Crònica de la diada de l´11 de setembre del 2006. I nosaltres, quan?

Certament, després de l´efecte clarificador de l´estatutet de la vergonya, que deixa les cartes clares davant la comptesa electoral del proper 1 de novembre, on es presenta un delegat del PSOE pel "nordeste peninsular", com diria Bono i Arturo Mas, executor del pacte del ribot i l´esquarterament a la voluntat del Parlament, és lògic el desencís i el creixement del descrèdit de la classe politica dirigent del país. I es que la subordinació espanyolista arriba al ridicul, quan algú com el que hauria d´èsser el defensor de les voluntts d´un poble, com és el President de la Generalitat, abdica del càrrec i prepara la jubilació daurad a alguna embaixada o un xiringuito, dit euroregió i fa punt davant l´amo PSOE i diu que és fer ridicul demanar la independència. Si és així, perquè cap estat i renuncia, començant per lé stat espanyol i francès? Perque saben el poder i els privilegis que això suposa, ni que sigui negar els drets històrics i de voluntats de diverses nacions com la nostra. Els fem por, i saben que els anys pasen i les noves generaicons no estan de romanços. Ni un mes, i l´estatut rebentt per l´aeroport del Prat i l´immigració no regulada, i aviat els presupostos de l´estat no executats , per obra no licitada. Cornuts i pagr el veure. Ja no enganyen a gaires, tot i que una massa important és conscient , però malgrt tot , es resigna.

I la diada de l´11 de setembre, començant a nivell local, doncs a la nit anterior èxit de públic a actes organitzats per l´Associació de Cal Pons, amb folc, sardanes i pa amb tomàquet i botifarraamb més de 300 persones; al turó de la senyera al matí, amb acte infim, després de la moció de censura monten la psoevergència de Puig-reig, sense poesia, canviant de lloc esmorzar, i en l´ofrena, a sobre de defensar en el manifest institucional el estatutet retallt, ni tan sols el minut de silenci en homenatge als patriotes catalans, de mal en pitjor, serà que per ells PSC-CIU A Puig-reig, això només és anar a fitxar i fer el paperot?
A nivell nacional, a la tarda, no massa novetats, tot i que els parlaments d´ERC, que és el grup amb més nombre de gent, tnt Pere Aragonès de les JERC, com Puigcercòs i Cla sanitat i educació privada, però l´incognita del pacte postelectoral, i el més important, LES CONDICIONS QUE ERC EXIGIRÀ PER ARRIBAR A UN ACORD DE GOVERN, ÉS UNA INCÒGNITA. Esperem que a la campanya es vagi clarificant, ja que personalment molts pensem que no es pot caure al pragmatisme de la gestió i sobretot, que la vox populi del fet d´haver tocar "cuixa de poder" a la direcció no els faci perdre l´horitzó social i nacional de llibertat i fermes en el projecte politic d una catalunya independent.
Al concert a l´arc de triomf, amb les 130 parades que cada cop tenen públic divers que vol conèixer la temperatura del país que no surt als mitjans i que es mou fou l´estrella, conjuntament amb els contundents obrint pas, amb la dedicatòria a TV3 a apagar càmeres perquè anava a reivindicar quelcom, impagable.
I com no, trobar persones que any rere any no falten, i en aquesta ocasió fer esment als incombustibles Josep sort, Salvador Molins, Bilbeny, Abel , i un llarg etcètera de coneguts que creuen en les llibertats. Cal estar alerta en el posible referèndum a Flandes a l´actual Bèlgica aviat, a Escòcia al 2007 si sumen 3 partits majoria i el 2009 a el Quebec, que es va comentar com no, al fossar de les moreres en discurs de representants internacionals. I nosaltres, quan?