Bloc de Moisès Rial. Hemeroteca de les entrades del bloc LLIBERTATS de l´any 2006.Si vols contactar: llibertats@gmail.com

dimecres, 8 de novembre del 2006

Molta til.la per alguns convergents. L´altra cara de la nit electoral. Article de Ramon Serra.


Es presenta el govern nacional d´entesa al Parlament. Encara no ha arribat l´hora que Carod sigui el President.
Després de la bilis lògica d´uns quants convergents que esperaven retornar al govern , fent DVD electorals, promovent crespons negres amb senyera a alguns pocs balcons, i no entenent encara que elegim el Parlament, i aquest tria el president de la generalitat, a partir dels suports(70 diputats de PSC,ERC,IC-Euia) i la seva reacció esperpèntica, concentracions "espontànies " davant la seu nacional d´ERC, fent correr tot tipus de convocatòries algunes apadrinades pels defensors de la puresa de l´ètnia catalana, els d´Unitat Nacional Catalana(UNC), conegut dins l´independentisme per representar l´extrema dreta "independentista", amb convocatòries a la Plaça sant Jaume que tindrà seguidisme dels cadells de CIU de la JNC, crec que cal treure ferro a tot plegat, molta til.la i poc a poc entendran que el que els cal a la dreta catalana és refundar-se en la dreta independentista.
Una recomanació: així no faran més amics amb la gent d´ERC, ens el contrari. I si no volen eternitzar-se a la oposició o aliar-se amb PP i el Partido de la ciudadanía, cal que ho tinguin present, oi més , quan ERC i CIU, a dia d´avui en el nou Parlament, continuaran sumant 69 diputats, que no es tenquin portes ells mateixos. D´aqui 4 anys, la gent podrà valorar l´acció del govern de les esquerres.
Mas va dir-li a Carod que no volia anar més enllà de desplegar l´estatut, per tant, lo de govern "nacionalista" a efectes pràctics, res de res. I la politica social d´ERC i CIU, ben poca cosa , a diferència d´IC i PSC. I un element que sovint no es té en compte: a la majoria de municipis l´alternativa a CIU és ERC, i un president català nascut a andalusia, el 128è de la història és el 3er nascut a andalusia com recordava el Basses al programa al club, i n´hi ha hagut 8 més de no nascuts a Catalunya, per tant aprenguem de la història.
Montilla, amb tots els seus dèficits d´expressar-se i més en català, ja es guardarà de no xerrar massa en públic, de moment contrapronòstic, ha fet un gest d´afirmació nacional plantant-se al PSOE( també cal dir per supervivència política del PSC), amb l´emprenyada dels barons que se´ls ha desmuntat el camí cap a la nefasta majoria absoluta del PSOE a nivell estatal, i pel que sé de molt bon font la discussió telefònica entre Montilla i Zapatero fou de categoria. Montilla que gestioni i qui faci més oratòria sigui el govern amb feina i el futur vicepresident Josep-Lluís Carod -Rovira, que d´oratòria va sobrat. Un gir d´esquerres té un aval de prop de 1.5000.000 de persones

I per tenir un somriure , tot navegant per l´índex de pàagines més visitades en català d´Alexa, el nou CATALEXA.COM, m´he trobat enllaç que m´ha dut a un vídeo elaborat per la gent del web Patatabrava.com prou original: La nit electoral a les... 5 seus dels partits parlamentaris.
Mentrestant ja tenim la presentació del PACTE NACIONAL PER L´ENTESA, amb les informacions següents segons el telenotícies de TV3:

fotonotícies

I us adjunto un bon article de Ramon Serra , responsable de l´infatigable web independentista Radiocatalunya.ca:

"Nit fosca,dia clar"
(Refrany català)

Continuen les crítiques cada cop més ferotges contra el tripartit que a partir d´ara s´anomena l´Entesa Nacional pel Progrès. És bo aquest canvi ràpid, perquè la paraula tripartit massa sovint es fa servir com a befa. I si hi entra la paraula nacional a bodes em convides.
Ja era d´esperar i tot just comencem. Tot Espanya i la dreta regionalista catalana en contra. Que s´encomanin a tots els sants,perquè ho necessitaran. Sempre la mateixa cançó.
Amb tot, ningú no negarà que el nou govern ha actuat amb gran celeritat. Ha deixat descol.locat a tots els adversaris. Prou pot presumir Mas que no hi havia pactes postelectorals amb Zapatero, perquè no ha tingut temps de demostrar-ho. I qui pot creure aquest parell de traïdors com Mas i Zapatero, encara que alguna vegada diguin la veritat?
Com es pot veure, els pactes de govern s´han decidit només des de Catalunya. Ningú amb dos dits de cap pot pensar que Espanya beneeixi el nou govern. En canvi, CiU hauria d´esperar una ordre des d´Espanya donada per Zapatero per beneir la "sociovergència". Aleshores, qui espera les ordres de Madrid? Però ja se sap: els uns són els bons i els altres els dolents.
Un cop abatuda CiU ens diu que ara no aprovarà dues lleis sobre justícia elaborades pel govern d´Espanya quan dos dies abans es veu que eren bones per a Catalunya. No se n´ha canviat ni una coma, però ara CiU hi votarà en contra. El que no és bo per a ells no és bo per a Catalunya. Els uns són els bons i els altres són els dolents.
Uns lectors em diuen que ERC l´ha vessada perquè ha donat la Generalitat a Montilla. Per a mi no és més que una Diputació Quatriprovincial. Per un dia deixem aquesta qüestió. CiU ho tenia fàcil: primer podia haver parlat amb ERC abans que amb el PSC i arribar a un acord. Però no,a CiU com a tots els poders espanyols i dretans--i pel que es veu ara a molts independentistes--preferien de totes totes la "sociovergüenza". I quan això no és possible, cal anar a la recerca d´ERC com a segon plat. Apa,home! Doncs, botifarra de pagès! Els uns són els bons i els altres els dolents.
Qui ha montat aquest sarau? Va ser en Mas que va rebentar i trair l´acord del Parlament sobre l´Estatut i sense com va ni com ve pactà amb Zapatero per damunt dels altres menyspreant la sobirania nacional. O és que el Parlament no és sobirania nacional? En aquestes circumstàncies és molt normal que els altres partits no se´n fiïn mai més i, per tant, que primer pactin entre ells.Els uns són els bons i els altres són els dolents.
Aquestes eleccions han estat del tot innecessàries i inútils. És més, la campanya de CiU ha estat d´una agressivitat total, sobretot amb ERC per part de Durán. I ara s´ha d´oblidar tot? Els uns són els bons i els altres els dolents.
Una de les poques coses que ha alterat les eleccions és la presència dels Ciutadans, gràcies sobretot al paper de la Cope. No hem d´oblidar que moltes d´aquestes freqüències havien pertangut a Ràdio Avui,Cadena 13--en una època Ràdio Barça--a mans de Convergència. Va ser un negoci més que Ciu va tancar. Joaquim Maria Puyal es volia quedar la cadena, però CiU se la va vendre a la Cope. Ells són així de patriòtics i sempre vetllen per nosaltres. Els uns són els bons i els altres els dolents.
Ara mateix els Ciutadans ja han posat el crit al cel perquè ERC té Cultura. Es diu que Mercè Roca en podria ser consellera. És que és una mala solució? Hauríeu volgut ,per exemple, Xavier Trias en el seu lloc? Potser patrocinaria el "Digui, digui"? Els uns són els bons i els altres els dolents.
CíU pacta el 99 amb PP al Parlament i menysprea ERC. Qui va sortir a fer escallots? I tot just ara intenta pactar primer amb els socialistes i no passa res. Però si ERC fa el mateix aleshores aquest partit és un traïdor. Algú em dirà, però, que hi havia en joc la presidència de la Generalitat. Doncs, per això mateix primer s´havia d´haver pactat amb ERC i no després i com a segon plat. Uns són els bons i els altres els dolents.
Mas i Ciu han fet una campanya terrorífica i encara no sabem què ens espera. Això no obstant, els felicito: han aconseguit que un partit regionalista, no sobiranista que fa servir la bandera catalana quan els convé i atent sobretot als interessos capitalistes hagi interioritzar en el cor de molta gent que ells són els bons. Els uns són els bons i els altres els dolents.
Segons Fabra, nacionalista és aquell que és partidati de la independència i /o reunificació de la nació. Si la gent no té clar que CiU no és més que un partit regionalista, dretà que mai no estarà a favor de la independència és que anem molt malament.
Menys sentimentalisme barat i més tocar de peus a terra. Com deia el poeta Espriu, hem viscut per tornar el nom a cada cosa, per salvar els mots.
Pagarem molt cara aquesta subordinació sentimental a CiU. Ja sé que vaig contracorrent, però no m´importa. Jo continuo la meva tasca dia a dia quan la majoria no fa altra cosa que anar a votar cada quatre anys. Si aquest és el vostre país us el podeu ben confitar.
Amb tot, per una vegada han guanyat els dolents.Que no sigui l´última.
Visca els dolents!

Per RAMON SERRA
http://www.radiocatalunya.ca/principal.htm

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici