Principi d´acord de les esquerres. Anàlisi d´urgència

Pel que he pogut escoltar i llegir, sembla que hi ha un principi d´acord entre les direccions del PSC,ERC i IC. Una segona oportunitat a un govern d´esquerres. I com era previsible, no pocs els genera preocupació la reedició del tripartit. Perquè? pel mateix motiu que fa tres anys: no volen un partit espanyolista a la generalitat, en aquell moment per Maragall que té un perfil a priori me´s catalanista i aquests dies veurem bramar molts convergents reconvertits en militants republicans emprenyats, com no, amb aquest principi d´acord, si no hi ha novetats de darrera hora, com seria que CIU cedís la presidència de la Generalitat a Carod, a canvi d´un acord CIU-ERC.
El que em molesta de determinats arguments, es la xenofòbia implícita de l´acord pels origens de Montilla, que se li podrien aplicar també al Carod a nivell familiar i a molts que poguem tenir origens o de pare o mare a d´altres indrets a Espanya o a arreu, com la meitat de la població de Catalunya. Si es vol despreciar Montilla , si de cas, que sigui per la seva concepció espanyolista demostrada. I és que l´alternativa és aqui el drama nacional, un que es fa dir nacionalista i es carrega l´acord del 90% del nostre parlament nacional, a canvi....del que ara li nega el PSOE, entrar al govern. Que n´aprenguin, el "bambi" zapatero , els ha près el pèl.
El que és més trist de l´acord, és que es parli de conselleries, que en el cas d´ERC serien 5 (cultura, comerç i indústria, benestar i família..) més vicepresidència única amb competències anteriors de Presidència per a en Carod. Aquí s´ha fet ràpid perquè el PSOE no enturbi negociacions.
Dubtes:
Un acord ràpid, sense un document tipus TINELL2, és un contracte en blanc o encara no s´ha fet públic? Encara no aprenem de no refiar-nos d´aquells que ens descabalquen del govern per opinar que no volem un estatut retallat? les presses són males companyes i si ha d´ésser en un govern no supeditant acord del que li manin el PSOE a Madrid, com a mínim, s´ha de tenir un consell en cap, com es tenia, oi més al perdre per el PSC pes polític. Això pot donar imatge de "cadiritis" entre votants i militants, que cal clarificar d´immediat. Cal fer públic el programa de govern , EL TINELL2, el programa, -ja que no agrada ni Ma ni Montilla-,que és el que realment valora la militància i és el factor determinant que percebrà la societat catalana per avançar en la transformació social i l´emancipació nacional, és urgent. Per cert, el TINELL2, ha de recollir tot el pendent i no completat en legislatura anterior, com és el MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORAL. Ha d´ésser la legislatura que es parli i es posi un calendari per la transferència i creació de la SEGURETAT SOCIAL CATALANA, com ja apuntava el catedràtic Joan Costa.
Estratègia:
L´impacte de veure un Montilla president d´entrada, fa mal d´ulls, inclús a molts votants del PSC, ara, estratègicament, és convenient pel fet de que no és el govern que li convenia al PSOE: no li convé esbarallar-se amb el PSC, que és qui el va colocar al Zapatero, i si no interpreta de forma àmplia el desplegament competencial i normatiu de l´estatut, o el PSOE o el PSC, cauran en la seva pròpia trampa, i el que públicament no es diui pot pasar, un Montilla acomplexat per espanyolista, a contracor, haurà de fer més gestos i acció de govern catalanista que qualsevol presidenciable contemporani, si vol fer-se respectar davant del país i vol poder-se poder a presentar com a candidat, sinó és així, els 250.000 maragallistes que van abstenir-sde de votar-lo no tornaran al PSC, sinó que poden trobar a ERC com a nou referent d´esquerres i catalanista, a tenir en compte. La conselleria de Cultura amb la fira de frankfurt i tot el que suposa contribuiria a apropar i contentar entorn sociològic de votants d´Esquerrai a donarà oportunitat de fer politica nacional que obviament ni PSC ni IC els preocupa.
Benestar i família reforça imatge d´esquerres i pot ajudar a guanyar més vot urbà principalment.
CIU , al no arribar a sumar amb el PP, promet el que faci falta, perquè ha de pagar un milió de DVD i econòmicament se´n resentirà al passar a la oposició 4 anys més, es veurà obligada a regenerar-se, o substituir el Mas actual per un de menys prepotent i amb més capacitat d´entesa amb ERC si vol tornar a governar en el futur o com diu el Pol Pagès, a erigir-se en la dreta independentista, que també li convé al país. Des de l´oposició haurà d´elevar el sostre del discurs nacionalista, com ha pasat una part important dels 3 darrers anys, fins al pacte Mas-zapatero. Altre cosa serà que els 3 partits de dretes neoliberals (CIU-PP-Ciutadans) s´articulin per fer oposició o per fer l´alternativa tripartita.
A nivell d´ERC:
El principi d´acord s´ha de tancar amb acords de tot el gruix de polítiques a desenvolupar el 4 anys, amb terminis d´execució i pla de treball sistematitzat, a la llum pública, informant-ne a la militància en assemblees territorials que ratifiquin el principi de l´acord, com pasa en totes les frans decisions i finalment el ratifiqui el consell nacional d´ERC. Fa 3 anys, va votar 153 a favor i cap en contra, ara, ja veuríem, però l´aànsia d´entrar al govern, diguem-ne que n´és un incentiu. Molta pedagogia, perquè a comarques d´interior, la imatge que queda és Pepe Montilla l´espanyolista i que no ens pasés com els darrers anys que ´acció de govern queda en segon terme.
Personalment era dels convençuts que hi hauria PSOEvergència. Que electoralment, a ERC inclús li donaria més rendiment. És una jugada arriscada, que té l´avantatge de fer polítiques d´esquerra i que ens la juguem amb la bona gestió i marcar l´agenda nacional el futur creixement d´ERC. No obviem el procés basc, que ens porti a un escenari on altres tinguin capacitat d´una consulta pel dret a l´autodeterminació i la gestió , enterri el discurs i l´horitzó nacional, sigui l´impuls a la normalització lingüística, les relacions exteriors i les seleccions catalanes. A tenir molt en compte.