El 2005, es van produir a Catalunya més de 100 morts i 152.000 accidents laborals, una epidèmia sense tolerància zero

Les mesures de prevenció de riscos laborals i les campanyes de conscienciació sembla que comencen a donar resultats. Segons dades del Departament de Treball, el 2005 el número d’accidents laborals registrats a Catalunya es va reduir un 3,1%, assolint la xifra “més baixa dels últims sis anys”, segons el conseller Josep Maria Rañé. La dada més positiva és el descens del 31,5% dels accidents mortals. Les bones xifres, però, no faran “abaixar la guàrdia” en quant a pressionar a empresaris i treballadors a prendre mesures de seguretat, ha dit Rañé, que ha adjudicat el descens de la sinistralitat a “l’esforç” d’empreses i treballadors i al Pla de prevenció de riscos laborals de la Generalitat.
En xifres concretes, el 2005, es van produir a Catalunya poc més de 152.000 accidents. D’aquests, la majoria (151.149) van ser lleus i 1.423 van ser greus. La resta van ser accidents mortals que es van cobrar la vida de 102 persones. Tot i que, a primera vista, les xifres espanten, aquestes tenen també una lectura positiva. El 2005 han mort 47 persones menys en accidents produïts mentre treballaven (-31,5%) i els accidents amb conseqüències greus o lleus han disminuït un 12% i 3%, respectivament. En global, doncs, la sinistralitat s’ha reduït a Catalunya un 3,1%. Una altra lectura d’aquestes estadístiques és comparar-les amb les registrades en els darrers anys. Mentre l’any 2000, es van produir gairebé 8.300 accidents per cada 100.000 treballadors, el 2005 se’n van registrar 5.950 per cada 100.000 persones ocupades. Aquestes xifres són, segons el conseller de Treball, Josep Maria Rañé, “les més baixes dels últims sis anys” i les que per primera vegada situen Catalunya per sota de la mitjana espanyola. Per províncies, Tarragona és la que registra un índex més elevat de sinistralitat, mentre que Barcelona la que menys. De fet, Tarragona dobla la mitjana d’accidents laborals produïts a tota Catalunya, a causa de l’alta sinistralitat que es registra en el sector de la construcció. En general, però, és el sector de l’agricultura el que té més incidència de sinistralitat del conjunt de Catalunya i, de fet, va ser l’únic on durant el 2005 van augmentar el nombre d’accidents, mentre a la resta de sectors, es van reduir. “No abaixarem la guàrdia” Tot i que les dades són molt positives, durant la presentació de les estadístiques, el conseller de Treball, Josep Maria Rañé, ha volgut deixar clar que a partir d’ara “no s’abaixarà la guàrdia”. Ben al contrari, segons Rañé, es continuarà pressionant constantment a les empreses perquè compleixin “la llei i posin els mitjans necessaris” per garantir la seguretat dels seus treballadors. Alhora, es continuarà insistint als treballadors perquè no ignorin aquestes mesures de seguretat o n’exigeixin als seus caps. A més, el Departament de Treball continuarà fent campanya de les mesures incloses en el Pla de prevenció de riscos laborals (podeu consultar-lo complet en aquest arxiu PDF) i, pròximament, ha anunciat Rañé, es presentarà el Pla de Reducció de Riscos 2006-2008, que entre altres mesures, preveu la contractació de 50 nous inspectors.

Font: La Malla.net
- Departament de Treball:

http://www.gencat.net/treballiindustria/index.html

- Per consultar condicions laborals de tots els convenis col.lectius a Catalunya .

- Calendari festiu general i local 2006 a Catalunya.

- Per denunciar riscos laborals pe internet.

Aqui caldria matitzar la eufòria oficial, perquè aqui si que es indispensable aplicar el criteri de tolerància zero, s´han reduit els morts un 31%, o sigui 47 morts menys, però això no es publica hi ha hagut ni més ni menys que uns 105 morts , a la feina, més i tot que per violència de gènere, i això hauria de tenir una repercusió social per l´impacte de les dades.

Hi ha 152.000 accidents lleus, més de quatre segur que són més greus però no tenen el reconeixxement especific de les mutues laborals, i els que no es contabilitzen i són simples baixes laborals. Caldria fer una seriosa reflexió i exigir a les empreses major transperència i responsabilitat ètica a més d´empresarial, per aturar aquesta epidèmia social silenciosa . Això a l´esquilada de lapèrdua de més de 9 punts de poder adquisitiu al tenir a Catalunya de referent en moltes empreses l´IPC Estatal (3,6%), l´any pasat ens ha fet perdre a molts 0,5%, ja que l´IPC Català va arribar al 4,1%, per tant perdem poder adquisitiu per comprar i autoadministrar-nos tots plegats, un exemple silenciós més de l´expoli fiscal no reconegut, i que repercuteix a les capes socials més desafavorides, siguin treballadors a compte d´altri o pensionistes, hi aqui callen partits i sindicats sovint, no sigui que el capital es posi nerviós.