Superior de les Illes Balears ha aixecat les mesures cautelars preses per a aturar l'execució d'una part de les obres de l'autopista Eivissa-Sant Antoni. Amb això, les obres tornaran a començar, previsiblement, la setmana entrant.

En miquel àngel llauger, en parla extensament en el seu bloc, de les darreres novetats del tema, així com els interessos d´Abel Matutes, ex-ministre del PP.

Per a més informació el referencial confidencial d´Eivissa, clicant aquí.

La felicitat de la normalitat

Article per a la premsa comarcal.

LA FELICITAT DE LA NORMALITAT
Certament, aquest des haureu notat que la gent del retorn de la denominada “setmana santa”, la gent està aparentment més feliç, afegit a la victòria del Barça a Milà, que posa un peu a la final de París, a més que ve una data simbòlica per l´imaginari nacional català com és el seu dia dels enamorats, Sant jordi, faci que aquestes dates la normalitat es vegi per a molts en un grau major de felicitat.
En quan als llibres locals, que al Berguedà en tenim de la mà de Ramon Soler, o el llibre compartit en memòria de josep maria Isanta, o la reedició d´Huch editors de Josep armengou, o els dibuixos infantils de la patum,i un llarg etcètera, que vindran a expressar allò proper que ens pot donar un exemple i una certa dimensió nacional, sens dubte. Però aquesta normalitat, amb la necessari present de roses a les persones properes i estimades, en una societat que es considera moderna i evolucionada, hauríem de reflexionar que n´hi ha d´altres, que en la nostra societat, malauradament , aquesta normalitat no la poden exercir amb normalitat. Fa pocs dies ,una amistat, l´Antoni, en una resposta, sense vacil·lacions, preguntant sobre allò que es voldria poder fer i no es pot dur-ho a terme, mentre d´altres respondrien en la vessant més materialista, ell va respondre sense vacil·lar: poder respondre al telèfon i escoltar que em vol dir el qui vol parlar amb mi. Sense paraules.

I encara sort ell que sap llegir els llavis , en persona . I es que en el seu cas, com molts d´altres, la sordesa, no el deixa sentir allò que molts normalment ni tan sols ens qüestionem, per obvi. I això seria extensiu, a aquella persona que va amb cadira de rodes i troba que per alguns pobles i ciutats, encara ara, tota sola no pot pujar o baixar l´acera per culpa de no estar adaptada pel seu pas, o els semàfors sonors, o els esglaons per accedir als bars o restaurants, etc. O aquella persona amb disminució psíquica que voldria fer , conèixer molt més i no sempre pot gaudir de la companyia i la normalitat de la majoria per viure plenament, així com aquells que per dolències diverses rauen hospitalitzades o per qüestió d´edat i dificultat viuen en una residència, i també aquells que pateixen dificultats diverses, i perquè no, també aquells immigrants que viuen entre nosaltres que tenen les arrels llunyanes.

Modestament, crec que regalar un llibre o una rosa a almenys una d´aquestes persones properes, més dels que ens pensem, per aquest sant jordi, els pot ajudar a fer-los veure a ells, que la normalitat en aquesta data també va amb ells, els recordem i els incorporem a la societat, i que tots plegats hem de ser prou hàbils d´inclourel´s amb els seus neguits, amb les seves dificultats i amb les seves virtuts, perquè, tots plegats som necessaris per fer créixer , viure i conviure en el nostre país, Catalunya i diria força de la nostra cultura i sensibilitat nacional. Un país avançat, és un país cohesionat socialment, vinguin d´on vinguin, han de veure que que els incorporem , i sant jordi, és una bona oportunitat per incloure´ls a tots plegats en la catalanitat i la normalitat.

Moisès Rial Medina
lllibertats@gmail.com

Manifest de l´Amical de la República. La república catalana ha estat proclamada en 4 ocasions

El proper 14 d'abril, en motiu del 75è aniversari de la proclamació de la II República, l'Amical de la República convoca la ciutadania a fer un homenatge a Francesc Macià.L'Amical de la República és una plataforma a la qual pertanyen una trentena d'entitats catalanes, creada per celebrar el 75è aniversari de la II República.L'homenatge serà tot el matí al monument a qui va ser primer president de la Generalitat en temps de la República a la Plaça Catalunya i consistirà en una ofrena floral d'entitats i partits catalans així com d'aquells ciutadans i ciutadanes que ho desitgin.

A les 12:00 es farà una lectura del manifest de l'Amical de la República i diversos parlarments, s'emetrà el discurs de Francesc Macià proclamant la república i s'hissaran una bandera republicana i una senyera.Les entitats impulsores de l'Amical de la República són:

Acció Escolta de Catalunya, Associació Catalana per la Pau, Centre de Lleure Alternatiu Molí21, Avalot - joves de la UGT de Catalunya, Acció Jove - Joves de CCOO, Amical de Guerrillers, Associació Pont de la Llibertat, Asociación Enrique Líster, Associació Memorial Democràtic Treballadors de la SEAT, Casals de Joves de Catalunya, CJC - Joventut Comunista, Associació Catalana d'Expresos Polítics, Ciutadans per la República, Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, Els Altres Andalusos, Escola Lliure El Sol, Entorn s.c.c.l, Esplais Catalans, Esplac, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Pere Ardiaca, Fundació Terra, Iniciativa per Catalunya-Verds, Joves d'Esquerra Verda, Moviment Laic i Progressista, PCC, PSC-Barcelona, Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i Labordeta, SOS Racisme, Terra de Fraternitat, UGT, Unitat Cívica per la República, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica dels Republicans de l'Exili, Associació de Veïns de la Sagrada Família, Vocalia de Dones de l'Eixample, Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, Fundació Nous Horitzons, Centre d'Estudis Joan Bardina Terrassa per a la III República, ATTAC, Sabadell per la República, l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes (ACIM), PSUC VIU, Vocalia de la dona de l'AVV Vila de Gràcia.

MANIFEST AMICAL de la REPÚBLICA

Celebrem enguany el 75è aniversari d'una de les dates més importants de la nostra història contemporània: La proclamació de la IIª República, que va suposar la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu: garantia d'un esdevenir de llibertat i convivència democràtica. Deixàrem enrere segles d'autoritarisme i foscor. Reeixia el llarg treball de les classes populars per la llibertat: una lluita gloriosa i tràgica d'organització del moviment obrer en sindicats, partits, ateneus, cooperatives i escoles per assolir l'accés de tothom a la cultura i a la democràcia. Fins aleshores, les lluites dels treballadors eren aixafades per les dictadures de torn i morien els nostres joves en absurdes guerres colonialistes en profit de la saga militar, trastocada per l'ambició i beneïda per l'Església Catòlica, incrustada la seva jerarquia en l'administració i direcció de l'estat.El nostre desenvolupament polític, econòmic i social anava cinquanta anys per darrere de les nacions de més enllà dels Pirineus quan el 14 d'abril de 1931 férem un gran pas de gegant. El poble fou el determinant que obriria les portes a la llum. El que s'havia de fer es féu, ens desempallegàrem de rèmores i atavismes i s'aprovà una Constitució que ens havia de situar al nivell de les democràcies més avançades del món. La IIª República representa per al nostre país el salt cap a la modernitat que s'havia volgut impedir durant molts anys.La IIª República seria laica per garantir la llibertat de consciència; i per això es separava la religió de l'estat i es crearien escoles públiques. Seria igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona; i per això les dones també votaren i s'aprovà la Llei del Divorci. Seria justa, protegiria els treballadors, i per això es féu la Reforma Agrària i es regulà la Setmana Laboral. Seria una aliança fraternal entre pobles, i per això s'aprovaren Estatuts d'Autonomia. Aquestes no foren totes les mesures, però sí les primeres i més importants que es prengueren. N'havien de seguir moltes altres.Ja coneixem la història: ens varen impedir que aquell avenç emancipador continués. Un cop d'estat fallit i, com a conseqüència, prop de tres anys de guerra contra el feixisme de dins i de fora i gairebé quaranta anys de dictadura, reduïren a zero tot el que havíem aconseguit. Fins al punt que després de prop de trenta anys de democràcia ininterrompuda encara no hem assolit els nivells aconseguits fa 75 i hi ha un profund desconeixement del període republicà.Ens cal recordar i celebrar, tot i afegint-hi pedagogia, aquella que fou la IIª República amb el ple convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem. Celebrem, doncs, aquells dies i homenatgem les persones que van fer-ho possible.L'Amical de la República es constitueix per esdevenir un espai ampli i plural de celebració civil, pedagogia de la història i homenatge a la dignitat i valors republicans i fa una crida a la ciutadania i al teixit associatiu perquè es sumin en aquesta iniciativa.

LA REPÚBLICA CATALANA HA ESTAT PROCLAMADA 4 VEGADES
Visca la República Catalana!La República Catalana ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al segle XVII, per Pau Claris, al segle XIX per Estanislau Figueras i al segle XX per Francesc Macià (1931) i per Lluís Companys (1934).

Segle XVII - Proclamació de Pau Claris

El 17 de gener de 1641 al cap d'una setmana d'haver proclamat la República Catalana, el president de la Generalitat Pau Claris es veu obligat -per poder mantenir el suport francès- a proclamar Lluís XIII de França com a rei del país (guerra dels Segadors). Davant l’alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava al 23 de gener Lluís XIII de França com a comte de Barcelona (fins a la seva mort el 1643, després va ser-ho Lluís XIV, el Rei Sol, fins el 1652) i posava el principat de Catalunya sota la sobirania francesa.

Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa

Veieu l'article principal sobre el Pacte de Tortosa El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicans-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederació Catalano-aragonesa a l´estat espanyol.Al febrer de 1873 Estanislau Figueras és elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i la proclamació de l´Estat Català, que només va poder revocar acceptant la dissolució de l'exèrcit a Catalunya, van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.

Segle XX

Francesc Macià.

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930).Aquesta proclamació preocupà el govern espanyol, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona havia d'actuar com a govern de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys

El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català i la República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès.Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions democràtiques. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat catalana, fou detingut per la Gestapo alemanya, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Barcelona, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940) Referències:

- La guerra dels segadors i mp3

-Text de la proclamació de Macià

Mira també aquí , la proclamació de la república

13 anys de la mort de Guillem Agulló. I aviat un any de la mort de Josep Maria Isanta.

Us poso l´Article de la Núria cadenas, en referència a la seva pèrdua, publicat al TEMPS, ara que aquest 11 de març es commemoraren 13 anys del seu assassinat, i que en el concert d´aniversari i al disc, d´Obrint Pas en feren referència, per exemple. Uns fets que s´han rememorat al llarg dels anys, especialment arreu del País Valencià, però com mostra el mural de Manresa de la foto, se´l recorda, arreu. Iaqui aprop, aviat farà un any, sense entrar en matisos ideològics, de morts absurdes, tenim maluradament exemple al Berguedà, durant els dies de Patum de l´any passat, ja vàrem patir la pèrdua de Josep Maria Isanta, que combulsionaren la societat beguedana., i encara està a espera de judici, quan encara hi ha presumptes amenaces de l´entorn a qui promou l´acusació particular. Que no s´oblidi la memòria d´aquell fill de Burjassot i é tant d´altres, que mlauradament la pèrdua és irreparable, però els seus ideals i petjada, mentre hi hagi memòria històrica, seguiran vius. Les paraules dels fets i el tractament posterior, són prou significatius i explicits, de la mà de l´opinió de Núria Cadenas:

Recordar Guillem Agulló

L'11 d'abril de fa una dècada assassinaren el jove nacionalista Guillem Agulló i Salvador.Els intents de treure-lia aquest fet connotació políticao de criminalitzarla víctima són algunsaspectes d'un casen absolut resolt.La memòria de Guillem Agulló es manté viva. "Caminava pel carrer i vaig llegir el titular a la premsa. Vaig passar de llarg. Uns metres més enllà quedava clavat a terra: 'Guillem?!'. A tots ens va costar reaccionar: era impossible. Impossible però real." Toni Gisbert, que va ser portaveu de l'acussació popular en el judici per l'assassinat de Guillem Agulló, descriu gràficament la perplexitat en què va quedar sumida bona part de la societat valenciana en aquells primers moments.

El que ningú no volia imaginar acabava de passar: les mateixes pulsions que, de l'anomenada tensió ençà, feien succeir agressions i amenaces contra tot allò que sonés a nacionalista convertien en real les pitjors de les possibilitats i un jove de divuit anys queia fulminat d'una punyalada al cor. La matinada de l'11 d'abril del 1993, Guillem Agulló i Salvador, fill de Burjassot, a l'Horta, el mateix poble que acabava d'enterrar el poeta Vicent Andrés Estellés ("Quan soterràrem Guillem encara eren fresques les flors per Estellés", recorda un veí), era assassinat en un carreró de Montanejos, a l'Alt Millars. Hi havia anat amb una colla d'amics a passar-hi les vacances de Pasqua.

Van tenir la desgràcia de coincidir-hi amb ·els de Marxalenes", un grup d'aquest barri de València, d'extrema dreta, que va trobar intolerable el pedaç que duia Guillem cosit al braç: "Nazis fora." "Nosaltres som els nazis", expliquen els amics que li van dir. I se li van tirar a sobre. Quan finalment van fugir, alertats de la presència d'un guàrida de seguretat, "els de Marxalenes" deixaven darrere Guillem Agulló estès a terra, ferit de mort, i l'eco dels crits que proferien tot corrent: "Viva Franco!", "Arriba España!". Aquella nit no hi hagué detencions.

Els agressors van tornar al seu lloc d'acampada. L'endemà al matí alguns encara van esmorzar al poble. I van marxar a València per diferents mitjans. Els únics que van passar per les dependències de la Guàrdia Civil van ser, precisament, els amics de Guillem, molts menors d'edat: els hi van retenir durant pràcticament tota la nit sense deixar-los trucar a casa. Dos dies després es presentaven a la policia de València Gerardo Damián Mora García, José Camilo Cuñat Montaña (el Pollo) i Juan Manuel Sánchez López (el Picha); Francisco García Antón (Modi) era detingut a casa seva. El dia 14 es lliurava, a Alacant, Pedro José Cuevas Silvestre (el Ventosa), que es confessava autor material de la navallada. Tots van ser inculpats i acusats d'assassinat. Tan sols un d'ells, Cuevas, havia d'acabar condemnat. D'homicidi. El judici va ser polèmic. La sentència també.

Deu anys després de ls fets de Montanejos, l'anomenat "cas Agulló" continua provocant perplexitats. O indignació.Els pares, Carme i Guillem, abraçats durant el parlament que va fer vibrar la plaça de bous de València, aquell mateix 1993.No estàs sol. Tant hi fan, els números rodons. Tant hi fan que siguin tres, set o vuit i mig, els anys passats des que mataren Guillem Agulló. A casa seva, a Burjassot, els pares i les germanes n'han mantingut el record intacte cada dia de cada dia. Per amor, primer. I per la solidaritat rebuda, també. És impossible seure a la taula dels Agulló i no estremir-se per la combinació de serenitat i fermesa que transmeten els seus pares, per la constatació del dolor tan viu i palpable, ara i aquí. El pare, Guillem, parla amb la veu trencada: "A poquet a poquet hem hagut d'anar aprenent a viure amb la falta d'una persona estimada. Molt, molt estimada. Perquè Guillem era una passada. Una passada que no us podeu imaginar. Guillem t'inflava a besos de dalt a baix. Tot. I d'abraços. I de la nit al dia..."

Per continuar fent via, la força mútua. Ho explica Carme, la mare: "Ell m'aguanta a mi i jo l'aguante a ell. De veritat. A més, veus que no estem sols. Guillem no ha mort perquè la gent continua recordant-se d'ell. I ara més encara que estan despertant: hi ha tota una generació que farà canviar el món." A mesura que creixia la indignació popular pel crim, n'augmentaven també les mostres públiques. Arreu dels país se succeïren les manifestacions de rebuig; hi va haver pronunciaments d'institucions, universitats, instituts i escoles; d'organitzacions polítiques, socials i cíviques; de personalitats conegudes en els més diversos àmbits; de milers de persones anònimes... Un dels actes més emotius i multitudinaris va tenir lloc a la plaça de bous de València, en la commemoració del 25 d'abril d'aquell any, que es va convertir en homenatge. Al Tall li va dedicar a Guillem Agulló la cançó "A Miquel Grau", i aquell "per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure?" va prendre la dramàtica actualitat, arribat directament, pel fil mai tallat dels esdeveniments, des dels sotragats anys setanta. "A nosaltres -explica Guillem Agulló pare-, la gent que ens estima, ens estima de veres. I la gent que ens odia, ens odia a mort. Però tenim molta gent que ens estima."
Una imatge del públic el posterior Tirant de Rock que se li va dedicar en homenatge.Culpar la víctima. La Guàrdia Civil els ho havia repetit als pares tant bon punt els havia tingut al davant; el governador civil de Castelló també hi insistia; després, ho farien, una vegada i una altra, tant els acusats com les seves defenses: es tractava d'una baralla entre joves; res més. Dels crits proferits pels agressors o de les seves connexions amb personatges i grupuscles de l'extrema dreta blavera a la ciutat de València (com ara José Manuel Chuliá, militant de l'aleshores activa Acción Radical que, segons un informe policíac de l'època, era "de caràcter racista, xenòfob i neonazi", i membre de la penya Ultra Yomus del València CF, responsable, per exemple, d'exhibir una pancarta amb el lema "Guillem, jódete"), no calia dir-ne res. De fet, en el posterior judici es va barrar qualsevol possibilitat d'investigació en aquest sentit, malgrat els arguments de les diverses acusacions populars. "I això que el fiscal ho reconegué, que era una mort política", explica Carme Salvador.

"Però -rebla el seu marit-, l'actual sistema democràtic no té lloc per a explicar una mort política." No hi va haver prou, amb això. Des de l'actiu altaveu del diari Las Provincias, aleshores en mans de María Consuelo Reyna, es va orquestrar una escandalosa campanya mediàtica destinada no tan sols a generar confusió sobre el cas (amb afirmacions tan surrealistes com aquesta: "Pedro Cuevas no va apunyalar Guillem Agulló, com en un començament ell mateix pensava"), sinó a criminalitzar qui havia estat assassinat. Així, "la banda d'Agulló" o "l'skin de Burjassot" són exemples de la terminologia repetida sense descans per aquest diari, entestat a dibuixar com a violent qui havia estat, precisament, víctima de la violència. "Mira si la premsa pot fer mal -explica Carme-, que ací en el poble li digueren a ma mare: 'Ai, quan l'han mort alguna cosa hauria fet ell'.

A sa iaia, li ho van anar a dir! I era gent normal, que no es clava en res, però que acabava creient la mentida, a força de sentir-la repetir." Durant el judici que va començar l'octubre de 1995 a Castelló de la Plana, es van reiterar les situacions on se semblaven intercanviar els papers. En aquest sentit, un dels aspectes més controvertits de la vista oral va ser l'acceptació, per part del tribunal, de l'anomenada "testimoni X", proposada sobtadament per la defensa i de qui encara no se'n coneix la identitat. "X" deia sentir-se amenaçada a l'hora de testificar. No va aportar cap prova determinant (afirmava haver sentit que un amic de Guillem deia que aquest tenia un puny americà), però va acabar d'incidir en aquella estranya "criminalització de la víctima" que es va denunciar en el seu moment. Virgilio Latorre, advocat de l'acusació particular impulsada per la família, recalca que "hi havia un judici constant sobre la víctima". Davant l'anonimat requerit per "X", Latorre recorda el moment: "De quin temor parla? Els qui estem atemorits som nosaltres, que tenim aquí un mort! Les pors subjectives d'aquesta senyoreta no em serveixen." Per a Latorre, "el tribunal va cometre diversitat d'irregularitats, com ara reunions amb les defenses, relacionades amb aquest testimoni, que se'ns ocultaven. Per això es va produïr la recusació: semblava que el tribunal hagués tret partit". Efectivament, el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial de Castelló va ser recusat per l'acusació popular de Maulets, l'organització independentista de la qual formava part Guillem. Per defecte de forma, contaminació i interès d'empatia ideològica cap als acusats. Però es desestimà i Maulets, en senyal de protesta, es va retirar del judici. Finalment, la sentència va caure com un gerro d'aigua freda sobre molts: un únic condemnat (el confés Pedro Cuevas) per homicidi (14 anys); la resta, absolts.

Pocs dies després, un d'ells, Juan Manuel Sánchez, participava en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Concentració-cadena humana que, el novembre de 1995, va envoltar l'edifici on es duia a terme el judici per l'assassinat, a Castelló de la Plana: abans i després de la dura càrrega policíaca, durant la qual es van arribar a disparar cartutxos de posta.Ara mateix. Al costat d'on viu la família Agulló algú ha fet una pintada: "Guillem, fotet." "Ara ho fan en valencià -explica el pare-. Són els mateixos que empastifaven les parets del Mestalla insultant el meu fill; aleshores signaven 'C. Vinatea'. Curiosament, d'aquells blaveros ara n'hi ha que s'han apuntat al Bloc Nacionalista Valencià: hi han entrat els blaverets i me n'han triat a mi." Aquests deu anys no han estat fàcils per als Agulló. "Ens negaren el pa i la sal", explica Guillem. I Carme continua, a poc a poc: "Ens han ficat moltes traves. El deixaren, a ell, sense faena; fins fa cosa d'un any ens trucaven a qualsevol hora del dia o de la nit; ens destrossaren el cotxe... Però res, com més estrenyien, més ganes teníem de tirar endavant." Guillem recorda els primers anys després de la mort del fill: "La gent s'acolloní. Molt. Rebia amenaces contínuament i la sensació d'impunitat era terrible. Pel que fa a nosaltres... ens costà molt llevar-nos del cap la percepció que érem responsables de la mort de Guillem. Molt. Fixa't fins a quin punt és greu, això." "Ho vaig arribar a pensar mil voltes, -continua Carme-. Si nosaltres haguérem dut una altra vida o haguérem tingut unes altres conviccions, hauríem tingut un fill pijo, però ara seria viu. I això... Fins que dius que no: no ens hem equivocat nosaltres: s'han equivocat ells, els pares d'ells. Mira, en un acte d'homenatge que feren a Castelló de la Ribera, se'ns va acostar una dona que ens va dir: 'Ací en el meu poble hi ha molts Guillems.' Jo no l'entenia, i ella continuà: 'Després de la mort del teu fill, a molts xiquets que ara tenen set o vuit anys els van posar el seu nom. I jo em vaig posar a plorar."Carme Salvador i Guillem Agulló, davant de casa seva, a Burjassot.

Núria Cadenas

EL TEMPS nº 982(del 8 al 14 d'abril 2003)

Estelades:diferents models, mateix objectiu final. Història i models

(2) (4)


Un dels desconeixements més grans a nivell de societat, és l´origen i distinció dels diferents simbols independentistesde les diferents estelades, essent bàsicament dues les més usades. Però , al llarg de la història més contemporània se n´han usat moltes més . A continuació, amb número i posterior expliació descobreix-les:

(3) (10)







(11) (12)








(9) (8)








(7)







(6) (5)








(1)








HISTÒRIA DE L´ESTELADA

La paraula estelada es una abreviació de senyera estelada. El significat politic que tenen en comú totes les estelades és l'independentista. Hi ha només un parell de dissenys que es comercialitzen en tela (la groga i la blava), les altres se les ha de treballar a mà l'interessat.L'origen de les estelades se situa a principis de segle, i el seu diseny s'inspira en la bandera de Cuba, doncs aquesta colònia espanyola havia aconseguit la independencia el 1902. El primer nom que va rebre l'estelada va ser "bandera de l'Estat català". L'estelada va ser hissada per primera vegada el 1918. El 1928 el govern català a l'exili (a Cuba) l'adopta com a bandera de la República Catalana.La bandera estelada és la de combat. Tal com diu l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana (la carta magna de la Catalunya Independent), redactada i aprovada l’any 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català, "La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix."
El fet d’haver-hi, en la nostra bandera de lluita, un estel ve de lluny. L’estel solitari simbolitza, ja per ell mateix, la llibertat nacional, la Independència. Si donem un cop d’ull a les banderes dels estats independents i de les actuals nacions sense estat, en moltes hi sovintegen estels. De tots aquests estats independents, el més antic de tots és Cuba, colònia espanyola fins l’any 1898. Cal recordar que la lluita de Cuba per la seva independència era ja seguida amb atenció pels catalanistes del segle XIX. Per tant, no és d’estranyar que la simbologia dels cubans insurgents hagués influït d’allò més en els independentistes que apareixen ja en aquells grups catalanistes. Al respecte podem afegir que, un cop acabada la guerra de la Independència de Cuba, es va crear, a Santiago, l’any 1906, el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s’hi podia veure la primitiva versió de la bandera catalana estelada: al mig d’una senyera catalana hi lluïa un estel blanc de cinc puntes.

El primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya és de data anterior, de 1904, i té a veure amb la Unió Catalanista . Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió del Pi de les Tres Branques.

Més tard, el 1906, apareix un estel a la capçalera de la revista “Fora Grillons!”, feta a Santiago de Cuba per exiliats catalans (publicació que ja reivindicava sense embuts la independència de Catalunya). A la dècada dels anys 20, un cop acabada la 1a Guerra Mundial, es respiren vents de llibertat, propiciats pel president dels Estat Units d’Amèrica Woodrow Wilson. La Societat de les Nacions provoca esperances infinites… Molts pobles veieren clara la seva oportunitat històrica d’alliberar-se, i així ho aconseguiren la República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Armènia al llarg de l’any 1918; altres pobles com Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia, són proclamats independents però tot seguit són ocupats pels soviètics.

A totes aquestes nacions que aspiren a alliberar-se s’hi comencen a mobilitzar grups de pressió en medis internacionals. En el cas català, el Comitè Pro-Catalunya fou un dels més actius. Precisament en aquestes circumstàncies es veié la necessitat de dotar-se d’un símbol que representés les aspiracions catalanes, i, és clar, en ell hi apareixia un estel.

Fou a partir de llavors que ja es comença a sentir parlar de la bandera estelada. El seu disseny és, segurament, de Vicenç Albert Ballester, on el triangle blau representa el cel blau de la humanitat, i en el seu centre hi llueix l’estel blanc que representa la llibertat. La primera fotografia on apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí “L’intransigent”, on es reproduïa una foto d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes. D’altra banda, també el 1918, es posa en circulació una vinyeta –un segell sense valor postal– dedicada a la futura Societat de les Nacions, on també apareix una estelada.

D’estelades en trobem dues més. Una en el darrer número de “La Tralla” (revista independentista radical dels anys 20/30), abans del cop d'estat de Primo de Rivera, i una altra en un document imprès pel Comitè Pro-Catalunya escrit en català i en àrab, per tal de saludar i encoratjar a un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.

Les banderes estelades segueixen apareixent en publicacions separatistes catalanes. L’Estelada acompanyà Macià en l’intent d’invasió de Prats de Molló , l’any 1926. Apareix entre els voluntaris catalans a la presó i quan foren conduïts a París per tal de ser jutjats. Existeixen, també, fotos dels conjurats amb l’estelada a diferents llocs…
El 1928, amb la presidència de Francesc Macià de l’Assemblea Constituent del separatisme català, l’estelada torna a ésser present, i els separatistes catalans se la fan seva.
En aquesta època comença un costum que és vigent fins als nostres dies, que consisteix en sempre que mor un patriota català, es tapa amb una tela negre el tros de l’estelada en el que hi ha les quatre barres de la bandera catalana, assenyalant que el poble està de dol, i en canvi l’estel queda a la vista indicant que la lluita continua.
Arriba, més tard, el període de 1931 a 1936, on segueixen apareixent estelades. Moltes d’elles són a dues tintes -degut a la falta de diners-, però se segueix parlant a tort i a dret de la tradicional estelada del triangle blau i de l’estel blanc. Arriba la dictadura franquista…Com a resposta a l’ocupació feixista espanyola es crea el Front Nacional de Catalunya (FNC), que fa servir indistintament la bandera catalana i l’estelada.
Als anys 60, però, dins de la secció universitària del FNC es crea una escissió, que pren el nom de Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Com que aquest partit vol deixar clara la seva orientació socialista-marxista, és lògic que pensin en canviar el color de l’estel per un de roig. Així, el 1969, comença a aparèixer en l’òrgan del PSAN la nova estelada.
A mitjans dels anys 70 sorgeixen friccions dins del PSAN, desembocant en una escissió: el Moviment d’Unificació Marxista, que passa a fer servir l’estelada roja dins d’un triangle blanc, i el PSAN que passa a fer servir la de l’estel roig i el triangle groc. La unificació de les banderes amb l’estel roig en una de sola fou molt lenta, fins que el MUM i el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) desapareixen, essent, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig i el triangle groc l’ensenya dels independentistes socialistes i/o comunistes.
Actualment és d’allò més comú que els dos tipus d’estelades (les clàssiques i les roges) siguin usades indistintament.
El que és una vergonya és que, actualment, partits i organitzacions polítiques que no passen de ser regionalistes usin la nostra bandera d´emancipció social i nacional.
la blava (1)
Aquesta va ser la primera estelada que es va dissenyar, a principis de segle, i durant mig segle va ser l'unic diseny existent. Es la que onejava la multitud a la Plaça Sant Jaume quan en Francesc Macià va proclamar la República Catalana, tot i que en les imatges en blanc i negre no s'aprecii gaire bé (però la bandera oficial de l'efimera república va ser la senyera). Usada tradicionalment per independentistes de dretes. Actualment la fan servir Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit per la Independencia, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i Estat Català.

la groga (2)
Va ser creada pel Front Nacional de Catalunya el 1968 i/o per Esquerra Catalana dels Treballadors (el primer partit polític catalanista de la Catalunya Nord). L'estel és roig perque en el seu inici era utilitzada pels marxistes-leninistes. Usada tradicionalment per independentistes d'esquerres i adoptada pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) el 1976. Actualment la fan servir la Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA) i Maulets-Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionaries.

la dels Països Catalans (3)
La primera estelada que es va disenyar per al conjunt dels Països Catalans. Pretenia esdevenir la bandera oficial d'uns PPCC independents.

la blanca (4)
Modernament la primera estelada és la del PSAN, usada des del 1968 i adoptada el 1969. El 1976 la branca marxista del PSAN s'escindeix i crea el Moviment d'Unificació Marxista, que segueix usant l'estelada blanca, mentre que el PSAN adopta la groga.

la dels tres estels (5)
En un principi l'elecció de l'estelada blanca es va realitzar enfront una altra proposta que incloia tres estels enlloc d'un .

la del PCI (6)
Inicialment va ser creada pel PCE(i) Partido Comunista de España Internacional , un grup marxista-leninista, cap a l'any 1978. Actualment és la usada pel Partit Comunista Internacionalista (trosquistes).

"la ianqui" (7)
Aquesta estelada inspirada en la bandera dels EEUU va esser proposada sense èxit a finals dels anys 60.

la llibertària (8)
L'estel de vuit puntes representa cada un dels territoris dels Països Catalans. Era usada als anys 70/80 per sectors anarquistes.

la de Socors Català (9)
Aquesta estelada va ser creada per el Grup d'Alliberament Català, creat l'any 1976. El 1977, arran de la detenció d'Alvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Vendrell, es creà l'organització de solidaritat amb els patriotes catalans (empresonats, perseguits, exiliats, etc.) anomenada Socors Català, que també adoptà la mateixa estelada.

Aquesta informació surt de la informació estreta del racó català:
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=4&fil=2225

El company informador, comenta d´altres estelades no identificades.

Aquestes estelades corresponen a altres grups, pero no sabem ben bé quins. Hi deixa correu per si teniu més informació que li podeu fer saber aquí.
estelades no identificades (10),(11),(12).

Via Lliure presenta video sobre la recuperació del tren de Manresa cap a Sallent, Súria i Santpedor

Al restaurant Via Fora! de Manresa, alguns vam fer cap a l´acte de la presentació d´un video amb agents socials, alcaldes, usuaris de tren i persones diverses, amb pròleg del televisiu Mathew tree sobre la recuperació del tren en linies en ús de mercaderies com són les linies de Manresa en direcció a Sallent, perquè esdevnguin de passatgers i vagin pujant cap al Berguedà.

Altres opcios viables, amb adequació serien els ramals en direcció a Súria i Santpedor, tenint en compte el alt creixement, que preveuen al Bages en més de 150.000 habitants en menys de 10 anys, que en planificar-se des d´ara, evitaria colapses futurs per la capacitat de dur passatgers i interconectar poligons, el futur parc tecnològic i municipis com Sant Fruitós, Santpedor i Súria, Sallent, entre d´altres amb fort creixement i nombre de treballadors, evitant-se l´us del vehicle privat, amb l´estalvi ecològic i el equilibri territorial, paralel a la planificació de l´eix ferroviari transversal.

Van presentar l´acte els membres de Via Lliure Bages i Berguedà, Carles Solà, Jordi Simon i Adam Majó, amb presentació del video que es difondrà arreu, realitzat per un seguit de voluntaris de l´entitat i aportacions diverses per dignificar l´us del transport públic en tren, una mancança històrica , degut a la visió barcelocèntrica de la realitat del país, que tendeix a posar infraestructures allà on hi haa la població , sense tendir a descongestionar, cosa que actualment porti l´àrea metropolitana al colapse circulatori.

En la roda de preguntes, entre d´altres es va constatar que des de l´àmbit municipal es pot actuar, creant reserves de sòl, per parades i traçat, en la planificació, amb casos duts a la pràctica, com a Sallent, de la mà de l´alcaldessa Mirella Cortés.

El futur, per necessitat, farà imprescindible una reivindicació de la societat civil, que amb voluntat politica es podria veure llum a la fi del túnel del menyspreu de la catalunya central, en quan a dotar de més parades de tren en vies existents, en el camí de la sostenibilitat i la rendibilitat social i la recuperació de linies, que porti una recuperació econòmica segura, amb el fet de tenir o no tenir parada de tren amb horaris i rapidesa competitives.

Per veure video de l´acte, inclosa la presentció completa, la podeu veure per internet a l´apartat Conferències, clicant el video via lliure a la web:

www.tvmanresa.tv

Enllaç web i llista de l´associació via lliure: www.vialliure.org

http://groups.yahoo.com/group/vialliure/
I de mobilitat al Bages-Berguedà:http://www.bages.org/plataformes.htm

90.000 persones per la llengua i la sostenibilitat al País valencià. Qui diu que el sud no és ben viu?

Sovint, quan parlem del sud de la nació, al País valencià "han eixit" iniciatives que no tenen traducció a altres indrets del conjunt dels Països catalans. I un dels exemples, que podria ser exportable per dinamitzar l´us de la llengua comuna ha tingut lloc aquest cap de setmana, organitzat per Escola valenciana, la federació d´associacions per la llengua al país valencià en l´àmbit escolar que han estat capaços de mobilitzar 90.000 persones!

Un èxit, que diu molt , que malgrat les ren´´uncies de l´esttut valencià pel pacte espanyolista PP-PSOE/PSPV, que han donat validesa politica a una incongruència filologica com la nova llengua valenciana,que aquest pacte el PSPV i el PSC, el pagaran politicament car, per la seva connivència al votar-ho al congreso, com si fos diferent que la llengua catalana.

Awquest sentiment , avui encara no té una traducció politica a la generalitat valenciana, però com ja apuntualitzava el confidencial Busot, i també dies enrera assenyalava el periodista Vicent Partal, la vertebració d´una coalició valencianista del BNV, EU, ERPV, apuntava en aquest article, que podrien treure units,-en una enquesta feta per la generalitat valenciana, i lògicament no difosa-, 16 escons al parlament valencià, desfer la majoria del PP, i donar un tomb espectacular, i desactivar el blaverisme impulsat des de les pròpies institucions valencianes. Això hauria d´obrir un debat, i que l´objectiu comú al País valencià sigui fer un tomb polític, i que no es redueixi en un debat nominalista de persones i s´impulsi, com ja fan les bases dels 3 partits el valor de la unió al de les persones.

Amb iniciatives com les d´aquest cap de setmana, amb el tema de la societat sostenible i la lllengua, el sud, és ben viu.

Crònicaactivitats fetes per Escola Valenciana:

90.000 PERSONES PER LA LLENGUA I LA SOCIETAT SOSTENIBLE

“Hem desbordat totes les previsions, s’han exhaurit totes les samarretes i la cercavila ha durat tres hores perquè la gent arribava quan encara hi havia altres que no havien eixit”. Aquestes eren les reflexions al final de la vesprada dels representants de la Trobada de Picassent. La mateixa situació han viscut Castelló de la Ribera, Benavites, l’Alcora, Alacant, per partida doble, i Foios. En total, Escola Valenciana ha mobilitzat des de les 10h fins a les 18h més de 85.000 persones en el primer cap de setmana de Trobades. Unes Trobades dedicades a la Societat Sostenible. D'altra banda, i dins l'àmbit de les Trobades, la Gira 2006 ha viatjat el darrer divendres i dissabte a Castelló de la Ribera, Picassent, l'Alcora i Benavites, mobilitzant prop de 4000 persones.
Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, ha destacat que “hui és un dia molt important, s’ha confirmat que gran part de la societat valenciana està desperta, vol més valencià i més respecte pel territori. Ha quedat demostrat que els més capacitats per impulsar canvis i mobilitzar la societat valenciana són les entitats cíviques".

Escola Valenciana, com a moviment social que té entre els seus objectius treballar per una escola de qualitat en la nostra llengua, que siga transmissora de valors positius i estiga arrelada al propi medi natural i sociocultural, veu amb preocupació el procés de degradació mediambiental que s’està produint pel territori valencià.
És per això que considera urgent l’adopció de mesures que frenen radicalment aquest deteriorament i que, alhora, puguen afavorir un desenvolupament humà sostenible. Aquest és un concepte obert, que fa referència al desenvolupament centrat en les persones per poder satisfer les necessitats actuals sense que això puga impedir a les generacions futures continuar gaudint-ne. Una societat sostenible ha d’estar sospesa per l’adequat desenvolupament del Medi Ambient, de la Llengua i la Cultura, de l’Educació i de la Gestió Democràtica.

Replegada d’assignatures

Les Trobades celebrades hui han encetat l’arreplegada de signatures per la Societat Sostenible. De moment Escola Valenciana està encara fent recompte. Les xifres es faran públiques el proper mes de desembre, just abans d’iniciar-se el IV Congrés.

Apadrinament d’Espais:

Les Trobades 2006 apadrinaran espais i s’encarregaran d’exigir la seua conservació des de les escoles. Hui s’han confirmat els apadrinaments dels espais: La Filà (Horta Nord), L’Albufera (Horta Sud) i La Font Amarga (La Ribera)

Normalització Lingüística:

Les Trobades han esdevingut un punt d’exposició d’aquelles iniciatives que representen un impuls per la normalització lingüística en tots el àmbits. Des de gener Escola Valenciana ha creat diverses comissions per treballar l’extensió social de la nostra llengua. Cinema, Música, Cultura Popular, Voluntariat i Literatura són els primers àmbits socials a desenvolupar. Tots els projectes d’Escola Valenciana i altres entitats encaminats a aquests objectiu han estat exposat en forma de taller i actuacions a totes les Trobades.

La Gira 2006: música en valencià de comarca en comarca.

Durant el cap de setmana, La Gira, festival itinerant que organitza Escola Valenciana i que consta de 13 concerts amb l’actuació de més de 30 grups, ha viatjat a Castelló de la Ribera, Alcora, Picassent i Benavites. En total, més de 4000 persones han gaudit ja dels darrers quatre concerts que se sumen al celebrat a Foios la setmana passada. Desgavell, Skalissai, Arròs Caldòs, La Gossa Sorda, Mugroman, Anguiles de Camal, Aspencat, Sva-ters, Al Tall, Kave Kanen, In Fussió i Mox ja han passat per l’escenari de La Gira, que continuarà el proper dissabte a Castelló de Rugat. Els cinc concerts organitzats han mobilitzat ja a 4500 persones, demostrant l’èxit de la música en valencià.


Assistents, tallers i centres participants:

Picassent: cercavila multitudinària

L’Horta Sud ha celebrat la seua XIX Trobada a Picassent. Esta localitat ha rebut un total de 18.000 persones , que han fet col·lapsar els seus carrers fins el punt que fins les 12:30 no ha estat possible cloure la cercavila. En total, han participat 78 escoles i s’han organitzat 130 tallers diversos. Actuacions com la del grup “bastonets”, la paella gegant o el taller de cinema que ha rodat un spot de la Carta de la Terra reeditada per Escola Valenciana han centrat l’atenció.

Foios: gran dansà

Foios ha estat el poble organitzador de la Trobada de l’Horta Nord. En aquest cas al voltant de 12.000 persones han gaudit de 180 tallers organitzats per 56 centres de primària i secundària. La coordinadora de l’Horta Nord ha estat l’encarregada d’elaborar el primer quadern de cultura popular sobre la Dansà. Hui han posat en pràctica el projecte i han dut a terme una dansà gegant de més de 1000 persones pels carrers de Foios.

Castelló de la Ribera: més de 30.000 persones

La Ribera ha estat un cop més una de les comarques amb més assistència, unes 30.000 persones han circulat per Castelló al llarg de tot el dia. Junt a la Marina Alta esta comarca va inaugurar les Trobades un mes d’abril de fa ara 21 anys. Més de 130 tallers i 88 centres escolars han estat presents a la Trobada de la Ribera.

Benavites: es multiplica per 5 la població.

Al Camp de Morvedre, un poble de 2000 habitants com Benavites ha acollit a unes 10.000 persones. Entre casa i casa i taronger i taronger s’han organitzat 50 tallers, entre ells un de pilota valenciana i altre de dimonis. En aquests moments està finalitzant l’actuació del grup de teatre ScuraPlats.

L’Alcora: de nord a sud Compromís Valencià.

Més al nord, l’Alcora ha reunit a més de 12.000 persones per la llengua i la sostenibilitat. En total, han participat 81 escoles i instituts i s’han organitzat 156 tallers. Els assistents han gaudit d’una gran varietat de tallers, entre els quals el de prehistòria.

Alacant: dues Trobades i la vertebració del moviment d’Escola Valenciana confirmen que “Alacant és important”.

L’Alacantí ha celebrat la seua Trobada per partida doble: secundària i primària. Si el divendres es reunien 1300 estudiants de secundària a la Universitat d’Alacant hui diumenge unes 2500 persones han passat pel CP Serra Mariola d’Alacant on s’han organitzat 40 tallers i paradetes i han participat 30 centres educatius de l’Alacantí, entre ells la pràctica totalitat de les escoles públiques d’Alacant ciutat. El rector de la Universitat d’Alacant, Ignacio Raneda, hi ha estat present i ha llegit un manifest recolzant les Trobades d’Escola Valenciana. L’entitat cívica ha destacat l’activitat de la coordinadora de l’Alacantí, que ha estat capaç d’organitzar dos gran events i de vertebrar el moviment d’Escola Valenciana al sud del País Valencià.

I OPEN DE CATALUNYA DE DARDS PER EQUIPS. PUIG-REIG

Avui es disputa té lloc el I torneig Campionat de Catalunya de Dards per equips, organitzat des de la Federació Catalana de Dards, conjuntament amb el Club Dards la Xarxa, aqui a Puig-reig (Berguedà).
Ben aviat, pels qui pugueu estar interessats, o hagueu assistit com a jugadors i/o públic, us faré present els resultats, de moment aqui teniu les fotos preses en plena competició d´una forma altruista i aleatòria. Si voleu donar-ne difusió, passeu l´enllaç de la pàgina, perquè altres interesats en els dards, en puguin tenir coneixement de l´esdeveniment i la seva difusió pública.´L´Enric, cap de premsa de la Federació ens facilita els següents resultats d´aquest campionat de Catalunya per equips.

CLASSIFICACIÓ FINAL CAMPIONAT DE LA COPA DE CATALUNYA PER EQUIPS.

PUIG-REIG. 1/2 D´ABRIL 2006

CLASSIFICACIÓ FINAL / POBLACIÓ / CATEGORIA

-------------------------------------------------------
1º-C.E.D.S.A.B. / Sant Andreu de la Barca / 1ºDivisió
2º-Montcada A / Montcada i Reixac / 1ºDivisió
3º-El Vendrell / El Vendrell / 2ª Divisió
4º- L’Hospitalet / L’Hospitalet de Llobregat / 1ºDivisió
5º-Viladecans / Viladecans / 1ºDivisió
6º-Guardiola / Sant Fruitos de Bages / 1ºDivisió
7º-Rasky / Barcelona / 1ºDivisió
8º-Esplugues / Esplugues de Llobregat / 2ª Divisió
9º-A.D.E.C. / Barcelona / 2ª Divisió
10º-Arsenal / Gironella / 2ª Divisió
11º-Montcada B / Montcada i Reixac / 2ª Divisió
12º-La Xarxa / Puig-Reig / 1ª Divisió
13º-A.D.G. La Garrotxa / Sant Joan de les Fonts / 2ª Divisió

El C.E.D.S.A.B. de Sant Andreu de la Barca es proclama campió de la 1era edició de la Copa de Catalunya per equips.

El C.E.D.S.A.B. de Sant Andreu de la Barca es va proclamar campió de la 1era edició de la Copa de Catalunya per equips cel·lebrada aquest pasat cap de setmana a Puig-Reig tras guanyar en una apretada final a l’actual campió de lliga de 1era divisió,el cd Montcada i Reixac A per el resultat de 5/3.La superioritat del conjunt del Baix Llobregat es va evidenciar en el primer partit de la final amb un cd Montcada i Reixac A salvant in extremis el primer punt de partit a favor del C.E.D.S.A.B. en l’última partida de parelles.

El partit definitiu va començar amb victòria de Jose Escudero(CEDSAB) davant Jesús Garcia (cd Montcada i Reixac A) per 2-1.Carlos Rodríguez(cd Montcada i Reixac A) va esser l’encarregat de posar les taules al marcador tras guanyar Ramon Matamoros(CEDSAB) per 2-0,establint el 1/1 al marcador provisional.Francisco Solis (CEDSAB) va trencar l’empat després de guanyar Daniel Martinez(cd Montcada i Reixac A) per 2-1 mentres que el seu company Manuel Horrillo(CEDSAB) establia el 3/1 al marcador tras guanyar per 2-0 Angel Porras(cd Nontcada i Reixac a).El cd Montcada i Reixac A va reaccionar en la cuarta partida mitjançant Eusebio Calero que va guanyar Manuel Linares(CEDSAB) per 2-0 deixant el marcador en 3/2 i tot per decidir.

El punt mes decisiu del partit va esser sens dubte el que varen disputar Josep Santonja per part del cd Montcada i Reixac A i Carlos Velasco per part del conjunt Sant Andreu de la Barca.C. Velasco amb un nivell de joc i concentració excepcionals va guanyar el punt a Josep Santonja per 2-1 en la que va ser una de les millors partides disputades en tot el campionat.Amb el 4/2 en el marcador a favor i conscients de que només necessitaven un punt per proclamar-se campions,l’equip del C.E.D.S.A.B. de Sant Andreu de la Barca va donar entrada en la primera partida de parelles al duet format per Jose Escudero i Francisco Solis que van guanyar davant Daniel Martinez i Angel Porras del cd Montcada i Reixac A per 2-1,resultat que els donava la victòria final del campionat.

Amb el títol ja decidit es va disputar la segona partida de parelles entre Carlos Rodríguez i Josep Santonja per part del cd Montcada i Reixac A i Manuel Horrillo i Ramon Matamoros per part del C.E.D.S.A.B. amb victória dels primers per 2/1,resultat intrascendent per la consecució del títol de campió de la 1era Copa de Catalunya per equips 05/06.En tercera posició es va classificar l’equip tarragoní del cd El Vendrell,davant del conjunt del cd L’Hospitalet de Llobregat classificat en cuarta posició.

Signat:Enric Torres
Responsable premsa F.C.D.
FEDERACIÓ CATALANA DE DARDS
ADREÇA: Rbla. Guipúscoa, 23-25 4A
POBLACIÓ: 08018 - Barcelona TELÈFON: 93 439 66 59 FAX: 93 439 66 59
E-MAIL: administraci@fedcatdards.org