La música en català i el cas de Feliu Ventura

Segurament, a molts, Feliu Ventura, com a cantautor, s´haurà descobert arran dels seus duets amb Lluís Llach, però amb actuacions com ahir a Manlleu, en un acte per celebrar el 4art aniversari del Casal independentista Boira Baixa de Manlleu,
varen dur Feliu Ventura, que en aquests àmbit, en el marc del teatre de Gràcia de la localitat, lluny de la realitat mediàtica barceloninocèntrica que se´ls és vetat a molts artistes, malgrat el buidatge mediàtic, s´ha guanyat el caliu del públic, casal a casal, des d´abaix, amb uns missatges, sovint molestos pel sistema tantsenfotista benestant, però que en general se´l valora per la sensibilitat social, ecològica, nacional, de defensa dels llauradors, de la seva terra valenciana i les llibertats nacionals, en les seves lletres.
Un cantautor, com no, compromès, que sense abandonar la timidesa interpretativa innata, que alguns descobrirem musicalment un encara més jove Feliu Ventura a la diada del Pi de les tres branques, al pi jove, a Campllong,a Castellar del Riu, o en algun que altre sarau "del rotllo",s´intueix que cada cop se sent més còmode el cantautor en els escenaris, agradant a públic tranquil i assegut, -que en aquesta ocasió coincideixo presencialment amb el blocaire del municipi veí de Prats de Lluçanès, Aleix Cardona-, fent uns visos agraïts, faltint un punt de frescura, menys lectura i més improvització, però que almenys ell, en el seu paper de cantautor protesta, com diu ell, d´altres , potser, fan cançó renúncia.
En un moment que la pirateria i baixar-se cançons i discs de la xarxa és cada cop és més un denominador comú, i l´SGAE ja s´ho cobra amb impost revolucionari en CD´S verges, l´SGAE no fa gaire cosa pels autors en català.
Ell presentava el darrer disc "Alfabets de futur", de l´editorial independent Propaganda pel fet! capitanejada pel incansable manresà Litus. L´autor, l´artista s´haurà de guanyar les garrofes en directe a l´escenari, cada cop més. I no voldria citar alguna cançó per sobre d´altres, però, a dia d´avui, és dels pocs que fa posar pell de gallina en acústic per la veu, per la recuperació de versos de Salvador espriu, Vicent Andrés estellés, o l´Ovidi Montllor, és meritori i se l´hi ha de reconèixer, a titol personal, com encara em passa amb cançons mítiques de Brams.
Altra cosa és l´estat musical del país, a nivell de vendes de CD´s, que perquè ens fem presents la magnitud de la tragèdia dual: Augmenta edició, ja hi ha 408 novetats anuals i en canvi baixen les vendes, feu una ullada de dades trobades del 2004 i 2005, per saber com estem:

Vendes 2004

La producció fonogràfica en llengua catalana ha evolucionat dels 103 discos editats el 1996 fins als 152 del 2000 i els 408 del 2004.
Els discos cantants en català no sobrepassen en cap cas els 40.000 exemplars venuts durant l'any passat en una llista encapçalada per Els Pets (40.000), Lax'n'Busto (30.000), Roser (30.000, tot i que a Foc es combina el català amb el castellà), Gerard Quintana (18.000), Maria del Mar Bonet (17.000), Obrint Pas (15.400), Macedònia (15.000), Lluís Llach (15.000), Jaume Aragall (12.000), el recopilatori Les cançons de la Cançó (12.000), Antònia Font (10.000), Cris Juanico (7.000) i Quimi Portet (7.000).
Al capdavant del rànquing de discos de músics dels Països Catalans que s'expressen en castellà, les dades són una altra història: Estopa (400.000 exemplars), Manolo García (300.000) i Sergio Dalma, Antonio Orozco, Chenoa i Camilo Sesto (100.000).

Vendes 2005

Un fenomen estrictament infantil com és el cas de les cinc noies i els cinc nois que formen part de Macedònia s'ha convertit el 2005 en el grup en català que ha venut més discs. Posa'm un suc, publicat per Discmedi, ha arribat segons que comunicava ahir Àlex Eslava, responsable d'aquesta discogràfica als 18000 exemplars venuts. Que no s'apague la llum, de Lluís Llach i Feliu Ventura, i En moviment!, el disc que recollia la gira dels valencians Obrint Pas, tots dos portats al mercat per la manresana Propaganda pel Fet!, el segueixen en el rànquing amb 15464 i 15394 exemplars, respectivament. Per un tros de cel, de Gerard Quintana; Desglaç, de Miguel Poveda, i diversos recopilatoris arriben als 10000 exemplars.

I jo,tinc alguns dubtes i ddesitjos que expresso públicament:

-Farem un raconet a la molta qualitat de música en català que es fa, aquests dies de bogeria consumista i capgirem resultats anteriors?
- Ara que ja hi ha uns 25 canals de TDT, a què esperem per reclamar un canal de TDT per música en català les 24 hores que normalitzin l´edició de qualitat que les emissores comercials generalment no promouen, i si surten en franges horàries intempestives? A què esperem a fer-ho des de la CCRTV?
- Els programadors, gestors culturals de municipis programaran grups de música en català, o es caurà en l´estil multiculti de totes les cultures menys la pròpia, en un model d´autoodi amb la musica del país, tipus festival grec de barcelona?
- Es farà suport a la edició de la qualitat musical i que hi hagi indústria amb canals de distribució de masses, que sigui eficient i que impulsi els grups de parla catalana d´arreu dels Països catalans?
Seria un acte de justicia amb la pròpia cultura, davant la invisibilitat, sinó fos d´aquells actes de militància al territori, que haurien de fer caure la cara de vergonya a programadors de les àrees metropolitanes que per ignorància , desconeixènça o autoodi, no tenen massa cops oides per la música autòctona de multitud d´estils que es fa al país. I dic per coneixença de bona font, que pràcticament cap gestor cultural de municipi del cinturó metropolità, va donar suport fins fa poc al Feliu Ventura, ell que ha arribat a ser dels més venuts darrerament en català, i el poc cas que li fan encara ara.
Imagineu la resta d´autors catalans, quin viacrucis han de passar per guanyar-se la vida de la música. Poc fashions, deuen pensar alguns professionals culturals generalment de la corda del PSOE-PSC. Es deuen assessor radio Olé, quan van amb algun taxista barceloní de la vella escola, per assessorar-se. Aquests són els que han de salvar la cultura del país als municipis que viu 4 milions de persones?
Esperem que el nou conseller de cultura, en Joan Manel Trasserras, ens porti cap a un model cultural en direcció a Itaca, i compensi el buit deixat per altres i gaudim amb normalitat nacional la música en català, sense complexes ni etiquetes.