Albert Sánchez Piñol: "Àfrica és l´exèrcit de reserva laboral d´europa" "L´Instituto Cervantes ignora els autors i obres en català"

Aquest divendres, ens visitava a Puig-reig, convidat per la Biblioteca Guillem de Berguedà, l´escriptor Albert Sánchez Piñol, amb les seves exitoses obres "La pell freda" i " Pandora al Congo" .
Amb 100.000 vendes en català de "La pell freda", amb 20 edicions en català i 8 en castellà, i més de 25 traduccions internacionals, essent entre els 20 més a Alemanys, comentava a Puig-reig, que la tirada russa és de 120.000 exemplars, un veritable fenomen global, de vertigen, i li he afirmat i reafirmo que és l´escriptor català i en català contemporani més universal.
Més enllà de comentar sobre la ficció, les pors dels personatges de les seves obres, a estar molt gratirficant la seva vessant antropològica, ja que ell va fer un treball convivint amb la tribu dels pigmeus al Congo, amb una concepció gairebé oposada sobre els valor del nostre capitalisme occidental. La noció temps, no passa res, si algú es mor, el deixen allà, màxim treballen 8 hores al dia, a la seva, són hiperhospitalaris i el nexe profund d´unió familiar i hospitalitat, amb innombrables anècdotes personals molt gràfiques. Conclusió: anem estresats, estem controlats i som esclaus de nosaltres mateixos comparat amb ells, som tancts amb allò que "aqui, si algú convida algun conegut, màxim a un te! i allà, sense ni conèixe´t t´obren casa seu de bat a bat amb un concepte de solidaritat de donar-t´ho tot, i sense res a canvi , un altre món, tan real i diferent com el nostre, i que aviat ens portrà novelat amb la història de cinc primers descobridors del congo, ben aviat. Un luxe de detalls, que ajuda a relativitzar la nostra autosuficiència, i sobretot, la denúncia de les destroses del colonialisme no nomès d´EEUU i França, que darrera era una disputa d´hegemonia que va portar a un genocidi entre els tutsis i els hutus, però en el fons hi havia dos superpotències colonials. A molts països l´estat és imperceptible, i depenen del que els diguin sovint a París o a Wahington, que criden els dirigents a capitol i que acaten ja que no tenen més remei, i que els ajuden no desinteresadament a mantenir un minim ordre, ja que no tenen els països africans recursos econòmics propis i l´"estat del benestar"és l´ajuda mútua familiar.
A més del poblema de les èlits locals que són corruptes, i els mals actuals dels colonitzadors siguin belgues o francesos, d´EEUU a l´àfrica, i com exemple, el rei belga Leopold, tenia amb Mobutu un reproductor del seu model despòtic d´embutxacar-se i voler-lo a imitar, fins i tot comprant posesions a llocs com la costa blava com feia el mateix colonitzador belga, el limit de l´autoodi. Il.lustratiu quan entrevista nens pigmeus i deien que preferien els ares que eren millors i això s´entén ja que quan es separa una parella, la dona destrueix la "vivenda ", ja que les dones generalment són les úniques que saben fer-les bé i col.locar les branques perquè no es mullin, ja que al viure en selva, plou molt sovint. I d´aquestes i moltes més explicava l´escriptor als assistents.
Una àfrica tan propera i desconeguda que en treure el tema de la immigració a criticat per igual la classe politica, ja que hi ha la doble moral de per un cantó criticar-la perquè venen no regulada i per altra solicitar-la perquè cal mà d´obra barata, amb l´encertada expressió de que "Àfrica és l´exèrcit laboral de reserva, per europa".Es pot dir més alt, però no més clar. Afirma a més, que a europa es desconeix que a diferència del que es pensa, els que emigren són els més ben formats , i les families els destinen a Europa com a inversió de futur per les seves families, i algunes si arriben i troben feina, retornen amb diners "la inversió familiar" de fer-los a Europa pels mitjans que siguin, i que retornar a la tribu sense haver fet fortuna a Europa és una deshonra per la persona i la familia.
Àfrica la encara gran desconeguda i tan propera, Sánchez Piñol , -entrevistat en aquest enllaç, ens la va acostar i crec en properes obres i haurà l´empremta de la seva experiència tan rica a l´Àfrica. Per sort col.labora amb el Centre d´estudis africans, que és una altra vessant interesant per acostant-s´hi, i no només a l´escriptor, sinó a aquest continent proper, l´Àfrica.
Per cert, al demanar-li sobre Frankfurt, ell no veu gens clar el model que s impulsa des del conseller Mascarell i ha criticat el paper escandalós de l´Instituto Cervantes, que tal com ha afirmat Piñol" si diuen que som a Espanya, com és que no destina ni un euro a la cultura catalana l´Instituto cervantes?", il.lustrant que exposició a Mèxic li canviaven en castellà el titol del llibre "La piel fria", i ni volen pagar per dur i difondre la meva obra a Amèrica, a més sense respectar l´original del titol en català", i cosa que no faria mai l´Institut Ramon LLull, afirma.I no paguem un 20% dels impostos, com és que el cervantes destini un 0% del seu pressupost als autors catalans?. Més car, l´aigua. Un més que té clar que per ben poc o gens ens serveix fent-se estar espanyols. No només no defensen la nostra cultura,sino la desprecien. I si volem difondre-la internacionalment, que ens ho paguem, i Albert Sánchez Piñol, com molts escriptors catalans, ho tenen clar. Tan clar com que també é sun bon boletaire, i abans d´arribar a casa algunes espècies autòctones va "caçar" per degustar-les..