Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

dissabte, 30 de setembre de 2006

Manifestació per garantir el dret a l´habitatge


La preocupació per l´accés d´un dret fonamental com és l´accés a l´habitatge, s´hagi convertit per a molts en un luxe, fa que la societat civil es mobilitzi per garantir-ne quelcom que és un dret constitucional no respectat, i que l´especulació immobiliària a fet posar els preus pels núvols per una part important de la població jove que es vol emancipar que es condemna a acceptar préstecs abusius de per vida.
A la web d´Indymedia fan difusió amplia d´actes previstos, que té com a acte central aquest dissabte dia 30 de setembre a les 18h. a la Plaça Catalunya de Barcelona com a acte central de les mobilitzacions. Segur que a tu i a molts d´altres no et falten arguments per tal d´assistir-hi, oi més quan la conselleria en mans d´IC, el departament d´habitatge ha incomplert l´objectiu de 25.000 vivendes de promoció pública, i qui crea realment habitatges nous són els promotors privats amb habitatge de renda lliure ,amb preus sovint abusius per les butxaques i els sous escasos i contractes precaris actuals, que fa que la situació esdevingui cada cop més insostenible, en part per culpa de l´especulació immobiliària .

divendres, 22 de setembre de 2006

Primera familia que es declara en fallida a nivell estatal amb nova llei concursal

Que l´augment continuat de l´Euribor suposa una càrrega massa feixuga per a moltes aprelles joves i no tant joves, és una obvietat social, iq ue farà ue cada cop mes gent no pugui contraure la quota mensual pels deutes i imports contrets. I es que la lleugera de la concesió de crèdits i de l´admissió de targes de crèdit al consum ha disparat el consum familiar fins que ara ha saltat aquesta notícia.
Resulta que una família de Sant Salvador de Guardiola (Bages) ha aconseguit via judicial, aplicant la nova llei concursal declarar-se en fallida i posposar pagaments pendents i que no podia asumir el pagament, que en el cas concret devia 160.000 euros, aconseguit rebaixar el deute un 30% i deixar de pagar interessos, amb acord amb la junta de creditors bancaris per declarar-se en fallida.
Un precedent que farà que les entitats financeres s´ho romiin a l´hora de concedir crèdits a dojo per recaptar via interessos al cap dels anys, el doble de l´import prestat en molts casos, i el més important , l´estalvi familiar té una sortida i una jurisprudència legal importantíssima per tal que les classes més desafavorides i amb més perill d´embargament per indisposició econòmica, tinguin una via legal per posposar deutes legalment, evitar embargaments no desitjats i inclús eliminar-ne una part dles deutes contrets. Tot un precedent, gràcies a aquesta notícia històrica.

Nou bloc personal: MOISÈS RIAL


Després de l´etapa del present bloc sobre opinió d l´actualitat social i ncional qu ens afecta, ara obro complementàriament el bloc personal referenciat: MOISÈS RIAL
Aqui hi trobareu la relació de blocs de pròpia creació, i d´allò que personalment cregui interesant de comentar i interelacionar amb qui s´hi adreci. Començo amb autobiografia de situació personal del meu entorn personal i d´aficions, com a carta de presentació. Estem en contacte pel que voleu comentar-me al bloc personal.

comunicat ERC Puig-reig sobre moció de censura

Us fem arribar el darrer comunicat del Grup municipal d´ERC a Puig-reig, en relació a la moció de censura que demà tindrà lloc a les 12 h del migdia a Puig-reig, el qual s´ha distribuit, com l´anterior als domicilis particulars de veïns del poble de Puig-reig, el 22 de novembre del 2005.



GRUP MUNICIPAL ERC PUIG-REIG


Benvolguts senyors/res
Com tots deveu saber, el proper dia 23 de novembre es celebrarà a l’Ajuntament de Puig-reig un Ple Extraordinari amb l’únic punt de l’ordre del dia d’una MOCIÓ DE CENSURA contra l’actual alcalde Sr. Josep Mª. Boatella.
Els punts que es prendran com acord en aquest acte seran els següents:
1er.- Censurar la gestió del Sr. Boatella
2on.- Destituir al Sr. Boatella
3er. Proclamar com a alcalde al Sr. Saturnino Dominguez.
Doncs bé, nosaltres com a grup municipal que hem estat a l’equip de govern de l’Ajuntament de Puig-reig els últims 10 anys els voldríem fer arribar la nostra opinió del perquè d’aquesta moció.
En primer lloc, dir-vos que en el full que heu rebut anterior al present, ja us hem mostrat que el que sembla que és el punt principal i que dóna l’únic argument al grup socialista, és a dir l’incompliment per part nostra del pacte de governabilitat, no és així, doncs qualsevol persona que entengui el que llegeix sap que ERC no ha incomplert el pacte, ans al contrari.
Per altra banda, la moció diu: CENSURAR LA GESTIÓ. És a dir mostrar la disconformitat amb el que s’ha fet. Nosaltres, amb l’alcalde davant, ens hem pres la gestió de l’ajuntament amb molta seriositat, de tal manera que els resultats els podeu veure a simple vista:
Quan vàrem entrar a gestionar-lo, per cert, després de molts mandats de Convergència i Unió, ens vàrem trobar els calaixos buits, o millor dit plens de deutes i factures per pagar. (sabíeu que l’ajuntament pagava les factures al cap d’un any i mig i que l’endeutament estava al màxim?). En canvi ara s’ha reduït aquest endeutament de l’ordre de 3 vegades el que hi havia i les factures estan TOTES al dia .
També ens imaginem que s’ha de censurar la gestió del Sr. Boatella perquè s’ha fet una piscina nova (per cert, en un lloc on CiU va denunciar fins a l’extenuitat que no hi tocaria mai el sol i per tant com que no hi estaven d’acord no van ni dignar-se anar a l’acte d’inauguració), així com ens imaginem que s’ha de censurar la seva gestió perquè es va comprar la Colònia Pons i a continuació es va fer el que tothom ha vist, una gran urbanització i 19 cases unifamiliars, tot venut i cobrat.
Cal recordar també, que la "nefasta" gestió del Sr. Boatella, també va provocar que es construís el famós pas de l’estació a Cal Pons. Diem famós perquè CiU en va fer-lo amb totes les seves intervencions als plens.
Per citar altres actuacions que ens imaginem han provocat que finalment CiU hagi de donar suport al PSC per censurar a l’alcalde Sr. Boatella, podríem parlar del Passeig de la Riera de la Sala (per cert, on trobaríeu un passeig com aquest?), el nou institut d’ensenyament secundari, el flamant camp de futbol, etc, etc.
Per tant, motius n’hi ha per censurar al Sr. Boatella ...
En segon lloc aquesta moció parla de DESTITUIR, és a dir apartar del càrrec al Sr. Boatella, doncs com hem dit en els punts anteriors, ha fet "massa coses mal fetes" i el que cal és organitzar-nos per fer-lo sortir de l’ajuntament, ja que encara falten 18 mesos i no fos cas que encara li passés pel cap de fer una nova escola de música, per cert, l’home ja tenia el projecte aprovat, la financiació resolta i com és natural CiU en contra, doncs diuen que l’edifici es podria ensorrar i per tant cal fer-ne un de nou, (amb quins diners?. ..).
També deuen pensar que el Sr. Boatella encara tindria temps perquè es construís un nou CAP, (per cert, els primers plànols ja són a l’ajuntament). I també deuen pensar que encara hi hauria temps per començar la nova sala polivalent, i per això cal apartar-lo del càrrec amb extrema urgència i que no s’ha d’esperar a unes eleccions netes i democràtiques, com tocaria, no fos cas que la gent se n’adonés i algú amb ambicions polítiques personals en sortís mal parat.
Finalment aquesta moció parla de PROCLAMAR com alcalde al Sr. SATURNINO DOMINGUEZ. Nosaltres no hi tenim res a objectar, simplement, com que en un poble ens coneixem tots, tenim els nostres dubtes que sigui la persona que més ens convé per gestionar Puig-reig, doncs fins ara als llocs on ha estat: Regidoria d’esports, Regidoria de Comerç, Regidoria de Medi Ambient, no s’ha distingit precisament per això, és a dir per fer una bona gestió, o si no recordeu els comentaris que li han fet públicament els regidors de CiU, per cert, ara únics avaladors d’aquesta proclamació de nou alcalde, juntament amb l’altre regidor del PSC, que també ha dit públicament que SATURNINO DOMINGUEZ no ens convé.
Per tant, nosaltres votarem que no a aquesta moció, perquè estem convençuts de que per anar a tallar la cinta i inaugurar camps de futbol, passeig, urbanitzacions, etc... no cal que s’hagi de canviar d’alcalde. I també per que no volem ser corresponsables d’una pantomima que farà que CiU mani al darrera d’aquest home.

www.esquerra.org/puigreig

En l´enllaç es pot consultar el debatut pacte personal Boatella -Solà a:

http://www.esquerra.org/puigreig/PacteGov.jpg


Demà es formalitzarà la moció de censura , però de ben segur que res tornarà a ser igual, tant per part dels que governaven, com per part dels impulsors de la moció, i qui de ben segur en sortirà perjudicat es el propi PSC, ja que una moció de censura motivada sobre incompliment d´un pacte que no ha estat, ens el contrari, de ben segur deixarà seqüeles, i aviam com es desenvolupa, i desitjar que no passi com a d´altres indrets. Ara bé, si el PSC no destitueix els seus dos regidors del partit, llavors el PSC al Berguedà, començarà a tenir un problema, per exemple a Berga. Si es compleix de tirar endavant la moció i es destitueixen del PSC, llavors, CIU ha de tenir ben calr, que haurà votat un alcalde transfuga a grup mixt, i el que suposaria llavors per l´alcalde entrant a l´hora de dirigir-se a les administracons, sense tenir el recolzament de cap partit de l´actual govern a la Generalitat.

25 grups musicals del Berguedà enregistraran un CD en benefici pels damnificats del cas Isanta

Vint-i-cinc grups musicals del Berguedà enregistraran un CD en benefici pels damnificats del cas Isanta
Berga.- Vint-i-cinc grups musicals de la comarca del Berguedà col·laboraran en l'enregistrament d'un CD que servirà per a recaptar fons per als damnificats del cas de Josep Maria Isanta. El disc es començarà a enregistrar el mes que ve i servirà per finançar les despeses derivades dels processos judicials i l'atenció psicològica que reben els afectats.

Podeu trobar més informació sobre la plataforma que du el seu nom a:www.josepisanta.org

Malgrat que el famós informe de seguretat del dia de la mort encara no es coneix, si es que n´hi havia de protocol d´actuació i el responsable directe municipal, el regidor de Berga Oscar Fernandez Pola no hagi dimitit, la sortida de aquest CD ens ve a demostrar que la societat Berguedana està a l´alçada malgrat que determinats representants no presentin la seva dimissió, i en aquest fet crida l´atenció que el màxim responsable municipal de seguretat , l´alcalde Ramon Camps, digui en declaracions sobe la no dimissió que tot va com una seda.
A aquest pas, a Bega la gent voldrà canvi d´aires com no es renovi a fons els dirigents locals actuals.Seria davant la no activitat que la Plataforma per la convivència fes aquella tasca de suplència i suport i que els particulars d´arreu comprin aquest CD per la causa que s´ho val, quan es posi a la venda.

dimecres, 20 de setembre de 2006

Web de l´Agrupació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista

He descobert web de gent que reclama els béns incautats que informa:

L´Agrupació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista, som un grup de persones que treballem perquè es reconegui la incautació que van patir les nostres famílies quan se'ls va prendre en l'any 1939 els diners que tenien donant-les a canvi un rebut com el que apareix en aquesta plana.
L'objectiu que perseguim es que es reconeix-hi d'una vegada per totes aquest fet, i a demes que per fi ens sigui tornat el valor dels diners, desprès dels anys que han passat, amb el seu import actualitzat.
Estem oberts a tothom, per això si teniu algun rebut com aquest i us voleu afegir a la agrupació per a què us fem la reclamació, ens teniu de fer arribar una fotocopia del rebut, i donar-nos també les nostres senyes personals, nom, domicili població i telèfon. Així entre tots podrem fer mes força i tenir mes possibilitats d'èxit.

La web és:

http://www.garbi.com/incautacio/


Que aquestes alçades, i exemples n´hi han a Puig-reig, aqui al Berguedà i a el conjunt del país, el greu és que aquestes alçades encara s hagi de restituir els béns incautats durant "el Alzamiento" franquista. De nostàlgics, a la mani propera del PP a Madrid el 6 de desmbre, n´hi haurà uns quants de ben segur, i amb el pollastre a la "seva" bandera. I així anem.

dimarts, 19 de setembre de 2006

Temporada de bolets al Berguedà


Sovint, parlar del Berguedà és parlar de Bolets, i aquí per si és del vostre interès, trobareu informació detallada. I ara després de les darreres pluges encara són més visitats els boscos berguedans. Com sovint gent d´arreu del país ens demana on es fan, i obviament els bon boletaires el secret de les rovelloneres i llanagueres, gairebé és un secret d´estat i és "pecat"informar-ne, obviament, com a mínim pels que vingueu d´arreu tingueu algunes informacions alternatives al respecte.
De venda de bolets n´hi ha vàries, com el mercat de Cal Rosal, que es traslladarà en breu a Berga pel nyap del govern al no preveure enllaç a Cal Rosal a la C-16 al nou tram desdoblat, però també n´hi ha de mercat a Guardiola de Berguedà, i altres parades per la c-16 no formals.
A destacar, la variada cuina del bolet al Berguedà. Trieu i que vingui de gust.
A l´hora de conèixer sobre els bolets del Berguedà, cal que sapigueu els que us trobareu i tota la informació perquè no tingueu cap mala passada, és tot a aquest enllaç. També aquest enllaç, donen bons consells.
El gremi d´hostaleria del Berguedà, organitza La cuina del Bolet, amb menus no excesivament econòmics, però alhora són de qualitat i deliciosos pels gourmets d´arreu . Bon profit!
Per cert, si voleu fer turisme a la zona, podeu consultar aquí per informació sobre el Berguedà, i tinc varis enllaços al bloc. I sort, en la cerca, però sobretot respecte al bosc i deixar-lo tal com estava al marxar, cal respectar el nostre entorn i equilibri natural.

Escàndol: El Berguedà, a la cua de les comarques en servei de transport públic .Germans Nadal (PSOE-PSC), dimissió

No és cap novetat, però la notícia estreta de la informació assenyalada des de Ràdio Berga, hauria de fer reaccionar als estaments públics. Algú s´imagina un Baix Llobregat, per exemple que hi hagués 9 municipis sense transport col.lectiu? Doncs això és el que pasa al Berguedà. Però hi ha més. Segons l´Associació per la Promoció del Transport Públic, afirmen aquesta informació sobre el Berguedà, la polítiques públiques que parlen molt d´aeroports, TGV i d´altres, no només no preveuen la recuperació del tren al Berguedà, com demana l´Associació Via Lliure, i som de les 9 úniques comarques que no té tren. A més, som la pitjor comarca per ràtio de servei d´autobusos, només superats pel Pallars Jussà, i no hi ha cap població amb bus urbà. Doncs, tot i tenir a l´entorn de 40.000 habitants, tenim un ràtio de 0,43 autocars diaris per habitant, i en canvi, el Baix Llobregat, el ràtio és 5,25.
O sigui, tot i tenir 760.000 habitants, la proporció és 12 vegades superior que la del Berguedà, que amb 31 municipis, i en un entorn rural, l´esforç i proporció hauria de ser, si de cas, inversa a l´actual, en l´inexistent criteri d´equilibri territorial, oi més quan tenim una població envellida i que un 40% no té carnet de conduir. Quan costaria tenir un servei cada hora per comunicar la comarca, 12 milions d´euros anuals, el que costa fer 250 metres de linia de metro a Barcelona, ínfim , amb el volum del pressupostos del transport a Catalunya.
Aquesta és la Catalunya real, la que Mas-Montilla condemna a comarques a no tenir servei col.lectiu, ni desenvolupament, li manca internet, i d´altres, territori i feus metropolitants, sobredimensionats serveis, que no tenen ni la vergonya d´estandaritzar al conjunt del país, siguin consellers de politica territorial del PSOE-PSC (germans Nadal) o els 23 anys anteriors de CIU, que perpetuen en aquest cas a Catalunya a dues velocitats, i la fractura social i territorial. Només la posada en marxa de proposta entre ajutaments de Puig-reig, Gironella i Berga, de posar linia de transport públic freqüent, que parteix d´iniciativa d´ERC, que no té suport de la Generalitat , de moment, fa una timid esforç per posar remei a aquesta injustícia. Ara bé, a l´hora d´obrir el desdoblament de la C-16, depresa i corrents, perquè els directors generals i consellers, i candidats com Piqué, arribin ràpid a Urús o a qualsevol indret de la CErdanya, però ni tan sols tenen el minim sentit comú d´obrir tram de Gironella a Berga, sense tenir els accesos com Cal Rosal acabats, que en fa esment en la publicació berguedana Pèsol Negre, en aquest número 29, que tracta també el discutible cas d´un projecte de camp de Golf al poc terreny hàbil de Gironella.
El govern bipartit(PSOE-IC) , tot solet, obrint un tram sense acabar, s´ha carregat la tradició del mercat del bolet a Cal Rosal, que haurà de traslladar-se a Berga. Vergonyós. Germans Nadal(PSOE-PSC) , dimissió.

El Quixot conegut és una traducció d'un original escrit en català

S´apunta la idea que la primigènia edició del Quixot –l’anterior a 1604– fos escrita en català, perquè, de les 6 edicions peninsulars del llibre (les dues de Lisboa, les dues de València, la de Barcelona i, fins i tot, la inventada de Madrid) de què tenim coneixement fins a l’any 1605, l’única que no s’ha conservat és la de Barcelona.Llavors jo raonava que si totes eren iguals i deien el mateix, potser la de Barcelona ho deia d’una manera diferent.
És a dir, ho podia haver dit en una altra llengua, raó per la qual va desaparèixer l’edició sencera. I si no fos perquè En Servent, a la segona part del Quixot, ens diu que va existir, avui dia no en sabríem absolutament res.La idea d’un Quixot traduït, es fa palès, a més, perquè són múltiples els al·legats del seu autor a favor de la llengua nativa. Un d’ells apareix al capítol IV de la 1ª Part del llibre, on escriu que si algú “parla en altra llengua que la seva, no li guardaré cap respecte; però si parla en el seu idioma, el posaré sobre el meu cap”. I, encara, al capítol XXIII, ens diu que, “tot i que posaren silenci a les llengües, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb més llibertat que les llengües solen donar a entendre a qui ho vol allò que està enclòs a l’ànima”. Que és com dir, que tot i tenir la seva llengua prohibida, els conceptes que vol difondre, els pot estampar en una altra llengua.Si, conseqüentment, En “Cervantes” despotrica dels qui canvien de llengua, però creu que, fins i tot en una altra llengua, es poden transmetre ideals; si escriu a favor de l’ús de la llengua pròpia i fa elogis a la llengua catalana, essent ell com era un habitant de la Nació Catalana, i essent com era un Servent, amb casa a Barcelona i llinatge a Xàtiva, i estar en contra de les traduccions de les llengües romàniques, com diu al capítol LXII de la 2a Part, no hauria escrit mai en castellà.
Per tant, si el Quixot es va editar en castellà, és que havia de ser una traducció. Però, tanmateix, ¿hi ha rastres d’aquest fet al mateix Quixot?Evidentment: al capítol IX de la 1a part, En Servent ens indica que, passejant per Toledo, va trobar uns papers escrits en àrab “que contenien la història de Don Quixot”. Vist això, compra els cartipassos i se’ls endú. I demana a un morisc que “em posés aquells cartipassos, tots els que tractaven de Don Quixot, en llengua castellana, sense treure’ls ni afegir-los res” i, pagat el que li havia de pagar per la feina de traducció de l’obra, “en poc més de mes i mig la traduí tota”.Fins ara, els entesos creien que aquest paràgraf era una simple qüestió d’estil, un recurs literari més entre els que els escriptors empraven per donar un fons de misteri a les seves obres. Però a vista del que he exposat fins aquí, em sembla més versemblant opinar que, com de costum, i de forma subliminar, En Servent ens està dient ben a les clares que la seva obra és una traducció. La conya que hi afegeix, en dir-nos que el traductor “s’acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat” té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc.A més a més, les sovintejades referències al llarg de tot el text del Quixot al fet que l’obra és traduïda i que hi ha hagut un traductor, abonen la meva conjectura que no es tracta d’un recurs, sinó d’una realitat. Així ho trobem novament, a l’inici de la 2a Part, al capítol III.
Quan En Servent insisteix sobre les grandeses de Don Quixot, assenyala que “rebé tingui el curiós que tingué cura de fer-les traduir de l’àrab en el nostre vulgar castellà”.Sembla que la traducció va desplaure tant al mateix Servent, que al “Pròleg” no es va estar d’escriure que “jo, que, encara que sembli pare, sóc padrastre de Don Quixot”, en clara evidència al fet que no és pare en la llengua original, sinó en una altra llengua. Que és com dir que el Quixot castellà és el seu fill bord o il·legítim. I encara, el disgust havia de ser tal, que ens assegura que ni volia prologar el llibre, “ni menys treure a la llum les gestes de tan noble cavaller”. Les causes: “la lectura és seca com un espart” (potser referit a l’eixutesa de la llengua castellana); “aliena d’invenció” (tal vegada inventada per un altre); “minvada d’estil” (perquè, en la traducció l’ha perdut); “pobre de conceptes” (segurament perquè el canvi de llengua i de perspectiva política, els ha empobrit); i “falta de tota erudició i doctrina” (com correspondria a una traducció d’aquestes dimensions).També al capítol XXV, escriu que “hi ha entre sempre entre nosaltres una caterva d’encantadors que totes les nostres coses muden i trastoquen, i les tornen segons el seu gust i segons tenen les ganes d’afavorir-nos o destruir-nos”. El paràgraf fa referència a la realitat, però no pas per això exclou una doble lectura que afecte de ple el text dels llibres escrits, entre els quals ara hi podem incloure el Quixot.Per aquesta raó, En Servent també escriu que “jo determino que el senyor Don Quixot es quedi sepultat en els arxius de la Mancha, fins que el cel depari qui l’adorni de tantes coses com li falten”. La sentència, que recorda el testament del Pare Cases, que guarda els originals dels seus llibres sobre temes americans “fins que Déu ho consideri oportú”, sembla sense sentit en un pròleg que acompanya una edició pública del llibre; però no pas si fa referència a l’autèntic Don Quixot: l’original català, segrestat per la censura reial, i guardat en els arxius de Castella.

Jordi Bilbeny

dissabte, 16 de setembre de 2006

Propostes per donar resposta al preu i l´accés a l´habitatge

Davant la problemàtica d accés a l´habitatge de milers de joves pels preus desorbitats arreu, sorgeixen propostes com la seguent declaració pública, que aviat s´entregarà al Parlament de Catalunya, i que de ben segur generen un debat per si mateixes.
Està redactada amb visió barcelonina, però es generalitzable les propostes a molts indrets del país, ara que la taca de l´especulació ja ens arriba al Berguedà, cada cop amb més contundència.

Extret de: www.berguedallibertari.org
i es pot trobar al bloc: http://mobbingbcn.blogspot.com/

Carta de mesures contra la violència inmobiliària i urbanística.

Somiar amb un pis en condicions adequades s’ha convertit en un malson per a un gran nombre d’habitants de Barcelona. Segons dades oficials, tan sols des de finals de 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni només ho han fet un 34,5%. L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. El preu mitjà dels lloguers a l’Àrea Metropolitana va pujar de 355 euros al 1999 a 617 euros al 2004. Al mateix temps, continua augmentant el nombre d’habitatges buits: segons el cens de 2001 només a la província de Barcelona la xifra superava els 300.000 (i ha continuat creixent).La conversió de l’habitatge en una pura mercaderia i en objecte d’especulació ha creat un cercle viciós de pressions i por que precaritza les condicions de vida d’àmplies capes de la població. Cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a marxar de la ciutat i instal·lar-se a una distància de fins a 50 km perquè no troben un pis assequible. I cada vegada hi ha més persones obligades a jornades laborals extenuants en feines com més va més precaritzades per pagar la seva hipoteca o el seu lloguer. Però, tot i això, molts no hi arriben: tan sols al 2002 hi va haver 3.675 desnonaments a Barcelona.El fet que la ciutat de Barcelona s’hagi convertit en les darreres dècades en una ciutat marca, on s’ha posat en funcionament un model que converteix el territori urbà en un factor productiu en si mateix, ha adobat el terreny per a la proliferació de la violència immobiliària i urbanística. Aquesta violència desencadenada pel “lliure mercat” i assistida per l'Administració amb els seus plans de transformació urbanística provoca una devastació del teixit urbà que produeix desplaçaments de població, desnonaments i el segrest de l’espai públic.És en les zones urbanes en transformació (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants...) on l’anomenat “mòbbing immobiliari” es cobra el major nombre de víctimes i on el major nombre de persones ha d’abandonar la seva llar a causa d’augments abusius de lloguer o simplement perquè el propietari vol especular amb els habitatges. Per altra banda, aquesta selva immobiliària ha generat formes d’organització veïnal que s’enfronten des de la Barcelona real al model Barcelona: una resistència àmpliament estesa a l’especulació i un no a cada pla urbanístic.La urgència del problema de l’habitatge ha estat un banderí en els programes electorals de tots els partits que han ascendit al poder en els darrers anys. Tanmateix, les mesures anunciades pels actuals governs d'“esquerres” –com p.ex. les subvencions als propietaris per fomentar el lloguer dels pisos o els plans d’habitatge– estan lluny de complir la seva promesa de “garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat”, ja que no tenen en compte cap mesura de regulació del mercat.Per tot l’exposat, exigim als partits de govern que deixin de vulnerar els preceptes de la Constitució espanyola (en concret l’art. 47 que els obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada”) i que complexin els seus compromisos adquirits amb la firma de convenis internacionals de salvaguarda del dret a la ciutat.Amb l’objectiu de fer efectius els esmentats drets a l’habitatge i a la ciutat exigim a la Generalitat i a l’Ajuntament que iniciïn els passos necessaris per a l’adopció de les mesures següents:
Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (el salari mínim actual és de 513 euros al mes), el preu de lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles (tal com ho estableix el programa Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat en algunes de les subcategories dels seus pisos de protecció).
Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per a la participació real dels veïns (i no tan sols dels comerciants i associacions «clientelars» de l’Ajuntament) en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
Derogació de l'actual Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9é del decret Boyer que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, dels apartats 1 i 2 de la Ley 29/1994 que estableixen que els contractes a partir del 9 de maig de 1985 es regeixen retroactivament pel decret Boyer, així com de l’apartat 1 de l’art. 9é de la LAU de 1994 que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu i garanteixi el dret a l’habitatge.D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanística i immobiliària. Per tant, mentre no s'hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l'adopció de les següents mesures d'emergència:Mesures preventives
Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l’obligació d’informar totes les parts implicades en la venda d’una finca o d’un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
L’obligació, en qualsevol operació de compra-venda en immobles on hi hagi inquilins, de realitzar un informe jurídic independent que avali que les condicions de l’operació respecten els seus drets.
La condició per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d’una pujada ajustada estrictament a l'IPC a partir d’aquest termini.
La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI o l’amenaça d’expropiació) i la despenalització de l'okupació, amb l’abolició de les penes de multa, presó i condemna a costos que actualment recull la llei. La revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament sense justificació.
La prohibició total de venda de sòl públic. Actuacions en l'àmbit penal
La persecució de les pràctiques de violència immobiliària, que caldria tipificar com a delicte de vulneració del dret a l'habitatge i sancionar amb penes proporcionals a la importància d'aquest dret. En el cas de la participació en aquestes pràctiques de membres del Registre de la Propietat, funcionaris municipals o de la Generalitat, societats mixtes público-privades i administradors de finques, una primera mesura hauria de ser la inhabilitació per a qualsevol d'aquests càrrecs públics.
En l'estat actual de la situació considerem prioritària la intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d'assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector. A causa de l'extrema gravetat de la situació i mentre no s'apliquin les mesures exigides en aquest document, els sotasignants fem una crida a emprendre accions de desobediència civil que visibilitzin la insostenibilitat de l'actual model i que generin xarxes de defensa, lluita i resistència contra la violència immobiliària (com ara actes d'interpel·lació a l'Administració, vagues de lloguers, autoreduccions en el preu de les hipoteques o okupacions d'habitatges buits).

Escrit en algun lloc de la selva immobiliària, setembre del 2005

divendres, 15 de setembre de 2006

Salvador Puig Antich, la pel.lícula de la polèmica



Hi ha un renovat interès pels fets i la història del llibertari Salvador Puig Antich, a partir de la pel.lícula "Salvador" i la interpretació històrica despolititzada i d´alguns membres, basant en els fets dels mateixos protagonistes, que té com a nexe d´enllaç i informació de la seva visió a aquest enllaç, i aquest altre, on s´afirma que la película de Manuel Huerga, membre del patronat del Fòrum 2004, apadrinada per la productora d´una persona propera al PSOE, Jaume Roures, s´ha basat en la novela de Puig Antich de Francesc Escribano, actual director de TV3, i que fins i tot han impulsat un manifest titulat "Salvador , una mortalla de luxe per un producte de misèria", que s´afirma la ocultació històrica dels fets, de missatge reaccionari , de negar els origens del moviment obrer on es movia, entre d´altres, dit per ex-membres del MIL, OLLA i GARI.
La polèmica, està servida i a partir d´aquest 15 de setembre que s´estrena la gent podrà jutjar. Jo, deleixo per veure-la al cinema, i com tant d´altres treure´n conclusions, però el fet de la polèmica en si, més la projecció a festival de Cannes, i la candidatura a l´òscar, donaran una promoció valuosa de la pel.lícula , i per descomptat de la figura d´un dels darrers condemnats a mort pel franquisme, i amb una llei de memòria històrica descafeinada del PSOE que no revisa les sentències d´aquest, el cas Salvador Puig antich, el de Lluís companys, Granado Delgado i de molts milers d´anònims més. La transició és encara ara un pacte d´impunitat amb el franquisme que els neofranquistes del PP volen tapar, però pitjor encara, els del PSOE, i ajuden, quan sud-amèrica tant a Argentina i XIle es comença a fer justicia del passat, aqui encara hi ha impunitat, com denuncien entitats com aquesta.

Més informació:

- Biografia de Salvador Puig Antich

-Jaume Roures talla el bacallà tallant el cap a Ullà, envoltat de quadres del PSOE

-Presentada a Cannes la pel.lícula Salvador

-"Salvador", el film

- Oriol Solé, el Che Català, un altre membre dels MIL

-La resistència llibertària al franquisme, el Cas Granado-Delgado

VALORACIÓ PEL.LÍCULA: Afegeixo, ara que ja he vist la pel.lícula, que és cert que no aprofundeix en el vesant ideològic, però com a tota pel.lícula, la part comercial, en "Salvador", i destacaria la part final emotiva, de quan té la sentència a mort, amb l´espera d´un indult que no va arribar, amb frases destacbles com quan li demanen si vol un capellà, respon que armaria un cristo, tot i venir un del seu apreci personal, o de més macabres, quan li demanen a la germana a on volen que l´enterrin, estan viu, i la relació amb la germana petita,que fuig del col.legi, conscient que li espera al Salvador i el veu amb el cotxe fúnebre, que a més de quatre, de ben segur, se li ha escapat alguna llàgrima d´impotència, i per tant, com a producte filmic, és altament recomanable, i potser ajudarà revisar la llei de memòria històrica, malgrat els matisos, com encertadament analitza, el blocaire Josep Sort .
El que m´ha semblant molt novelesc la part del policia "amic", que posa a parir franco quan està al garrot vil, agonitzant, amb una intencionalitat política, de falsa concòrdia, però que globalment, és educativa i ajudarà a recodar els fets, i sobretot educarà a noves generacions sobre les "virtuts" del franquisme, a base de garrot vil. Per cert, genial interpretació de l´actor Daniel Brül, de mare catalana i origen alemany, en el seu dificil paper de Salvador Puig Antich, així com lo milloret dels actors catalans, com Joel Joan i d´altres, amb música a més de Lluis Llach. Ens falten més films de referents socials i nacionals de personatges històrics catalans , contemporanis o no, que donin dimensió internacional al nostre país. Afegiu-hi la vostra valoració personal.

dimecres, 13 de setembre de 2006

Crònica de la diada de l´11 de setembre del 2006. I nosaltres, quan?






Certament, després de l´efecte clarificador de l´estatutet de la vergonya, que deixa les cartes clares davant la comptesa electoral del proper 1 de novembre, on es presenta un delegat del PSOE pel "nordeste peninsular", com diria Bono i Arturo Mas, executor del pacte del ribot i l´esquarterament a la voluntat del Parlament, és lògic el desencís i el creixement del descrèdit de la classe politica dirigent del país. I es que la subordinació espanyolista arriba al ridicul, quan algú com el que hauria d´èsser el defensor de les voluntts d´un poble, com és el President de la Generalitat, abdica del càrrec i prepara la jubilació daurad a alguna embaixada o un xiringuito, dit euroregió i fa punt davant l´amo PSOE i diu que és fer ridicul demanar la independència. Si és així, perquè cap estat i renuncia, començant per lé stat espanyol i francès? Perque saben el poder i els privilegis que això suposa, ni que sigui negar els drets històrics i de voluntats de diverses nacions com la nostra. Els fem por, i saben que els anys pasen i les noves generaicons no estan de romanços. Ni un mes, i l´estatut rebentt per l´aeroport del Prat i l´immigració no regulada, i aviat els presupostos de l´estat no executats , per obra no licitada. Cornuts i pagr el veure. Ja no enganyen a gaires, tot i que una massa important és conscient , però malgrt tot , es resigna.

I la diada de l´11 de setembre, començant a nivell local, doncs a la nit anterior èxit de públic a actes organitzats per l´Associació de Cal Pons, amb folc, sardanes i pa amb tomàquet i botifarraamb més de 300 persones; al turó de la senyera al matí, amb acte infim, després de la moció de censura monten la psoevergència de Puig-reig, sense poesia, canviant de lloc esmorzar, i en l´ofrena, a sobre de defensar en el manifest institucional el estatutet retallt, ni tan sols el minut de silenci en homenatge als patriotes catalans, de mal en pitjor, serà que per ells PSC-CIU A Puig-reig, això només és anar a fitxar i fer el paperot?
A nivell nacional, a la tarda, no massa novetats, tot i que els parlaments d´ERC, que és el grup amb més nombre de gent, tnt Pere Aragonès de les JERC, com Puigcercòs i Cla sanitat i educació privada, però l´incognita del pacte postelectoral, i el més important, LES CONDICIONS QUE ERC EXIGIRÀ PER ARRIBAR A UN ACORD DE GOVERN, ÉS UNA INCÒGNITA. Esperem que a la campanya es vagi clarificant, ja que personalment molts pensem que no es pot caure al pragmatisme de la gestió i sobretot, que la vox populi del fet d´haver tocar "cuixa de poder" a la direcció no els faci perdre l´horitzó social i nacional de llibertat i fermes en el projecte politic d una catalunya independent.
Al concert a l´arc de triomf, amb les 130 parades que cada cop tenen públic divers que vol conèixer la temperatura del país que no surt als mitjans i que es mou fou l´estrella, conjuntament amb els contundents obrint pas, amb la dedicatòria a TV3 a apagar càmeres perquè anava a reivindicar quelcom, impagable.
I com no, trobar persones que any rere any no falten, i en aquesta ocasió fer esment als incombustibles Josep sort, Salvador Molins, Bilbeny, Abel , i un llarg etcètera de coneguts que creuen en les llibertats. Cal estar alerta en el posible referèndum a Flandes a l´actual Bèlgica aviat, a Escòcia al 2007 si sumen 3 partits majoria i el 2009 a el Quebec, que es va comentar com no, al fossar de les moreres en discurs de representants internacionals. I nosaltres, quan?

dissabte, 9 de setembre de 2006

Jo també vull un estat propi. L´11 de setembre i Gironella, una aposta teatral dels fets històrics


Us passo l´enllaç recomanable amb multitud de fotografies de l´escenificació de la diada de l´11 de setembre, en relació al país i Gironella en concret, que enguany tindrà doble representació , tant el dia 10 com l´11 de setembre, en el marc del pont sobre el riu llobregat al centre de Gironella, on hi participen prop de 200 persones en l´escenificació i el muntatge. Molt recomanable gaudir-ne de l´espectacle i rememorar una pàgina tristament crucial de la nostra història.

http://www.lonzedesetembreigironella.com

dimecres, 6 de setembre de 2006

La insubmissió fiscal com a horitzó nacional davant d´uns pressupostos estatals monàrquics



Després de la proposta de pressupostos generals de l´estat, que esquilen una part important de l´acordat per l´estatut retallat, a Catalunya i d´altres territoris ens queda per desenvolupar un nou nivell de la reconstrucció social i nacional perquè la majoria social a qui es perjudica, els treballadors/es, qui reben els efectes més perversos de la fiscalitat, ens queda que algun dia no massa llunyà es plantegi seriosament el tancament de caixes, o dit d´altra manera la insubmissió fiscal a Espanya, per colapsar el sistema de dependència politica, econòmica, policial i judicial que ens sotmet als nostres interessos com a país.
Com exemple, mirant els pressupostos estatals, encara ara, com bé apunta el blocaire Isaac Peraire, del poble veí de Prats de Lluçanès, esmenta que hem de pagar entre tots la monarquia ni més ni menys que 8.289.870 euros de pressupost per a la casa reial espanyola, per a les seves despesses bàsiques, a banda de les propietats de l´estat que frueixen lliurement els borbons. O altres com el ministerio de defensa amb 4.616.937.760 euros, escandalós, oi més si es compara amb el ministerio de Educación y ciencia que presuposta només 412.765.510 euros . I es que a Catalunya, ens pressuposten des de Madrid 3100.000.000 d´euros, 400 més que actuament,quan tocaria segons la Cambra de comerç CIU, ERC i IC 917 milions més, o sigui 3600.000.000 euros, ens esquilens 517 milons d´euros, incomplint l´estatut, a través del fons de compensació inteterritorial, que , ara, s´ah triplicat. Qui no vol la insubmissió fiscal si amb els diners que no es retornen i que incompleixen l´estatut no podrem fruir de més sanitat,educació i despesa social? A Espanya l´intersa més la "DEFENSA" que Catalunya, quina novetat...
L´estatut és un nyap i qui aprovi els pressupostos de l´estt, és un botifler! De moment, tots els diputats del PSC(si es que existeix encra) ja diuen que sí. ERC diu ara que no. Que faran CIU i IC?
Encara es pot consultar per internet el llibre "Un rei cop per cop" , que es pot descarregar sencer i/o per capítols, a més de trobar-se en determinades llibreries. En ell s´explica "perles" de lhereu de franco´, que va jurar els principis del "movimiento" , que amb ell ho va deixar tot "tado y bien atado", fent el llibre un repàs històric de la seva figura i amb assumptes foscos com la mort del seu germà, la fortuna personal acumulada, entre d´altres. Com que això de les monarquies en ple segle XXI, és anacrònic, i inacceptable des de principis democràtics de representativitat, quan siguem independents, no haurem de pagar determinades despesses a un funcionari de luxe amb plaça perpètua assegurada. A Espanya , fins i tot ja qui teoritza la tercera república.
I des d´aqui, la Plataforma Sobirania i progrés, que va omplir amb la seva presentació, s´ha marcat l´horitzó d´una Iniciativa legislativa Popular (ILP) a presentar al nostre Parlament, que això equival a 60.000 signatures, però que s´han marcat objectiu de 500.000 signatures a partir de tenir 10.000 adherits, i ja van per més de 2.000 adherits amb 5 dies, i així per tal de demanar el dret a exercir referèndums, i així engegar un procés de presa de consciència i d´exercici del dret a l´autodeterminació, en un referèndum refrendat pel poble de Catalunya i alhora internacionalitzar el conflicte, a més de promoure l´objecció fiscal, aconseguir recaptar tots els impostos la Generalitat i posar fi a l´espoli fiscal.Donen la cara Joel Joan, Elisenda Paliuzé, Hector Lopez Bofill, Víctor Alexandre, entre d´altres i més de 2000 adherits. Adhereix-t´he!
Clar i català. Sense complexes i amb un horitzó clar, sense delegar a l´arc parlamentari posibilista i massa sovint pragmàtic, en aquesta nova etapa que ja ha esgotatl anterior etapa del peix al cove i de la mà estesa a un estat que nega la plurinacionalitat, la societat civil pren la paraula i això reforça la democràcia participativa, i aquí , no hi ha reis que valguin i que vulguem per al nostre futur en llibertat.

Ramir Ribera(PP): "El PP A Catalunya, i també a Berga, el PP no és res més que una ajuda a CiU, ha de sumar vots per ajudar CIU"

Ramir Ribera(PP), és l´únic regidor del PP a Berga. Un home peculiar, que més enllà de la ideologia, té una virtut, si, diu realment allò que pensa sense pensar en criteris polítics, i que sovint li han pasat un mala passada. La darrera genialitat, que sobta per obvi, és la afirmació que el PP a Catalunya, serveix per aconseguir vots per donar coixí a CIU, per molt que Mas digui que no pactarà amb ells. Com recull aquesta notícia.
És veritat . A berga, quan hi havia el vidalquadrista Jacinto Vilardaga al PP abans de plegar, va pactar amb CIU, a un ex-alcalde que es fa dir "nacionalista", Jaume Farguell, ho sap de bona font, el Ramir. Però el que és habitual en l´àmbit local, també és vàlid en el general. Em recorda conversa distesa després de tertúlia televisiva mantinguda amb Ribera, dient, que el Piqué no queia bé , dins el PP, perquè no el veien com dels "seus", i que estava com a cap de files, perquè era un colocat per Jordi Pujol, Ramir Ribera dixit. El bon entenedor, paraules sobren.
I es que CIU, sap que sisuma 68, rebrà suport del PP, des de fora, i si no, Montilla li farà d´escolanet a Mas , donant-li suport, o fins tot de conseller en cap, si Zapatero per l´intercanvi de cromos polítics i poder aprovar les comptes de l´estat si li ordena subordinar-se a CIU.
El que no calculen tant CIU com PSC-SPE, és que les seves bases, com que els coneixen prou bé , no acceptaran els de CIU, que Mas pacti amb un candidat d´esquerres espanyolista com Montilla, i els del PSC-PSOE, no acceptaran que es renuncii a la presidència de la Generalitat després d´eliminar Maragall, i a sobre se sotmeti als "nacionalistes" de CIU. Venen tempestes el 2 de novembre a Can CIU i PSC. I ja saben els votants de base ambdós partits qui pot evitar la sociovergència, és que ERC tregui un bons resultats. Al temps.

Expulsió del PSC, de "Satur" Domínguez, l´actual alcalde de Puig-reig


El full de ruta dels aconteixements de la moció de censura a Puig-reig, que va comportar el trencament del pacte entre ERC i PSC, com la lògica dels fets de descabalcar ERC de l´alcaldia i del govern, amb el pacte de la PSOEvergència a Puig-reig desobeint la direcció comarcal regional del PSC, ha portat a un forta divisió interna al migrat nombre de persones del PSC-PSOE a Puig-reig. Els que han donat suport al Satur(el de més a la dreta a la fotografia, parlant amb el únic regidor del PP), amb pacte antinatura amb CIU, rival clàssic, el qual el seu dia varen dur al PSC a que fos denunciat per CIU anys enrere, a l´actual sociovergència, que , com recull el Regio7, ha provocat l´expulsió del PSC-PSOE de Saturnino Dominguez del partit, fent que no hI hagi candidats dins del PSC, actualment.
Res a dir, en una decisió interna del PSC, però posarà en dificultats a que ambdós obtinguin resultats dividits, si acOnsegueixen fer llista, ja que a les darreres, tot just en varen treure 2 regidors, apunt de ser avançats pel PP,i una eventual llista independent de Saturnino en solitari, fragmentarà el seu tradicional vot socialista al poble, que durant 10 anys va donar suport a un govern d´ERC a Puig-reig.
I l´etapa abans de la moció de censura votada a favor pel tripartit alternatiu(fins ara PSC,CIU,PP), va tenir uns resultats prou visibles tant de gestió com de noves infraestructures durant govern republicà (biblioteca nova, compra camp de futbol, gespa artificial, ampliació poligon cal vidal, dinamitzar i omplir poligon de la sala, renovació enllumenat, nou institut, nou piscina municipal, compra de Cal pons, renovació carrers ametlla de merola..) .
I es que un alcalde amb dos regidors sense partit, hauria de fer reflexionar a CIU dels companys de viatge, i que a partir d´ara donen suport a un expulsat del seu propi partit, que no té segur si es tornarà a presentar, i d´una força minoritària que no te l´val d´un partit a darrera i la cpacitat d´interlocuci´davnt les institucions i el que això suposa, fet que els fins ara votants de CIU, ho tindran present a les properes eleccions municipals.
Un govern municipal actual, que el ritme de la despesa ha fet del descontrol pressupostari per acontentar voluntats, la dinàmic actual, amb avisos de la secretària municipal de gastar-se partides del pressupost que no tenen ni un euro, ja.
Us deixo enllaç amb el darrer resum del ple municipal de Puig-reig, des d´ERC Puig-reig, clicant aquí, que n´han fet difusió amb aquesta notícia a Ràdio Berga.