EN EL MEU NOM, Sí

Aquest darrer dilluns vespre, en el programa controvertit d´Àgora, conduit per Ramon Rovira es parlava sobre el conflicte basc, que en la seva linia, menysté la realitat catalana i asegura polèmica amb una deixeble de Jiménez Losantos, una tal Isabel. Per compensar, el Toni Strubell i un membre d´Askatasuna, ex-pres empresonat 10 anys per acte de kale borroka, i Gorka landaburu, amputat per ETA, interessant el debat. Sovint , des de Catalunya es té una certa tendència , -per sort , cada cop menys- a la basquitis, i a caure en seguidisme. Per sort, la qüestió de la lluita armada a Catalunya, no ha esdevingut agent polític, i mira que des de la caverna mediàtica, cada dia en donen d´estopa. Però després de la treva indefinida d´ETA, el procés de negociació ha d´èsser discret, però no com pasa ara , dilatiu i sense concretar, que provoca enrocaments, com s´ha notat en el debat. El pitjor, és a nivell d´estat, que en les diverses treves l´oposició estava a l´alçada, però el postfranquista PP, no està en treva. S´ha de dir clar, no l´hi interessa al PP que el procés avanci, perquè es desarma un dels seus arguments electorals: ETA. El filó electoral, acabat el debat sobre l´estatut dilapidat per Zapatero i Mas, no els hi convé politicament que tiri endavant.
Per això, a la xarxa progresista , ha sortit la iniciativa, EN EL MEU NOM, Sí, que té enllaç i informació tant en català, castellà, gallec i Euskera, al bloc progresistes per la pau, que apareix en part degut a la pressió que pateixen a Espanya de "la brunete" postfranquista als sectors d´esquerres , i que pretén visualitzar-se a través dels blocs, impulsat inicialment per Alfonso Gil, del PSE, per si us interessa adherir-vos-hi.
Tot el dret a negociar i arribar als acords oportuns per posar la directa a la pacificació en democràcia i, perquè no, l´exercici de l´autodeterminació d´Euskadi, si així ho decideix la societat basca. I que a Catalunya, òbviament, més aviat del que alguns es pensen, exercirem pacificament el dret a l´autodeterminació vist el tancament a reformes estatutàries, oi més quan el constitucional pasarà el que queda d´estatutet per l´adreçador , perquè Espanya ni canvia , ni vol canviar, i així, els catalans amb el moobing immobiliari que ens fa a les infraestructures i l´espoli fiscal i competencial, no hi podem viure, ens cal emancipar-nos d´una vegada.
Cal posar fi a les violències, vinguin d´on vinguin, ni morts, ni tortures; tot pels nobles valors de la pau i les llibertats individuals i col.lectives .